dimarts, 16 de març del 2010

FINAL

Aquí s'acaba, un any més, la feina d'aquest blog.
Totes les entrades han estat fetes pels alumnes -aquest any i el passat, de 3r de l'ESO-. Sóc conscient de que, cada any que passa, són més abundants les faltes d'ortografia... Algún lector ja m'ho ha comentat recentment. En part, n'hi ha més cap al final, quan l'allau d'entrades és més notable, degut a que s'acaba la matèria i tothom vol penjar els seus treballs.

En general, però, els alumnes han après força coses i s'han quedat amb ganes de més: el món clàssic no defrauda mai!
A més, hi ha una alumna que ha refermat la seva vocació per l'arqueologia. A veure si el temps ho confirma!

dilluns, 15 de març del 2010

Valoració personal

Hola...
Bueno,aquesta es possiblement la ultima entrada que faig al blog i siguent sinsers em fa llastima...
En aquest credit m'ha costat molt tenir la línia a internet tan a casa com a classe però en fi que ho he pogut acabar tot.
El que més m'ha agradat han sigut notablement els dilluns, el nostre professor Lluís Inclant ens explicava moltes histories sobre la mitología i quan van començar els jocs olímpics d'hivern ens va explicar com eren en l'antiga Grécia.
Si sóc sincera al principi pensava que seria una mica rotllo aixó d'estar a internet i fen reserques etc... Però va anar molt bé perqué anava coneguent coses noves i vaig coneixer a un poeta Horaci.
El que més m'agrada és la mitologia i crec que ha sigut molt bon credit ja que aquest any a tercer d'eso no fem historia si no geografía i jo sóc una apasionada a la historia.
En nivell personal penso que amb en Lluís he aprés que haig de mirar més per el que m'agrada que és l'arqueologia i al final m'he decantat a estudiar per aquest món.
Crec que el professor va fer que tornés agafar més inspiració confiança i desig en la historia
no ho dic per alavarlo jejeje però és així, ho tenia bastant oblidat fins que els dilluns ens explicava les coses.

Així que... Lluís l'any que bé ens tornarem a veure per fer llatí :)
Fins l'any que bé i, espero que m'expliquis més sobre els grecs ja que només vaig arribar a coneixer fins no fa res les coses dels romans :)

Fins ben aviat!!!!!!!!!!!!!!

Pd: aquí deixo una escriptura que vam fer a classe l'ultim dia :P


Excavació arqueològica de Empúries


Inici de l'excavació.
Puig i Cadafalch i Gandia. 1908-1936
Tot i que es coneixia l'emplaçament exacte de la ciutat des del segle XV, les excavacions no van començar fins a finals del segle XVIII, però no va ser fins a principis del segle XX quan es van iniciar les primeres investigacions arqueològiques amb un metode amb caràcter científic. Aquestes van començar el 1908 a iniciativa de la Junta de Museus de Barcelona, de la qual formaven part la Diputació Provincial de Barcelona, actual propietària del jaciment, i l'Ajuntament de la ciutat. L'impulsor d'aquest projecte va ser Josep Puig i Cadafalch, encara que els treballs de camp els va dirigir Emili Gandia, que va haver de desenvolupar un mètode arqueològic propi. Sense formació prèvia en Arqueologia, Gandia va escriure detalladament tots els detalls de les seves excavacions, que anotava a mesura que es produïen i després traspassava a net en els seus famosos Diaris, que romandren inèdits tot i haver estat utilitzats en tots els treballs posteriors sobre el jaciment .

La guerra i represa sota el treball de Martín Almagro. 1936-1965

La Guerra Civil espanyola va frenar en sec les investigacions,no es van reprendre fins el 1939, sota la direcció del professor Martín Almagro Basch, que amb l'ajuda de l'exèrcit va començar la recerca de la ciutat romana. De 1940-1965 es descobreixen trams de la muralla romana, la domus i el fòrum. Es duen a terme publicacions de poca importància, excepte sobre les necròpolis.

La direcció de Ripoll. 1965-1981

A partir de 1965 la direcció va recaure en el prehistoriador Eduard Ripoll (entre 1965 i 1981), alumne de Almagro, el qual, des de 1961-1981 fa cates estratigràfiques a l'àrea del fòrum i zones circumdants. Es excava extramurs per tal de trobar el poblat indígena indiketa. La ciutat grega no es toca i, pel que fa a la romana, només hi ha una instal lació militar romana del segon quart del II aC C.

Reinterpretació dels santuaris i excavació en el fòrum (1982-2008)

A partir de 1981 i fins fa poc el director de l'excavació ha estat Enric Sanmartí, durant les últimes dues dècades gràcies a l'increment dels recursos humans i econòmics s'ha incrementant notablement la informació sobre la ciutat romana i la Neàpolis, en aquest últim cas s'ha aconseguit conèixer gran part de l'evolució d'aquest lloc des del segle V aCActualment la investigació arqueològica del jaciment, que és una de les seus del Museu Arqueològic de Catalunya és desenvolupada per un equip format per Pere Castanyer, Marta Santos, Quim Tremoleda i Xabier Aquilué.
Les peces trobades són principalment gregues, romans i iberes, i es conserven al Museu Arqueològic de Catalunya, en els seus centres d'Empúries (entre la ciutat grega i la romana) i Barcelona. Es tracta fonamentalment d'atuells de ceràmica, mosaics, escultures, sarcòfags, joies i eines
.

¿Qué me ha parecido el crédito?


