La Primera Guerra Mèdica

Les guerres Mèdiques van ser dos guerres que van enfrontar la majoria de ciutats estat gregues contra els Aquemènides, que era la dinastia que manava sobre l' Imperi Persa.

El nom de Mèdiques procedeix de medo, que era un sinònim en grec que significava persa.

ANTECEDENTS

Darios I el gran, dominava les illes Jòniques que volia apoderar-se de les fonts

d' aprovisonament de blat i fusta per a la construcció de les naus de Grècia. Llavors Mileto aprofitant-se del mal sentiment dels Jònics va fer que es revoltessin contra els Perses, van demanar ajuda a les altres ciutats gregues però nomes els van ajudar les ciutats de Atenes i la de Eretria però tot i aquesta ajuda, Darios va acabar vencent-los.

Darios el gran, furiós per castigar els grecs i els seus aliats per haver participat en les fallides revoltes Jòniques, va saber que els Alcmeònides, una família noble atenenca, estava en contra de Milcíades i que estaven disposats a lluitar a favor de Darios si ell els perdonava el conflicte de les revoltes Jòniques.

La primera guerra mèdica es compon de dos parts:

La campanya de Maradoni, l'any 492 a.C

Darios el gran va enviar a Maradoni, un general persa a atacar els grecs, però abans es va aturar a les ciutats jòniques i va instaurar un govern democràtic perquè no es revoltessin més. Aquest exèrcit va conquerir la Tràcia i va fer que Alexandre I de Macedònia hagués de sotmetre's davant Pèrsia de nou. Però un exèrcit de brigis van debilitar l'exèrcit i van provocar, junt amb una tormenta que va acabar amb bona part de la flota de Maradoni que no poguessin continuar en dins la conquesta de Grècia.

Campanya de Datis, any 490 a.C

L' exèrcit de Darios cmandat ara per el general meda Datis i Artaphernes.

Aquest exèrcit tenía que desembarcar a la bahia de Marató, tots anaven amb vaixell, quan els atenencs van veure el perill van demanar ajuda urgent al espartans que van acceptar, però no podrien ajudar fins el final del festival de Karneia , que acavava amb la lluna plena del 19 i 20 de Setembre.

Durant la batalla de Marató la superioritat dels grecs va fer perdre els perses, les llargues llances dels Hoplites, eren superior en abast que les espases i llances perses i la armadura els protegia de les fletxes perses.

Els perses, al final van acabar fugint cap els baixells i els atenencs els van perseguir pins la costa.

Heròdot escriu que van morir 6.400 perses per 192 atenencs.

La Música Grega

A Grècia, la música tenia a veure amb la mitologia, els hi servia per comunicar-se amb els Déus.

Al tenir molt de mar Grècia s'influenciava amb altres cultures més avançades com Mesopotàmia, Egipte,...

Barrejaven totes les arts, és a dir que barrejaven la música amb la dansa, el teatre i amb la poesia.


A l'Olimp la música era una divinitat.
Els Déus:

• Apol·lo era el Déu de la música.
• Dionisios era el Déu de la dansa.
  

Les muses :

• Terpsícore era la musa de la música, la coral i la dansa
• Èrato era la musa de la cançó amorosa.
• Euterpe era la musa de la música i de la flauta.

Els Grecs donaven més importància al ritme que a la melodia, donaven més importància als instruments que a la veu. L'estructura de la música grega era senzilla, només repetien una estrofa diferents vegades.

Arriba un punt en el que la música es separa de la mitologia i s'ajunta amb la poesia èpica.Es transmet oralment. Apareixen els bards que eren professionals del recitat i anaven de poble en poble acompanyats d'instruments.

La lira era l'instrument més important. Hermes és el seu creador.

Més tard apareixen drames tragèdies i comèdies i per no perdre la cultura hi afegeixen la música i les altres arts.

La paraula música ve de la paraula Mousike , d'origen grec.

Características del arte griego

Arte Griego
No cabe duda que el arte griego ha marcado el arte y la cultura occidental hasta nuestros días.
De Grecia parte el principio humanista y de ideal de la belleza que va a marcar a Europa durante 25 siglos.Su historia es compleja, ya que pasa por distintas etapas.
Tras las invasiones de eolios, jonios, dorios y aqueos a finales del II milenio, la civilización micénica va a desaparecer. Los eolios y los jonios van a ocupar los dos centros micénicos más importantes: Atenas y Esparta.
Se producen cambios políticos y sobre todo culturales muy importantes y comienza a asentarse una cultura de base humanística en la que el hombre es la medida de todas las cosas. Hay una explicación racional del mundo, la cultura y el arte. El arte está determinado por la vida pública, por la democracia. Grecia va a crear unas bases para la vida moderna.
Las principales características del Arte Griego son:
Es un arte que está de acuerdo con la realidad, es realista.
Es un arte que se puede estudiar por los artistas, tanto en arquitectura como en escultura.
Vamos a ver en él supervivencias creto-micénicas, una influencia oriental en los primeros momentos pero, sobre todo, aportaciones propias.
El trabajo que se lleva a cabo, en arquitectura especialmente, es un trabajo en equipo dirigido por un maestro. Esto va a hacer que éste sea un arte de una gran perfección.
Es un arte muy influido por la filosofía y donde la religiosidad está regida por un politeísmo de dioses antropomorfos, entre los que destacan Zeus y Atenea. Esto da pie a una mitología muy representada en escultura.
Es importante el desarrollo de la polis, la ciudad.
Los períodos del arte griego son:
Período geométrico: 1000 - 750 a.C., período breve que nos va a dejar pocas aportaciones.
Fase orientalizante: s. VII - principios s. VI a.C.
Período arcaico: 610 - 480 aprox. a.C. El s. VI es el momento más significativo.
Período clásico: siglos V y IV
Primera fase: estilo severo o preclásico: 480-450 a.C.
Segunda parte: estilo clásico propiamente dicho: segunda mitad del siglo V y siglo IV.
Período helenístico: 323 - s. I a.C.

