Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hera. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de març del 2010

HEFEST

En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena.

Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va créixer.

Prenent com a base argila, Hefest va crear la primera dona, que va rebre per nom Pandora.
Hefest va anar creixent i es va fer un hàbil artesà en l'elaboració del ferro i altres metalls. Hom creia que el taller d'Hefest estava situat sota l'
Etna. Hefest, utilitzant els seus coneixements, elaborava per a les seves mares adoptives belles joies. Va succeir que Tetis, la seva mare adoptiva, va acudir a una festa a l'Olimp lluint una preciosa joia que havia estat confeccionada per Hefest; l'ornament va despertar l'enveja de les deesses, especialment d'Hera, qui va obtenir de Tetis el nom de l'orfebre.


Hera li va demanar a Hefest que retornés a l'Olimp, desig que no va obtenir, a desgrat dels precs que Tetis i els déus van fer a Hefest; fins que va intervenir el déu Dionís, qui mitjançant una poció va aconseguir la promesa d'Hefest d'acudir a la convocatòria d'Hera, no obstant el déu de la farga va quedar contrariat per la paraula donada en contra de les seves voluntats, per això va enviar a Hera un tron d'or del què una vegada que s'hi va haver assegut, la seva mare no va poder aixecar-se; així que Hefest, amo de la situació, va imposar severes condicions per a retornar a la llar dels déus, una de les quals era contraure matrimoni amb Afrodita, deessa de l'amor.

Uns altres sostenen que la deessa de la bellesa va estar disposada a ser esposa d'Hefest a canvi que fabriqués per a ella un collaret semblant al de la nereida Tetis.
Afrodita li va ser infidel pels seus amors amb Ares, el déu de la guerra; quan Hefest va tenir notícia d'aquestes relacions, va preparar un parany: va teixir una xarxa de plata gairebé invisible i la va col·locar sobre el llit on anaven a jeure Ares i Afrodita. Quan la xarxa va atrapar als amants i aquests van començar a cridar, Hefest es va presentar de seguida cridant a tots els déus per a denunciar l'adulteri. Hesiodor conta que el succés va ser motiu de gran aldarull a l'Olimp.

dimecres, 3 de març del 2010

DIONÍS

En la mitologia grega, Dionís és el déu del vi, del teatre, del desenfrentament i de les festes i banquets, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

MITOLOGIA GREGA
Dionís és fill del déu Hèrcules i shamanta, una mortal filla de cadne, rei de Tabes.Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial.

En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.

Quan Dionís va néixer, Hera, la esposa de Zeus entrà en còlera i demanà als Titans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugiren els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit i ficant els seus a cuinar.
Ara bé, la seva avia, Gea, mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.
Dionís va rescatar la seva mare dels inferns per traslladar-la a l'
Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tione.


DIONÍS I EL SEUS DEVOTS
Cap retrat literari d'una divinitat grega és equiparable amb el poder hipnòtic de les Bacants d'Eurípides. La trama gira al voltant del rei tebà Penteu, que no vol reconèixer un "foraster" arribat fa poc d'Orient que es autor de diversos prodigis. Tota la comunitat està alterada quan el foraster indueix a les dones de la ciutat per deixar els seus hogars i adorar un nou déu, Dionís, prop de la muntanya de "Citerón".
Les dones son guiades per Ino, Autónoe i Aguae les tres germanes de Sémele, la mare de Dionís; Dionís las ha tornat boges per negar que el pare del fil de Sémele és en realitat Zeus. El foraster que no és altre que Dionís, es venja fent que Aguae desmembri al seu fill membre a membre en una orgía d'inexplicable violència. Qüasi totes les característiques mitològiques principals de Dionís hi són a les Bacants. La bogeria que indueix és més col·lectiva que individual, un fet que simbolitzan els grups de devots que estàn al voltant de Dionís. Ell està vinculat a l'estat d'èxtasi, que literalment significa estar fora de sí. és la classe de déu que, en virtut del seu caràcter subversiu, primer provoca resistència y després la trenca sense remordiments.
Una de les figures que segueixen el déu és la de les
ménades, grup femení que acostumaba a fer ritus obscurs i cruels com el desmembrament d'animals.
Menys temibles eren els seguidors masculins del déu, els grotescos
sàtirs. Habitualment perseguien nimfes o ménades per satisfer els seus desitjos sexuals. El més lleig de tots era Silé, el ancià cap, que estaba ebri qüasi sempre.

dimarts, 26 de gener del 2010

Hèracles

Hèracles era un semidéu fill de Zeus i Alcmene, en la mitologia romana se'l coneixia com Hèrcules.
Hera per venjarse de Zeus per anar-se'n amb altres dones va castigar a Hèracles a fer els dotze treballs.

