HEFEST

En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena.

Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va créixer.

Prenent com a base argila, Hefest va crear la primera dona, que va rebre per nom Pandora.
Hefest va anar creixent i es va fer un hàbil artesà en l'elaboració del ferro i altres metalls. Hom creia que el taller d'Hefest estava situat sota l'Etna. Hefest, utilitzant els seus coneixements, elaborava per a les seves mares adoptives belles joies. Va succeir que Tetis, la seva mare adoptiva, va acudir a una festa a l'Olimp lluint una preciosa joia que havia estat confeccionada per Hefest; l'ornament va despertar l'enveja de les deesses, especialment d'Hera, qui va obtenir de Tetis el nom de l'orfebre.

Hera li va demanar a Hefest que retornés a l'Olimp, desig que no va obtenir, a desgrat dels precs que Tetis i els déus van fer a Hefest; fins que va intervenir el déu Dionís, qui mitjançant una poció va aconseguir la promesa d'Hefest d'acudir a la convocatòria d'Hera, no obstant el déu de la farga va quedar contrariat per la paraula donada en contra de les seves voluntats, per això va enviar a Hera un tron d'or del què una vegada que s'hi va haver assegut, la seva mare no va poder aixecar-se; així que Hefest, amo de la situació, va imposar severes condicions per a retornar a la llar dels déus, una de les quals era contraure matrimoni amb Afrodita, deessa de l'amor.

Uns altres sostenen que la deessa de la bellesa va estar disposada a ser esposa d'Hefest a canvi que fabriqués per a ella un collaret semblant al de la nereida Tetis.

Afrodita li va ser infidel pels seus amors amb Ares, el déu de la guerra; quan Hefest va tenir notícia d'aquestes relacions, va preparar un parany: va teixir una xarxa de plata gairebé invisible i la va col·locar sobre el llit on anaven a jeure Ares i Afrodita. Quan la xarxa va atrapar als amants i aquests van començar a cridar, Hefest es va presentar de seguida cridant a tots els déus per a denunciar l'adulteri. Hesiodor conta que el succés va ser motiu de gran aldarull a l'Olimp.

Titans

Un tità en la mitologia grega és la primera divinitat gegantina que va precedir els déus de l'Olimp. Els titans i les titanides són els sis fills i les sis filles d'Ura(el cel) i Gea(la terra). Els titans representaven als déus de la religió d'un antic poble que vivia al territori de l'actual Grècia. La titanomaquia(guerra de titans contra zeus) representaria la lluita entre aquests dos pobles i la victoria dels Olímpics seria la victoria dels Hel·lens. Les titanides no formen un conjunt homogeni com els titans simplement son divinitats molt antigues que van continuar sent venerades dins la religio Olímpica. En constituir-se l'arbre genealògic de la mitologia grega van quedar enquadrades com a filles d'Urà i Gea per tant germanes dels titans. Segons la teogonia d'Hesíode els seus noms son els següents:Ceos, Crios, Cronos, Hiperió, Jàpet i Oceà(titans). Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Tia(titanides). El mes famos de tots els titans son Cronos i Rea que formen la parella que va substituir a Urà i Gea en el govern de l'univers. Quan Gea estava embarassada dels titans Urà va cobrir totalment a Gea impedint que els seus fills nasquessin. Però Gea va donar una falç a Urà i aixi van poder néixer els titans. Quan Zeus fill de Cronos es va revelar contra el seu pare tots els titans es van ficar a favor de Cronos menys Oceà. En aquesta querra els titans van ser vençuts i tancats al Tàrtar. A partir de llavors la tercera generació de déus, els Olímpics, van governar l'univers amb zeus al capdavant.

Hèracles

Hèracles era un semidéu fill de Zeus i Alcmene, en la mitologia romana se'l coneixia com Hèrcules.
Hera per venjarse de Zeus per anar-se'n amb altres dones va castigar a Hèracles a fer els dotze treballs.

