Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ovidi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ovidi. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de gener del 2010

Dafne i Apol.lo segons la metamorfosi d'Ovidi

Les metamorfosis d'Ovidi, és un poema en quinze llibres que descriuen la creació i la historia del món mitològic. Un dels seus contes més coneguts és: El de Dafne (que amb grec significa llorer) i Apol.lo ( que era el déu principal de al profecia i l'endevinació, de les arts i de la música i del tir amb arc).
Apol.lo fill de Zeus i Leto, que tenia una germana bessona, Àrtemis. Dafne filla del deu-riu Peneu.
Un bon dia, Apol.lo, es va burlar d'Eros diguen-li que era un nen petit i que els nens petits no han de jugar amb fletxes ni amb armes perilloses. Eros molt enfadat i humiliat, li va llençar una de les seves fletxes, i va fer que Apol.lo s'enamores de Dafne. Però Eros, per venjanr-se d'Apo.lo li va llençar una fletxa diferent a Dafne, que fa que ella el rebutji.
Apol.lo feia tot el possible perquè Dafne s'enamorés d'ell, però ella el despreciava i estimava a la natura i no volia tenir cap espos.
Un dia Apol.lo desideix seguir de molt aprop a Dafne i capturar-la per estar sempre mes amb ella. Quan Apol.lo aconsegueix capturar-la, Dafne demana ajuda al deu-riu, que és el seu pare, i ell decideix transformar-la en un arbre. Un cop transformada, Apol.lo posa el seu cap sobre el tronc de l'arbre, que anteriorment era el seu cos, i encara pot sentir els batecs del cor de Dafne. Així que finalment Apol.lo desideix, que ja que no ha pogut tenir a Dafne com a esposa, alemnys tindra al seu arbre. Per aixó el llorer és l'arbre segrat d'Apol.lo.
A Dafne ya los brazos le crecían
y en luengos ramos vueltos se mostraban;
en verdes hojas vi que se tornaban;
los cabellos que el oro escurecían;
de áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros que aun bullendo estaban;
los blancos pies en tierra se hincaban
y en torcidas raíces se volvían.
Aquel fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol, que con lágrimas regaba.
¡Oh miserable estado, oh mal tamaño,
que con llorarla crezca cada día
la causa y la razón por que lloraba!
(Garcilaso, Soneto XIII)

dilluns, 2 de març del 2009

Licaó, el primer home llop

Licaó, va ser rei d’Arcàdia, fill de Pelasg i de Melibea, Cilene o Deyanira.

Tot va començar quan Licaó va succeir al seu pare. Al principi era un rei molt religiós, molt estimat pel seu poble i va fundar la ciutat de Licosura, una de les més antigues de Grècia i en aquesta va edificar un temple en honor a Zeus (Zeus Lici). Però impulsat per la seva apassionada religiositat va començar a realitzar sacrificis humans, el que va degenerar la seva posterior metamorfosis.

Ovidi afirma que Licaó sacrificava a tots els estrangers que arribaven a casa seva:

Quan Zeus es va assabentar d'aquest despropòsit, Zeus es va fer passar per un peregrí i es va hostatjar al el seu palau. Licaó es va preparar per assassinar-lo, però alertat per algunes senyals divines, va voler assegurar-se abans de que l'hoste no fos un Déu, com afirmaven els seus temorosos súbdits. Per comprovar-ho va fer cuinar la carn d'una de les seves víctimes o d'un esclau, i li ho va servir a Zeus. Aquest es va enfadar tant que va cremar el seu palau que havia vist tanta crueltat i amb Licaó...

"Jo amb el meu foc portaré el regne destruït davant de la casa dels Deus, Deus dignes del seu senyor". Licaó va fugir atemorit fins que es va trobar a la seguretat d'un silenciós camp. Estant allà, va començar a udolar, no podia parlar. La seva roba s'havia transformat en cabells eriçats, transformant-se així el un llop.

Ell tenia encara una gran bogeria per matar i seguia mantenint moltes de les seves característiques originals. Tenia el mateix cabell gris, el seu rostre mostrava la mateixa violència i els seus ulls brillaven com abans. El malvat Licaó s'havia convertit en el primer i el més famós d'homes llop.

Licaó, s’explica que va tenir molts descendents (alguns autors afirmen que fins a cinquanta) aquests, igual que el seu pare eren cruels i despietats; i es va repetir la mateixa història, Zeus enfadat els va transformar a tots en llops i va ressuscitar a un dels germans, Níctim, que l'havien assassinat i Níctim va passar a ser el rei d’Arcàdia.

Suposo que deu ser aquesta llegenda la que ha impulsat l'home llop tal i com el coneixem actualment i d'un mite que ensenya que no hem de fer res que no ens agradaria que ens fessin ja que sempre ens torna el que donem als altres, s'han tret unes històries de por extraordinàries com aquestes.




Imatges extretes de les pàgines: