Dionís

En la mitologia grega, Dionís (també conegut com a Bacus i Acratòforos) és el déu del vi, del Teatre, del desenfrenament i de les festes, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra. Se'l coneixia també com Bacus de sobrenom Adoneu, nom d'origen desconegut, possiblement traci o lidi. Amb el nom de Bacus va passar a la mitologia romana identificant-se amb Liber Pater.
Dionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadmo, rei de Tebes. Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.
Quan Dionís va néixer, Hera, la esposa de Zeus entrà en còlera i demanà als Titans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugiren els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit i ficant els seus a cuinar.
Ara bé, la seva avia, Gea, mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.
Dionís va rescatar la seva mare dels inferns per traslladar-la a l'Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tione.

Dionís, va ensenyar als mortals com conrear la vinya i com fer vi. Era bo i amable amb qui ho honrava, però duia la bogeria i la destrucció a qui ho menyspreava a ell o als rituals orgiàstics del seu culte. D'acord amb la tradició, Dionís moria cada hivern i renaixia en la primavera. Per als seus adeptes, aquest renaixement cíclic, acompanyat de la renovació estacional dels fruits de la terra, encarnava la promesa de la resurrecció dels morts. Els ritus anuals en honor de la resurrecció de Dionís van evolucionar gradualment cap a la forma estructurada del drama grec, i es van celebrar importants festivals en honor del déu, durant els quals es realitzaven grans competicions dramàtiques. El festival més important, les Grans Dionisíaques, tenia lloc a Atenes durant cinc dies de cada primavera. Per a aquesta celebració els grans dramaturgs grecs Èsquil, Sòfocles i Eurípides van escriure les seves magnífiques tragèdies. Després del segle V aC., Dionís va ser conegut per als grecs com Bacus.