Posidó

Rei del mar, va ser criat per Cèfira, filla de l'Oceà, i pels Telquins, genis de Rodes fills de Pontos i de Gea, la germana dels quals, Halis, es va unir al déu. Aquests van ser els inventors de l'art d'esculpir als déus i podien fer ploure, pedregar o nevar i podien adoptar la forma que volien. La part inferior del seu cos tenia forma de peix o de serp i eren amfibis. Després de regar Rodes amb l'aigua de l'Éstix per a esterilitzar-la van ser morts a cops de sageta per Apol·lo fulminats per Zeus. Amb Halis va tenir sis fills i una filla, Rodo a l'illa de Rodes que va prendre el seu nom d'ella. Posidó té poder sobre el mar, pot deslligar tempestats, arrencar roques del litoral amb el seu trident i fer brollar fonts, estenent el seu poder a aigües corrents i llacs, però no als cursos fluvials. Amb Hera i Atena va intentar encadenar a Zeus però es va tornar endarrere davant les amenaces de Briareu. Al costat d'Apol·lo i d'Èac va participar en la construcció de la muralla de Troia i en negar-se Laomedont a pagar-li el salari convingut va fer aparèixer un monstre marí que va assolar Troia. D'allà el seu rancor que el fa participar en la guerra a favor dels Aqueus. Per a això pren la forma del Calcant per a animar als dos Àiax i exhorta a Teucre i Idomeneu fins que abandona la lluita per ordre de Zeus No obstant, quan Aquil·les està a punt de matar a Eneas vela els ulls d'aquell i el transporta lluny dels seus enemics obligat per la Destinació i perquè Eneas no descendeix de Laomedont sinó de Tros, Anquises, Capis i Asàracos. Quan els homes van crear les ciutats, els déus van dirigir vàries d'elles per a ser objecte de culte especial, però en ocasions varis d'ells escollien la mateixa. En aquest cas, invariablement, Posidó perdia la disputa. Així amb Hèlios a Corint, amb Zeus a Egina, amb Dionís a Naxo, amb Apol·lo a Delfos, amb Atena a Trezene. Famoses són les disputes per Atenes i Argos. En la primera, Posidó va fer néixer una font d'aigua salada a l'Acròpolis i Atena va plantar a posteriori una olivera. En l'arbitratge conseqüent Cècrops va atestar que l'olivera d'Atena era anterior i com a represàlia Posidó va inundar la plana d'Eleusis. A Argos la disputa va ser amb Hera i en perdre la raó va dessecar totes les fonts. En arribar el Dànaos i les seves cinquanta Danaides Posidó es va enamorar d'Amimone i va retornar les fonts a l'Argòlida. Tot i així era senyor de l'Atlàntida.
Posidó va tenir diversos i fecunds amors, però els seus fills eren gairebé sempre gegants malèfics i violents. Així, Polifem, fill de Toosa, Crisàor, fill de Medusa (amb qui també va tenir a Pègas, el cavall alat), Naupli, fill d'Amimone, els Alòades, fills d'Ifimèdia, Cerció, el bandit; Llepo; Orió i els seus fills amb Halis, que van ser sepultats sota terra pel seu propi pare a causa dels seus excessos. Amb Demeter va tenir una filla innombrable i el cavall Arió. La seva esposa legítima, però estèril, va ser Amfitrite, una Nereida. El trident del Posidó, útil del pescador de tonyina, el seu carro arrossegat per cavalls amb cua de serp i el seu seguici de dofins, animals marins i Nereides són la seva representació típica.

La ceràmica y els orígens del art grec.

Introducció: En les illes i costes al voltant del mar Egeu es troben diverses culturas que van ser del orígen de la civilització grega.

• Art de les Cícladas:

En les illes Cíclidas, situats en el mar Egeu, els habitants no eran grecs, es reconeixen unas formas artístiques molt peculiars durant el tercer mileni.Les més característiques són els petits ídols de líneas molt símples que reprodueixen formas femeninas esquemátiques.Segurament es tractabva de ofrenes a deus, en relació amb transmissió de la vida.

• Art minoic:

Es desarrolla a Creta entre el 3.000 i 1.100 a.C. La importància de la illa va ser molt gran gracies el domini del mar(talasocracia). Les construccions més característics són els palaus-santuaris, centres econòmics, polítics i religiossos desde els que es gobernaven les ciutats-estats en les cuals es dividien la illa.

Un dels palaus més famosos es el de Cnosos, descobert en 1900 per el arqueoleg sir:Arthur Evans, qui el va relacionar amb el mític rey-sacerdot Minos, per el que és la seva forma respecta, tenia la planta rectangular, amb un pati en el centre entorn el que es distribueixen les estàncies; en el exterior no hi havía muralles, sinó que pòrtics oberts a la natura; en la seva construcció es va utilitzr la pedra, tant en blocs regulars o sillars, com irregulars en murs de mampostería, i també fusta , formant una estructura arquitrabada; i el seu interior estava molt decforat, amb escenes plenes de vitalitat i colorit, pràcticas religioses, a vegades molt recreats desprès de les restauracions.

En quant la seva funció, había estàncies destinats a la recepció i distribució de mercansía, amb almasens, a la part baixa, altres a residecia, a la part superior, y altres ámbits per als rituals.

• Art micènic:
  
  

La cultura micènica, vincolat amb el art minoic, va tindre el seu centre neuràlgic en continent, i es tratava, també, de un poble marítim amb infloència va arribar tot el Mediterrani oriental: en frescos com el de la Casa de Acrotiri, en la illa de Tera ( la actual Santorini) , es representa la llegenda ens barcos de guerrers, reflex de una tradició épica de herois que recorren els mars en busca de avantures, com les que va narrà Homer en la elíada. Les seves construccions de palaus es sitúan sobre acrópolis, es a dir, ciutats emurallats amb murs cicópedes, com el de Micenas.També van realitzar tumbas, enterrament real amb un corredor en el cual desemboca una càmara circular, coberta amb una monumental falsa cúpula.

• La Grècia geomètrica:
  
  

En els segles foscos, es desarrolla a Grècia, entre el segle IX i el VIII a.C., el "període geomètric" , cosa que manifestació artística més interesant és la ceràmica.

La denominació es per que un tipu de ornament, aplicat a peces de ceràmica. La pesa es pinta amb líneas fosques, que produeixen una bicromía amb el fons clar de la arcilla.Al principi solament es van fer servir franges, gregues, triangles,.... però als anys 800a.C. ja aparexien animals més estilitzats, on solament apareixien rasgos esencials de la acció; en ells es narran escenes de caràcter relacionats amb peces.

• La ceràmica de figures negres i de figures vermelles:

La importància artística de la ceràmica grega es manté en els segles seguents, com es cosiderava en sí mateixa, com per el fet de haber-se perdut la pintura.Coneixem noms de alfarers i decoradors, el que revela la reputació que teníen.

Els gots rebien diferents noms, segons la seva forma: àmafores, craters, hídries, kilix,....

A partir de segle VII a.C., es desasarrolla a Corint la tècnica de les figures negres, desprès molt difundit: amb la arcilla encara tou es realitzen incisions, que descriuen les parts del cos o vestits, cosa que permet superposà difrents figures i conseguir major complexitat narrativa, com en el Got François, encara compost amb figures mitològiques, com que els deus que van a les bodes de Tetis i Peleo, que són pares de Aquiles. Més endevant, la escena ocuparà més superfície.

A partir del segle VI a.C., es esperimenta la ceràmica de figures vermelles: al fons es cubreix de negre, del cual destaca el color vermell del fang, i els detalls interiors es pinten.

