Un any més...

La matèria trimestral de Cultura Clàssica s'ha acabat, un any més. En total, s'han publicat 70 entrades, de 17 alumnes: no són gaires perquè la connexió a internet ha fallat amb freqüència. Prou bones algunes, interessants altres, discretes la majoria, i unes quantes... per cobrir l'expedient.

El resum final és força positiu, perquè ha suposat l'apropament dels alumnes a un món desconegut per a ells, i ho han fet de manera pràctica. En la valoració final de la matèria, hi ha algunes afirmacions interessants, tot i que siguin previsibles. Recullo unes poques, pel que representen:

-"(...) m'ha suposat conèixer coses que no sabia i quedar-me amb ganes d'aprendre'n més. Gràcies per llegir els meus treballs!".

-" (...) trobo que motiva per si sol. A mi, com a mínim, m'ha agradat moltíssim i m'ha fet tenir moltes ganes de treballar en aquest tema".

-"També sé que hi ha moltes coses de l'actualitat que es basen en coses descobertes pels grec i els romans, com per exemple la democràcia grega i el dret romà".

-"El que m'ha agradat més han sigut els mites i aprendre a fer servir el blogspot".

Interès naixent per la cultura clàssica, introducció al món dels blogs, curiositat envers unes matèries que podran començar a cursar el pròxim curs. La llavor ja està sembrada.

Una dada anecdòtica: durant tot aquest trimestre, les visites al blog han tingut una pujada desorbitada, fins les 200 diàries de mitjana que hi ha actualment. Desconec la raó, tot i que sospito que es tracta de recerques sobre aspectes concrets del món clàssic, que Google ens remet. Però això no pasava altres vegades. Benvingut sigui l'allau...

Valoració del crèdit:

És un crèdit molt creatiu on he pogut apendre a escriure una mica i llegir grec, saber molts mites grecs i fins i tot en la ampliació del camp de la informàtica. Jo amb quedo d'aquest crèdit amb l'esforç i el saber del professor. Una cosa que s'hauria d'haver començat abans és el de l'escriptura grega, encara que reconec el poc temps que s'ha tingut. Gràcies per tot.

Vies de comunicació

Els romans van construir vies per facilitar la comunicació entre diversos llocs:

Calçades o vies públiques: Eren camins fets de pedres que comunicaven dues ciutats entre si. A Catalunya hi destaca la via agusta, i al centre d'Espanya la via de la plata.

Ports: Era allà on hi desembarcaven els vaixells o barques que feien a partir de les aigues maditerrànies.

Ponts: Es construien a sobre d'un riu per poder anar d'una banda a l'altre.

Pont du gard

Aqüeductes: Eren grans ponts que es construien de manera que tinguessin un cert desnivell, conduien l'aigua a les ciutats a partir d'una canonada. L'aqüducte de Segóvia és un dels més importants de la península ibèrica.

Arquitectura religiosa:

La arquitectura religiosa era aquella que es dedicava a un Déu o a una persona impotant. Una de les construccions que més destaca és:

Temples: Construccions religioses dedicades a un Déu, són segrades i la gent i anaven a resar.

Maison Carreé

La arquitectura civil pública

La arquitectura civil pública és aquella que hom podia anar-hi sense pagar cap impost i eren de l'emperador, hi ha diferents construccions:

La basílica: Edifici de planta rectangular on si tractaven assumptes financers, reunions entre els ciutadans, seu de la justícia, etc.

Basílica de Santa Mary Major

Fórums: Era una construcció romana on les persones anaven a fer els negocis i/o comprar-los. També servia de centre polític. En el fòrum si creuaven les dues vies més importants de la ciutat, el cardo i el decumanus.

Reconstrucció informàtica del Fórum Iulium

Hèracles, el naixament i les pomes d'or

Un príncep, de nom amfitrió, va haver de fugir de la seva pàtria, Tirint, perquè havia comès un homicidi; el va acollir el rei de Tebes, que es deia Creont.

Amfitrió es va casar amb una noia molt maca, Alcmena. Un dia, que havia anat a la guerra, el mateix Zeus, enamorat d'Alcmena, va transformar-se en un doble del seu marit, es va presentar al palau i la dona, confiada, va engendrar un nen amb ell. Quan va marxar Zeus, va tornar el marit de veritat i va engendrar un altre nen. El resultat d'aquesta doble unió va neixer dos bessons molt diferents en questió de força: un era fill d'Amfitrió i l'altre fill de Zeus, Hèracles.

Quan els nens eren encara petits, Hera enfadada amb Zeus va voler assessinar els nens i va enviar dues serps molt grans i Heràcles, un nadó de dos mesos, les va escanyar amb les mans nues. Quan Hera ho va veure i es va enfadar molt, tant va molestar a Zeus amb les seves protestes, va obtenir que Heràcles fos com un esclau per al seu germà Heuristeu i no quedaria lliure fins a haver complert dotze tasques molt complexes.

Aquestes tasques van succeïr durant una època en la que la majoria de gent es dedicava a la ramaderia i per això molts d'aquests treballs sobrehumans tractaven sobre la ramaderia com matar el lleó de Nemea, capturar un senglar de mida extraorinariament gran, els bous de Geríon.
Però la tasca que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la onzena, la qual Heuristeu mana a Heràcles que li porti les pomes d'or del jardí de les Hespèrides.

Com gairabé ningú sabia on era exactament el jardí de les Hespèrides, heràcles tambè l'havia de buscar. Un dia mentres buscava es va trobar amb Nereu, una divinitat divina que ho sap gairabé tot; aquest li va dir que el jardí de les Hespèrides era al Àfrica, a Mauritània, allà on viu el tità Atlas, que aguanta el cel sobre les seves espatlles.