El crédito en general me ha gustado mucho, al principio creía que seria un "asco" porque la historia me aburre bastante. Pero cuando llegue a clase y vi que el crédito seria con los ordenadores y podríamos hacer los trabajos del aspecto que queramos de la cultura clásica me anime un montón.

A mi en general me encantan las batallas ya que con la inteligencia de los griegos se hacían muy interesantes. Me gusta sobretodo la batalla de Salamina, ya que los griegos con una flota 10 veces inferior a los persas consiguió vencer gracias a la maña y no a la fuerza.

También me ha gustado mucho la excursión a Emporium, aunque al final no hice ningún trabajo tuve la intención. ya que empece uno pero como ami no me gusta mucho al historia, vi que era un buen tocho lo que tenia que escribir y me eche atrás.

A parte de eso me gusto mucho hacer nuestros propios pergaminos!! el mio seguramente lo enmarcare y lo pondré en la habitación :D

En resumen:
Este crédito a sido mi favorito y pensaba que seria el peor, Me a ayudado a ver mis faltas de ortografía un poco (ya sabes de que hablo lluis :D), Me ha encantado las batallas de la cultura clásica y el profe ha sido genial!! Sobretodo porque se enrollo mucho llevando el papiro y la tinta china!

El credit, que m'ha semblat!

Per mi ha sigut una obtativa entretinguda que m'ha ensenyat moltes coses. He aprés i m'he divertit.
Ha sigut una bona experiencia que he de recordar. He aprés coses que no sabia ni que existien ni han existit. Jo crec que aquest credit ha agradat a tohom o a casi tots.
Adeu i bona sort en el nou credit!

El Alfabeto latino

El alfabeto latino o romano es el alfabeto más usado en el mundo hoy en día. Es de 26 letras y es usado, con algunas modificaciones, en la mayoría de las lenguas de la Unión Europea, América, el África Subsahariana y las islas delOcéano Pacífico.

Los idiomas que tienen este alfabeto son:
el español, el inglés, el portugués, el indonesio, el islandés, el francés, el turco, el alemán, el catalán, el croata, el gallego, el javanés, elvietnamita, el italiano, el polaco, el quechua, el hausa, el suajili, el kazajo, el azerí, el tagalo, el uzbeko, el turkmeno, el somalí y el pinyin (transcripción fonética del chino mandarín), entre otros.

En el uso moderno, la expresión alfabeto latino es usada para cualquier derivación directa del alfabeto usado por los romanos. Estas variaciones pueden perder letras —como el hawaiano— o añadir letras —como es el caso del español—con respecto al alfabeto romano clásico. Muchas letras han cambiado a lo largo de los siglos, como las minúsculas creadas en la Edad Media.


El alfabeto latino moderno tiene como base al romano, añadiendo J, U, W, Z y sus formas minúsculas:
A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N,O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y, Z.


Com ha anat el trimestre?

Doncs bé, a mi m'ha semblat prou interessant.
Comencem per la part negativa: el que menys m'ha agradat han estat els power points, preferia quan ho explicaves més personalment, sense haver de mirar a una imatge.

M'ha agradat que no fos sempre el mateix, que poguessim anar als ordinadors, que fessim les lletres romanes, anar a d'excursió, tenir llibertat a l'hora de penjar els treballs i que també fos lliure el tema.
El que més m'ha agradat ha estat la mitología, perquè són com contes i trobo que és molt divertida i sobre tot amb moltíssima imaginació.

En fi, aquest crèdit m'ha servit per aprendre més que res Grècia, ja que sempre s'aprofunditza més en el món Romà, perquè ha tingut més importància territorial, tot i que ara, penso que culturalment els Grecs són els que tenen més importància.

En general m'ha agradat!

QUE MA SEMBLAT LA OPTATIVA

La optativa de cultura classica ma agradat bastant perque eren algunes coses, no totes interessant i amb els power pionts que feia en lluis la classe era mes divertida que s'hi aguessim de estar tota l'ora amb el llibre. Tambe era divertit anar als ordinadors perque podiem avançar els treballs i no teniem gaires deures a casa. Aquesta optativa la vaig triar de tercera opcio i quan mmo van dir que em tocava vaig pensar que no seria gaire divertida pero quan la vam començar ja em va agradar mes. Tambe em va agradar el que vam fer amb un papir i vam escriure amb una canya.

EXERCIT ROMÀ


L'exercit romà era l'exercit de l'antiga romà i va fer possible que la civilització de l'antigaa romà domines tota la Mediterraania. I tenia diferents unitats: la infanteria pesada era la principal unitat de la legió estava formada per soldats capaços de portar el seu equipament. Segons la experiencia es distribuien en hastati o braus(hastatus era el soldat més jove), prínceps (princeps era el soldat entorn de trenta anys) i triarii o triarios (triarius era el veterà).
La infanteria lleugera o velites no tenia una organització ni funció precises. La seva actuació s'ajustava a les necessitats de la batalla. Eren un cos de gran lleugeresa i mobilitat que feia que en moltes ocasions fossin els que més baixes infligien a l'enemic. En general no eren ciutadans romans, sinó aliats (allae que, fins al segle III aC es reduïen aproximadament a la Itàlia actual).
La cavalleria lleugera o equites estava format per genets experts que, al comandament dels seus oficials, solien atacar pels flancs. En carregar pels flancs i per la rereguarda, sorprenien l'enemic i pressionaven fins a acorralar-lo. I un bon armament El tronc es protegia amb una cuirassa completa (frontal i esquena) de la qual hi va haver diversos tipus. La cuirassa més cara eren dues peces de metall que protegien completament el tronc. Pel seu preu i vistositat estaven pràcticament reservades als oficials i a la Guàrdia Pretoriana.
La cuirassa d'escames estava formada per petites peces de metall o os superposades i unides per filferro.
La lorica hamata era una cota de malla.
La lorica segmentata estava formada per fullsfulles de metall allargats. Proporcionava major protecció que la lorica hamata i permetia més mobilitat.
Per protegir el ventre utilitzaven un cinturó de cuir, amb tires penjants per protegir les cuixes.
L'escut podia ser de bronze o de fusta recoberta de cuir, i la seva forma rodona, oblonga o semicircular o cilíndrica
El casc protegia el nas, galtes i coll. El dels oficials portava un plomall.
El calçat consistia en unes sandàlies fortes, amb tatxes a la sola, de gran resistència en les llargues marxes.
Les armes eren un pilum pesat, un pilum lleuger, el gladius i un punyal de doble tall.
A més portaven una motxilla amb objectes personals, aigua i racions per a un mínim de tres dies.

