Laocoont era un sacerdot d'Apol·lo, la seva esposa va ser Antilope amb qui va tenir dos fills. Laocoont va mosquejar a Apol·lo quan es va casar amb la seva filla davant una estatua consagrada. Quan els grecs van deixar el cavall de fusta davant la seva porta ell va desconfiar i va dir que no l'acceptessin pero no li van fer cas. Quan els grecs feien veure que marxaven perque s'avien rendit els troians li van demanar que oferis un sacrifici a Posidó demanant-li que fes caure grans tempestes al mar per derrotar les naus gregues. Quan estava a punt de fer el sacrifici Posidó en plena platja va fer sortir dos serps gegants del mar i es van enroscar en els seus fills. Laocoont volia anar a demanar ajuda pero els tres van morir estrangulats per les serps les quals van anar despres davant l'estatua d'Atena al temple de la ciutadella. Els troians van recordar que Laocoont no volia que entressin el cavall dins de la ciutat i que volia cremar-lo per aixo van creure que era un càstig per aquet acte quan en realitat era Apol·lo que es venjava d'un sacrílegi anterior: la profanació del seu temple. Despres els troians van entrar el cavall a la ciutat i va suposar la seva ruina.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Posidó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Posidó. Mostrar tots els missatges
divendres, 15 de gener del 2010
dimarts, 17 de març del 2009
Posidó

Rei del mar, va ser criat per Cèfira, filla de l'Oceà, i pels Telquins, genis de Rodes fills de Pontos i de Gea, la germana dels quals, Halis, es va unir al déu. Aquests van ser els inventors de l'art d'esculpir als déus i podien fer ploure, pedregar o nevar i podien adoptar la forma que volien. La part inferior del seu cos tenia forma de peix o de serp i eren amfibis. Després de regar Rodes amb l'aigua de l'Éstix per a esterilitzar-la van ser morts a cops de sageta per Apol·lo fulminats per Zeus. Amb Halis va tenir sis fills i una filla, Rodo a l'illa de Rodes que va prendre el seu nom d'ella. Posidó té poder sobre el mar, pot deslligar tempestats, arrencar roques del litoral amb el seu trident i fer brollar fonts, estenent el seu poder a aigües corrents i llacs, però no als cursos fluvials. Amb Hera i Atena va intentar encadenar a Zeus però es va tornar endarrere davant les amenaces de Briareu. Al costat d'Apol·lo i d'Èac va participar en la construcció de la muralla de Troia i en negar-se Laomedont a pagar-li el salari convingut va fer aparèixer un monstre marí que va assolar Troia. D'allà el seu rancor que el fa participar en la guerra a favor dels Aqueus. Per a això pren la forma del Calcant per a animar als dos Àiax i exhorta a Teucre i Idomeneu fins que abandona la lluita per ordre de Zeus No obstant, quan Aquil·les està a punt de matar a Eneas vela els ulls d'aquell i el transporta lluny dels seus enemics obligat per la Destinació i perquè Eneas no descendeix de Laomedont sinó de Tros, Anquises, Capis i Asàracos. Quan els homes van crear les ciutats, els déus van dirigir vàries d'elles per a ser objecte de culte especial, però en ocasions varis d'ells escollien la mateixa. En aquest cas, invariablement, Posidó perdia la disputa. Així amb Hèlios a Corint, amb Zeus a Egina, amb Dionís a Naxo, amb Apol·lo a Delfos, amb Atena a Trezene. Famoses són les disputes per Atenes i Argos. En la primera, Posidó va fer néixer una font d'aigua salada a l'Acròpolis i Atena va plantar a posteriori una olivera. En l'arbitratge conseqüent Cècrops va atestar que l'olivera d'Atena era anterior i com a represàlia Posidó va inundar la plana d'Eleusis. A Argos la disputa va ser amb Hera i en perdre la raó va dessecar totes les fonts. En arribar el Dànaos i les seves cinquanta Danaides Posidó es va enamorar d'Amimone i va retornar les fonts a l'Argòlida. Tot i així era senyor de l'Atlàntida.