1-Matar el lleó de Nemea
2-Matar l'hidra de Lerna
3-Capturar la daina de Cerinea
4-Matar el senglar d'Erimant
5-Netejar l'estable del rei Augies
6-Espantar els ocells del llac Estímfal
7-Capturar el bou de Creta
8-Capturar les eugues del rei Diomedes
9-Aconseguir el cinyell de Hipòlita
10-Robar el ramat del gegant Gerió
11-Aconseguir les pomes del jardí de les Hesperides
12-Capturar Cèrber i treure'l de l'infern

Hèracles va arribar a ser inmortal quant un dia amb la seva esposa anaven a creuar un riu i es trobaren amb un centaure, aquest volia ajudar a la dona de Hèracles i violar-la. Hèracles quant se'n va adonar va disparar una flecha al centaure i va morir però abans va dir-li a la noia que agafes la seva sang i quant Hèracles li fos infidel li untes la sang a la roba i només l'estimaria a ella. Quant Ella li va untar la sang a la roba, Hèracles se va inetentar treure la roba i la pell i la carn es va começar a caure's del seu cos, aixi l'heroi es va desfer de la seva part mortal i va pujar a l'Olimp amb els déus.

D’on vénen els déus segons els Grecs?

Al principi, només hi havia el caos. Després, van aparèixer la Terra, Gaia, l’infern, Tàrtar, el desig, Eros i finalmenr la Nit.
De la terra en surten les muntanyes, al mar i el cel estelat.
Després Gaia(deesa de la Terra) s’uneix amb Urà(déu del cel) i en surten uns fills monstruosos: titans violents, 3 cíclons i els Cent Braços(criaturas que tenen cadascun 100 braços i 50 caps).
Urà els va tancar en el lloc mès profund de la Terra; però Cronos (el Tità més jove) es revolea contra el seu pare.
Cronos allibera els seus germans i es comverteix en el rei. Els seus pares li van predir que un dels seus fills el destronaria.
Cronos s’uneix amb Rea(la seva germana) i tenen fills i els devora tan bon punt neixen.
Rea aconsegueix protegir i amagar el seu fill Zeus.Zeus un cop va ser més gran venja al seu pare donant-li una beguda màgica. Cronos vomita els fills (Poseidó, Hades, Demèter i Hestia) i Zeus esdevé el deú de l’Olimp.

Els Amors de Zeus

Va tenir molts amors en la seva vida. Casat amb Hera, Zeus s'escapava per anar amb algunes noies.
Un dels seus amors, Dànae, filla del rei d'Argos que la van tancar perque el seu pare va preguntar al oracle com moriria i va respondre que el seu nét. Zeus es va transformar en pluja d'or i del seu amor va neixer Perseu.
Calisto, una nimfa del bosc que havia fet vot de virginitat, va ser seduïda per zeus transformat en Àrtemis i la va deixar embarassada. La verdadera Àrtemis la va transformar en ossa i Zeus sentin pena la va transformar en la ossa major.
Alcmena, esposa d'Anfitrió, era una dona molt bonica, Zeus es va enamorar d'ella i quan el seu marit va anar a la guerra, ell és va fer passar pel seu marit i van passar la nit junts. De la seva unió va neixer Hèracles.
Zeus es va enamorar de Leda, esposa de Tindàreu, es va liar amb ella en forma de cigne. Dela seva unió van neixer Càstor i Pol·lux.
Zeus es va enamorar de Io una sacerdotesa de Hera. Ella en veure'l va fugir i ell transformat en boira la va enganyar i violar. D'ells va neixer Èpafos.