Resum de com ha sigut la optativa

En aqusta optativa me lo he passat molt be i a estat molt interesant, no em pogut anar moltes vegades als ordinadors i per aixo no he pogut fer els cinc treballs.
Ha sigut una experiensia educativa i per aixo he apres coses noves i m'a motivat a descobrir coses noves per internet , com les tactiques que va fer servir vercingetorix . Ho la historia de Quiro. Tambe m'agradat aixo d'escriure amb la canya.
Amb definitiva aquest treball ha estat bo per a la salut.



















Eco era una nimfa que tenia el do de parla molt be. Pel que fa a les paraules normals se sentien de forma més agradable. Sabent això, Zeus la va utilitzar perquè entretingués Hera, la seva esposa, mentres ell festejava amb les nimfes. Hera es va donar compte i la va castigar fent que només pogués dir el les ultimes paraules que digues algú . Retirada al camp, Eco es va enamorar d'un bell pastor anomenat Narcís. No obstant, el jove mai havia sentit res per a ningú i al veure a Eco i sentir que repetia només les ultimes paraules que ell deia, la va considerar boja i la va ignorar totalment. Amb el cor trencat, Eco va passar la resta de la seva vida sola, sospirant per l'amor que mai va conèixer, debilitant-se i aprimant-se fins que només va quedar la seva veu. Alguns diuen que Narcís es va riure d'ella en descobrir que repetia la seva última paraula, es va amagar entre les muntanyes, on avui es pot escoltar la seva veu. Altres afegeixen que un noi que també s'havia enamorat d'Eco va pregar als déus que Narcís patís en sentir un amor no correspost, com el que havia fet patir als altres. La pregària va ser resposta per Nèmesi que va maleir a Narcís a enamorar del seu propi reflex. El jove va acabar morint de desamor (altres diuen que es va ofegar mirant la seva cara al riu) i va baixar al Inframont, on va ser tormentat per sempre pel seu propi reflex en el riu Estigia.

diumenge, 14 de març del 2010

L'ultim treball

Aquesta optativa m´ha agradat molt perque les hores passaven molt ràpid, anavem dos hores a la setmana a l’aula d’informatica, els Power Points que miravem eren interesants i etaven molt ven explicats, tambe em va agradar molt l’activitat d’escriure amb lletres romanes en un pergami i sobretot l’excurció a Empuries.
Fer l’optativa utilitzant internet esta molt be perque penjem els treballs facilment i aprenem a fer-lo servir millor.

Empuries


El primer establiment dels grecs a la peninsula Iberica va ser a l’illot de Sant Martí d’Empuries a la desembocadura del riu Fluvià. Si van establir a la primera meitat del segle VI aC perque era un bon lloc per comerciar, d’aquí ve el seu nom Emporion que amb grec vol dir mercat.
La trobada d’un capitell jònic i un fris amb dues esfinxs oposades a l'església de Sant Martí suggerí que en aquell indret es trobava un temple, segurament dedicat a la deessa Artemis d'Efes.
Al voltant del 550 aC sembla que la comunitat focea es va instalar en terra ferma i es funda la nova factoria o Neapolis. Al llarg del segle V va esdevenir una veritable ciutat i de la qual es coneixen arqueològicament els seus límits meridionals, a partir de les muralles.
En l'extrem meridional de la ciutat grega hi ha una zona sagrada, un lloc de trobada entre grecs i indígenes (indiquetes), de la qual només es conserven elements de decoració arquitectònica. El temple potser estava dedicat també a la deessa Artemis d'Efes. Es trobava fora de les muralles d'aquell moment de les qual només es conserva una torre i part de mur.
A la primera meitat del segle IV aC es va construir, al mateix lloc o sigui extramurs, el santuari a Esculapi després de destruir el temple anterior. D'aquest santuari es conserva encara el podi i l'altar a on es va trobar l’any 1909 una escultura del déu Esculapi era el déu de la medicina i el seu culte es va estendre amb força en la Mediterrània.
L’any 218aC amb motiu de la Segona Guerra Púnica un exercit romà va desembarcar a Empuries i va construir un campament militar que amb el temps es va convertir amb la ciutat romana.

Valoració del que he apres











Valoració del que he apres

Jo en aquest segon trimestre vaig triar cultura classica perque magrada saber coses dels grecs i romans.
Magradat mirar presentacions en power point de les diferents histories dels déus etc……
Tambe m’agradat tenir que fer nomes 5 treballs durant els 3 trimestre dels Grecs i Romans publicarlo en una bloger, ma semblant molt ineresant el crédit i bastant facil de fer el treballs.
He apres diferentes histories que no savia dels Grecs i Romans.
Tambe m’agradat practicar aquest dos dies que em tingut per fer lletres romanes amb la tinta especial hi una canya per tide per la meitat.M’agrat mes aquest segon crédito que no past el primer.

Els 12 treballs d'Hèrcules


Els 12 treballs d’Hèrcules

És un semidéu, amb una força física inhumana i és un defensor del humans.
El seu pare és Zeus i la seva mare és Alcmene. Però Zeus estava casat amb la deesa Hera qui va saber que tindria un fill amb una dona, i va maleir al seu fill. Va enviar unes serps quan ell era nedó i Hèrcules les va matar.
Els 12 treballs van ser encarregats pel seu cosí Euristeu són sobrehumans , però ell havia matat a la seva dona i els seus fills en un atac de bogeria i per això els ha de fer.

1r) El lleó de Nemea: La primera de les tasques d' Hèrcules consistí en matar un lleó monstruós que aterria la població de Nemea. La seva pell era tan gruixuda que era impossible ferir-lo amb cap arma. Quan Hèrcules s'adonà d'això, deixà de banda la seva espasa i matà el lleó amb la força dels seus braços, ofegant-lo. Hèrcules havia d'escorxar el lleó i portar la pell a Euristeu, però era impossible de fer-ho perquè cap ganivet ni arma de cap tipus podia penetrar la pell del lleó. La solució se la presentà la deessa Atena, que se li aparegué i li explicà que la pell del lleó només podia ser travessada per les seves pròpies urpes. D'aquesta manera Hèrcules escorxà el lleó i portà la seva pell sempre al damunt, com a armadura.

2n) L'Hidra de Lerna: L’Hidra era un monstre que tenia caps horrorosos en forma de serps, amb dents esmolades com a dagues. La impossibilitat de vèncer l'hidra es basava en el fet que els caps no es podien tallar, perquè si es feia de la ferida en sortien dos caps més, igual d'horrorosos que l'anterior. Hèrcules comença per tallar els caps de la hidra a cops d'espasa, protegit en tot moment per la pell impenetrable del lleó de Nemea. Arribà un moment, emperò, que s'adonà que no avançava en la tasca. L'hidra es feia cada cop més poderosa, ja que tenia una multitud de caps que havien sorgit de les ferides. Finalment demanà al seu nebot Iolau que l'ajudés portant una torxa encesa. A mesura que Heracles anava tallat caps, Iolau anava cremant les ferides que deixaven. Així cauteritzades, les ferides no podien originar nous caps i finalment la hidra morí.

3r) La daina de Cerinea: era l'animal més ràpid conegut, havent escapat fins i tot dels intents de la deessa Àrtemis per lligar-la al seu carro. El tercer treball d'Hèrcules consistia en atrapar-la i portar-la viva a Micenes. Heracles va haver de perseguir la daina durant dies i dies fins que a l'últim l'animal es va aturar un moment a beure aigua. Llavors Heracles la va ferir en un tendó amb una fletxa i la va poder capturar.

4rt) El porc senglar d'Erimant: era un bèstia que arrasava amb els camps circumdants i tenia aterrida la població. Per això demanà consell al seu amic el centaure Quiró, qui li recomanà que intentés capturar-lo enmig de la neu. Així ho va fer i, després de lluitar àrduament amb l'animal aconseguí encadenar-lo i portar-lo a Micenes.

5è) Els estables del rei Àugies: Àugies, rei de l'Èlide, tenia els ramats més nombrosos i fèrtils del món. També era conegut per no haver netejat mai els seus estables, de manera que la pudor s'estenia per tot el Peloponès i s'hi feia la vida gairebé insuportable. La seva feina era netejar els estables amb un sol dia. Per fer-ho enderrocà dues de les quatre parets dels estables i desvià del seu curs els rius propers Alfeu i Peneu. Les aigües s'emportaren els fems cap al mar i els estables i els seus voltants quedaren nets.

6è) Els ocells del llac Estímfal: Els ocells del llac Estímfal eren monstres terrorífics amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven a les persones i els ramats per menjar-se'ls, a més de matar amb les plomes de bronze que els queien de les alea gran alçada. Hèrcules tenia que expulsar-los ben lluny. El primer que calia era dispersar-los perquè no ataquessin en eixam, per ajudar a Hèrcules , Atena li don n parell de platerets de bronze que l'heroi féu entrexocar amb tanta força que el soroll espantà els ocells. Un cop dispersos a cel obert. Hèrcules els guanya amb les seves fletxes enverinades.

7è) El bou de Creta: El bou de Creta fou un càstig que Zeus envià al rei Minos per no complir una promesa de sacrifici que aquest li havia fet. Zeus féu que l'esposa del rei Minos, Pasífae, s'enamorés del bou i s'aparellés amb ell, engendrant així el monstre Minotaure. Pel que fa al bou, corria salvatge per la illa, envestint i matant a qui es creuava pel seu camí i ningú no gosava matar-lo. Hèrcules gràcies a la seva força prodigiosa, aconseguí capturar el bou i portar-lo a Micenes, on finalment fou sacrificat.

8è) Les eugues menjadores d'homes del rei Diomedes: El rei Diomedes tenia als seus estables unes eugues que menjaven persones. El rei escollia alguns dels seus hostes cada nit i els donava per menjar a les seves eugues.Hèrcules es dirigí cap a Tràcia amb alguns voluntaris i vencé el petit exèrcit de Diomedes que guardava la casa. Després capturà el rei i el llançà en vida a les seves eugues, que el devoraren. Després d'això, es tornaren manses i les pogué enganxar al carro de Diomedes per portar-les a Micenes.
9è) El cinyell de les amazones: Les amazones eren dones guerreres que vivien de la caça i de la guerra. A vegades se les representa sense un dels pits, que s'haurien amputat per poder tensar bé l'arc. El novè treball consistia a aconseguir el cinyell de la seva reina, Hipòlita, per demanda de la filla d'Eursiteu, Admet. Quan Hèrcules arribà a la terra de les amazones, Hipòlita el veié i s'enamorà de la seva força. Li oferí el seu cinyell com a penyora d'amor. La tasca podria haver reeixit fàcilment si no hagués estat per Hera, que va estendre el rumor entre les amazones que Hèrcules i els seus companys tenien com a objectiu segrestar la reina Hipòlita i endur-se-la. Les amazones atacaren els grecs, però foren vençudes i Hèrcules aconseguí escapar amb el cinyell.


10è) Els ramats de Gerió: El desè treball d'Heracles era el de robar els ramats del gegant Gerió, monstre amb la forma de tres homes units per la cintura i de força llegendària Gerió vivia a l'illa de Erítia, a l'oest del Mediterrani. Per arribar-hi va haver de creuar el desert i, agobiat per la calor, disparà una fletxa a Hèlioss, déu del sol: Hèlios li demanà que el deixés en pau i Hèrcules a canvi li demanà la copa màgica que feia servir el déu per viatjar d'est a oest cada dia. El déu així ho va fer, de manera que Hèrcules pogué arribar a Erítia sense més contratemps. Pel camí, construí dues columnes a l'actual estret de Gibraltar per commemorar el seu pas. Hèrcules matà llavors el gos Ortro, guarda dels ramats i germà de Cèrber, i el pastor Euritió. Un cop arribà a Gerió el matà també esguerrant el seu cos en tres parts. Reuní els ramats i amb penes i treballs aconseguí arribar a Micenes, on Euristeu els sacrificà en honor a Hera.


11è) Les pomes de les Hespèrides: L'onzè treball d’Hèrcules consistia a obtenir les pomes d'or de l'arbre que creixia al jardí de les Hespèridess. Aquest arbre havia estat un regal de noces de la Mare Terra a Hera per la seva boda amb Zeus i estava custodiat per les nimfes Hespèrides, filles del tità Atlant. Quan Hèrcules arribà al jardí, Atlant li prometé convèncer les seves filles de donar-li algunes pomes a canvi que Heracles aguantés el cel durant una estona. Quan Atlant va tornar proposà a Hèrcules d'anar ell mateix a portar les pomes a Euristeu. Hèrcules sospità de les intencions del tità i hi estigué d'acord, demanat-li però que aguantés el cel un moment. Atlant hi estigué d'acord i, quan tingué un altre cop el cel sobre les espatlles, Hèrcules recollí les pomes i deixà Atlant enrere amb la seva càrrega.

12è) El gos Cèrber: El darrer treball d' Hèrcules era també el més difícil. Consistia a treure el gos Cèrber dels inferns. Aquest gos era un monstre de tres caps amb cua de serp que s'encarregava de vigilar que els morts no escapessin de l'Hades El primer obstacle en aquesta tasca era que ningú no sabia on es trobava l'entrada a l'Hades. Hèrcules trobà el malaurat Orfeu , que tornava de la seva expedició a l'infern per rescatar Eurídice. Ell li explicà com anar-hi. Un cop arribà al riu Estígia, el que delimitava l'Hades, el barquer Caront tingué tanta por de la força i l'aspecte ferotge d' Hèrcules, que el passà amb la seva barca a l'altra riba sense protestar. Un cop al tàrtar, trobà l'heroi Teseu sotmès a suplici per un antic intent de raptar Persèfone, esposa d'Hades, i el rescatà. Hèrcules demanà a Hades, déu dels inferns, que li deixés endur-se Cèrber. Ell accedí amb la condició que fos capaç de capturar-lo sense armes. Així Hèrcules, només amb la força del seus braços, va aconseguí retenir l'animal i el portà a Micenes, per tornar-lo a l'Hades.

Perseu



PERSEU

Acrisi, rei d'Argos, tenia una filla molt formosa anomenada Dànae. Però un oracle el va avisar que el fill de la seva filla li causaria la mort. Així és que Acrisi va tancar Dànae en una soterrani protegit per portes de bronze. Només Zeus podia entrar, després de convertir-se en una pluja d'or, en una de les seves habituals transformacions amb les quals seduïa les seves amants.
Zeus i Dànae es van unir i Dànae va concebre Perseu. Llavors Acrisi va abandonar mare i fill en una barca a la deriva sense menjar ni aigua perquè morissin. Tanmateix van arribar a l'illa de Sérifos, on els va recollir Dictis, un pescador germà del rei Polidectes.
Amb el temps Perseu va fer-se un home i el rei va començar a molestar Dànae amb insistents proposicions de matrimoni. Dànae, amb el suport del seu fill, s'hi negava. Per desfer-se d'aquell obstacle, Polidectes va desafiar Perseu a matar la Medusa i portar-n'hi el cap com a prova. El noi, sense pensar-s'ho gaire, va acceptar el repte. La Medusa era una de les tres Gòrgones, monstres amb ales i unes urpes i uns ullals terrorífics i amb una cabellera de serps verinoses. Però la seva arma més terrible era la seva mirada, que convertia els homes en pedra. Zeus, sabent que tot sol el seu fill no se'n sortiria, va demanar als altres déus que l'ajudessin. Hades li dóna un casc per fer-lo invisible, Hermes
unes sandàlies alades i una falç, i Atena un escut tan brunyit que reflectia com un mirall, amb l'advertiment que mirés sempre la Medusa a través de l'escut i no directament.
Perseu arribà al mont Atlas, on vivien les Graies, germanes de les Gòrgones, que tenien només un ull i una dent per a totes tres. Perseu els els prengué i abans de tornar-los va exigir que li indiquessin el camí cap a la Medusa. Un cop se n'hagué assabentat, anà a la terra dels Hiperboris, a l'extrem nord del món, on vivien les Gòrgones en una cova entre les figures petrificades de les seves vítimes.
Perseu les va trobar dormint i es va anr acostant a la Medusa a poc a poc, d'esquena mirant enrera a través de l'escut. Quan tingué la Medusa a seu abast, el noi, sense girar-se, li tallà el cap. Del contacte de les gotes de sang de la Medusa amb la terra, va néixer Pegas, el cavall alat. Perseu va córrer a guardar, amb l'ajut de l'escut encara, el cap de la Medusa dins un sarró de roba gruixuda, ja que, morta i tot, la seva mirada no havia perdut el seu poder petrificador. Després, amb les sandàlies alades i el casc d'Hades, se'n va poder anar a gran velocitat i sense que el veiessin les altres Gòrgones.


Valoracion dê la optativa

El que més m'agradat d'aquesta signatura ha sigut les hores a l'ordinador tot hi que de vegades no m'anava i tenia que passarme tota l'hora sense fer res, i el que menys lo de les lletres...estva bé pels qui tenen mà amb això i ho saben fer bé. A mi em va sortir un churro.

Les classes amb l'ordinador se'm feien llargues tot hi que sortia amb alguna cosa aprèsa.

Em pensava que no m'agradaria al principi i em vaig queixar pero em va agradar bastant més del que creia, sobretot l'excursió que va ser lo millor del curs.
En general m'ha agradat aquesta optativa.

alejandro magno

Alejandro III de Macedonia, más conocido como Alejandro Magno; transliterado del griego Μέγας Αλέξανδρος, Megas Alexandros;[1] (n. Pella, 20 de julio de 356 a. C.[2] [3]Babilonia, 13 de junio de 323 a. C.),[4] fue el rey de Macedonia desde 336 a. C. hasta su muerte y está considerado como uno de los líderes militares más importantes de la Historia, por su conquista del Imperio persa.Tras consolidar la unificación de varias ciudades-estado de la antigua Grecia que estuvieron bajo el dominio de su padre, Filipo II de Macedonia, poniendo fin a la rebelión de los griegos del sur tras la muerte de éste, Alejandro conquistó el Imperio persa, incluyendo Anatolia, Siria, Fenicia, Judea, Gaza, Egipto, Bactriana y Mesopotamia, expandiendo las fronteras de Macedonia hasta la región del Punjab.Antes de su muerte, Alejandro había planeado volver hacia el oeste y conquistar Arabia, la península Itálica e Iberia, además de continuar la expansión hacia el Oriente y encontrar el fin del mundo, idea que Aristóteles, su tutor durante la adolescencia, le había inculcado contándole historias sobre un lugar donde la Tierra acababa y empezaba el Gran Mar Exterior.Alejandro promovió la incorporación de persas en el ejército y la administración a través de lo que ha sido definido por algunos académicos como una «política de fusión», y favoreció el matrimonio de miembros de su ejército con mujeres persas. Él mismo se casó con dos mujeres persas de noble cuna.Tras doce años de continuas campañas militares, Alejandro murió, posiblemente de malaria, fiebre tifoidea o encefalitis vírica. Su única descendencia,[5] muerto a manos de Casandro a los 13 años, dejó el imperio a merced de sus generales, conocidos como los diádocos (sucesores), que lo fraccionaron y repartieron. Más de tres siglos después de dominio y colonización griega en áreas tan lejanas moría Cleopatra, la última descendiente de Ptolomeo I Sóter, uno de estos diádocos. Con este hecho acabó el período conocido como helenístico o alejandrino, que fusionó las culturas griega y mesoriental.Su legado ha quedado reflejado en la historia y la mitología de occidente y oriente, y sus conquistas inspiraron una tradición literaria en la que aparece como un héroe legendario similar a Aquiles, o como el «maldito Alejandro» del libro zoroastra de Arda Viraf por su conquista del Imperio persa y la destrucción de su capital, Persépolis.

dissabte, 13 de març del 2010

Les Sirenes

Les sirenes són personatjes mitològics, que amb el seu cant embruixat, enamorava als pescadors i aquests desapareixien per sempre més.
En l'època grega, eren representades amb alas, amb cara humana i cos d'au. La transformació en criatura mitat dona, mitat peix, amb la part inferior recorberta d'escates, succeix a l'Edat Mitjana i a les llegendes celtes i germàniques. També són conegudes com a ondina en català poètic.
L'Origen de les sirenes no és clar. Eren filles de Forcis, segons uns mites la seva mare era la musa Melpòmene, segons altres Terpsìcore o Cal.líope . Les sierenes de la mitologia grega eren naiàdes (nimfes marines), meitat dones i meitat aus, no molt diferents de les Harpies.
Vivien a la illa Antemessa (florida) on la terra era blanca degut als ossos blanquejats dels navegants morts. Segons un oracle, quan un vaixell passava davant la seva illa, elles s'apropaven i comensaven a cantar, i els pescadors es tiraven a l'aigua per poder agafarles, tot i que mai ho aconseguien i morien afugats. Després les sirenes sels menjaven.