Heràcles quan va arrribar li va preguntar a Atlas on era el jardí de les Hespèrides i aquest li va dir que no es preocupés ja que si li aguantava el cel una estona ell li portaria, Heràcles confiat va acceptar. Una estona més tard va arribar Atlas i Heràcles es creia que ja hauria acabat la missió però molt lluny de que Atlas volguès tornar a aguantar el cel, Atlas li va dir que portaria ell mateix la poma d'or a Heuristeu. Heràcles amb por de que no tornés per rellevar-lo el va enganyar diguent-li que acceptava però que el deixès reposar una estona; Atlas, confiat va accedir a fer-ho però tan bon punt Atlas va tenir el cel sobre les seves espatlles Heràcles fa fugir a veure Heuristeu i acomplir una altra missió.

Imatges extretes de les pàgines

• http://www.zmescience.com/wp-content/uploads/2008/06/heracles.jpg
• http://www.zonalibre.org/blog/elizabeta/archives/Atlas.jpg

La quimera

La Quimera es otro animal fantástico de la mitología griega. Era hija de Tifón (hijo menor de Gea) y Equidna (la víbora).Es una mezcla entre la cabeza de un león, busto de cabra y cola de serpiente, aunque también se la ha representado con varias cabezas, una de cabra y otra de león. Lo más aterrador de esta criatura es que expulsaba fuego por la boca, por lo que resultaba casi invencible y sumamente peligrosa.El rey de Caria, Amisodares la crió y su lugar de residencia era Pátara.La Quimera azotaba con su fuego y cometía pillaje, robándose los rebaños en la ciudad de Licia. Por esto, el rey Yóbates le pide a Belerofonte (héroe griego, hijo de Poseidón) que la mate. Además, el rey tenía la doble intención de deshacerse de Belerofonte pues su hijo se lo pide en una carta.Belerofonte que era favorito de los dioses, fue a luchar con la Quimera acompañado del caballo alado Pegaso (hijo de la Gorgona y Poseidón). Se cuenta en la leyenda que Belerofonte, haciendo uso de su astucia, puso un trozo de plomo en la punta de su lanza.Al enfrentarse con el fuego de la Quimera, hizo que se calentara el plomo y éste matara a la bestia.El nombre de Quimera también fue utilizado para llamar a una ninfa siciliana que se enamoró del hermoso Dafnis.

Alexandre el Gran ( 2 )

El 331 A.C Alexandre marxa contra el centre de l'imperi persa. El gran xoc te lloc mes enlla del Tigris a la plana Gaugamela. A desgrat del rei aquemnida que poseia un gran nombre de tropes, carros de combat i elefant va perdre en batalla degut a que les seves files estaven deorganitzades aixo feia que el gran estratega Alexandre no li suposes major problema vencre en batalla i fer que Darios fugis de nou. Aquesta victoria deixar les portes obertes a Alexandre per entrar a l'imperi persa. La primera es Babilonia on com a Egipte es revut amb goig per al poble. La segona es susa que poseix gran part dels tesors de l'imperei. Darios mor per una conxorxa i el seu assassi, Bessos es proclama nou rei de l'imperi.Alexandre treu profit del regidici tret en les seves campanyes contra l'imperi.Al final Bessos es executat i A lexandre cosegueix les sastriarpes de Bactriana i Sogdiana.
Tanmateix aixo no bastava per l'insaciable Alexandre qui dirigeix una ultima expedicio contra els confins del mon conegut la conca de l'indus.Alla lliura la ultima de les seves mitiques batalles on per al seu noble cavall Bucèfal .
Alexandre desidir tornar despres de sis anys a l'indus , en la tornada cap a l'occident es perden la vida de milers de soldats.
Alexandre arriba al centre de l'antic imperi on s'havia escampat el rumor de la seva mor i aixo fa que algunes sastriarpes es declarin indpendents Alexandre pren mesures drastiques contra aquests gups.

Mort d'Alexandre

El 324 A.C mor Hefestio l' amic mes proxim d'Alexandre
L'any seguent Alexandre es preparava per una nova expedicio a Arabia pero un dia despres d'un banquet va començar a patir una febre alta i va morir al cap d'uns dies als 33 anys presumiblement de malaria pero tambe es diu que podria ser d'enverinament.
Al final l'imperi acaba sent un caos per la codicia humana que no vol esperar a que neixi el fill d'Alexandre.

El que m'ha agradat més és:

El que m'a gradat més han siguit el mites, i aprendre a fer servir el blogspot.
El credit esta vestant bé però aurien de ser les tres hores d'ordinador, perquè l'internet va molt lent.

que m'ha semblat el credit

aquet credit te una part bona i un altra de dolenta:la bona es k es força interesan i tinformes mol be del tema bas fen treball cada dia i no es jens difisil.La part dolenta es que si no tinteresen aquestes coses t'acaben aburrin

RESUM

weno esta asignatura no era la que abias escogio pero weno e aprendio
a escribir i a ablar mas o menos en griegto
i e aprendio varias cosas sobre varios mitos mitologicos i tambien me a gustao
porque emos pasao la mitad del curso en los ordenadores i mirando videos sobre la antigua
grecia.Casi todos lo viernes como el profe no a venido e estado en internet libre pero un dia em va enganxar en internet i vaig tenir q copiar una pagina de llibre de castella.Aquest ultims dias e traballat bastant i e fet lo que e pogut i aixo es tot lo que es la optativa de cultura classica

NO he entes res en aquest classica

He apres coses noves que mai no he fet a la meva vida els Zeus, pintura romana, les mites, el vestimenta molt altres coses.El professor m'ha ensenyat per-lo però jo no he pogut fer intento fer-lo se el que jo he apres fer-lo. El dia que hem començat aquest treball de cultura classica, gracies el professor m'ha ajudat massa tambè en Miquel es un amic simpàtic sense ell jo se que faria a cultura classica.Gracies a tothom però el jo he fet per mi es curt,només he fet un treball això per mi no esta be no he intentat de fer-lo el meu treball de cultura classica gracies a Miquel i en Luis el professor el que m'ha anima de treball molt tinc que reacciona. Per coses de idioma

