COLISEU
El Colosseu va ser un regal de l’emperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts de lluita entre
gladiadors i feres salvatges, s’escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l’aire lliure. Cada espectador ocupava l’espai segons la seva categoria dins la societat romana. Els seients inferiors eren per l’emperador i els senadors. Els pitjors llocs, a dalt de tot, estaven reservats pels esclaus, els estrangers i les dones. Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als diversos sectors i garantien una gran rapidesa en l’allotjament i la sortida dels espectadors.
El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. Com a amfiteare, tenia la funció d’albergar espectacles de caràcter més popular (lluites amb homes i feres i naomàquia).
CIRC ROMÀ
El circ romà (
circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer
carreres de cavalls i carros (quàdrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre)
Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balaustrada que dividia l'edifici pel centre (spina). Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. A l'Spina hi podia haver de tot, temples, obeliscs, estàtues de dofins (per comptar les voltes)-> símbol del déu Neptú, déu del mar i protector dels caovalls. Les voltes també es podien comptar amb ous, símbol dels dioscurs Càstor i Pòl·lux.
TEATRE ROMÀ
El teatre va florir molt aviat a Roma gràcies a l'aparició de Livi Andrònic, nascut a Tàrent, en la Magna Grècia, cap al 284 aC Portat a Roma com a esclau per Lucio Livi, va escriure tragèdies segons els models grecs, de les quals ens queden títols com: Achilles, Aegisthus, Aiax mastigophorus, Andromeda Danae, Tereus i altres, també algunes comèdies (Gladiolus, Ludius, Verpus) i alguns fragments. Després de Livi Andrònic va haver altres grans autors: Enio, Accio, Pacuvio, nevi, Cecilio Estat, Plaute i Terenci, que van dominar l'escena romana durant tot el període republicà. D'aquests autors ens queden només títols i fragments d'obres, amb unes
màscares,amb l'excepció de Plauto (vint comèdies completes) i de Terenci (sis comèdies completes). Enio, Accio, pacuvio i nevi van escriure principalment tragèdies d'argument grec i algunes de argument romà, les anomenades Fabulae praetextae (que prenen el seu nom de la toga dels patricis romans)
.
FÒRUM
El
Fòrum Romà (en italià
Foro Romano) fou durant molts segles el centre de la vida pública de l'antiga Roma. En llatí era anomenat el
Forum Romanum, si bé els ciutadans s'hi referien més sovint com a
Forum Magnum (el Fòrum Gran) o, simplement, com a
Forum. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats Fòrums Imperials. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els turons del Palatí i el Capitoli, a Roma. I ara Catalunya també hi ha el fòrum
Empúries.
ARC DE TRIOMF
L'
arc de triomf és un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla, d'aquí el seu nom; els més antics són del segle I de la nostra era, i es troben a Itàlia. Normalment constituïen l'entrada monumental a les ciutats. Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres. D'aquesta època destaquen els arcs de Titus i Constantí, a Roma, i a casa nostra l'arc de Berà al Tarragonès i el de Cabanes a la Plana Alt, i el de
Barcelona.
TEATRE ROMÀ
Als déus romans se'ls van dedicar santuaris (Aedicula) i temples (Templum), i en alguns d'ells es trobava l'estàtua del déu corresponent.
La maledicció religiosa (sacer = excomunicació) tenia forta incidència en la vida del ciutadà romà. La maledicció la llançaven els déus contra el que incomplia certes normes: el marit que venia a la seva dona, o el pare que venia al fill; el fill o la nora que ferien al pare o al sogre; el patró que violava la fe jurada a l'hoste o al client. Independentment de la pena civil corresponent, els pontífexs llançaven l'anatema, que encara que era qüestió privada influïa moralment en les persones que creien cegament en això. L'anatema públic, més infreqüent, causaven gran commoció en la població.
La religió romana dictava per als difunts la necessitat d'incineració.
En la religió de l'Antiga Roma no es practicaven els sacrificis humans. Només s'executava la gent per casos criminals.
A Catalunya hi ha per exemple hi ha el de Vic
TERMES
Les
termes (
balnea) van esdevenir una institució fonamental en la societat romana, sobretot en època imperial. Tanmateix el seu origen, com tants altres aspectes de la civilització romana, es remunta al món grec, en concret als banys públics i als
gimnasis, que solien incloure una
palestra i una sala per rentar-se després de l'exercici. Però si entre els grecs el vessant principal era la preparació física que s'hi desenvolupava i el bany tan sols el seu colofó, els romans van capgirar les prioritats, de manera que el bany va convertir-se en l'activitat central i l'esport va quedar només com un preliminar opcional. Així mateix l'hipocaust, l'enginyós sistema de calefacció que va substituir els brasers primitius i que constitueix la base de l'edifici termal, també sembla provenir de l'arquitectura grega -per bé que va ser dut a la perfecció pels romans. Igualment la noció cabdal en què es fonamentaven els banys termals, l'alternança entre banys calents i freds, era aconsellada sovint pels metges grecs. Malgrat tot, no hi ha dubte que van ser els romans els qui la van fer de les termes un dels trets més estesos i definitoris de la seva civilització, segons demostren les innombrables restes termals que es troben arreu de l'antic Imperi romà.
AQÜADUCTE ROMÀ
Un
aqüeducte és una conducció feta per l'home per a transportar aigua en gran quantitat d'un indret a un altre; el terme s'aplica sobretot als ponts construïts per passar-hi les conduccions d'aigua.Els aqüeductes aprofiten la inclinació del terreny per a que l'aigua només flueixi en el sentit desitjat. Per exemple a Catalunya hi ha el de Tarragona i el de
Manresa.
IMPERIUM CIVITAS AQUÍ ESTÀ LA PÀGINA DE ON HE TRET LES IDEES I TOTS ELS ALTRES EDIFICIS ROMANS QUE ESTARIEN. ESTÀ EN ANGLÈS.