Características del arte griego

Arte Griego
No cabe duda que el arte griego ha marcado el arte y la cultura occidental hasta nuestros días.
De Grecia parte el principio humanista y de ideal de la belleza que va a marcar a Europa durante 25 siglos.Su historia es compleja, ya que pasa por distintas etapas.
Tras las invasiones de eolios, jonios, dorios y aqueos a finales del II milenio, la civilización micénica va a desaparecer. Los eolios y los jonios van a ocupar los dos centros micénicos más importantes: Atenas y Esparta.
Se producen cambios políticos y sobre todo culturales muy importantes y comienza a asentarse una cultura de base humanística en la que el hombre es la medida de todas las cosas. Hay una explicación racional del mundo, la cultura y el arte. El arte está determinado por la vida pública, por la democracia. Grecia va a crear unas bases para la vida moderna.
Las principales características del Arte Griego son:
Es un arte que está de acuerdo con la realidad, es realista.
Es un arte que se puede estudiar por los artistas, tanto en arquitectura como en escultura.
Vamos a ver en él supervivencias creto-micénicas, una influencia oriental en los primeros momentos pero, sobre todo, aportaciones propias.
El trabajo que se lleva a cabo, en arquitectura especialmente, es un trabajo en equipo dirigido por un maestro. Esto va a hacer que éste sea un arte de una gran perfección.
Es un arte muy influido por la filosofía y donde la religiosidad está regida por un politeísmo de dioses antropomorfos, entre los que destacan Zeus y Atenea. Esto da pie a una mitología muy representada en escultura.
Es importante el desarrollo de la polis, la ciudad.
Los períodos del arte griego son:
Período geométrico: 1000 - 750 a.C., período breve que nos va a dejar pocas aportaciones.
Fase orientalizante: s. VII - principios s. VI a.C.
Período arcaico: 610 - 480 aprox. a.C. El s. VI es el momento más significativo.
Período clásico: siglos V y IV
Primera fase: estilo severo o preclásico: 480-450 a.C.
Segunda parte: estilo clásico propiamente dicho: segunda mitad del siglo V y siglo IV.
Período helenístico: 323 - s. I a.C.

Hèracles, el naixament i les pomes d'or

Un príncep, de nom amfitrió, va haver de fugir de la seva pàtria, Tirint, perquè havia comès un homicidi; el va acollir el rei de Tebes, que es deia Creont.

Amfitrió es va casar amb una noia molt maca, Alcmena. Un dia, que havia anat a la guerra, el mateix Zeus, enamorat d'Alcmena, va transformar-se en un doble del seu marit, es va presentar al palau i la dona, confiada, va engendrar un nen amb ell. Quan va marxar Zeus, va tornar el marit de veritat i va engendrar un altre nen. El resultat d'aquesta doble unió va neixer dos bessons molt diferents en questió de força: un era fill d'Amfitrió i l'altre fill de Zeus, Hèracles.

Quan els nens eren encara petits, Hera enfadada amb Zeus va voler assessinar els nens i va enviar dues serps molt grans i Heràcles, un nadó de dos mesos, les va escanyar amb les mans nues. Quan Hera ho va veure i es va enfadar molt, tant va molestar a Zeus amb les seves protestes, va obtenir que Heràcles fos com un esclau per al seu germà Heuristeu i no quedaria lliure fins a haver complert dotze tasques molt complexes.

Aquestes tasques van succeïr durant una època en la que la majoria de gent es dedicava a la ramaderia i per això molts d'aquests treballs sobrehumans tractaven sobre la ramaderia com matar el lleó de Nemea, capturar un senglar de mida extraorinariament gran, els bous de Geríon.
Però la tasca que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la onzena, la qual Heuristeu mana a Heràcles que li porti les pomes d'or del jardí de les Hespèrides.

Com gairabé ningú sabia on era exactament el jardí de les Hespèrides, heràcles tambè l'havia de buscar. Un dia mentres buscava es va trobar amb Nereu, una divinitat divina que ho sap gairabé tot; aquest li va dir que el jardí de les Hespèrides era al Àfrica, a Mauritània, allà on viu el tità Atlas, que aguanta el cel sobre les seves espatlles.

Heràcles quan va arrribar li va preguntar a Atlas on era el jardí de les Hespèrides i aquest li va dir que no es preocupés ja que si li aguantava el cel una estona ell li portaria, Heràcles confiat va acceptar. Una estona més tard va arribar Atlas i Heràcles es creia que ja hauria acabat la missió però molt lluny de que Atlas volguès tornar a aguantar el cel, Atlas li va dir que portaria ell mateix la poma d'or a Heuristeu. Heràcles amb por de que no tornés per rellevar-lo el va enganyar diguent-li que acceptava però que el deixès reposar una estona; Atlas, confiat va accedir a fer-ho però tan bon punt Atlas va tenir el cel sobre les seves espatlles Heràcles fa fugir a veure Heuristeu i acomplir una altra missió.