ReSum del credit =)

Ma servit una mica . Pero No estat gaire atenta .Els ultims dies e intenta el que e pugut.
He apres cultura clasica i cuan sigi gran amb fera molt dutil. El profeso a sigut molt bo!
El que ma agradat mes a sigut les historias k ens esplicaba a las clases del dimarts.
Alguns dimarts em vist unes fotos . Eres molt guapas i molt interesants.
I magredaban molt les historias que ens eplicaba .
A estat molt interesant.
Ma agredat molt!
I en luis es molt bon profesor i cuan no as entes una cosa te la esplica.

Gisela & patricia

Resum de credit =)

Ma servit una mica, perque he apres alguna cosa nova però no he estat gaire atent perquè em distraic façilment.
Aquests ultims dies he intentat esforçarme un mica.
hi en Lluis es molt bon professor i cuan no spas alguna cosa la torna a repetir





Ivan Mendez

qui sap, qui sap...

Aquest crèdit m'ha agradat i he après coses però hauria sigut molt millor si haguessim començat l'alfabet grec pricipi del crèdit, una altra cosa que m'ha agradat i m'ha sorprès ha sigut que no ens hem aburrit mai, parlo per mi, i que en compte de fer examens i explicacions llargues i aburrides hem fet alguns treballs del tema que volguessim: mitologia, escultura, art... i els dies que feiem "teoria" ho feiem passant unes diapositives amb power point bastant ineressants.
En resum, aquest crèdit m'ha suposat conèixer coses que no sabia i quedar-me amb ganes d'aprendre'n més. Gracies per llegir els meus treballs! Christian

L'OPINIÓ

M'ha agradat aquest credit sobretot per la seva llibertat d'acció, tot i que ens podriem estar tot el credit jugant amb l'ordinador, ens ha motivat més l'afany de fer les coses ben fetes hi fer la feina com cal ( això no vol dir que no haguem jugat una miqueta.)
Però en general trobo que es un credit que motiva per si sol. A mi, com a minim m'ha agradat moltissim i m'ha fet tenir moltes ganes de treballar en aquest tema.
El fet que poguem triar l'orientació i el tema del nostre treball ha fet que cadascú s'intereses més pel seu treball.


Felicitats prof.

Que m'ha semlat el crèdit?

El que m'ha semblat aquest credit,es que algunes coses sóninteressants i unes altres un tant aburrides però en general m' ha semblat bé.
En el meu cas ja ho havia fet l' any passat però sempre s' aprenen coses.

*CuLtuRa CLasica ResuM*

El credit m'ha agradat molt he apres molts mites molt interesants

i daltres que m'han agradat molt per el seu context i daltres per la seva historia

crec que astat interesan aperndra l'alfavet grec y els seus accens i a saber

prononcia be las lletras. M'ha agradat saber com vivian els grecs les seves historias

mites... Me culturitzat una mica més en aquet anvit del grec.

La veritat és que he apres moltes cosas. Algunas m'han senblat molt divertides

i altres no tan pero bueno ha estat molt entretingut i molt pruductiu per que he apres

molts mites que no savia i moltes més cosas que no tenía ni idea de que fosin tan entretingudas

aquet tema avans no es que mentusiasmes pro ara que he apres

be tots els mites importans minteresa més que avans...

en difinitiva aquet credit assigut franquament interesant i entretingut

EL QUE M'HA SEMBLAT EL CRÈDIT

Aquest Crèdit m'ha agradat més que els altres perquè és molt interesant i moltes coses he après, el que faltaria és parlar més de Roma que Grècia lo que més m'he agradat és Alfabet Grec que jo ja ho sé i he après i sé anar però en Català.
Aquest crèdit el vaig triar perquè he jugat molts videojocs de Antiguitat com Imperium, i el Imperium Civitas, Civitas 2, Civitas 3, CivCity Roma, Ceasar IV, etz.

El que m'ha semblat el credit

Aquest crèdit m'ha semblat interessant perquè he après moltes coses. Ara sé que els grecs i els romans tenien moltes coses en comú i que eren uns grans navegants. També sé que hi ha moltes coses de la actualitat que es basen en coses descobertes pels grecs i els romans; com per exemple la democracia grega i el dret romà. M'ha agradat el fet de que sigui un tipus de credit diferent amb el sistema de blog i els ordinadors. Coneixer l'alfabet grec també ha estat interessant amb el qual hem après a fer el nostre nom. El professor es diu Lluís Inclan i és qui administra el blog.

Alexandre el Gran ( 1 )

Un gran rei que que va conseguir abatre el gran imperi persa, un home abançat per a la seva epoca que entenia la guerra des de un punt de vista estrategic .Aquet home es Alexandre Magne educat per grans homes Leonidas i Aristotil i que va ascendre la tron quan nomes tenia vint anys.

Un rei jove

Alexandre fill de Filip i la grega Olimpíada nomes tenia vint anys quan va ascendre al tron de macedonia, pero ja havia estat instruit per Leonidas rei d'Esparta i Aristotil el filosof, quan aquest encara no havia fundat el Liceu atenès.Aristotil va fer que Alexandre s'intereses per la llengua escrita i el va introduir en diversos dominis de la filosofia de l'epoca.Aristotil tambe va fer que Alexandre prengues conciencia de la geografia en el camp de batalla i per aixo en les seves exploracions portava naturalistes i cartògrafs.
De tota manera el camí d'acces al tron no era facil ja que familiars i veïns seus podien oposar-se a ell.En efecte, a fi d'evitar la disgregació de la Lliga de Corint, va entrar amb el seu exèrcit a Grècia i, posteriorment, va esclafar la revolta de Tebes, ciutat que va ser arrasada, i una vegada consolidada l'herencia de Filip va poder concentrar-se en es seu objectiu, enderrocar l'imperi persa.

