Els 12 treballs d’HèrculesÉs un semidéu, amb una força física inhumana i és un defensor del humans.
El seu pare és
Zeus i la seva mare és
Alcmene. Però Zeus estava casat amb la deesa Hera qui va saber que tindria un fill amb una dona, i va maleir al seu fill. Va enviar unes serps quan ell era nedó i Hèrcules les va matar.
Els 12 treballs van ser encarregats pel seu cosí
Euristeu són sobrehumans , però ell havia matat a la seva dona i els seus fills en un atac de bogeria i per això els ha de fer.
1r)
El lleó de Nemea: La primera de les tasques d' Hèrcules consistí en matar un lleó monstruós que aterria la població de
Nemea. La seva pell era tan gruixuda que era impossible ferir-lo amb cap arma. Quan Hèrcules s'adonà d'això, deixà de banda la seva espasa i matà el lleó amb la força dels seus braços, ofegant-lo. Hèrcules havia d'escorxar el lleó i portar la pell a Euristeu, però era impossible de fer-ho perquè cap ganivet ni arma de cap tipus podia penetrar la pell del lleó. La solució se la presentà la deessa
Atena, que se li aparegué i li explicà que la pell del lleó només podia ser travessada per les seves pròpies urpes. D'aquesta manera Hèrcules escorxà el lleó i portà la seva pell sempre al damunt, com a armadura.
2n)
L'Hidra de Lerna: L’Hidra era un monstre que tenia caps horrorosos en forma de serps, amb dents esmolades com a dagues. La impossibilitat de vèncer l'hidra es basava en el fet que els caps no es podien tallar, perquè si es feia de la ferida en sortien dos caps més, igual d'horrorosos que l'anterior. Hèrcules comença per tallar els caps de la hidra a cops d'espasa, protegit en tot moment per la pell impenetrable del lleó de Nemea. Arribà un moment, emperò, que s'adonà que no avançava en la tasca. L'hidra es feia cada cop més poderosa, ja que tenia una multitud de caps que havien sorgit de les ferides. Finalment demanà al seu nebot Iolau que l'ajudés portant una torxa encesa. A mesura que Heracles anava tallat caps,
Iolau anava cremant les ferides que deixaven. Així cauteritzades, les ferides no podien originar nous caps i finalment la hidra morí.
3r)
La daina de Cerinea: era l'animal més ràpid conegut, havent escapat fins i tot dels intents de la deessa Àrtemis per lligar-la al seu carro. El tercer treball d'Hèrcules consistia en atrapar-la i portar-la viva a
Micenes. Heracles va haver de perseguir la daina durant dies i dies fins que a l'últim l'animal es va aturar un moment a beure aigua. Llavors Heracles la va ferir en un tendó amb una fletxa i la va poder capturar.
4rt)
El porc senglar d'Erimant: era un bèstia que arrasava amb els camps circumdants i tenia aterrida la població. Per això demanà consell al seu amic el centaure
Quiró, qui li recomanà que intentés capturar-lo enmig de la neu. Així ho va fer i, després de lluitar àrduament amb l'animal aconseguí encadenar-lo i portar-lo a Micenes.
5è)
Els estables del rei Àugies: Àugies, rei de l'Èlide, tenia els ramats més nombrosos i fèrtils del món. També era conegut per no haver netejat mai els seus estables, de manera que la pudor s'estenia per tot el Peloponès i s'hi feia la vida gairebé insuportable. La seva feina era netejar els estables amb un sol dia. Per fer-ho enderrocà dues de les quatre parets dels estables i desvià del seu curs els rius propers
Alfeu i
Peneu. Les aigües s'emportaren els fems cap al mar i els estables i els seus voltants quedaren nets.
6è)
Els ocells del llac Estímfal: Els ocells del llac Estímfal eren monstres terrorífics amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven a les persones i els ramats per menjar-se'ls, a més de matar amb les plomes de bronze que els queien de les alea gran alçada. Hèrcules tenia que expulsar-los ben lluny. El primer que calia era dispersar-los perquè no ataquessin en eixam, per ajudar a Hèrcules , Atena li don n parell de platerets de bronze que l'heroi féu entrexocar amb tanta força que el soroll espantà els ocells. Un cop dispersos a cel obert. Hèrcules els guanya amb les seves fletxes enverinades.
7è)
El bou de Creta: El bou de Creta fou un càstig que Zeus envià al
rei Minos per no complir una promesa de sacrifici que aquest li havia fet. Zeus féu que l'esposa del rei Minos,
Pasífae, s'enamorés del bou i s'aparellés amb ell, engendrant així el monstre Minotaure. Pel que fa al bou, corria salvatge per la illa, envestint i matant a qui es creuava pel seu camí i ningú no gosava matar-lo. Hèrcules gràcies a la seva força prodigiosa, aconseguí capturar el bou i portar-lo a Micenes, on finalment fou sacrificat.