1-Matar el lleó de Nemea
2-Matar l'hidra de Lerna
3-Capturar la daina de Cerinea
4-Matar el senglar d'Erimant
5-Netejar l'estable del rei Augies
6-Espantar els ocells del llac Estímfal
7-Capturar el bou de Creta
8-Capturar les eugues del rei Diomedes
9-Aconseguir el cinyell de Hipòlita
10-Robar el ramat del gegant Gerió
11-Aconseguir les pomes del jardí de les Hesperides
12-Capturar Cèrber i treure'l de l'infern

Hèracles va arribar a ser inmortal quant un dia amb la seva esposa anaven a creuar un riu i es trobaren amb un centaure, aquest volia ajudar a la dona de Hèracles i violar-la. Hèracles quant se'n va adonar va disparar una flecha al centaure i va morir però abans va dir-li a la noia que agafes la seva sang i quant Hèracles li fos infidel li untes la sang a la roba i només l'estimaria a ella. Quant Ella li va untar la sang a la roba, Hèracles se va inetentar treure la roba i la pell i la carn es va começar a caure's del seu cos, aixi l'heroi es va desfer de la seva part mortal i va pujar a l'Olimp amb els déus.

divendres, 20 de març del 2009

Hèracles, el naixament i les pomes d'or

Un príncep, de nom amfitrió, va haver de fugir de la seva pàtria, Tirint, perquè havia comès un homicidi; el va acollir el rei de Tebes, que es deia Creont.

Amfitrió es va casar amb una noia molt maca, Alcmena. Un dia, que havia anat a la guerra, el mateix Zeus, enamorat d'Alcmena, va transformar-se en un doble del seu marit, es va presentar al palau i la dona, confiada, va engendrar un nen amb ell. Quan va marxar Zeus, va tornar el marit de veritat i va engendrar un altre nen. El resultat d'aquesta doble unió va neixer dos bessons molt diferents en questió de força: un era fill d'Amfitrió i l'altre fill de Zeus, Hèracles.

Quan els nens eren encara petits, Hera enfadada amb Zeus va voler assessinar els nens i va enviar dues serps molt grans i Heràcles, un nadó de dos mesos, les va escanyar amb les mans nues. Quan Hera ho va veure i es va enfadar molt, tant va molestar a Zeus amb les seves protestes, va obtenir que Heràcles fos com un esclau per al seu germà Heuristeu i no quedaria lliure fins a haver complert dotze tasques molt complexes.





Aquestes tasques van succeïr durant una època en la que la majoria de gent es dedicava a la ramaderia i per això molts d'aquests treballs sobrehumans tractaven sobre la ramaderia com matar el lleó de Nemea, capturar un senglar de mida extraorinariament gran, els bous de Geríon.
Però la tasca que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la onzena, la qual Heuristeu mana a Heràcles que li porti les pomes d'or del jardí de les Hespèrides.

Com gairabé ningú sabia on era exactament el jardí de les Hespèrides, heràcles tambè l'havia de buscar. Un dia mentres buscava es va trobar amb Nereu, una divinitat divina que ho sap gairabé tot; aquest li va dir que el jardí de les Hespèrides era al Àfrica, a Mauritània, allà on viu el tità Atlas, que aguanta el cel sobre les seves espatlles.


Heràcles quan va arrribar li va preguntar a Atlas on era el jardí de les Hespèrides i aquest li va dir que no es preocupés ja que si li aguantava el cel una estona ell li portaria, Heràcles confiat va acceptar. Una estona més tard va arribar Atlas i Heràcles es creia que ja hauria acabat la missió però molt lluny de que Atlas volguès tornar a aguantar el cel, Atlas li va dir que portaria ell mateix la poma d'or a Heuristeu. Heràcles amb por de que no tornés per rellevar-lo el va enganyar diguent-li que acceptava però que el deixès reposar una estona; Atlas, confiat va accedir a fer-ho però tan bon punt Atlas va tenir el cel sobre les seves espatlles Heràcles fa fugir a veure Heuristeu i acomplir una altra missió.




Imatges extretes de les pàgines