Les conquistes d'orient

Amb un exercit de 40.000 homes, entre macedonis, aliats grecs i mercenaris va desnvercar l'any 334 A.C a l'asia menor vora de Troia on va fer una visita simbolica en la qual es va sentir identificat amb Aquil·les.La primera batalla entre els dos exercits es desenvolupa a la vora del riu Granic on vens ja que el comandant de l'exercit persa subestima als grecs. En aquesta batalla Alexandre aconsegueix les satrapies de Frígia Hel·lespòntica i Lídia.Tot seguit les ciutats de l les costes de l'Egeu obriren les seves portes amb poca o nul·la resistencia.Alexandre concedi certa autonomia a aquestes ciutats.

Halicarnàs esdeve centre de resistencia de l'imperi persa gracies a Memnó,un comandant al servei de Darios el rei aquemenida.Alexandre sometre a la ciutat a un setge fins que aquesta es rendi. Alexandre seguía avançant pere l'Anatolia occidenta. Després de passar l'hivern a Gòrdion, anà apoderant-se de la part oriental de l'Anatòlia mentre es dirigia cap a la costa sud-est (333 a.C.).A l'entrada de Siria en una plana estreta prop d'Issos s'enfrona a Darios pero aquest va fugir en mig de la batalla sorpres per la gran empenta macedonia i Alexandre no acceptà la oferta de pau.
L'avanç de l'exercit grecomacedoni es rapid fins que queda barrat a Tir la ciutat situada estrategicament a una illa que nomes va poder ser presa despres de un llarg setge de 8 messos i un dic construit per els enginyers i les maquines de guerra.Despres de prendre Gaza entra directament a Egipte on l'acullen amb joia ja que el veuen com la persona que els lliberera del jou persa.Allà funda la primera de les nombroses Alexandries que fundarà al llarg de les seves conquestes.

Aqui acaba la primera part de la vida d'Alexandre un home que veia la guerra desde un punt de vista estrategic .

Posidó

Rei del mar, va ser criat per Cèfira, filla de l'Oceà, i pels Telquins, genis de Rodes fills de Pontos i de Gea, la germana dels quals, Halis, es va unir al déu. Aquests van ser els inventors de l'art d'esculpir als déus i podien fer ploure, pedregar o nevar i podien adoptar la forma que volien. La part inferior del seu cos tenia forma de peix o de serp i eren amfibis. Després de regar Rodes amb l'aigua de l'Éstix per a esterilitzar-la van ser morts a cops de sageta per Apol·lo fulminats per Zeus. Amb Halis va tenir sis fills i una filla, Rodo a l'illa de Rodes que va prendre el seu nom d'ella. Posidó té poder sobre el mar, pot deslligar tempestats, arrencar roques del litoral amb el seu trident i fer brollar fonts, estenent el seu poder a aigües corrents i llacs, però no als cursos fluvials. Amb Hera i Atena va intentar encadenar a Zeus però es va tornar endarrere davant les amenaces de Briareu. Al costat d'Apol·lo i d'Èac va participar en la construcció de la muralla de Troia i en negar-se Laomedont a pagar-li el salari convingut va fer aparèixer un monstre marí que va assolar Troia. D'allà el seu rancor que el fa participar en la guerra a favor dels Aqueus. Per a això pren la forma del Calcant per a animar als dos Àiax i exhorta a Teucre i Idomeneu fins que abandona la lluita per ordre de Zeus No obstant, quan Aquil·les està a punt de matar a Eneas vela els ulls d'aquell i el transporta lluny dels seus enemics obligat per la Destinació i perquè Eneas no descendeix de Laomedont sinó de Tros, Anquises, Capis i Asàracos. Quan els homes van crear les ciutats, els déus van dirigir vàries d'elles per a ser objecte de culte especial, però en ocasions varis d'ells escollien la mateixa. En aquest cas, invariablement, Posidó perdia la disputa. Així amb Hèlios a Corint, amb Zeus a Egina, amb Dionís a Naxo, amb Apol·lo a Delfos, amb Atena a Trezene. Famoses són les disputes per Atenes i Argos. En la primera, Posidó va fer néixer una font d'aigua salada a l'Acròpolis i Atena va plantar a posteriori una olivera. En l'arbitratge conseqüent Cècrops va atestar que l'olivera d'Atena era anterior i com a represàlia Posidó va inundar la plana d'Eleusis. A Argos la disputa va ser amb Hera i en perdre la raó va dessecar totes les fonts. En arribar el Dànaos i les seves cinquanta Danaides Posidó es va enamorar d'Amimone i va retornar les fonts a l'Argòlida. Tot i així era senyor de l'Atlàntida.
Posidó va tenir diversos i fecunds amors, però els seus fills eren gairebé sempre gegants malèfics i violents. Així, Polifem, fill de Toosa, Crisàor, fill de Medusa (amb qui també va tenir a Pègas, el cavall alat), Naupli, fill d'Amimone, els Alòades, fills d'Ifimèdia, Cerció, el bandit; Llepo; Orió i els seus fills amb Halis, que van ser sepultats sota terra pel seu propi pare a causa dels seus excessos. Amb Demeter va tenir una filla innombrable i el cavall Arió. La seva esposa legítima, però estèril, va ser Amfitrite, una Nereida. El trident del Posidó, útil del pescador de tonyina, el seu carro arrossegat per cavalls amb cua de serp i el seu seguici de dofins, animals marins i Nereides són la seva representació típica.

