HADES

Hades era el mon dels morts i el deu de l'infern. Era fill de cronos i gea i germa de zeus, poseido , hera, hestia i demeter. Hades va ser devorat igual que els seus germans despres de haver nescut perque cap dels seus fills el traís. Pero els va alliverar Zeus ,i en la guerra del titans Hades va lluitar junt amb els ciclops i hefest li va fer un casc que donava la invisivilitat si tel posaves.

En acabar la guerra el tres germans (Zeus, Poseido i Hades) es van repartir els regnes del mon i a Hades li va tocar el mon subterrani ha Poseido el del mar i ha Zeus el del cel.

L'infern es el seu regne i el dirigeix molt estrictamen sensa deixar que escapi ningu al mon dels vius. Disposa de molts vasalls com el barquer Caront que era l'encarregat de portar les animes per el riu Aqueront i cobrava per el seu transport per aixo s'enterraven als morts amb una moneda sota la llengua , o el gos Cerber que tenia tres caps i cua de serp i que la seva mossegada era verinosa i el treball que feia era vigilar la porta entre el mon dels vius i dels morts.

Vivia en un palau molt luxos i vivia amb la seva esposa i neboda Persefone que la va raptar.

Mai va a les reunions de l'Olimp i molt poques vegades surt al mon exterior.

El rapto de Proserpina (mito)

Proserpina era hija de Ceres y Júpiter.

Venus, para dar amor a Plúton, envió a Cupido, su hijo, para que le disparara una de sus flechas amorosas. Proserpina, que estaba bañándose en un lago con unas ninfas, no esperaba que en ese mismo instante, Pluton salio del volcán Etna con un carro tirado con cuatro caballos negros raptandola para casarse con ella y vivir en el Hades (lugar donde iban los muertos enterrados, como un infierno grecoromano).

Su madre Ceres, diosa de los cereales y de la tierra se puso a buscarla por todo el mundo. Ceres desesperada detuvo el crecimiento de frutas y verduras, y allí por donde pasaba se convertía en desierto.

Preocupado, Júpiter envió a mercurio al Hades para decirle a Pluton que liberase Proserpina. Este obedeció pero antes le hizo comer seis semillas de granada (esto era un símbolo de fidelidad en el matrimonio) de modo que Proserpina se tenia que quedar 6 meses al año con Pluton. El resto permanecería con su madre Ceres. Siendo así, en la primavera cuando volvía Proserpina del Hades ceres decoraba la tierra con flores, y cuando se tenia que ir (otoño) la tierra perdía los colores.

En otra versión del mito, Proserpina solo come cuatro semillas de granada. Quedandose solo 4 meses al año en el Hades. Entonces Ceres se ponía muy contenta y hacia brotar las flores que en verano maduraban y daban sus frutos. En otoño Ceres cambiaba los colores de las hojas a tonos marrones y naranjas (sus colores favoritos) para darle un regalo de despedida a Proserpina. Los cuatro meses que estaba en el hades Ceres dejaba la tierra pobre y fría dando lugar al Invierno.

(foto: Escultura Rapto de Proserpina por Bernini)

Orphée et Eurydice

Orfeo, va ser un personatge de la mitologia grega dels més coneguts; músic, poeta i filòsof. Hi ha dos versions importants del naixement d'Orfeo: Hi ha qui diu que el seu pare fou Eagro, un Deu del riu Tracio, i de la musa Calíope, una altra versió és que el seu pare va ser Apol·lo.

Apol·lo va regalar una lira a Orfeo i ell li va posar dos cordes més perquè fossin nou, com les musses i aquestes commogudes van ensenyar-li a tocar la lira, a més a més Orfeo també va ser un savi ja que era un viatger incansable i ansiós per aprendre va viatjar fins a Egipte.

Eren tantes les seves qualitats que tenia moltes pretendents però d'entre totes elles va ser Euridice, una ninfa. Orfeo es va casar amb ella amb el consentiment de Zeus.

Diuen que el seu amor va ser tant apassionant com no hi havia hagut mai cap. Però no hi ha felicitat eterna, dons si n'hi hagués, acavariem oblidant la tristesa, i la felicitat perdria el seu sentit.

El destí va voler que el pastor Aristeu també s'enamorés d'Euridice i aquest per fer-la seva la va atacar, quan Euridice va voler còrrer, una serp verinosa li va mossegar a la cama i va morir a l'acte.

Orfeo tan trist va decidir que baixaria a l'Hades per reclamar a Euridice. Va ser un viatge dur però gràcies a la seva música va aconseguir estovar el cor d'Aqueront que va accedir a portar-lo de franc fins a l'inframon, més tard també Cancerber (el gos guardià de l'Hades) va ser sotmès a la seva música i mentre feia el viatge per l'Inframon va seguir tocant la seva tristesa amb la música. Tan trista era la música que Hades i Persèfone van deixar que Euridice marxès amb la condició que Orfeo hauria d'anar davant i no es podria girar per veure-la fins que no sortissin de l'inframon.


Aixi que Orfeo va complir el requisit fins a la sortida, quan es va girar per veure-la però Euridice encara tenia un peu a l'inframon i d'aquesta manera Orfeo i Euridice es van separar.


Un altra bona Historia és la de la mort d'Orfeo però com ja he dit, és una altra història...

Aquest títol prové d'una òpera composada per Christoph Willibald von Gluck basada en el mite anterior. La peça es va estrenar a Viena l'any 1762.

Imatges extretes de les pàgines

• http://cendrix.files.wordpress.com/2007/04/orfeo_425.jpg
• http://laarquitecturadetushuesos.files.wordpress.com/2008/10/euridice-and-orpheus.jpg
  
  

Hades i Persèfone

Hades era fill de Cronos i Rea; també va ser devorat per el seu pare i salvat per Zeus. La seva lluita contra el seu pare va fer que tots els altres titans es posessin de part seva de manera que Zeus i els seus germans van haver de lluitar contra ells.
Una vegada tot va acabar, els deus van acordar en sortejar quin germà es quedava amb la sobirania del món. A Hades li va correspondre el món subterrani.
Hades estava enamorat de Core, la filla de Demèter, la seva germana, i un dia va decidir raptar-la. Quan Demèter va adonar-se de la seva desaparició la va buscar per tot arreu durant nou dies i nou nits sense poder trobar-la.
Així va decidir de demanar ajuda al seu germà Zeus, que li va explicar el que havia succeït. Va dir-li que Hades estava enamorat de seva filla, que l'havia raptat quan aquesta estava recollint flors i se l'havia endut a l'infern i, alhora fet la seva esposa i anomenat Persèfone.
Això va ennutjar molt a Demèter i com que era la deessa de la fertilitat de la terra, va fer que les plantes deixessisn de créixer fent que el món es convertís en un desert. Amb tot això, Zeus va va ordenar que tornés a la noia per poder fer feliç a Demèter i així el món tornés a la normalitat. Però no va ser tan fàcil. El problema era que Persèfone havia menjat a l'infern i, aquell qui tastava menjar dels inferns, no podia tornar amb els vius, per tant no era possible la seva tornada.
A la fi, es va arribar a l'acord de que, com que Persèfone només havia menjat sis grans de magrana durant la seva estança als inferns, podria estar duarnt sis mesos amb la seva mare al món dels vius, i altres sis amb Hades al dels morts.