Troia

La guerra de Troia una de les guerres mes conegudes de l'antiguitat per la seva duració i crueltat. En la meva opinió es una batalla de molta trascendència a Grècia i pot ser que inclús hagi afectat al mon actual, no obstant deixem aquest tema enrere i que els fets que explicaré a continuació facin crear opinions diferents a la meva.

La tria de Paris

Abans de començar amb aquesta guerra explicare les causes.

En el mont Olimp esta en disputa la mà de la nimfa Tetis.Al final Zeus decideix casar-la amb Peleu rei dels Mirmidons ja que el fill de Tetis serà el mes poderós dels guerres de l'època.Tetis en principi refusa el casament, llavorens Peleu la rapta i la convenç a la força de que es casi amb ell.

En el gran dia una deessa no va ser convidada Eris, la Discòrdia aquesta va enviar una poma d'or al casament amb una inscripció "per a la mes bella" en aquell moment varen saltar Hera, Atena i Afrodita llavorens com la disputa no arribava a la fi van cridar a un mortal Paris fill del rei Priam de Troia va ser l'escollit.

Hera li va oferir convertir-lo en rei d'Europa i Asia, Atena fer-lo invencible en la batalla, i finalment Afrodita li prometé l'amor de la dona més formosa del món. Enlluernat per la seva promesa, Paris va escollir Afrodita com la més bella, atraient-se d'aquesta manera l'odi per sempre més d'Hera i Atena envers ell i envers la seva ciutat, Troia.

Causes de la guerra

Aquesta guerra comença per dos teories, una diu que Paris fill del Rei de Troia rapta a Helena dona del Rei d'Esparta Menelau. L'altre teoria diu que Helena va amb Paris per pròpia voluntat i això fa enfurismar a Menelau que recorda el pacte que havien fet tots els pretendents d'Helena que deia que si algun dia li passava alguna cosa a ella, ells acodirien en el ajut del triat per ella. LLavorens es comença a reunir un gran exercit en el que s'inclouen homes com Aquil·les ,Odisseu i Agamèmnon.

Guerra

La primera batalla de la guerra es produeix a la costa on mor Protesilau lider dels filasians,aquest va rebre un enterrament digne i va ser portat per Hermes a veure per ultima vegada a la seva dona, desprès de la mort de protesilau el seu germà Podarces el va substituir al camp de batalla.

Cicne , un fill de Posidó, aliat de Príam que havia vingut a defensar Troia, va instar els troians a resistir l'embestida i s'avançà a combatre els aqueus. Va abatre'n molts, fins que s'encarà a Aquil·les. L'heroi tessali es precipità sobre Cicne, el desarmà amb la seva força descomunal i l'escanyà amb la corretja del seu propi casc. Cicne no morí, sinó que el seu pare el transformà en un gran cigne blanc que es perdé volant majestuosament per sobre el mar. A la fi els troians es desanimaren i retrocediren a protegir-se enrera les muralles de la ciutat, deixant que els aqueus plantessin el seu campament.

Durant deu llarg anys els grecs continuaren lluitant contra Troia sense poder travessar les fermes muralles la guerra era molt igualada per que els dos grups els aqueus i els troians contaven amb l'ajud dels deus,per part dels aqueus i eren Hera, Atena, Hefest, mentre que als troians els hi donaven suport Afrodita, Ares, Apolo i el riu Escamandre. D'entre els guerrers grecs, sobresortia pel seu valor i destresa en el combat Aquil·les, el qual matà diversos fills de Príam. A més, a poc a poc va anar apoderant-se de les ciutats menors que envoltaven Troia. Una de les darreres a caure va ser Lirnessos, que fou a la fi devastada. Dins el botí que Aquil·les s'emportà al campament hi havia dues noies megestuoses, anomenades Criseida i Briseida. Agamèmnon, com a comandant en cap de l'exèrcit tenia el dret d'escollir primer els trofeus de guerra, es va quedar amb Criseida, mentre que Aquil·les va endur-se'n Briseida a la seva tenda.

