Asclepi, el Déu de la medicina

Estàtua d'Asclepi que podem trobar a les ruines d'Empúries

En la mitologia grega, Asclepi era el déu de la medicina. Fill d'Apol·lo i de Coronis. Era casat amb Epíone, segons Homer. A banda dels altres dos fills mencionats per Homer també se li atribueix la paternitat de Janiscus, Alexenor, Àratos, d'Higia (Hygieia), Aegel, Iaso i Panacea la majoria dels quals només són personificacions dels poders atribuïts al seu pare. Ja de gran diverses tradicions locals esmenten a Asclepi capaç de curar els malalts, sinó també de ser capaç de reviure els morts. La forma en que Asclepi adquirí aquest don són dues. Apol·lodorAtena la sang de la Gorgona i la sang de les venes del cantó esquerre de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida als morts. L'altra tradició explica que un cop estava a casa de Glauc a qui havia de curar.
Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s'enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué.A partir de llavors Asclepi feu servir la mateixa herba per reviure els morts.

Emporion

Les excavacions que, desde principis del segle, han tornat a la llum les ruines de la antiga ciutat anomenat Emporion, (Empúries, una ciutat que va ser colonitzada per els grecs, durant molt de temps.) permetien conèixer millor un d'aquests establiments abans de la conquista romana.Desprès de una primera instalació de la ciutat vella de Sant Martí d'Empúries, probablament a mitjans del segle sis abans de crist, la colònia es va desplasar cap al sud, el que li denomina com el nom de la Neàpolis.Aquesta estava rodejada per una poderosa muralla destinada ensencialment a protegir a la ciutat del seu Hinterland. La seva única porta conservada estava flanquejada per dos torres de planta rectangular i un megalític. El port també es parcialment conegut.

Poc queda de la arquitectura doméstica de la ciutat grega de Emporion. La major part dels edificis conservats i dels barris de habitacions corresponen a estructures renovades en els períodes helenístics o romà. Apart, la disposició general permeteix deduir un urbanisme de nova planta, organitzat sobre la base en forma quadriculat amb carrers que es creuen en angle recte i les cases estructurades en funció d'aquests carrers i dels seus faxades.

Temples i edificis públics del període de fundació o de èpoques lleugerament posteriors són, per exemple, el Asklepion (temple dedicat a Asclepeio) i un Serapeum (temple dedicat a Serapis) bastant posterior. El temple més antic probablament era el dedicat a Artemisa de Éfeso, però no s'ha conservat.Un altre temple cosegrat a la mateixa divinitat està mencionat en el "emporio de Dènia". Un temple a Afrodita es troba a Sagunto. En general, la major part dels elements de època grega han deesaparegut, però una de les seves ideies van ser les reconstruccions posteriors. Els focus colonials van tindre poc contacte amb les creacions artistes indígenas, tenin clar que de haver influit parcialment sobre elles. Les transformacions arquitectòniques de la època romana van ser tan radicals, a cosecuència del pes de la romanotzació, que van trencar amb les creacions anteriors.

La estàtua de Asclepio, descoberta a Empúries, és una obra exepcional en aquesta zona occidental del Mediterrani, i no sembla com el del segle quart abans de crist. Representat de peu en posició frontal, vestida fins als peus, aquesta figura masculina, escolpida en un estil amb fé dels models delclassis-me grec, planteja el problema de la portació o de la fabricació local de aquestes obres de art, cosa que la distància que separa a aquesta obra monumental de les petites imatges de terracota trobats en diverssos santuaris es cosiderable; en efecte, al no tindre gran número de exemplars intermedis entre la escultura monumental de Empúries i els petits objectes, esd difícil jutjar una producció general i continuada.

Les figures petites de bronze representen més frequentmentment els contactes amb el món grec en el camp de la escultura. S 'han pogut pogut distingir les petites estàtues de importació, a props als models metropolitans, de les fabricades en la Península Ibèrica per imitació de les produccions importades. La gran varietat de ceràmiques trobats a Empúries afirma la activitat del comerç durant el segle sis i la vitalitat de colònia, principalment documentat per la presència de productes àtics.

Nota: És el millor treball que he publicat, mi he dedicat molt de temps i esforç i llegir molt fa que la teva ment i la consiència treballi més; "sols passa això, si el autor del que fa el treball està motivat i tinguis ganes de fer-ho, o si no, perque fa aquest crèdit?

Aquest es la meva opinió, si hi ha algú en contra, ho respectaré" faltes d'ortografia", però sempre amb un motiu raonable i coerent.