HEFEST

En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena.

Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va créixer.

Prenent com a base argila, Hefest va crear la primera dona, que va rebre per nom Pandora.
Hefest va anar creixent i es va fer un hàbil artesà en l'elaboració del ferro i altres metalls. Hom creia que el taller d'Hefest estava situat sota l'Etna. Hefest, utilitzant els seus coneixements, elaborava per a les seves mares adoptives belles joies. Va succeir que Tetis, la seva mare adoptiva, va acudir a una festa a l'Olimp lluint una preciosa joia que havia estat confeccionada per Hefest; l'ornament va despertar l'enveja de les deesses, especialment d'Hera, qui va obtenir de Tetis el nom de l'orfebre.

Hera li va demanar a Hefest que retornés a l'Olimp, desig que no va obtenir, a desgrat dels precs que Tetis i els déus van fer a Hefest; fins que va intervenir el déu Dionís, qui mitjançant una poció va aconseguir la promesa d'Hefest d'acudir a la convocatòria d'Hera, no obstant el déu de la farga va quedar contrariat per la paraula donada en contra de les seves voluntats, per això va enviar a Hera un tron d'or del què una vegada que s'hi va haver assegut, la seva mare no va poder aixecar-se; així que Hefest, amo de la situació, va imposar severes condicions per a retornar a la llar dels déus, una de les quals era contraure matrimoni amb Afrodita, deessa de l'amor.

Uns altres sostenen que la deessa de la bellesa va estar disposada a ser esposa d'Hefest a canvi que fabriqués per a ella un collaret semblant al de la nereida Tetis.

Afrodita li va ser infidel pels seus amors amb Ares, el déu de la guerra; quan Hefest va tenir notícia d'aquestes relacions, va preparar un parany: va teixir una xarxa de plata gairebé invisible i la va col·locar sobre el llit on anaven a jeure Ares i Afrodita. Quan la xarxa va atrapar als amants i aquests van començar a cridar, Hefest es va presentar de seguida cridant a tots els déus per a denunciar l'adulteri. Hesiodor conta que el succés va ser motiu de gran aldarull a l'Olimp.

Atena

Atena,és una de les deesses més importants de la mitologia grega. En la mitologia llatina, va arribar a identificar-se amb la deessa Minerva, també coneguda com Pal•las Atenea. Atena va sortir ja adulta del front del déu Zeus i va ser la seva filla favorita. Ell li va confiar el seu escut, adornat amb l'horrorós cap de la gorgona Medusa, i el raig, la seva arma principal. Deessa verge, rebia el nom de Parthenos 'la verge'.Atena va reglalar al poble atenès una olivera. En agraïment que Atena els havia regalat l'olivera, el poble atenès va aixecar temples a la deessa, el més important era el Partenó, situat en l'Acròpoli d'Atenes. Atena, originàriament la deessa de les ciutats gregues, de la indústria i de les arts, i, en la mitologia posterior, de la saviesa; era també deessa de la guerra. Atena va ser la defensora més ferma, entre els déus, del bàndol grec en la guerra de Troia.

Després de la caiguda de Troia, no obstant això, els grecs van faltar el respecte a causa del caràcter sagrat d'un altar dedicat a Atena en el qual la profetisa troiana Casandra va trobar refugi, i com a càstig, unes tempestes enviades pel déu del mar, Posidó, requerides per Atena van destruir la major part dels vaixells grecs que tornaven de Troia. Atena era també patrona de l'art de l'agricultura i de les labors femenines, especialment del filat i el teixit. Entre els seus dons a l'home estaven la invenció de l'arada i la flauta i les arts de domesticació d'animals, de construcció de vaixells i de fabricació de sabates. Se la hi associava sovint amb les aus, especialment amb l'òliba.

Laocoont

Laocoont era un sacerdot d'Apol·lo, la seva esposa va ser Antilope amb qui va tenir dos fills. Laocoont va mosquejar a Apol·lo quan es va casar amb la seva filla davant una estatua consagrada. Quan els grecs van deixar el cavall de fusta davant la seva porta ell va desconfiar i va dir que no l'acceptessin pero no li van fer cas. Quan els grecs feien veure que marxaven perque s'avien rendit els troians li van demanar que oferis un sacrifici a Posidó demanant-li que fes caure grans tempestes al mar per derrotar les naus gregues. Quan estava a punt de fer el sacrifici Posidó en plena platja va fer sortir dos serps gegants del mar i es van enroscar en els seus fills. Laocoont volia anar a demanar ajuda pero els tres van morir estrangulats per les serps les quals van anar despres davant l'estatua d'Atena al temple de la ciutadella. Els troians van recordar que Laocoont no volia que entressin el cavall dins de la ciutat i que volia cremar-lo per aixo van creure que era un càstig per aquet acte quan en realitat era Apol·lo que es venjava d'un sacrílegi anterior: la profanació del seu temple. Despres els troians van entrar el cavall a la ciutat i va suposar la seva ruina.