Un altre inici...

Esteu a punt de començar una matèria nova que es diu Cultura Clàssica, es a dir, la cultura dels grecs i romans antics.
Quin interès pot tenir al segle XXI conèixer aspectes d'uns pobles que visquèren fa molt i molts segles?
Tot i que ho farem d'una manera diferent, pots veure en aquest video com ho justifica un professor de cultura clàssica del país valencià:



Els aspectes de la cultura greco-romana que estudiarem, i altres que cercareu pel vostre compte, seràn objecte dels treballs que publicareu en aquest blog: un mínim de cinc durant el trimestre.
A més, haureu de fer comentaris als treballs dels vostres companys.
Però, no et preocupis: abans de res aprendrem com es fa servir un blog i totes les utilitats de que disposa.

Per tant, benvinguts al món dels nostres avantpassats: segur que la cultura clàssica us enganxarà!

Un any més...

La matèria trimestral de Cultura Clàssica s'ha acabat, un any més. En total, s'han publicat 70 entrades, de 17 alumnes: no són gaires perquè la connexió a internet ha fallat amb freqüència. Prou bones algunes, interessants altres, discretes la majoria, i unes quantes... per cobrir l'expedient.

El resum final és força positiu, perquè ha suposat l'apropament dels alumnes a un món desconegut per a ells, i ho han fet de manera pràctica. En la valoració final de la matèria, hi ha algunes afirmacions interessants, tot i que siguin previsibles. Recullo unes poques, pel que representen:

-"(...) m'ha suposat conèixer coses que no sabia i quedar-me amb ganes d'aprendre'n més. Gràcies per llegir els meus treballs!".

-" (...) trobo que motiva per si sol. A mi, com a mínim, m'ha agradat moltíssim i m'ha fet tenir moltes ganes de treballar en aquest tema".

-"També sé que hi ha moltes coses de l'actualitat que es basen en coses descobertes pels grec i els romans, com per exemple la democràcia grega i el dret romà".

-"El que m'ha agradat més han sigut els mites i aprendre a fer servir el blogspot".

Interès naixent per la cultura clàssica, introducció al món dels blogs, curiositat envers unes matèries que podran començar a cursar el pròxim curs. La llavor ja està sembrada.

Una dada anecdòtica: durant tot aquest trimestre, les visites al blog han tingut una pujada desorbitada, fins les 200 diàries de mitjana que hi ha actualment. Desconec la raó, tot i que sospito que es tracta de recerques sobre aspectes concrets del món clàssic, que Google ens remet. Però això no pasava altres vegades. Benvingut sigui l'allau...

La batalla de las Termópilas: el principio de una leyenda

Año 480 A.C siguiendo con la política expansionista del imperio Aqueménida, Jerjes I, emperador persa, se propuso conquistar Grecia y, tras reunir un ingente ejército de centenares de miles de hombres emprendió el viaje hacia Grecia.
Los griegos al descubrir sus intenciones enviaron un pequeño contingente para detener su avance y poder preparar un ejercito para poder presentar batalla. Atenas quería detener la invasión y lograron convencer a Leónidas I,rey de esparta para que participase en la primera linea de defensa de grecia mientras ellos se preparaban en la retaguardia.

La batalla mas importante se celebro en un lugar llamado valle de las Termópilas (Puertas Calientes, por los manantiales calientes que existían allí). Allí esperó a los persas un ejército compuesto por 300 hoplitas espartanos 500 de Tegea, otros 500 de Mantinea, 120 de Orcómeno y 1.000 hoplitas del resto de Arcadia: 400 de Corinto, 200 de Fliunte, 80 de Micenas, 700 tespios y 400 tebanos, además de 1.000 focenses y todos los locros.

Según las fuentes griegas las filas persas contaban con un total de efectivos de entre 250.000 y el millón de unidades de infantería.

Leónidas fue advertido sobre el gran número de arqueros que poseía Jerjes. Heródoto de Halicarnaso indica que se le dijo a Leónidas que «sus flechas cubrían el sol» y «volvían noche el día». Dienekes, soldado espartano, consideraba el arco como un arma poco honorable, ya que evadía el enfrentamiento cuerpo a cuerpo. Fue entonces cuando pronunció su famosa frase: «Tanto mejor; lucharemos a la sombra».

Se dice que Jerjes, al toparse con los soldados griegos, supuso que éstos se marcharían al ver la magnitud de su ejército. Pasaron cuatro días y Jerjes, impaciente, envió un emisario exigiendo a los griegos que entregasen sus armas inmediatamente para no ser aniquilados. Leónidas respondió: «Ven a buscarlas tú mismo» (Μολων λαβε). Así dio comienzo la batalla

Inicio de la batalla:

Uno a uno los persas sucumbian en el angosto desfiladero así mientras los persas perdían cientos de efectivos los griegos casi no tenían bajas. Durante las noches, Leónidas solía decirles a sus hombres: «Jerjes tiene muchos hombres, pero ningún soldado».

Frustrado Jerjes envió a sus diez mil inmortales sus fuerzas de elite llamados así por que cada vez que un inmortal moría otro corría a ocupar su lugar manteniéndose así la cifra fija de diez mil hombres, pero eso no decanto la balanza a su favor ya que el resultado seguía siendo el mismo.

Traicion

Un griego llamado Efialtes se ofreció ha mostrar a Jerjes un paso que lo llevaría a la retaguardia de los defensores de las Termopilas.

Los griegos perecieron el quinto día pero su esfuerzo no fue en vano puesto que los griegos formaron un ejercito que supero al de Jerjes en la batalla de maratón.

Estatua de Leonidas situada en el paso de las Termopilas.

Muertes inecesarias, oportunidades perdidas. 

Como sería nuestro mundo si no hubiera ocurrido esta batalla i si ambas culturas se hubieran mezclado en ese momento?

La batalla de las termopilas

En el año 480 aC el rey persa Jerjes volvió a atacar Grecia con un ejército de 2000000 de hombres, aunque los espartanos, inferiores en número, tenian mejor estrategia tactica i de armamento. Los dos ejercitos se encontraron en el paso de las Termópilas, los 300 espartanos iban acompañados por 400 tebanos i 700 soldados de tespia. Todos los griegos se unieron para formar una enorme falange de 1400 hombres liderados por Leónidas. Al cabo de un rato de lucha i ante la brutal paliza de los griegos a los persas, Jerjes intentando volver a gamar envió a su guardia de honor, los inmortales. Estas tropas concentraban 10000 unidades pero fueron rechazados con inumerables bajas. Al mismo tiempo la flota griega estaba ganando a la persa en Eubea. La resistencia griega fue debida a que el pequeño paso no dejaba maniobrar a la multitud persa, pero aún asi ganaron la batalla los persas, aunque con un proporción de bajas mucho mayor, lo que dejo una gran sensación de miedo a los persas. Leònidas fue crucificado, los espartanos i los tesipeos masacrados, i algunos tebanos esclavizados. Sobrevivieron 2 griegos, Alejandro i Antigono, de los cuales algunos piensan que volvieron a Esparta.

QUÈ ÉS LA CULTURA CLÀSSICA

Legado de Roma y Grecia

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: y romano)

Acabeu de començar una nova matèria optativa que es diu CULTURA CLÀSSICA, i que tindrà una durada trimestral.

Potser les raons que us han portat fins aquí són molt diverses: curiositat, les paraules d'algún amic o conegut, l'interés per tot allò que és antic i que, per tant, té una mica de misteri...

Sigui quin sigui el motiu d'haver-la escollit, estic segur que s'et farà curta i apassionant. Coneixeràs aspectes molt interessants d'història, de cultura, d'art, de mitologia, etc. I tot això a través d'explicacions, però també de projeccions (presentacions, documentals, pel·lícules...), de cerca a Internet...

Amb tot el que coneguis, hauràs de fer alguns treballs i penjar-los aquí, al blog. Tindràs autorització per entrar-hi i publicar el que vulguis. I tú, i els teus companys, fareu comentaris als treballs dels altres. Tot això serà la matèria avaluable al final del trimestre.

De moment, tens a dalt una presentació, de la professora xilena Claudia López, que et pot donar algunes pistes sobre el contingut de la assignatura.

GRÈCIA I LA SEVA EXPANSIÓ

Grècia, nom donat pels romans, estava formada per polis gregues. Les dos més importants eren Esparta i Atenes, que van forma cada un una lliga formada per varies polis, esparta: la lliga del Peloponès i Atenes: la lliga Delos. Totes les polis gregues es van unir per fer front a l'intent d'invasió dels Perses. Atenes i Esparta les polis més importants es van enfrenta a la guerra del Peloponès, el guanyador va ser esparta. Les polis gregues van conquerir quasi tot el mediterrani, les illes al voltant de la peninsula dels Balcans, l'Àsia Menor i alguns focus del nord d'Àfrica.
Els foceus van sortir de Massalia i van anar a Empuries, i per aixo se li en diu la porta dels grecs a la península. Sense gaire dificultats es van poder instal·lar i es van anar expandint pels voltants d'Empuries, al cap dels anys s'havien expandit per tota Catalunya i finalment per tota la peninsula formant colònies.