Just en aquest moment comença la historia narrada per Homer a llíada que nomes explica uns dies del llarg setge de deu anys i el desacord d'Aquil·les en el repartiment del botí. Així ens ho narra:despres del saqueix de Lirnessos una pesta assola el campament grec,segons el l'endeví Calcant aixó es degut a que Criseida es filla de Crisos un sacerdot de Apolo el qual escolta les supliques del pare i envia aquesta epidèmia contra ells llavorens Agamèmnon pressionat per els altres capdills grecs no te mes remei que retorna Criseida.Agamèmnon fa cridar a Aquil·les i li ordena que li doni Briseida Aquil·les no te mes remei que obeir però jura que ni ell ni els seus homes els mirmidons acudiran a ninguna batalla d'aquesta guerra.

Tetis demana a Zeus que els troians vencin per a que el seu fill tingui mes gloria abans de la seva mort .

Els troians al saber d'aquesta disputa es van encoratjar i van fer un atac comandat per Hector fill de Priam i van obligar als aqueus a retrocedir fins la costa.

Patrocle el amic mes fidel d'Aquil·les intentava defensar-lo davant de les acusacions dels reis i soldats.Patrocle demanar a Aquil·les les seves armes i cuirassa per a que els homes creguessin que ell tornava a la batalla, en la lluita del dia següent Patrocle cau sota l'espassa de Hector.

Al assebentar-se d'aquest fet Aquil·les va fer les paus amb Agamèmnon el qual li va tornar Briseida.Al dia següent, Aquil·les al capdavant de l'exercit grec va fer retirar-se als troians del camp de batalla pero Hector refusa fugir, quan Hector troba Aquil·les Hector fuig i dona tres voltes alrededor de la muralla troiana, ja dispusat a lluitar Hector es travessat per el coll per Aquil·les el qual no satisfet amb la venjança lliga Hector a un cavall i dona tres voltes a la muralla.

Priam va demanar a Aquil·les que li tornes el cos del seu fill i el recompensar per fer-ho es va fer una treva per a que Hector tingues un enterrament digne,aqui es on finalitza l'Iliada.

La mort d'Aquil·les

Les amazones un poble de guerreres que mata als seus fills mascles quan neixen ataquen als aqueus i la seva reina Pentesilea mor a mans d'Aquil·les el qual s'enemora d'ella abans de morir i plora la seva perdua al camp de batalla.Pero al cap d'un temps visita el temple d'Apol·lo considerat un lloc neutral. Allà troba a la muller de Priam amb la seva filla mes formosa i jove Polixena de la qual s'enamora perdudament.Per tal d'obtenir-la, parla amb Priam per que li deixi casar-se amb ella a canvi de la pau del seu poble.Un bon dia Aquil·les explica a Polixena que es vulnerable al talo per que la seva mare el va agafar per el talo quan el va submergir en les aigües que el van fer invulnerable.Ella explica al seu germà Paris aquest secret i un dia que Polixena i Aquil·les queden al temple. Paris que era amagat rere una columna li dispara una fletxa verinosa al seu punt feble i mor.
Paris mor a mans de Filoctetes el qual posseix l'arc d'Heracles.Paris consegueix arribar a Helena abans de morir.
Al poc temps a Odisseu se li acudeix una estrategema la qual Agamèmnon no dubta en posar en practica. Un dia els troians surten d'exploracio i en comptes de trobar a l'exercit aqueu troben un cavall de fusta descomunal, aquests troians varen decidir portar el cavall a la ciutat pero dos veus advertiren del perill imminent, les de Cassandra i Lacoont les quals no varen ser escoltades.
Aquella nit els troians sortiren del cavall i assatgeren Troia que no va poder defensar-se i va caure en tres dies i desprès de recollir el boti la ciutat va ser incendiada.