L'Acròpoli d'Atenes

L'Acròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important. L'Acròpoli era, literalment, la ciutat alta , hi era a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensiva i com seu dels principals llocs de culte.
La d'Atenes està situada sobre un turó a uns 165 metres per sobre del nivell de la ciutat. També és coneguda com Cecròpia en honor del llegendari home serp Cècrops rei d'Atenes.

L'entrada a l'Acròpoli es realitza per una porta monumental anomenada els Propileus, Al costat dret i frontal dels Propileus es troba el Temple de Nike Àptera Una gran estàtua de bronze d'Atena, construïda per Fídies, es trobava originàriament al centre. A la dreta d'on s'alçava aquesta estàtua es troba el Partenó o Temple d'Atena Pàrtenos. A l'esquerra i al final de l'Acròpoli hi ha l'Erectèon amb la seva cèlebre stoà o tribuna sostinguda per sis cariàtides.
També es troben a l'Acròpoli les restes d'un teatre a l'aire lliure anomenat el Teatre de Dionís on van estrenar les seves tragèdies Aristòfanes Èsquil y Sòfocles

Tirèsies, l'endeví amb el passat més incert

Tirèsies segons els mites fou fill de Everes, (que al seu temps ho fou de Udeo, un espartà), i de la nimfa Cariclo, el qual va tenir dos fills: Manto i Dafne. Tirèsies va viure gran part de la seva prolongada vida a Terbes. A partir d' aquí, els diversos autors, donen diferents explicacions o causes per a la seva ceguesa, però també als seus poder: la visió del futur, el do d'entendre el llenguatge dels ocells i la seva vida, estranyament llarga. La versió més extensa, és la que diu que Tirèsies va veure a Atena banyant-se. Ella, que es considerava molt pura, el va castigar, prenent-li la vista. A canvi, la dea li va atorgà els dons anteriors. Tirèsies a participat en nombrosos llibres, però especialment en el cercle tebà: A les bacants d'Eurípides, Tirèsies es pronuncia afavor de la introducció del deu estranger Dionís. A l'Èdip Rei de Sòfocles, Èdip exigeix a l'endeví que digui el nom de l'assassí de l'antic rei de Tebes Laios, però si mostra en contra i només fa lleus insinuacions (una cosa pròpia del caràcter dels endevins, com el seu semblant de Delfos, anaven a mitges tintes per precaució).
La seva mort igual que la seva vida, també és molt incerta: Pseudo-Apol·lor va escriure que Tirèsies i Mantó van fugir de Tebes pel conflicte dels Epígons. Pare i filla, van arribar a Tilfussa, on el visionari va beure aigua d'una font i es va morir perquè era molt freda. Segons Pausànias, van ser presoners dels Argius. Aquests el volen portar a Delfos per a consagrar-lo a Apol·lo, però aquest, ja molt vell mor en el trajecte.
Tirèsies apareix a l'Hades algunes vagades. En una d'aquestes Odiseu el visita, per consell de Circe, per saber el motiu de les seves penúries. Aquest li comentà l'afer de Poliferm i Posidó. A més l'endeví va aconsellar que se'n guardes prou de tocar els ramats d' Hèlios; ell així ho va fer, a diferència dels seus companys.
L'endeví Tirèsies ha participat en un munt de llibres (tan clàssics, com medievals com modernes).
···CLÀSSIQUES:
· Odissea, d'Homer
·Set contra Tebes, d'Èsquil
·Èdip rei, de Sòfocles
·Les Bacants, d'Eurípides
·Metamorfosis, d'Ovidi
···MEDIEVALS:
·La Divina Comèdia, de Dante Alighieri
·Lo somni, de Bernat Metge
···MODERNES:
·Les mamalles de Tirèsies, de Guillaume Apollinaire
·La terra gastada, de T.S. Eliot