Imatges extretes de les pàgines

• http://www.zmescience.com/wp-content/uploads/2008/06/heracles.jpg
• http://www.zonalibre.org/blog/elizabeta/archives/Atlas.jpg

Posidó

Rei del mar, va ser criat per Cèfira, filla de l'Oceà, i pels Telquins, genis de Rodes fills de Pontos i de Gea, la germana dels quals, Halis, es va unir al déu. Aquests van ser els inventors de l'art d'esculpir als déus i podien fer ploure, pedregar o nevar i podien adoptar la forma que volien. La part inferior del seu cos tenia forma de peix o de serp i eren amfibis. Després de regar Rodes amb l'aigua de l'Éstix per a esterilitzar-la van ser morts a cops de sageta per Apol·lo fulminats per Zeus. Amb Halis va tenir sis fills i una filla, Rodo a l'illa de Rodes que va prendre el seu nom d'ella. Posidó té poder sobre el mar, pot deslligar tempestats, arrencar roques del litoral amb el seu trident i fer brollar fonts, estenent el seu poder a aigües corrents i llacs, però no als cursos fluvials. Amb Hera i Atena va intentar encadenar a Zeus però es va tornar endarrere davant les amenaces de Briareu. Al costat d'Apol·lo i d'Èac va participar en la construcció de la muralla de Troia i en negar-se Laomedont a pagar-li el salari convingut va fer aparèixer un monstre marí que va assolar Troia. D'allà el seu rancor que el fa participar en la guerra a favor dels Aqueus. Per a això pren la forma del Calcant per a animar als dos Àiax i exhorta a Teucre i Idomeneu fins que abandona la lluita per ordre de Zeus No obstant, quan Aquil·les està a punt de matar a Eneas vela els ulls d'aquell i el transporta lluny dels seus enemics obligat per la Destinació i perquè Eneas no descendeix de Laomedont sinó de Tros, Anquises, Capis i Asàracos. Quan els homes van crear les ciutats, els déus van dirigir vàries d'elles per a ser objecte de culte especial, però en ocasions varis d'ells escollien la mateixa. En aquest cas, invariablement, Posidó perdia la disputa. Així amb Hèlios a Corint, amb Zeus a Egina, amb Dionís a Naxo, amb Apol·lo a Delfos, amb Atena a Trezene. Famoses són les disputes per Atenes i Argos. En la primera, Posidó va fer néixer una font d'aigua salada a l'Acròpolis i Atena va plantar a posteriori una olivera. En l'arbitratge conseqüent Cècrops va atestar que l'olivera d'Atena era anterior i com a represàlia Posidó va inundar la plana d'Eleusis. A Argos la disputa va ser amb Hera i en perdre la raó va dessecar totes les fonts. En arribar el Dànaos i les seves cinquanta Danaides Posidó es va enamorar d'Amimone i va retornar les fonts a l'Argòlida. Tot i així era senyor de l'Atlàntida.
Posidó va tenir diversos i fecunds amors, però els seus fills eren gairebé sempre gegants malèfics i violents. Així, Polifem, fill de Toosa, Crisàor, fill de Medusa (amb qui també va tenir a Pègas, el cavall alat), Naupli, fill d'Amimone, els Alòades, fills d'Ifimèdia, Cerció, el bandit; Llepo; Orió i els seus fills amb Halis, que van ser sepultats sota terra pel seu propi pare a causa dels seus excessos. Amb Demeter va tenir una filla innombrable i el cavall Arió. La seva esposa legítima, però estèril, va ser Amfitrite, una Nereida. El trident del Posidó, útil del pescador de tonyina, el seu carro arrossegat per cavalls amb cua de serp i el seu seguici de dofins, animals marins i Nereides són la seva representació típica.