els titans

Els titans en la mitologia grega son els dotze fills de Urà i Gea, el Cel i la Terra, i algun dels seus propis fills. Molt sovint els anomenen els dèus superiors, van ser durant molt de temps els dominants de l'univers i poseien una estatura descumonal i una gran força. Cronos, el mès important dels titans, va governar a l'univers fins que el seu fill Zeus el va destronar i va assumir el poder. Uns altres titans i titànidas importants eren Oceà, el riu que corre al voltant de la terra; Tetis la seva dona; Mnemosine, la deesa de la memòria; Temis, la de la justicia, Hiperió, el pare del sol la lluna i l'aurora; Jápeto, pare de Prometeu qui va crear els éssers mortals y Atlas, que carregavael mòn sobre les seves espatlles. De tots els titans, només Prometeu i Oceà es van aliar amb Zeus contra Cronos. Així ells van tenir grans honors i es va condenar als altres Titans a habitar al Tàrtar. No obstan, van fer les paus i cronos va ser rei a l'era d'or.

El mite de Narcis

Era un jove de gran bellesa. Sobre el seu mite perduren diverses versions, entre les quals compta la d'Ovidi, que va ser el primer a combinar les històries d'Eco i Narcís, i relacionar-les amb l'anterior història del vident-cec Tirèsias.
Segons aquesta última història, tant donzelles com nois s'enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que més l'estimava era Eco, la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l'havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar a Narcís del seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant-se dels seus companys. Quan ell va preguntar , Eco va respondre: . Incapaç de veure-la, amagada entre els arbres, Narcís li va cridar: . Després de respondre , Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu. Per a castigar Narcís, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d'una font. En una contemplació absorta, incapaç d'apartar-se de la contemplació de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.

Apollo i Dafne

Tot va començar quan Apol·lo i Cupido es van barallar per qui tenia les fletxes més poderoses. Cupido, per tal de demostrar que les seves podien fer una ferida impossible de curar, va llençar-li una fletxa d’or i amb punta afilada (les que generen amor) a Apol·lo, i una que té plom sota la canya (la que esquiva l’amor) a la nimfa Dafne. Llavors, Apol·lo va començar a perseguir Dafne per tot arreu i aquesta, filla del déu del riu i esgotada pel fàstic que Apol·lo li feia, va suplicar al seu pare que l’ajudés i aquest la convertí en llorer. Apol·lo després de comprovar que dins aquest llorer encara bategava el cor de la seva estimada, va convertir el llorer en el seu arbre i a la pobre nimfa no li quedà més remei que assentir-hi.

Argonautas

Jasón, acompañado de un grupo de unos cincuenta héroes griegos.única mujer de la expedición, famosa corredora y arquera.No mucho después llegaron a la isla de Lemnos, donde sólo habitaban mujeres. la reina, Hipsípila, que se enamoró de Jason, le contó que las mujeres de la isla habían sido castigadas por la diosa Afrodita, al no rendirle culto, impregnándolas de un olor tan desagradable que los hombres las habían rechazado, uniendose con mujeres de las islas vecinas. en venganza, las lemnias mataron a los hombres de la isla. los argonautas permanecieron con ellas un tiempo y luego se marcharon.la historia de los argonautas es una de las leyendas griegas más antiguas incorporando numerosos elementos comunes en las historias populares, el viaje peligroso de un heroe al que se le envia para desembarazarse de él imponiéndole una tarea imposible de llevar a cabo pero de la que sale victorioso gracias a la ayuda de aliados inesperados.

HERMES

DESCRIPCIÓ: Hermes es un deu que se'l descriu com un deu d'astuts pensaments, lladre, cuatrer de bueys, señor dels somnis, espía nocturn, guardiá de les portes ...El caracter principal d'Hermes, consisteix en el seu paper d'herald dels deus,

El seu carácter original de divinitat de la naturaleza arcana desapareix gradualment a les llegendes.
Era missatjer, quant es requería inteligencia per aconseguir l'objecte desitjat. Hermes era també el deu de la prudencia l'habiliat en totes les relacions d'intercambi social.
Hermes va inventar el foc, la siringa i la lira, Hermes inventa varis tipus de carreres i l'esport de la lluita, i per això es el patró dels atletes.
Els seus simbols son el gall i la tortuga. Espot reconeixer per la seva bossa, les sandalies aladas, el seu sombrer d'ala ample el la seva vara d'herald. Hermes va ser un lladre des del dia que va neixer

Caribdis i Escila

Escila i Caribdis, en la mitologia grega eren dos monstres marins que habitaben els costats contraris d'un estret, eren la personificació dels perills de la navegació proc de remolins i roques. Escila era una criatura enorme de dotze peus y sis llargs colls, cada un amb un cap amb tres fileres de dents amb els que devoraba a qualsevol presa que tenia al seu abast, i vivia en una gruta del precipici.

Al costat oposat hi vivia Carabdis, el remolí, que quan empassava les aigues del mar tres vegades al día, devoraba qualsevol cosa que se li apropés.

Quan l'heroi grec Ulisses va passar entre mig d'elles, va ser capaç d'evitar Caribdis, però Escila es va apoderar de sis dels seus mariners del vaixel i els va devorar.

En epoques posteriors es creia que la posició geogràfica de aquest perillós pas era l'estret de Mesina, entre Italia y Sicilia, amb Escila al costat italià. Diu la llegenda que Escila era una bella dona a la estimava un deu marí, que habia sigut transformada en monstre per la seva celosa rival, la bruixa Circe

TRAJES ROMANOS

SUBLIGAR, SUBUCULA Y FASCIA PECTORALIS

Los romanos son diferentes que los griegos llevaban ropa interior de lino llamado el subligar o subligaculum eran como unos calzondillos de la epoca antigua pero aora en la epoca actual los usan los obreros.La subucula era una túnica interior con la que los romanos incluso dormían( como un pijama ).Las mujeres también llevaban subligar y subucula como las griegas i tambien llevaban una banda de tela para sujetar los pechos llamada fascia pectoralis.

