Un altre inici...

Esteu a punt de començar una matèria nova que es diu Cultura Clàssica, es a dir, la cultura dels grecs i romans antics.
Quin interès pot tenir al segle XXI conèixer aspectes d'uns pobles que visquèren fa molt i molts segles?
Tot i que ho farem d'una manera diferent, pots veure en aquest video com ho justifica un professor de cultura clàssica del país valencià:



Els aspectes de la cultura greco-romana que estudiarem, i altres que cercareu pel vostre compte, seràn objecte dels treballs que publicareu en aquest blog: un mínim de cinc durant el trimestre.
A més, haureu de fer comentaris als treballs dels vostres companys.
Però, no et preocupis: abans de res aprendrem com es fa servir un blog i totes les utilitats de que disposa.

Per tant, benvinguts al món dels nostres avantpassats: segur que la cultura clàssica us enganxarà!

Un any més...

La matèria trimestral de Cultura Clàssica s'ha acabat, un any més. En total, s'han publicat 70 entrades, de 17 alumnes: no són gaires perquè la connexió a internet ha fallat amb freqüència. Prou bones algunes, interessants altres, discretes la majoria, i unes quantes... per cobrir l'expedient.

El resum final és força positiu, perquè ha suposat l'apropament dels alumnes a un món desconegut per a ells, i ho han fet de manera pràctica. En la valoració final de la matèria, hi ha algunes afirmacions interessants, tot i que siguin previsibles. Recullo unes poques, pel que representen:

-"(...) m'ha suposat conèixer coses que no sabia i quedar-me amb ganes d'aprendre'n més. Gràcies per llegir els meus treballs!".

-" (...) trobo que motiva per si sol. A mi, com a mínim, m'ha agradat moltíssim i m'ha fet tenir moltes ganes de treballar en aquest tema".

-"També sé que hi ha moltes coses de l'actualitat que es basen en coses descobertes pels grec i els romans, com per exemple la democràcia grega i el dret romà".

-"El que m'ha agradat més han sigut els mites i aprendre a fer servir el blogspot".

Interès naixent per la cultura clàssica, introducció al món dels blogs, curiositat envers unes matèries que podran començar a cursar el pròxim curs. La llavor ja està sembrada.

Una dada anecdòtica: durant tot aquest trimestre, les visites al blog han tingut una pujada desorbitada, fins les 200 diàries de mitjana que hi ha actualment. Desconec la raó, tot i que sospito que es tracta de recerques sobre aspectes concrets del món clàssic, que Google ens remet. Però això no pasava altres vegades. Benvingut sigui l'allau...

Argonautas

Jasón, acompañado de un grupo de unos cincuenta héroes griegos.única mujer de la expedición, famosa corredora y arquera.No mucho después llegaron a la isla de Lemnos, donde sólo habitaban mujeres. la reina, Hipsípila, que se enamoró de Jason, le contó que las mujeres de la isla habían sido castigadas por la diosa Afrodita, al no rendirle culto, impregnándolas de un olor tan desagradable que los hombres las habían rechazado, uniendose con mujeres de las islas vecinas. en venganza, las lemnias mataron a los hombres de la isla. los argonautas permanecieron con ellas un tiempo y luego se marcharon.la historia de los argonautas es una de las leyendas griegas más antiguas incorporando numerosos elementos comunes en las historias populares, el viaje peligroso de un heroe al que se le envia para desembarazarse de él imponiéndole una tarea imposible de llevar a cabo pero de la que sale victorioso gracias a la ayuda de aliados inesperados.

L'ancià de l'Aqueront

"De aquí parte la senda que conduce

al tartáreo Aqueronte, vasta ciénaga
que en turbios remolinos lanza hirviente

su arena toda en el Cocito. Horrendo

el barquero que vela junta al río,

Caronte, el viejo horriblemente escuálido:

tendida sobre el pecho se enmaraña

la luenga barba gris; inmóviles miran

sus ojos, dos centellas; desde el hombro

cuelga de un nudo su andrajoso manto.

Largo varal empuña, y con la vela

hábil maniobra al transbordar los cuerpos

en el mohoso esquife. Ya es anciano,

Virgili, Eneida, VI 423 i ss.