els titans

Els titans en la mitologia grega son els dotze fills de Urà i Gea, el Cel i la Terra, i algun dels seus propis fills. Molt sovint els anomenen els dèus superiors, van ser durant molt de temps els dominants de l'univers i poseien una estatura descumonal i una gran força. Cronos, el mès important dels titans, va governar a l'univers fins que el seu fill Zeus el va destronar i va assumir el poder. Uns altres titans i titànidas importants eren Oceà, el riu que corre al voltant de la terra; Tetis la seva dona; Mnemosine, la deesa de la memòria; Temis, la de la justicia, Hiperió, el pare del sol la lluna i l'aurora; Jápeto, pare de Prometeu qui va crear els éssers mortals y Atlas, que carregavael mòn sobre les seves espatlles. De tots els titans, només Prometeu i Oceà es van aliar amb Zeus contra Cronos. Així ells van tenir grans honors i es va condenar als altres Titans a habitar al Tàrtar. No obstan, van fer les paus i cronos va ser rei a l'era d'or.

Licaó, el primer home llop

Licaó, va ser rei d’Arcàdia, fill de Pelasg i de Melibea, Cilene o Deyanira.

Tot va començar quan Licaó va succeir al seu pare. Al principi era un rei molt religiós, molt estimat pel seu poble i va fundar la ciutat de Licosura, una de les més antigues de Grècia i en aquesta va edificar un temple en honor a Zeus (Zeus Lici). Però impulsat per la seva apassionada religiositat va començar a realitzar sacrificis humans, el que va degenerar la seva posterior metamorfosis.

Ovidi afirma que Licaó sacrificava a tots els estrangers que arribaven a casa seva:

Quan Zeus es va assabentar d'aquest despropòsit, Zeus es va fer passar per un peregrí i es va hostatjar al el seu palau. Licaó es va preparar per assassinar-lo, però alertat per algunes senyals divines, va voler assegurar-se abans de que l'hoste no fos un Déu, com afirmaven els seus temorosos súbdits. Per comprovar-ho va fer cuinar la carn d'una de les seves víctimes o d'un esclau, i li ho va servir a Zeus. Aquest es va enfadar tant que va cremar el seu palau que havia vist tanta crueltat i amb Licaó...

"Jo amb el meu foc portaré el regne destruït davant de la casa dels Deus, Deus dignes del seu senyor". Licaó va fugir atemorit fins que es va trobar a la seguretat d'un silenciós camp. Estant allà, va començar a udolar, no podia parlar. La seva roba s'havia transformat en cabells eriçats, transformant-se així el un llop.

Ell tenia encara una gran bogeria per matar i seguia mantenint moltes de les seves característiques originals. Tenia el mateix cabell gris, el seu rostre mostrava la mateixa violència i els seus ulls brillaven com abans. El malvat Licaó s'havia convertit en el primer i el més famós d'homes llop.

Licaó, s’explica que va tenir molts descendents (alguns autors afirmen que fins a cinquanta) aquests, igual que el seu pare eren cruels i despietats; i es va repetir la mateixa història, Zeus enfadat els va transformar a tots en llops i va ressuscitar a un dels germans, Níctim, que l'havien assassinat i Níctim va passar a ser el rei d’Arcàdia.

Suposo que deu ser aquesta llegenda la que ha impulsat l'home llop tal i com el coneixem actualment i d'un mite que ensenya que no hem de fer res que no ens agradaria que ens fessin ja que sempre ens torna el que donem als altres, s'han tret unes històries de por extraordinàries com aquestes.

Imatges extretes de les pàgines:

• http://terror.territoriodelobos.com/inicio.jpg
• http://danielfuentes.iespana.es/images/mitologia/zeus.jpg

Hera

En la mitologia grega, Hera era una deessa de l'Olimp, segona esposa de Zeus i mare amb aquest de Febe, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Li està consagrat el paó, perquè en les seves plomes porta els cent ulls d'Argos, fidel servidor de la deessa. Els ulls del paó, tantmateix, també representaven els ulls que havia de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel.A Beòcia s'hi cel·lebrava el festival en honor seu Dedàlia.