LA TÚNICA

Vestido echo de lana formada por dos piezas de telas cosidas y ceñido con un cinturón.Los hombres llevaban
la túnica hasta las rodillas por la parte frontal y más larga por detrás .El complemento mas usado de la túnica era una banda de púrpura ( clavus ). La tunica mas especial se llamaba palmata que la llevaban los generales triunfadores en los desfiles.

LA STOLA Y LA PALLA

La stola era el traje que la mujer romana casada llevaba sobre la subucula;era largo hasta los pies y se aguantaba con un cordon por las caderas i con un cinturón bajo los pechos (zona). En epocas antiguas fue sistituida por la tunica delmatica utilizada por los hombres en lugar de la toga.

La palla era un manto que las mujeres utilizaban cuando salian en público cubriéndose lo cabeza .

Gisela & mariana & patricia

Avenç Musical

Els grecs , abans utilitzaven una musicalitat melòdica basades en tres tetracords desendents, amb la escala dòrica com a model i amb tres gèneres musicals basats en les bariacions melòdiques; com ara el diatònic, i el hanarmònic els grecs atribuïen un significat expressiu.

La notació va ser alfabètica, i es reconeix gràcies com Pitàgores, Pultrac i altres.

Encara es conserva alguns fragments; com ara odes, himnes, preludis, lieds, etc. Quan es va produir la fi del món antic, la música religiosa combinada amb la música bizantina van ser els únics que van durar més segles.

• Alguns músics romans i grecs:

• Aristòclides
• Atenodor de Teos
• Baqueides
• Bacqueu
• Bacqueu el vell
• Batalos
  
• Batil·le

Músics més destecats de l'història clàssica, i d'altres:

• Antoni Vivaldi
• Bethoveen
• Wolgfang Amadeus Mozart
• Shubert
• Shuman
• J.S.Bach
• Heller
• Bhrams
• Haëndel

Dionís

En la mitologia grega, Dionís (també conegut com a Bacus i Acratòforos) és el déu del vi, del Teatre, del desenfrenament i de les festes, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra. Se'l coneixia també com Bacus de sobrenom Adoneu, nom d'origen desconegut, possiblement traci o lidi. Amb el nom de Bacus va passar a la mitologia romana identificant-se amb Liber Pater.
Dionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadmo, rei de Tebes. Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.
Quan Dionís va néixer, Hera, la esposa de Zeus entrà en còlera i demanà als Titans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugiren els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit i ficant els seus a cuinar.
Ara bé, la seva avia, Gea, mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.
Dionís va rescatar la seva mare dels inferns per traslladar-la a l'Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tione.

Dionís, va ensenyar als mortals com conrear la vinya i com fer vi. Era bo i amable amb qui ho honrava, però duia la bogeria i la destrucció a qui ho menyspreava a ell o als rituals orgiàstics del seu culte. D'acord amb la tradició, Dionís moria cada hivern i renaixia en la primavera. Per als seus adeptes, aquest renaixement cíclic, acompanyat de la renovació estacional dels fruits de la terra, encarnava la promesa de la resurrecció dels morts. Els ritus anuals en honor de la resurrecció de Dionís van evolucionar gradualment cap a la forma estructurada del drama grec, i es van celebrar importants festivals en honor del déu, durant els quals es realitzaven grans competicions dramàtiques. El festival més important, les Grans Dionisíaques, tenia lloc a Atenes durant cinc dies de cada primavera. Per a aquesta celebració els grans dramaturgs grecs Èsquil, Sòfocles i Eurípides van escriure les seves magnífiques tragèdies. Després del segle V aC., Dionís va ser conegut per als grecs com Bacus.

Emporion

Les excavacions que, desde principis del segle, han tornat a la llum les ruines de la antiga ciutat anomenat Emporion, (Empúries, una ciutat que va ser colonitzada per els grecs, durant molt de temps.) permetien conèixer millor un d'aquests establiments abans de la conquista romana.Desprès de una primera instalació de la ciutat vella de Sant Martí d'Empúries, probablament a mitjans del segle sis abans de crist, la colònia es va desplasar cap al sud, el que li denomina com el nom de la Neàpolis.Aquesta estava rodejada per una poderosa muralla destinada ensencialment a protegir a la ciutat del seu Hinterland. La seva única porta conservada estava flanquejada per dos torres de planta rectangular i un megalític. El port també es parcialment conegut.

Poc queda de la arquitectura doméstica de la ciutat grega de Emporion. La major part dels edificis conservats i dels barris de habitacions corresponen a estructures renovades en els períodes helenístics o romà. Apart, la disposició general permeteix deduir un urbanisme de nova planta, organitzat sobre la base en forma quadriculat amb carrers que es creuen en angle recte i les cases estructurades en funció d'aquests carrers i dels seus faxades.

Temples i edificis públics del període de fundació o de èpoques lleugerament posteriors són, per exemple, el Asklepion (temple dedicat a Asclepeio) i un Serapeum (temple dedicat a Serapis) bastant posterior. El temple més antic probablament era el dedicat a Artemisa de Éfeso, però no s'ha conservat.Un altre temple cosegrat a la mateixa divinitat està mencionat en el "emporio de Dènia". Un temple a Afrodita es troba a Sagunto. En general, la major part dels elements de època grega han deesaparegut, però una de les seves ideies van ser les reconstruccions posteriors. Els focus colonials van tindre poc contacte amb les creacions artistes indígenas, tenin clar que de haver influit parcialment sobre elles. Les transformacions arquitectòniques de la època romana van ser tan radicals, a cosecuència del pes de la romanotzació, que van trencar amb les creacions anteriors.