Caront és un personatge de la mitologia grega fill d'Èreb i Nix. Èreb representa la part fosca del mon i Nix representa la nit. Caront s'encarrega de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront. Se'l representava com un ancià prim i rondinaire de roba fosca i amb antifaç que triava els seus presoners de la multitut d'animes que s'apilonaven a les ribes del riu Aqueront. Caront cobrava per el seu viatge un pagament, si no el pagaven, les ànimes dels difunts havien de vagar cent anys per les ribes del riu Aqueront, per aquest motiu quan enterraven els difunts, se'ls enterrava amb una, dues o tres moneda sota la llengua.

És molt estrany que caront deixès passar una persona viva al inframón, si aquests volien fer-ho havien de pagar una branca d'or que la proporcionava la Sibila de Cumas. Alguns que van aconseguir vaixar a l'inframón vius va ser Heracles (més conegut com a Hércules) i Orfeo.

Caront per a mi un personatge que no esta prou valorat dins de la mitologia, crec que podria haver estat prou important i protagonitzar alguna aventura i no ésser un personatge secundari dins de la mitologia, m'ha estranyat molt no trobar cap narració on Caront fos protagonista, com ja he dit i que, no entenc que amb la complexitat de la mitologia, Caront hagués estat sempre barquer de l'Aqueront.


Imatges extretes de les pàgines

• http://webpages.ull.es/users/fradive/historiacomparada/14muerte/caronteluccagiord.jpg

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Charon_by_Dore.jpg

Hera

En la mitologia grega, Hera era una deessa de l'Olimp, segona esposa de Zeus i mare amb aquest de Febe, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Li està consagrat el paó, perquè en les seves plomes porta els cent ulls d'Argos, fidel servidor de la deessa. Els ulls del paó, tantmateix, també representaven els ulls que havia de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel.A Beòcia s'hi cel·lebrava el festival en honor seu Dedàlia.

En el panteón olímpico de la mitología griega clásica, Hera (en griego antiguo —ático— Ἧρα Hêra, en jónico y griego homérico Ἧρη Hêrê) era la esposa y hermana mayor de Zeus. Su principal función era presidir como diosa del de las mujeres y el matrimonio. Su equivalente en la mitología romana era Juno. La vaca y, más tarde, el pavo real le estuvieron consagrados.

Hera era hija de Rea y Crono, y fue tragada al nacer por éste debido a una profecía sobre que uno de sus hijos le arrebataría el trono. Zeus se salvó gracias a un plan urdido por Rea y Gea: la primera envolvió una piedra en pañales y la dio a Crono en su lugar. Mientras tanto, Zeus fue llevado a una cueva en Creta. Más tarde Rea dio a Crono un hierba que según le dijo le haría completamente invencible, pero en realidad le hizo regurgitar a los otros cinco olímpicos: Hestia, Deméter, Hera, Hades y Poseidón, así como la piedra. Cuando Zeus creció, desterró a Crono al Tártaro, la sima más profunda del inframundo, pues los Titanes eran inmortales y no podía matárseles.

Se representa a Hera majestuosa y solemne, a menudo en el trono y coronada con el polos (una alta corona cilíndrica usada por varias de las Grandes Diosas), pudiendo llevar en su mano la granada, símbolo de la fértil sangre y la muerte, y sustituto de la cápsula narcótica de la amapola.^[1] El investigador Walter Burkert escribió en Religión griega: «Sin embargo, hay registros de una representación anterior sin iconos, como una columna en Argos y una tabla en Samos.»^[2]

Hera fue muy conocida por su naturaleza celosa y vengativa, principalmente contra las amantes y la descendencia de zeus, pero también contra los mortales con los que se cruzaba, como Pelias y también incluso paris, quien la ofendió al elegir a Afrodita como la más bella de las diosas, ganándose así su odio.

Zeus

En la Mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Jupiter. Va lluitar contra el seu pare recolzat per la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. La paraula catalana déu prové precisament del grec Zeus, passant pel llatí deum.

Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganamides. Una de les seves dones era mnedeise, deesa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Tepsicore, Polimnia, Melponeme, Talia, Cal'liope, Urania, Clio i Èrato. Alguna de les seves conquestes femenines són alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.

QUÈ ÉS LA CULTURA CLÀSSICA

Legado de Roma y Grecia

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: y romano)

Acabeu de començar una nova matèria optativa que es diu CULTURA CLÀSSICA, i que tindrà una durada trimestral.

