Un any més...

La matèria trimestral de Cultura Clàssica s'ha acabat, un any més. En total, s'han publicat 70 entrades, de 17 alumnes: no són gaires perquè la connexió a internet ha fallat amb freqüència. Prou bones algunes, interessants altres, discretes la majoria, i unes quantes... per cobrir l'expedient.

El resum final és força positiu, perquè ha suposat l'apropament dels alumnes a un món desconegut per a ells, i ho han fet de manera pràctica. En la valoració final de la matèria, hi ha algunes afirmacions interessants, tot i que siguin previsibles. Recullo unes poques, pel que representen:

-"(...) m'ha suposat conèixer coses que no sabia i quedar-me amb ganes d'aprendre'n més. Gràcies per llegir els meus treballs!".

-" (...) trobo que motiva per si sol. A mi, com a mínim, m'ha agradat moltíssim i m'ha fet tenir moltes ganes de treballar en aquest tema".

-"També sé que hi ha moltes coses de l'actualitat que es basen en coses descobertes pels grec i els romans, com per exemple la democràcia grega i el dret romà".

-"El que m'ha agradat més han sigut els mites i aprendre a fer servir el blogspot".

Interès naixent per la cultura clàssica, introducció al món dels blogs, curiositat envers unes matèries que podran començar a cursar el pròxim curs. La llavor ja està sembrada.

Una dada anecdòtica: durant tot aquest trimestre, les visites al blog han tingut una pujada desorbitada, fins les 200 diàries de mitjana que hi ha actualment. Desconec la raó, tot i que sospito que es tracta de recerques sobre aspectes concrets del món clàssic, que Google ens remet. Però això no pasava altres vegades. Benvingut sigui l'allau...

Valoració del crèdit:

És un crèdit molt creatiu on he pogut apendre a escriure una mica i llegir grec, saber molts mites grecs i fins i tot en la ampliació del camp de la informàtica. Jo amb quedo d'aquest crèdit amb l'esforç i el saber del professor. Una cosa que s'hauria d'haver començat abans és el de l'escriptura grega, encara que reconec el poc temps que s'ha tingut. Gràcies per tot.

Vies de comunicació

Els romans van construir vies per facilitar la comunicació entre diversos llocs:

Calçades o vies públiques: Eren camins fets de pedres que comunicaven dues ciutats entre si. A Catalunya hi destaca la via agusta, i al centre d'Espanya la via de la plata.

Ports: Era allà on hi desembarcaven els vaixells o barques que feien a partir de les aigues maditerrànies.

Ponts: Es construien a sobre d'un riu per poder anar d'una banda a l'altre.

Pont du gard

Aqüeductes: Eren grans ponts que es construien de manera que tinguessin un cert desnivell, conduien l'aigua a les ciutats a partir d'una canonada. L'aqüducte de Segóvia és un dels més importants de la península ibèrica.

Arquitectura religiosa:

La arquitectura religiosa era aquella que es dedicava a un Déu o a una persona impotant. Una de les construccions que més destaca és:

Temples: Construccions religioses dedicades a un Déu, són segrades i la gent i anaven a resar.

Maison Carreé

La arquitectura civil pública

La arquitectura civil pública és aquella que hom podia anar-hi sense pagar cap impost i eren de l'emperador, hi ha diferents construccions:

La basílica: Edifici de planta rectangular on si tractaven assumptes financers, reunions entre els ciutadans, seu de la justícia, etc.

Basílica de Santa Mary Major

Fórums: Era una construcció romana on les persones anaven a fer els negocis i/o comprar-los. També servia de centre polític. En el fòrum si creuaven les dues vies més importants de la ciutat, el cardo i el decumanus.

Reconstrucció informàtica del Fórum Iulium

Hèracles, el naixament i les pomes d'or

Un príncep, de nom amfitrió, va haver de fugir de la seva pàtria, Tirint, perquè havia comès un homicidi; el va acollir el rei de Tebes, que es deia Creont.

Amfitrió es va casar amb una noia molt maca, Alcmena. Un dia, que havia anat a la guerra, el mateix Zeus, enamorat d'Alcmena, va transformar-se en un doble del seu marit, es va presentar al palau i la dona, confiada, va engendrar un nen amb ell. Quan va marxar Zeus, va tornar el marit de veritat i va engendrar un altre nen. El resultat d'aquesta doble unió va neixer dos bessons molt diferents en questió de força: un era fill d'Amfitrió i l'altre fill de Zeus, Hèracles.

Quan els nens eren encara petits, Hera enfadada amb Zeus va voler assessinar els nens i va enviar dues serps molt grans i Heràcles, un nadó de dos mesos, les va escanyar amb les mans nues. Quan Hera ho va veure i es va enfadar molt, tant va molestar a Zeus amb les seves protestes, va obtenir que Heràcles fos com un esclau per al seu germà Heuristeu i no quedaria lliure fins a haver complert dotze tasques molt complexes.

Aquestes tasques van succeïr durant una època en la que la majoria de gent es dedicava a la ramaderia i per això molts d'aquests treballs sobrehumans tractaven sobre la ramaderia com matar el lleó de Nemea, capturar un senglar de mida extraorinariament gran, els bous de Geríon.
Però la tasca que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la onzena, la qual Heuristeu mana a Heràcles que li porti les pomes d'or del jardí de les Hespèrides.