La estàtua de Asclepio, descoberta a Empúries, és una obra exepcional en aquesta zona occidental del Mediterrani, i no sembla com el del segle quart abans de crist. Representat de peu en posició frontal, vestida fins als peus, aquesta figura masculina, escolpida en un estil amb fé dels models delclassis-me grec, planteja el problema de la portació o de la fabricació local de aquestes obres de art, cosa que la distància que separa a aquesta obra monumental de les petites imatges de terracota trobats en diverssos santuaris es cosiderable; en efecte, al no tindre gran número de exemplars intermedis entre la escultura monumental de Empúries i els petits objectes, esd difícil jutjar una producció general i continuada.

Les figures petites de bronze representen més frequentmentment els contactes amb el món grec en el camp de la escultura. S 'han pogut pogut distingir les petites estàtues de importació, a props als models metropolitans, de les fabricades en la Península Ibèrica per imitació de les produccions importades. La gran varietat de ceràmiques trobats a Empúries afirma la activitat del comerç durant el segle sis i la vitalitat de colònia, principalment documentat per la presència de productes àtics.

Nota: És el millor treball que he publicat, mi he dedicat molt de temps i esforç i llegir molt fa que la teva ment i la consiència treballi més; "sols passa això, si el autor del que fa el treball està motivat i tinguis ganes de fer-ho, o si no, perque fa aquest crèdit?

Aquest es la meva opinió, si hi ha algú en contra, ho respectaré" faltes d'ortografia", però sempre amb un motiu raonable i coerent.

Les Sirenes

Sirenes: Són dones i ocells, amb ales i urpes.

Canten molt bé per atreu-re els mariners , on el cual el vaixell xoca i es trenca. Les sirenes mengen persones, sobretot homes morts.
Una de les anèctodes de Ulisses, va passar en la nau del baixell , passant per un recorregut anant cap a la seva pàtria. Ulisses diu dirigint la seva paraules als seus mariners que que el lliguin en el màstil principal , si ell diguès que li descordès la corda de la mà , els seus mariners no tindràn que fer cas.Finalment tota la tripulació del baixell no els i van passar res, igulment que Ulisses els i diguès de descordarli per els efectes de les sirenes, i van poder continuar al viatge de tornada cap a Ítaca, on és la pàtria de Ulisses.

Una anèctoda "divertida", per que no tots són capaços de fer cas al seu líder que exposa un ordre, per causa de uns efectes que els produeixen els seus enemics,.però fins hi tots els líders més forts i més valents; també tots els homes que no siguin líders, caurien per els efectes de les sirenes.

Nota: Les sirenes què són? -dones i /o/ -ocells ? ;exposeu la vostra opinió.

Les sirenes

En la mitologia grega les sirenes eren unes ninfes del mar amb cos de au i cap de dona. Eren filles del dèu marí Forcis. Les sirenes tenien una veu tant dolça que els mariners que les escoltaven cantant eren atrets cap a les roques sobre les quals les ninfes cantaven, i acabaven morint d'una manera molt tràgica. L'heroi grec Ulisses va ser capaç de passar per la illa perquè seguint el consell de Circe, va tapar les orelles dels seus companys amb cera y ell mateix es va fer lligar al màstil de la nau per escoltar les seves cançons sense perill.

En un altre llegenda els Argonautes van escapar de les sirenes perquè Orfeu, que estava a bord de la nau Argo, va cantar tan dolçament que va conseguir anul·lar l'efecte de la cançó de les sirenes. Segons llegendes posteriors, les sirenes avergonyides de la fugida de Udisseu i la victoria d'orfeu, es van tirar al mar i alguenes van morir.

La caixa de pandora

Un dia Prometeu va sacrificar un gran brau als déus i va intentar, com sempre, afavorir els homes, encara que va haver d'enganyar els déus.
Per aconseguir-ho va fer dues parts amb el rostit. En un munt va amagar la carn sota una capa d'ossos i tendons, en l'altre munt va posar la resta dels ossos i els va cobrir amb apetitós greix. Va deixar llavors elegir Zeus la part que menjarien els déus. Zeus va elegir el plat d'ossos i Prometeu es va quedar amb el plat de carn per als homes.
Zeus, enfadat per l'engany, va treure als homes el foc.
Un altre cop el pobre Prometeu va intercedir per els homes Prometeu tenia molt bon cor així què es va enfilar al mont Olimp i va furtar a Atenea les arts i la saviesa i a Hefest el foc de la seva forja.
D'aquesta manera van rebre els homes els coneixements i els recursos necessaris per conservar la vida.
Per venjar-se de Prometeu per aquesta segona ofensa,
com podeu veure els deus tenien la pell molt fina i eren rancorosos i venjatius
Zeus va ordenar a Hefest que crees la primera dona de la terra.
Hefest la va modelar amb argila una bellíssima dona a la que varen anomenar Pandora. Que significa la portadora de tots els dons
Quan Zeus li va infondre vida tots els deus la varen omplir de virtuts
Atenea li va donar el seu cinturó i la va ben engalanar
les Gràcies i la persuasió la varen omplir de collarets
les Hores li varen posar una garlanda de flors
Hermes li va posar al pit mentides , seducció i un caràcter voluble
El regal de Zeus va consistir en una bonica caixa, que se suposava contenia tresors per a Prometeu, però li va dir Pandora que la caixa no podia obrir-se sota cap concepte, la qual cosa Pandora va prometre malgrat la seva curiositat aquí ja ens expliquen que les dones son curioses de mena des de el principi dels temps
Pandora i la seva caixa van anar oferts a Prometeu, però aquest no es fiava de Zeus i no va voler acceptar els regals.
Perquè Zeus no s'ofengués Prometeu va lliurar ambdós regals al seu germà Epimeteu i li va dir que guardés bé la clau de la caixa perquè ningú no pogués obrir-la.
Quan Epimeteu va conèixer Pandora es va enamorar com un babau i es va casar amb ella, acceptant la caixa com a dot.
Un dia Pandora, que era molt curiosa, no va poder aguantar més, li va furtar la clau a Epimeteu mentre dormia i va obrir la caxa, de la qual van sortir coses horribles per als éssers humans com malalties, guerres, terratrèmols, dolor, gana i moltes altres calamitats.
En adonar-se del que havia fet, Pandora va intentar tancar la caixa, però només va aconseguir retenir dins l'esperança que, des de llavors, ajuda tots els homes a suportar els mals que es van estendre per tota la terra.
El càstig a Prometeu va ser horrible. Zeus va ordenar a Hefest que l'encadenés a una roca a la muntanya del Caucas on tots els dies enviava a un àliga , perquè es mengés el fetge de Prometeu
Com Prometeu era immortal, el seu fetge tornava a créixer cada nit, i l’àliga tornava a menjar-se'l cada dia.
Aquest càstig havia de durar tota l'eternitat però quan havien transcorregut trenta anys, Hèraclit va passar pel lloc de captiveri de Prometeu i va matar l’àliga amb una fletxa . Zeus va perdonar Prometeu encara que el va condemnar a portar les cadenes i una roca durant tota l'eternitat.