8è)
Les eugues menjadores d'homes del rei Diomedes: El rei Diomedes tenia als seus estables unes eugues que menjaven persones. El rei escollia alguns dels seus hostes cada nit i els donava per menjar a les seves eugues.Hèrcules es dirigí cap a Tràcia amb alguns voluntaris i vencé el petit exèrcit de Diomedes que guardava la casa. Després capturà el rei i el llançà en vida a les seves eugues, que el devoraren. Després d'això, es tornaren manses i les pogué enganxar al carro de Diomedes per portar-les a Micenes.
9è)
El cinyell de les amazones: Les amazones eren dones guerreres que vivien de la caça i de la guerra. A vegades se les representa sense un dels pits, que s'haurien amputat per poder tensar bé l'arc. El novè treball consistia a aconseguir el cinyell de la seva reina, Hipòlita, per demanda de la filla d'Eursiteu,
Admet. Quan Hèrcules arribà a la terra de les amazones, Hipòlita el veié i s'enamorà de la seva força. Li oferí el seu cinyell com a penyora d'amor. La tasca podria haver reeixit fàcilment si no hagués estat per Hera, que va estendre el rumor entre les amazones que Hèrcules i els seus companys tenien com a objectiu segrestar la reina Hipòlita i endur-se-la. Les amazones atacaren els grecs, però foren vençudes i Hèrcules aconseguí escapar amb el cinyell.
10è) Els ramats de Gerió: El desè treball d'Heracles era el de robar els ramats del gegant Gerió, monstre amb la forma de tres homes units per la cintura i de força llegendària Gerió vivia a l'illa de Erítia, a l'oest del Mediterrani. Per arribar-hi va haver de creuar el desert i, agobiat per la calor, disparà una fletxa a Hèlioss, déu del sol: Hèlios li demanà que el deixés en pau i Hèrcules a canvi li demanà la copa màgica que feia servir el déu per viatjar d'est a oest cada dia. El déu així ho va fer, de manera que Hèrcules pogué arribar a Erítia sense més contratemps. Pel camí, construí dues columnes a l'actual estret de Gibraltar per commemorar el seu pas. Hèrcules matà llavors el gos Ortro, guarda dels ramats i germà de Cèrber, i el pastor Euritió. Un cop arribà a Gerió el matà també esguerrant el seu cos en tres parts. Reuní els ramats i amb penes i treballs aconseguí arribar a Micenes, on Euristeu els sacrificà en honor a Hera.
11è) Les pomes de les Hespèrides: L'onzè treball d’Hèrcules consistia a obtenir les pomes d'or de l'arbre que creixia al jardí de les Hespèridess. Aquest arbre havia estat un regal de noces de la Mare Terra a Hera per la seva boda amb Zeus i estava custodiat per les nimfes Hespèrides, filles del tità Atlant. Quan Hèrcules arribà al jardí, Atlant li prometé convèncer les seves filles de donar-li algunes pomes a canvi que Heracles aguantés el cel durant una estona. Quan Atlant va tornar proposà a Hèrcules d'anar ell mateix a portar les pomes a Euristeu. Hèrcules sospità de les intencions del tità i hi estigué d'acord, demanat-li però que aguantés el cel un moment. Atlant hi estigué d'acord i, quan tingué un altre cop el cel sobre les espatlles, Hèrcules recollí les pomes i deixà Atlant enrere amb la seva càrrega.
12è) El gos Cèrber: El darrer treball d' Hèrcules era també el més difícil. Consistia a treure el gos Cèrber dels inferns. Aquest gos era un monstre de tres caps amb cua de serp que s'encarregava de vigilar que els morts no escapessin de l'Hades El primer obstacle en aquesta tasca era que ningú no sabia on es trobava l'entrada a l'Hades. Hèrcules trobà el malaurat Orfeu , que tornava de la seva expedició a l'infern per rescatar Eurídice. Ell li explicà com anar-hi. Un cop arribà al riu Estígia, el que delimitava l'Hades, el barquer Caront tingué tanta por de la força i l'aspecte ferotge d' Hèrcules, que el passà amb la seva barca a l'altra riba sense protestar. Un cop al tàrtar, trobà l'heroi Teseu sotmès a suplici per un antic intent de raptar Persèfone, esposa d'Hades, i el rescatà. Hèrcules demanà a Hades, déu dels inferns, que li deixés endur-se Cèrber. Ell accedí amb la condició que fos capaç de capturar-lo sense armes. Així Hèrcules, només amb la força del seus braços, va aconseguí retenir l'animal i el portà a Micenes, per tornar-lo a l'Hades.
a que vam fer a classe l'ultim dia :P