En el panteón olímpico de la mitología griega clásica, Hera (en griego antiguo —ático— Ἧρα Hêra, en jónico y griego homérico Ἧρη Hêrê) era la esposa y hermana mayor de Zeus. Su principal función era presidir como diosa del de las mujeres y el matrimonio. Su equivalente en la mitología romana era Juno. La vaca y, más tarde, el pavo real le estuvieron consagrados.

Hera era hija de Rea y Crono, y fue tragada al nacer por éste debido a una profecía sobre que uno de sus hijos le arrebataría el trono. Zeus se salvó gracias a un plan urdido por Rea y Gea: la primera envolvió una piedra en pañales y la dio a Crono en su lugar. Mientras tanto, Zeus fue llevado a una cueva en Creta. Más tarde Rea dio a Crono un hierba que según le dijo le haría completamente invencible, pero en realidad le hizo regurgitar a los otros cinco olímpicos: Hestia, Deméter, Hera, Hades y Poseidón, así como la piedra. Cuando Zeus creció, desterró a Crono al Tártaro, la sima más profunda del inframundo, pues los Titanes eran inmortales y no podía matárseles.

Se representa a Hera majestuosa y solemne, a menudo en el trono y coronada con el polos (una alta corona cilíndrica usada por varias de las Grandes Diosas), pudiendo llevar en su mano la granada, símbolo de la fértil sangre y la muerte, y sustituto de la cápsula narcótica de la amapola.^[1] El investigador Walter Burkert escribió en Religión griega: «Sin embargo, hay registros de una representación anterior sin iconos, como una columna en Argos y una tabla en Samos.»^[2]

Hera fue muy conocida por su naturaleza celosa y vengativa, principalmente contra las amantes y la descendencia de zeus, pero también contra los mortales con los que se cruzaba, como Pelias y también incluso paris, quien la ofendió al elegir a Afrodita como la más bella de las diosas, ganándose así su odio.

Zeus

En la Mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Jupiter. Va lluitar contra el seu pare recolzat per la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. La paraula catalana déu prové precisament del grec Zeus, passant pel llatí deum.

Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganamides. Una de les seves dones era mnedeise, deesa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Tepsicore, Polimnia, Melponeme, Talia, Cal'liope, Urania, Clio i Èrato. Alguna de les seves conquestes femenines són alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.

Hades i Persèfone

Hades era fill de Cronos i Rea; també va ser devorat per el seu pare i salvat per Zeus. La seva lluita contra el seu pare va fer que tots els altres titans es posessin de part seva de manera que Zeus i els seus germans van haver de lluitar contra ells.
Una vegada tot va acabar, els deus van acordar en sortejar quin germà es quedava amb la sobirania del món. A Hades li va correspondre el món subterrani.
Hades estava enamorat de Core, la filla de Demèter, la seva germana, i un dia va decidir raptar-la. Quan Demèter va adonar-se de la seva desaparició la va buscar per tot arreu durant nou dies i nou nits sense poder trobar-la.
Així va decidir de demanar ajuda al seu germà Zeus, que li va explicar el que havia succeït. Va dir-li que Hades estava enamorat de seva filla, que l'havia raptat quan aquesta estava recollint flors i se l'havia endut a l'infern i, alhora fet la seva esposa i anomenat Persèfone.
Això va ennutjar molt a Demèter i com que era la deessa de la fertilitat de la terra, va fer que les plantes deixessisn de créixer fent que el món es convertís en un desert. Amb tot això, Zeus va va ordenar que tornés a la noia per poder fer feliç a Demèter i així el món tornés a la normalitat. Però no va ser tan fàcil. El problema era que Persèfone havia menjat a l'infern i, aquell qui tastava menjar dels inferns, no podia tornar amb els vius, per tant no era possible la seva tornada.
A la fi, es va arribar a l'acord de que, com que Persèfone només havia menjat sis grans de magrana durant la seva estança als inferns, podria estar duarnt sis mesos amb la seva mare al món dels vius, i altres sis amb Hades al dels morts.

