DIONÍS

En la mitologia grega, Dionís és el déu del vi, del teatre, del desenfrentament i de les festes i banquets, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

MITOLOGIA GREGA

Dionís és fill del déu Hèrcules i shamanta, una mortal filla de cadne, rei de Tabes.Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial.

En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.

Quan Dionís va néixer, Hera, la esposa de Zeus entrà en còlera i demanà als Titans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugiren els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit i ficant els seus a cuinar.

Ara bé, la seva avia, Gea, mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.
Dionís va rescatar la seva mare dels inferns per traslladar-la a l'Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tione.

DIONÍS I EL SEUS DEVOTS

Cap retrat literari d'una divinitat grega és equiparable amb el poder hipnòtic de les Bacants d'Eurípides. La trama gira al voltant del rei tebà Penteu, que no vol reconèixer un "foraster" arribat fa poc d'Orient que es autor de diversos prodigis. Tota la comunitat està alterada quan el foraster indueix a les dones de la ciutat per deixar els seus hogars i adorar un nou déu, Dionís, prop de la muntanya de "Citerón".

Les dones son guiades per Ino, Autónoe i Aguae les tres germanes de Sémele, la mare de Dionís; Dionís las ha tornat boges per negar que el pare del fil de Sémele és en realitat Zeus. El foraster que no és altre que Dionís, es venja fent que Aguae desmembri al seu fill membre a membre en una orgía d'inexplicable violència. Qüasi totes les característiques mitològiques principals de Dionís hi són a les Bacants. La bogeria que indueix és més col·lectiva que individual, un fet que simbolitzan els grups de devots que estàn al voltant de Dionís. Ell està vinculat a l'estat d'èxtasi, que literalment significa estar fora de sí. és la classe de déu que, en virtut del seu caràcter subversiu, primer provoca resistència y després la trenca sense remordiments.
Una de les figures que segueixen el déu és la de les ménades, grup femení que acostumaba a fer ritus obscurs i cruels com el desmembrament d'animals.
Menys temibles eren els seguidors masculins del déu, els grotescos sàtirs. Habitualment perseguien nimfes o ménades per satisfer els seus desitjos sexuals. El més lleig de tots era Silé, el ancià cap, que estaba ebri qüasi sempre.

Titans

Un tità en la mitologia grega és la primera divinitat gegantina que va precedir els déus de l'Olimp. Els titans i les titanides són els sis fills i les sis filles d'Ura(el cel) i Gea(la terra). Els titans representaven als déus de la religió d'un antic poble que vivia al territori de l'actual Grècia. La titanomaquia(guerra de titans contra zeus) representaria la lluita entre aquests dos pobles i la victoria dels Olímpics seria la victoria dels Hel·lens. Les titanides no formen un conjunt homogeni com els titans simplement son divinitats molt antigues que van continuar sent venerades dins la religio Olímpica. En constituir-se l'arbre genealògic de la mitologia grega van quedar enquadrades com a filles d'Urà i Gea per tant germanes dels titans. Segons la teogonia d'Hesíode els seus noms son els següents:Ceos, Crios, Cronos, Hiperió, Jàpet i Oceà(titans). Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Tia(titanides). El mes famos de tots els titans son Cronos i Rea que formen la parella que va substituir a Urà i Gea en el govern de l'univers. Quan Gea estava embarassada dels titans Urà va cobrir totalment a Gea impedint que els seus fills nasquessin. Però Gea va donar una falç a Urà i aixi van poder néixer els titans. Quan Zeus fill de Cronos es va revelar contra el seu pare tots els titans es van ficar a favor de Cronos menys Oceà. En aquesta querra els titans van ser vençuts i tancats al Tàrtar. A partir de llavors la tercera generació de déus, els Olímpics, van governar l'univers amb zeus al capdavant.

els titans

Els titans en la mitologia grega son els dotze fills de Urà i Gea, el Cel i la Terra, i algun dels seus propis fills. Molt sovint els anomenen els dèus superiors, van ser durant molt de temps els dominants de l'univers i poseien una estatura descumonal i una gran força. Cronos, el mès important dels titans, va governar a l'univers fins que el seu fill Zeus el va destronar i va assumir el poder. Uns altres titans i titànidas importants eren Oceà, el riu que corre al voltant de la terra; Tetis la seva dona; Mnemosine, la deesa de la memòria; Temis, la de la justicia, Hiperió, el pare del sol la lluna i l'aurora; Jápeto, pare de Prometeu qui va crear els éssers mortals y Atlas, que carregavael mòn sobre les seves espatlles. De tots els titans, només Prometeu i Oceà es van aliar amb Zeus contra Cronos. Així ells van tenir grans honors i es va condenar als altres Titans a habitar al Tàrtar. No obstan, van fer les paus i cronos va ser rei a l'era d'or.