Potser les raons que us han portat fins aquí són molt diverses: curiositat, les paraules d'algún amic o conegut, l'interés per tot allò que és antic i que, per tant, té una mica de misteri...

Sigui quin sigui el motiu d'haver-la escollit, estic segur que s'et farà curta i apassionant. Coneixeràs aspectes molt interessants d'història, de cultura, d'art, de mitologia, etc. I tot això a través d'explicacions, però també de projeccions (presentacions, documentals, pel·lícules...), de cerca a Internet...

Amb tot el que coneguis, hauràs de fer alguns treballs i penjar-los aquí, al blog. Tindràs autorització per entrar-hi i publicar el que vulguis. I tú, i els teus companys, fareu comentaris als treballs dels altres. Tot això serà la matèria avaluable al final del trimestre.

De moment, tens a dalt una presentació, de la professora xilena Claudia López, que et pot donar algunes pistes sobre el contingut de la assignatura.

TORNEM-HI!

Ja fa tres mesos que els alumnes de 4rt van acabar el seu crèdit variable de Cultura Clàssica.

Ara, durant el tercer trimestre, seran els alumnes de 3r d'ESO els protagonistes de la nova (per a ells) matèria optativa de Cultura Clàssica.

Tornem, doncs, a fer servir aquest blog com a eina de treball i de comunicació. La mecànica serà semblant:

1. Els alumnes poden consultar els enllaços que figuren al blog per tal de trobar informació i redactar els seus treballs.

2. Un cop per setmana, com a mínim, podrem utilitzar un aula d'ordinadors, i aprofitarem per publicar els treballs. Durant el trimestre cada alumne ha de publicar un mínim de quatre treballs.

3. A més, tothom ha de llegir els treballs del seus companys i fer-ne el comentaris oportuns.

4. Hi ha unes normes a tenir en compte a l'hora de publicar els treballs:
a) S'ha de cuidar l'ortografia i la sintaxi.
b) "Copiar" i "enganxar" no és ben bé fer un treball.
c) S'han de posar enllaços als noms i termes més importants, on es pugui ampliar informació.
d) Totes les fotografies han de portar un peu indicant títol de l'obra i autor.
e) Si es copia literalment un fragment, s'ha de fer la cita correcta. Si es copia una idea, cal indicar d'on s'ha tret (obra, autor).

Comença una aventura molt interesant; conèixer l'apassionant món clàssic. Que la disfruteu!

HEM ARRIBAT AL FINAL!

La primera entrada del blog va ser meva. I aquesta última, també. Al mig, cent-cinc (105) petits treballs que els alumnes de Cultura Clàssica de 4rt d'ESO han fet durant aquest trimestre (en realitat, dos mesos i mig).

Balanç? Molt positiu. M'explico:

1. Cent-cinc entrades, dividides entre els 12 alumnes, fan un promig de gairebé 9 per alumne. Això està molt bé. Algú en pensa que haguèssin fet nou treballs (tot i que petits) en fulls de paper? Tampoc jo podia sospitar, ni de lluny, que la cosa aniria d'aquesta manera.

2. Com diu un en el seu resum final, tota la cultura clàssica no hi cap en un trimestre. Aquest comentari m'ha fet veure que havia entés realment de què anava la cosa...

3. Al llarg del crèdit, tothom ha hagut de fer algún comentari a treballs dels seus companys. Amb això, han obtingut uns coneixements que, d'una altra manera, haguès estat impossible transmetre en tan poc temps.

4. S'ho han passat bé i, molts cops, he vist cares de sorpresa davant alguna realitat del món clàssic que mai haguèssin sospitat. Molts han après a estimar-lo!

5. En general, el seu coneixement dels blogs era gairebé nul. Ara, saben com funcionen, com fer enllaços, com posar-ne fotos...

...I així podría seguir una mica més, però ho deixo aquí.

La breu setmana vinent comença el crédit de Mitologia Clàssica. El blog ja fa dies que està preparat tot esperant l'allau de entrades que n'hi haurà. Ara n'estic convençut que serà així.
I animo a tothom que ho provi. Els resultats, sens dubte, seran positius.

Tornarem a fer balanç d'aquí a un trimestre... en l'altre blog.
Lluís.