Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arcadia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arcadia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de gener del 2010

Els Centaures

En la mitologia grega el centaures eren unes criatures meitat home i meitat cavall, la tradició diu que són fills de Ixió i Nèfele( o bé Apol.lo i Estilbe.)

Segons la llegenda vivien als boscos i a les muntanyes de les regions D'Arcàdia, Èlide y Tessàlia.
Generalment són imaginats amb sis extremitats, quatre potes de cavall i dos braços d'home, encara que, a vegades, apareixen a les histories amb cames humanes i amb un cos de cavall que els surt de darrere. Es diu dells que eren rudes i de costums brutals. Menjaven la carn crua i s'emborratxaven facilment.

L'origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que vingués d'un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivien a les muntanyes, de fet en gairebé totes les seves aparición en la mitologia són descrits com un poble. Per exemple
quan lluiten amb Hèracles o quan són derrotats pels Làpites. Aquesta ultima lluita es la que surt representada en les metopes del Partenó D'Atenes.

Normalment en la mitologia només apareixen centaures mascle, però en alguna ocasió es parla de centaures femella: les Centauresses.

Degut en les seva participació en alguna historia de la mitologia alguns centaures tenen nom i personalitat propia. Alguns centaures són: Quiró, Nessos i Folos.

Foto:Un centaure i la deessa Atena

dilluns, 2 de març del 2009

Licaó, el primer home llop

Licaó, va ser rei d’Arcàdia, fill de Pelasg i de Melibea, Cilene o Deyanira.

Tot va començar quan Licaó va succeir al seu pare. Al principi era un rei molt religiós, molt estimat pel seu poble i va fundar la ciutat de Licosura, una de les més antigues de Grècia i en aquesta va edificar un temple en honor a Zeus (Zeus Lici). Però impulsat per la seva apassionada religiositat va començar a realitzar sacrificis humans, el que va degenerar la seva posterior metamorfosis.

Ovidi afirma que Licaó sacrificava a tots els estrangers que arribaven a casa seva:

Quan Zeus es va assabentar d'aquest despropòsit, Zeus es va fer passar per un peregrí i es va hostatjar al el seu palau. Licaó es va preparar per assassinar-lo, però alertat per algunes senyals divines, va voler assegurar-se abans de que l'hoste no fos un Déu, com afirmaven els seus temorosos súbdits. Per comprovar-ho va fer cuinar la carn d'una de les seves víctimes o d'un esclau, i li ho va servir a Zeus. Aquest es va enfadar tant que va cremar el seu palau que havia vist tanta crueltat i amb Licaó...

"Jo amb el meu foc portaré el regne destruït davant de la casa dels Deus, Deus dignes del seu senyor". Licaó va fugir atemorit fins que es va trobar a la seguretat d'un silenciós camp. Estant allà, va començar a udolar, no podia parlar. La seva roba s'havia transformat en cabells eriçats, transformant-se així el un llop.

Ell tenia encara una gran bogeria per matar i seguia mantenint moltes de les seves característiques originals. Tenia el mateix cabell gris, el seu rostre mostrava la mateixa violència i els seus ulls brillaven com abans. El malvat Licaó s'havia convertit en el primer i el més famós d'homes llop.

Licaó, s’explica que va tenir molts descendents (alguns autors afirmen que fins a cinquanta) aquests, igual que el seu pare eren cruels i despietats; i es va repetir la mateixa història, Zeus enfadat els va transformar a tots en llops i va ressuscitar a un dels germans, Níctim, que l'havien assassinat i Níctim va passar a ser el rei d’Arcàdia.

Suposo que deu ser aquesta llegenda la que ha impulsat l'home llop tal i com el coneixem actualment i d'un mite que ensenya que no hem de fer res que no ens agradaria que ens fessin ja que sempre ens torna el que donem als altres, s'han tret unes històries de por extraordinàries com aquestes.




Imatges extretes de les pàgines: