Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eros. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de gener del 2010

Dafne i Apol.lo segons la metamorfosi d'Ovidi

Les metamorfosis d'Ovidi, és un poema en quinze llibres que descriuen la creació i la historia del món mitològic. Un dels seus contes més coneguts és: El de Dafne (que amb grec significa llorer) i Apol.lo ( que era el déu principal de al profecia i l'endevinació, de les arts i de la música i del tir amb arc).
Apol.lo fill de Zeus i Leto, que tenia una germana bessona, Àrtemis. Dafne filla del deu-riu Peneu.
Un bon dia, Apol.lo, es va burlar d'Eros diguen-li que era un nen petit i que els nens petits no han de jugar amb fletxes ni amb armes perilloses. Eros molt enfadat i humiliat, li va llençar una de les seves fletxes, i va fer que Apol.lo s'enamores de Dafne. Però Eros, per venjanr-se d'Apo.lo li va llençar una fletxa diferent a Dafne, que fa que ella el rebutji.
Apol.lo feia tot el possible perquè Dafne s'enamorés d'ell, però ella el despreciava i estimava a la natura i no volia tenir cap espos.
Un dia Apol.lo desideix seguir de molt aprop a Dafne i capturar-la per estar sempre mes amb ella. Quan Apol.lo aconsegueix capturar-la, Dafne demana ajuda al deu-riu, que és el seu pare, i ell decideix transformar-la en un arbre. Un cop transformada, Apol.lo posa el seu cap sobre el tronc de l'arbre, que anteriorment era el seu cos, i encara pot sentir els batecs del cor de Dafne. Així que finalment Apol.lo desideix, que ja que no ha pogut tenir a Dafne com a esposa, alemnys tindra al seu arbre. Per aixó el llorer és l'arbre segrat d'Apol.lo.
A Dafne ya los brazos le crecían
y en luengos ramos vueltos se mostraban;
en verdes hojas vi que se tornaban;
los cabellos que el oro escurecían;
de áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros que aun bullendo estaban;
los blancos pies en tierra se hincaban
y en torcidas raíces se volvían.
Aquel fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol, que con lágrimas regaba.
¡Oh miserable estado, oh mal tamaño,
que con llorarla crezca cada día
la causa y la razón por que lloraba!
(Garcilaso, Soneto XIII)

D’on vénen els déus segons els Grecs?

Al principi, només hi havia el caos. Després, van aparèixer la Terra, Gaia, l’infern, Tàrtar, el desig, Eros i finalmenr la Nit.
De la terra en surten les muntanyes, al mar i el cel estelat.
Després Gaia(deesa de la Terra) s’uneix amb Urà(déu del cel) i en surten uns fills monstruosos: titans violents, 3 cíclons i els Cent Braços(criaturas que tenen cadascun 100 braços i 50 caps).
Urà els va tancar en el lloc mès profund de la Terra; però Cronos (el Tità més jove) es revolea contra el seu pare.
Cronos allibera els seus germans i es comverteix en el rei. Els seus pares li van predir que un dels seus fills el destronaria.
Cronos s’uneix amb Rea(la seva germana) i tenen fills i els devora tan bon punt neixen.
Rea aconsegueix protegir i amagar el seu fill Zeus.Zeus un cop va ser més gran venja al seu pare donant-li una beguda màgica. Cronos vomita els fills (Poseidó, Hades, Demèter i Hestia) i Zeus esdevé el deú de l’Olimp.