ELS JOCS OLÍMPICS

Olímpia, situada prop de la ciutat de Pisa, a la regió grega d'Èlida (Peloponnès), era un santuari consagrat als déus de l'Olimp, especialment a Zeus Olímpic, un complex alhora religiós, cívic i esportiu, amb diversos temples, un estadi, un gimnàs, una palestra i un hipòdrom.
L'origen dels Jocs Olímpics es perd en la foscor dels temps dels herois. Segons el mite qui va establir per primer cop els Jocs a Olímpia va ser Pèlops. Aquest heroi, després de ser expulsat del seu reialme, va arribar a Pisa, on regnava Enòmau. Enòmau no volia casar la seva filla Hipodamia a causa d'un oracle segons el qual el seu gendre el mataria. Tot i així la bellesa d'Hipodamia atreia molts joves desitjosos de prendre-la en matrimoni i, per evitar que s'hi casessin, els desafiava a una cursa de carros amb la condició que, si vencien, els atorgaria la mà de la seva filla però que, si perdien, serien executats.

Gràcies a l'extraordinària velocitat dels seus cavalls, regal del déu Ares, Enòmau havia vençut ja dotze dels pretendents de la seva filla i havia penjat els seus caps a la porta del seu palau per dissuadir altres d'intentar-ho. Tanmateix això no va espantar Pèlops, que, només arribar, es va enamorar d'Hipodamia i va reptar el rei. Abans de la cursa Hipodamia, també enamorada de Pèlops, va subornar el cotxer d'Enòmau perquè substituís l'eix de fusta del carro del seu pare per un de cera. Quan el carro es va trencar durant la cursa, Enòmau va ser arrossegat pels seus cavalls i va morir. Així Pèlops es va poder casar amb Hipodamia i va esdevenir rei de Pisa, però no devia tenir la consciència del tot tranquil·la perquè va instituir uns jocs a Olímpia en record d'Enòmau. Al cap d'un temps es van deixar de celebrar fins que un altre heroi, Hèrcules, els va restaurar.

Segons la tradició el 776 a. C. els jocs d'Olímpia es van començar a celebrar de manera fixa. Un cop cada quatre anys es declarava una treva sagrada perquè les ciutats gregues deixessin de lluitar uns mesos si estaven en guerra i permetessin als seus atletes participar als jocs d'Olímpia, entre finals de juliol i d'agost. Els atletes participants havien de ser homes, grecs, de condició lliure, no culpables de cap crim ni afectats per cap maledicció religiosa. Arribaven espectadors provinents de tota la Mediterrània i de totes les classes socials, des de prínceps fins a pobres.

L'entrada al recinte sagrat estava permesa a les nenes abans de casar-se però terminantment prohibida a les dones. Segons la llei, si s'hi trobava una dona durant els Jocs, havia de ser estimbada des del mont Tipeu. Tanmateix, a Olímpia, també cada quatre anys, sense coincidir amb les Olimpíades, exclusivament les dones participaven en els Jocs Hereus en honor de la deessa Hera.

Els Jocs s'inaguraven amb el jurament d'atletes i jutges de respectar les regles de les competicions i tot el primer dia estava dedicat a cerimònies religioses (sacrificis, ofrenes) i actes culturals (conferències, recitals poètics). Durant els cinc dies següents se celebraven totes les proves esportives i els Jocs es cloïen amb la processó i coronació dels vencedors al temple de Zeus, seguida pels banquets de celebració. Solament es premiava el primer de cada prova amb una branca d'olivera i unes cintes de llana. Els noms dels guanyadors, a més, eren gravats en inscripcions i se'n permetien erigir estàtues dins el recinte d'Olímpia.

Quan un atleta triomfador als Jocs Olímpics arribava a la seva ciutat era rebut amb tots els honors com a heroi nacional, la multitud l'aclamava i els poetes el cantaven. A Atenes els campions olímpics rebien premis en metàl.lic i podien arribar a tenir exempcions d'impostos o mantenutenció de per vida a càrrec de l'Estat.