La caja de pandora

Júpiter inventa la forma más rápida de destruir el paraíso de los hombres: la mujer. Llama a Vulcano, el dios artesano, y le pide que confeccione una imagen de bronce.
Deberá parecerse al hombre, pero, en alguna cosa deberá diferenciarse, de forma que lo encante y lo conmueva, atrasándole el trabajo y trastornando su ala.
Y cada dios ofrece alguna cosa a esa criatura, que nace para desconcertar la vida de los mortales.
Minerva que ya no se considera amiga de Prometeo porque a desafiado a sus compañeros divinos, entrega a la mujer recién creada un hermoso vestido bordado que cubre sus armoniosas formas.
Después, coloca un velo sobre el rostro sereno y adorna su delicada cabeza con una guirnalda de flores de colores.
Cuando la virgen está enteramente vestida, Afrodita le ofrece la belleza infinita y los encantos que serán fatales a los indefensos hombres.
Hermes le confiere el don de la lengua. Apolo le regala una suavísima voz.
Y así, la bella Pandora (todos los dones) está lista para cumplir su misión
Los astros iluminan la hermosa figura que se prepara para descender a la tierra.
Pero antes de enviarla a los hombres, Júpiter le entrega una caja cubierta con una tapa. En ella están todos los males y miserias destinados a asolar a los mortales: reumatismo, gota, dolores para debilitar el cuerpo humano. Y envidia, despecho, venganza, para despertarles el alma antes pura y solidaria.
Cuando Pandora llega a este mundo, encuentra a Epimeteo. En cuanto la ve, éste se encanta con ella y, conmovido recibe de sus finas manos la peligrosa caja que ella le ofrece.
Es un presente de Júpiter, declara Pandora.
Epimeteo no sospecha ni por un instante que todo el sufrimiento humano emergerá de allí.
Todavía desorientado por el deslumbramiento que le ha producido la bella figura, olvida el juramento hecho a su hermano, Prometeo, de jamás aceptar presente alguno de Júpiter.
Sin embargo en el fondo del recipiente maldito permanece un tesoro. Un sentimiento precioso que podría arruinar la venganza de los dioses y destruir definitivamente cualquier plaga: La Esperanza.
Júpiter no quiere que los hombres esperen más nada. A un gesto del dios, Pandora cierra la tapa, dejando La Esperanza en el fondo de la caja, escondida para siempre.
Y el hombre pierde su paraiso.

La caixa de pandora

Un dia Prometeu va sacrificar un gran brau als déus i va intentar, com sempre, afavorir els homes, encara que va haver d'enganyar els déus.
Per aconseguir-ho va fer dues parts amb el rostit. En un munt va amagar la carn sota una capa d'ossos i tendons, en l'altre munt va posar la resta dels ossos i els va cobrir amb apetitós greix. Va deixar llavors elegir Zeus la part que menjarien els déus. Zeus va elegir el plat d'ossos i Prometeu es va quedar amb el plat de carn per als homes.
Zeus, enfadat per l'engany, va treure als homes el foc.
Un altre cop el pobre Prometeu va intercedir per els homes Prometeu tenia molt bon cor així què es va enfilar al mont Olimp i va furtar a Atenea les arts i la saviesa i a Hefest el foc de la seva forja.
D'aquesta manera van rebre els homes els coneixements i els recursos necessaris per conservar la vida.
Per venjar-se de Prometeu per aquesta segona ofensa,
com podeu veure els deus tenien la pell molt fina i eren rancorosos i venjatius
Zeus va ordenar a Hefest que crees la primera dona de la terra.
Hefest la va modelar amb argila una bellíssima dona a la que varen anomenar Pandora. Que significa la portadora de tots els dons
Quan Zeus li va infondre vida tots els deus la varen omplir de virtuts
Atenea li va donar el seu cinturó i la va ben engalanar
les Gràcies i la persuasió la varen omplir de collarets
les Hores li varen posar una garlanda de flors
Hermes li va posar al pit mentides , seducció i un caràcter voluble
El regal de Zeus va consistir en una bonica caixa, que se suposava contenia tresors per a Prometeu, però li va dir Pandora que la caixa no podia obrir-se sota cap concepte, la qual cosa Pandora va prometre malgrat la seva curiositat aquí ja ens expliquen que les dones son curioses de mena des de el principi dels temps
Pandora i la seva caixa van anar oferts a Prometeu, però aquest no es fiava de Zeus i no va voler acceptar els regals.
Perquè Zeus no s'ofengués Prometeu va lliurar ambdós regals al seu germà Epimeteu i li va dir que guardés bé la clau de la caixa perquè ningú no pogués obrir-la.
Quan Epimeteu va conèixer Pandora es va enamorar com un babau i es va casar amb ella, acceptant la caixa com a dot.
Un dia Pandora, que era molt curiosa, no va poder aguantar més, li va furtar la clau a Epimeteu mentre dormia i va obrir la caxa, de la qual van sortir coses horribles per als éssers humans com malalties, guerres, terratrèmols, dolor, gana i moltes altres calamitats.
En adonar-se del que havia fet, Pandora va intentar tancar la caixa, però només va aconseguir retenir dins l'esperança que, des de llavors, ajuda tots els homes a suportar els mals que es van estendre per tota la terra.
El càstig a Prometeu va ser horrible. Zeus va ordenar a Hefest que l'encadenés a una roca a la muntanya del Caucas on tots els dies enviava a un àliga , perquè es mengés el fetge de Prometeu
Com Prometeu era immortal, el seu fetge tornava a créixer cada nit, i l’àliga tornava a menjar-se'l cada dia.
Aquest càstig havia de durar tota l'eternitat però quan havien transcorregut trenta anys, Hèraclit va passar pel lloc de captiveri de Prometeu i va matar l’àliga amb una fletxa . Zeus va perdonar Prometeu encara que el va condemnar a portar les cadenes i una roca durant tota l'eternitat.