La ceràmica y els orígens del art grec.

Introducció: En les illes i costes al voltant del mar Egeu es troben diverses culturas que van ser del orígen de la civilització grega.

• Art de les Cícladas:

En les illes Cíclidas, situats en el mar Egeu, els habitants no eran grecs, es reconeixen unas formas artístiques molt peculiars durant el tercer mileni.Les més característiques són els petits ídols de líneas molt símples que reprodueixen formas femeninas esquemátiques.Segurament es tractabva de ofrenes a deus, en relació amb transmissió de la vida.

• Art minoic:

Es desarrolla a Creta entre el 3.000 i 1.100 a.C. La importància de la illa va ser molt gran gracies el domini del mar(talasocracia). Les construccions més característics són els palaus-santuaris, centres econòmics, polítics i religiossos desde els que es gobernaven les ciutats-estats en les cuals es dividien la illa.

Un dels palaus més famosos es el de Cnosos, descobert en 1900 per el arqueoleg sir:Arthur Evans, qui el va relacionar amb el mític rey-sacerdot Minos, per el que és la seva forma respecta, tenia la planta rectangular, amb un pati en el centre entorn el que es distribueixen les estàncies; en el exterior no hi havía muralles, sinó que pòrtics oberts a la natura; en la seva construcció es va utilitzr la pedra, tant en blocs regulars o sillars, com irregulars en murs de mampostería, i també fusta , formant una estructura arquitrabada; i el seu interior estava molt decforat, amb escenes plenes de vitalitat i colorit, pràcticas religioses, a vegades molt recreats desprès de les restauracions.

En quant la seva funció, había estàncies destinats a la recepció i distribució de mercansía, amb almasens, a la part baixa, altres a residecia, a la part superior, y altres ámbits per als rituals.

• Art micènic:
  
  

La cultura micènica, vincolat amb el art minoic, va tindre el seu centre neuràlgic en continent, i es tratava, també, de un poble marítim amb infloència va arribar tot el Mediterrani oriental: en frescos com el de la Casa de Acrotiri, en la illa de Tera ( la actual Santorini) , es representa la llegenda ens barcos de guerrers, reflex de una tradició épica de herois que recorren els mars en busca de avantures, com les que va narrà Homer en la elíada. Les seves construccions de palaus es sitúan sobre acrópolis, es a dir, ciutats emurallats amb murs cicópedes, com el de Micenas.També van realitzar tumbas, enterrament real amb un corredor en el cual desemboca una càmara circular, coberta amb una monumental falsa cúpula.

• La Grècia geomètrica:
  
  

En els segles foscos, es desarrolla a Grècia, entre el segle IX i el VIII a.C., el "període geomètric" , cosa que manifestació artística més interesant és la ceràmica.

La denominació es per que un tipu de ornament, aplicat a peces de ceràmica. La pesa es pinta amb líneas fosques, que produeixen una bicromía amb el fons clar de la arcilla.Al principi solament es van fer servir franges, gregues, triangles,.... però als anys 800a.C. ja aparexien animals més estilitzats, on solament apareixien rasgos esencials de la acció; en ells es narran escenes de caràcter relacionats amb peces.

• La ceràmica de figures negres i de figures vermelles:

La importància artística de la ceràmica grega es manté en els segles seguents, com es cosiderava en sí mateixa, com per el fet de haber-se perdut la pintura.Coneixem noms de alfarers i decoradors, el que revela la reputació que teníen.

Els gots rebien diferents noms, segons la seva forma: àmafores, craters, hídries, kilix,....

A partir de segle VII a.C., es desasarrolla a Corint la tècnica de les figures negres, desprès molt difundit: amb la arcilla encara tou es realitzen incisions, que descriuen les parts del cos o vestits, cosa que permet superposà difrents figures i conseguir major complexitat narrativa, com en el Got François, encara compost amb figures mitològiques, com que els deus que van a les bodes de Tetis i Peleo, que són pares de Aquiles. Més endevant, la escena ocuparà més superfície.

A partir del segle VI a.C., es esperimenta la ceràmica de figures vermelles: al fons es cubreix de negre, del cual destaca el color vermell del fang, i els detalls interiors es pinten.