SIGNICAT DE LES SIRENES
La primera mensció de les sirenes és la historia assíria d'Atargatis, qui es va transformar per amor. Aquesta connotació amorosa i de seducció acompanyarà la majoria de representacions posteriors de la figura. Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que podien naufragar o perdre's, per no tornar a casa. Per contra els finesos la veien com un auguri de surt, ja que la sirena era una mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o guarir una malaltia.
La equació d'extrema bellesa i perill és una constant en alguns mites sobre la dona, dels quals la sirena en seria un exemple. El fet de tenir escates estava associat al pecat durant l'Edat Mitjana i per això apareixen en nombrosos capitell junt a serps i peixos.

Cultura Clàssica: Valoració Final

Aquest credit m´ha servir per coneixer aspectes més amplis de la mitologia Grega i Romana,també m´ha agradat anar a ordiandors i fer treballs a part que a mi la história i la mitologia m´agraden molt.

D`aquest credit jo personalment no canviaria res,ja m´està bé com ho hem fet, no crec que cap altre credit m´agradi tant com aquest.

En resum trobo que el credit ha estat molt interessant i que m´ha servit per apendre moltes més coses (Almenos hem fet història que aquest any només es fá geografia).

També em va agradar molt l´excursió a Empúries, totes aquelles restes Romanes i gregues em van semblar molt interessants, en especial saber que aquelles construccions tenen més de 1000 anys.

Les restes de Pompeia

La ciutat de Pompeia per nosaltres ha sigut com si el temps es parés en l’época romana.
Ha servit per saber moltes coses que es desconeixien, per aprofundir en la vida cuotidiana de la gent que hi vivia.
En realitat van ser dos les ciutats enterrades per les grans capes de cendra.
Herculano (1738) i Pompeia (1748), però la primera vegada que van descubrir la ciutat va ser al 1550, l’arquitecta Fontana, per accident en unes excavacions que duia a terme per le riu Sarno, tot i que per aquella época es creia que la ciutat estava perduda per sempre. Es creu que ho va deixar per perdut quan va descubrir les pintures erótiques.
Moltes coses sorprenenment es troben en perfecta estat com si el pas dels anys no els hagués afectat en absolut, com per exemple; encara es conserven gossos lligats a la paret, tapissos, escrits de benviguda al terra...
Tot i això les pintures no han sigut tan fàcils de conservar encara que amb la nova tecnología es fàcil saber el que s’hi representava.
L’any 2002 es va descubrir cases a la desembocadura del riu Sarno, semblants a Venècia.
Actualment es una atracció turístca partanyent al Patrimoni de la Humanitat.
Llocs importants de Pompeia:
-La Basílica
-Temple d’Apol·lo
-El foro
-Temple de Júpiter
-El mercat

I molts llocs més que es concentren en aquest petit forat del temps.

Opinió personal del crèdit

Crec que ha estat un bon crèdit, tot i que a mi aquest tema, i l'història en general no és que m'agradi molt, però m'ha agradat la manera de treballar tot i que al principi em feia una mica de cosa penjar els treballs al blog i que els pogués veure tothom, però al final preferia fer-ho així perquè resulta més fàcil i més divertit.
La veritat és que amb aquest crèdit he après moltes coses sobre els grecs i els romans i sobretot he après molts mites que ha sigut el que m'ha agradat més.
També he trobat molt bé que els dilluns a més de passar-nos fitxes ens passessis powerpoints perquè és més entretingut i amb les fotografies i els dibuixos et quedes més amb el que t'estan explicant i això no hi ha gaires professors que ho fagin.
Em va agradar molt l'excursió a Empúries ja que hi havien moltes coses i servien per acabar d'aclarir l'assignatura.
El que m'ha agradat més ha sigut escriure amb la canya i la tinta i aprendre a escriure a l'estil romà.
En general aquest crèdit m'ha agradat.

Deucalió i Pirra


En aquella època, els homes van deixar de tenir por del Déus i van deixar d'adorar-los. Es barallaven entre ells, no es tenien respecte, ja no eren capaços de viure junts.

Des del cel Júpiter es va començar a posar furiós, fins que al final es va enfadar tant que va deixar anar l'aigua del cel a la Terra.

Durant nou dies i nou nits, va ploure molt. La Terra va quedar negada i els éssers vius també, excepte dos, un home i una dona triats per Júpiter, ella pel seu respecte amb els Déus, ell pel seu amor a la justícia.Deucalió i Pirra es van abraçar, se'n van donar compte de que els Déus els havien triat.

Van començar a buscar altre persones, però no hi havia ningú més, més tard van veure terra, era el pic del mont Parnàs. Júpiter va ordenar que les aigues baixessin i que el sol tornés a apareixer. Els dos humans van decidir anar a demanar consell a Temis per poder tornar a poblar la raça humana. Van trobar el temple, van entrar i es van posar de genolls davant del seu altar i li van demanar ajuda. Ella els hi va dir : "Marxeu del temple, tapeu-vos el cap, afluixeu-vos els vestits senyits i tireu per l'esquena els óssos de la gran mare". Deucalió i Pirra van inentar fer-li més preguntes, però ells ja havia dit el seu oracle. No entenien el que havien de fer, van estar pensant duran una bona estona fins que al finar Deucalió va descubrir que la gran mare era la Terra i els seus ossos eren les pedres, i ho van intentar. Les pedres que tiraa Deucalió es transformaven en homes i les que tirava Pirra en dones.