Com gairabé ningú sabia on era exactament el jardí de les Hespèrides, heràcles tambè l'havia de buscar. Un dia mentres buscava es va trobar amb Nereu, una divinitat divina que ho sap gairabé tot; aquest li va dir que el jardí de les Hespèrides era al Àfrica, a Mauritània, allà on viu el tità Atlas, que aguanta el cel sobre les seves espatlles.

Heràcles quan va arrribar li va preguntar a Atlas on era el jardí de les Hespèrides i aquest li va dir que no es preocupés ja que si li aguantava el cel una estona ell li portaria, Heràcles confiat va acceptar. Una estona més tard va arribar Atlas i Heràcles es creia que ja hauria acabat la missió però molt lluny de que Atlas volguès tornar a aguantar el cel, Atlas li va dir que portaria ell mateix la poma d'or a Heuristeu. Heràcles amb por de que no tornés per rellevar-lo el va enganyar diguent-li que acceptava però que el deixès reposar una estona; Atlas, confiat va accedir a fer-ho però tan bon punt Atlas va tenir el cel sobre les seves espatlles Heràcles fa fugir a veure Heuristeu i acomplir una altra missió.

Imatges extretes de les pàgines

• http://www.zmescience.com/wp-content/uploads/2008/06/heracles.jpg
• http://www.zonalibre.org/blog/elizabeta/archives/Atlas.jpg

La quimera

La Quimera es otro animal fantástico de la mitología griega. Era hija de Tifón (hijo menor de Gea) y Equidna (la víbora).Es una mezcla entre la cabeza de un león, busto de cabra y cola de serpiente, aunque también se la ha representado con varias cabezas, una de cabra y otra de león. Lo más aterrador de esta criatura es que expulsaba fuego por la boca, por lo que resultaba casi invencible y sumamente peligrosa.El rey de Caria, Amisodares la crió y su lugar de residencia era Pátara.La Quimera azotaba con su fuego y cometía pillaje, robándose los rebaños en la ciudad de Licia. Por esto, el rey Yóbates le pide a Belerofonte (héroe griego, hijo de Poseidón) que la mate. Además, el rey tenía la doble intención de deshacerse de Belerofonte pues su hijo se lo pide en una carta.Belerofonte que era favorito de los dioses, fue a luchar con la Quimera acompañado del caballo alado Pegaso (hijo de la Gorgona y Poseidón). Se cuenta en la leyenda que Belerofonte, haciendo uso de su astucia, puso un trozo de plomo en la punta de su lanza.Al enfrentarse con el fuego de la Quimera, hizo que se calentara el plomo y éste matara a la bestia.El nombre de Quimera también fue utilizado para llamar a una ninfa siciliana que se enamoró del hermoso Dafnis.

Alexandre el Gran ( 2 )

El 331 A.C Alexandre marxa contra el centre de l'imperi persa. El gran xoc te lloc mes enlla del Tigris a la plana Gaugamela. A desgrat del rei aquemnida que poseia un gran nombre de tropes, carros de combat i elefant va perdre en batalla degut a que les seves files estaven deorganitzades aixo feia que el gran estratega Alexandre no li suposes major problema vencre en batalla i fer que Darios fugis de nou. Aquesta victoria deixar les portes obertes a Alexandre per entrar a l'imperi persa. La primera es Babilonia on com a Egipte es revut amb goig per al poble. La segona es susa que poseix gran part dels tesors de l'imperei. Darios mor per una conxorxa i el seu assassi, Bessos es proclama nou rei de l'imperi.Alexandre treu profit del regidici tret en les seves campanyes contra l'imperi.Al final Bessos es executat i A lexandre cosegueix les sastriarpes de Bactriana i Sogdiana.
Tanmateix aixo no bastava per l'insaciable Alexandre qui dirigeix una ultima expedicio contra els confins del mon conegut la conca de l'indus.Alla lliura la ultima de les seves mitiques batalles on per al seu noble cavall Bucèfal .
Alexandre desidir tornar despres de sis anys a l'indus , en la tornada cap a l'occident es perden la vida de milers de soldats.
Alexandre arriba al centre de l'antic imperi on s'havia escampat el rumor de la seva mor i aixo fa que algunes sastriarpes es declarin indpendents Alexandre pren mesures drastiques contra aquests gups.

Mort d'Alexandre

El 324 A.C mor Hefestio l' amic mes proxim d'Alexandre
L'any seguent Alexandre es preparava per una nova expedicio a Arabia pero un dia despres d'un banquet va començar a patir una febre alta i va morir al cap d'uns dies als 33 anys presumiblement de malaria pero tambe es diu que podria ser d'enverinament.
Al final l'imperi acaba sent un caos per la codicia humana que no vol esperar a que neixi el fill d'Alexandre.

El que m'ha agradat més és:

El que m'a gradat més han siguit el mites, i aprendre a fer servir el blogspot.
El credit esta vestant bé però aurien de ser les tres hores d'ordinador, perquè l'internet va molt lent.

que m'ha semblat el credit

aquet credit te una part bona i un altra de dolenta:la bona es k es força interesan i tinformes mol be del tema bas fen treball cada dia i no es jens difisil.La part dolenta es que si no tinteresen aquestes coses t'acaben aburrin