Posidó va tenir diversos i fecunds amors, però els seus fills eren gairebé sempre gegants malèfics i violents. Així, Polifem, fill de Toosa, Crisàor, fill de Medusa (amb qui també va tenir a Pègas, el cavall alat), Naupli, fill d'Amimone, els Alòades, fills d'Ifimèdia, Cerció, el bandit; Llepo; Orió i els seus fills amb Halis, que van ser sepultats sota terra pel seu propi pare a causa dels seus excessos. Amb Demeter va tenir una filla innombrable i el cavall Arió. La seva esposa legítima, però estèril, va ser Amfitrite, una Nereida. El trident del Posidó, útil del pescador de tonyina, el seu carro arrossegat per cavalls amb cua de serp i el seu seguici de dofins, animals marins i Nereides són la seva representació típica.
divendres, 23 de gener del 2009
Atlantis: The Antediluvian World
Aquest títol, tret d'un llibre escrit per Ignatius Donnelly afirma la existència i més tard desaparició de un continent enfonsat sota les aigües, el seu nom l'Atlàntida.
Les primeres referències a la Atlàntida apareixen en el Timeo i el Critas, textos en diàlegs del filòsof grec Plató. La història, que Critias narra com vertadera, es remonta al 9.600 a.C, per narrar com els atenèsos van detenir l'avenç de l'imperi dels atlants, bel·lics habitants de una gran illa, l'Atlántida, situada davant de les Columnes d'Hèrcules (estret de gibraltar) i que, al poc temps de la victoria atenèsa, va desapareixer sota el mar.
Segons el Critias, Evenor va tenir una filla, Clitio. Aquest escrit diu que Posidó era l’amo y senyor de las terres Atlants, ja que, quan els deus s’havien repartit el mon, la sort havia volgut que a Posidó li correspongués, entre altres, l'Atlàntida. Aquesta és la raó de la seva gran influència en aquesta illa.
Posidó es va enamorar de Clito y per protegir-la, o mantenir-la sagrestada, va crear tres anells d’aigua al voltant de la muntanya on vivia la seva estimada. La parella va tenir deu fills, per els quals el Dèu va dividir l’illa en deu regnes. Al fill gran, Atlas, li va entregar el regne que ocupava la muntanya rodejada de anells d’aigua, donant-li, també, autoritat sobre els seus germans. En honor a Atlas, l’illa sencera es va dir Atlàntida y el mar que l’envoltava, Atlantic
D'aquesta historia cadascú pot creure el que volgui, ja que, a part del mite, molta gent diu que és possible que L'Atlàntida haguès existit; una prova d'això és: Hi ha moltes semblançes entre els egipcis que representaven els seus dèus com animals i els centro/sudamericans que també els representaven com animals. Com és possible si aquestes dues cultures no van tenir cap contacte entre elles?
Les primeres referències a la Atlàntida apareixen en el Timeo i el Critas, textos en diàlegs del filòsof grec Plató. La història, que Critias narra com vertadera, es remonta al 9.600 a.C, per narrar com els atenèsos van detenir l'avenç de l'imperi dels atlants, bel·lics habitants de una gran illa, l'Atlántida, situada davant de les Columnes d'Hèrcules (estret de gibraltar) i que, al poc temps de la victoria atenèsa, va desapareixer sota el mar.Segons el Critias, Evenor va tenir una filla, Clitio. Aquest escrit diu que Posidó era l’amo y senyor de las terres Atlants, ja que, quan els deus s’havien repartit el mon, la sort havia volgut que a Posidó li correspongués, entre altres, l'Atlàntida. Aquesta és la raó de la seva gran influència en aquesta illa.
Gracies a Posidó, la terra insular de l’Atlàntida era abundant en recursos. Hi havien tota classe de minerals, grans boscos que proporcionaven il·limitada fusta, nombrosos animals, domèstics y salvatges, especialment elefants, variats aliments provinents de la terra. Tal prosperitat va donar als atlants l’empenta per a construir grans obres. Van edificar, sobre la muntanya rodejada d'anells d’aigua, una esplèndida acròpolis plena de notables edificis, entre els que destacaven el Palau Reial y el temple de Posidó. Van construir un gran canal, de 50 estadis de longitud, per comunicar la costa amb l’anell d’aigua exterior que rodejava la metròpolis; y un altre més petit i cobert, per conectar l’anell exterior amb la ciutadella. Finalment, van cavar, al voltant de l’esplanada, una gegantesca fosa.
D'aquesta historia cadascú pot creure el que volgui, ja que, a part del mite, molta gent diu que és possible que L'Atlàntida haguès existit; una prova d'això és: Hi ha moltes semblançes entre els egipcis que representaven els seus dèus com animals i els centro/sudamericans que també els representaven com animals. Com és possible si aquestes dues cultures no van tenir cap contacte entre elles?
Imatges extretes de les pàgines
www.clubdelmar.org/atlantida.htm
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7d/Poseidon_sculpture_Copenhagen_2005.jpg
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