L'opinió personal

A mi aquest credit, tot i que al principi em pensava que no seria gaire dievertit i que no m'agradaria, al final m'ha agradat força no moltissim però sí el suficient. Per què gracies a aquest crèdit he apres molts més mites que a mi m'agraden i casi no en s'avia cap. També se molta més cultura que avans respecta a la mitologia grega i romana.
A més a més, m'ha agradat poder anar d'excurssió a Empuries i poder veure l'estatua d'Asclepi, que per cert em va agradar molt per això n'he fet un treball i le penjat al blog.
Aquesta obtativa jo la recomanaria els meus companys.
Això és tot el que tinc a dir sobre l'obtativa que hem fet aquest segon trimestre (CULTURA CLÀSSICA).

El mite d'Asclepi

Asclepi és el deu de la medicina. Fill d'Apol·lo i de Coronis.
Quan Coronis estava embarassada d'Apol·lo, s'enamorà d'Ischys, un arcadi, i Apol·lo informat d'això per un corb, que havia enviat per a vigilar-la, o, segons Píndar, pels seus propis poders profètics, envià a la seva germana Artemis per matar Coronis. Artemis destruí a Coronis a casa seva aLacercia a Tessàlia a la riba del llac Baebia. D'acord a Ovidi i Higini fou el mateix Apol·lo qui matà Coronis i Ischis. Quan el cos de Coronis anava a ser incinerat, Apol·lo, o Hermes segons Pausànias, salvà Asclepi de les flames i el portà a Quiró el qual instruí al noi en l'art de la curació i la caça. D'acord a aquestes tradicions Asclepi nasqué a Tricca a la Tessàlia i altres exposen que nasqué en el decurs d'una expedició conduida pel seu pare Flègies al Peloponès al territori d'Epidaure i que l'exposà al mont Titteion, antigament anomenant Myrtion. Allí fou alletat per una cabra i vigilat per un gos fins que el trobà el pastor Aresthanasque el trobà envoltat d'un halo brillant.Ja de gran diverses tradicions locals esmenten a Asclepi capaç de curar els malalts, sinó també de ser capaç de reviure els morts. La forma en que Asclepi adquirí aquest don són dues. Apol·lodor diu que rebé d'Atena la sang de la Gorgona i la sang de les venes del cantó esquerre de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida als morts. L'altra tradició explica que un cop estava a casa de Glauc a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s'enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué. A partir de llavors Asclepi feu servir la mateixa herba per reviure els morts. Diverses persones sobre les que es creu que Asclepi havia reviscut es mencionen a l'Escolàstica de Píndar i per Apol·lodor. Quan estava exercint aquest art sobre Glauc, Zeus el fulminà amb un llamp per tal d'evitar que els homes escapessin de la mort. Però a petició d'Apol·lo, Zeus col·locà a Asclepi entre els estels. També es diu que Asclepi formà part de l'expedició dels argonautes i de la cacera del senglar de Calidó.

divendres, 12 de març del 2010

COMENTARI SOBRE CULTURA CLÀSSICA

Aquest crédit(cultura clàssica),he aprés moltes coses sobre la mitologia grega i romana. Aquest tema no és que m'apasioni gaire, però de la manera que ho em fet m'ha semblat molt divertit i interessant, curiós; fer servir els ordinador, powerpoints...

La excursió a Empúries em va semblar molt interessant i divertida, el que més em va agradar va ser el museu i veure la gent com vivia en aquelles èpoques.

També m'ha agradat molt escriure sobre papir amb la canya i tinta xinesa, perque no ho havia fet mai.

HEFEST

En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena.

Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va créixer.

Prenent com a base argila, Hefest va crear la primera dona, que va rebre per nom Pandora.
Hefest va anar creixent i es va fer un hàbil artesà en l'elaboració del ferro i altres metalls. Hom creia que el taller d'Hefest estava situat sota l'
Etna. Hefest, utilitzant els seus coneixements, elaborava per a les seves mares adoptives belles joies. Va succeir que Tetis, la seva mare adoptiva, va acudir a una festa a l'Olimp lluint una preciosa joia que havia estat confeccionada per Hefest; l'ornament va despertar l'enveja de les deesses, especialment d'Hera, qui va obtenir de Tetis el nom de l'orfebre.


Hera li va demanar a Hefest que retornés a l'Olimp, desig que no va obtenir, a desgrat dels precs que Tetis i els déus van fer a Hefest; fins que va intervenir el déu Dionís, qui mitjançant una poció va aconseguir la promesa d'Hefest d'acudir a la convocatòria d'Hera, no obstant el déu de la farga va quedar contrariat per la paraula donada en contra de les seves voluntats, per això va enviar a Hera un tron d'or del què una vegada que s'hi va haver assegut, la seva mare no va poder aixecar-se; així que Hefest, amo de la situació, va imposar severes condicions per a retornar a la llar dels déus, una de les quals era contraure matrimoni amb Afrodita, deessa de l'amor.

Uns altres sostenen que la deessa de la bellesa va estar disposada a ser esposa d'Hefest a canvi que fabriqués per a ella un collaret semblant al de la nereida Tetis.
Afrodita li va ser infidel pels seus amors amb Ares, el déu de la guerra; quan Hefest va tenir notícia d'aquestes relacions, va preparar un parany: va teixir una xarxa de plata gairebé invisible i la va col·locar sobre el llit on anaven a jeure Ares i Afrodita. Quan la xarxa va atrapar als amants i aquests van començar a cridar, Hefest es va presentar de seguida cridant a tots els déus per a denunciar l'adulteri. Hesiodor conta que el succés va ser motiu de gran aldarull a l'Olimp.