La caja de pandora

Júpiter inventa la forma más rápida de destruir el paraíso de los hombres: la mujer. Llama a Vulcano, el dios artesano, y le pide que confeccione una imagen de bronce.
Deberá parecerse al hombre, pero, en alguna cosa deberá diferenciarse, de forma que lo encante y lo conmueva, atrasándole el trabajo y trastornando su ala.
Y cada dios ofrece alguna cosa a esa criatura, que nace para desconcertar la vida de los mortales.
Minerva que ya no se considera amiga de Prometeo porque a desafiado a sus compañeros divinos, entrega a la mujer recién creada un hermoso vestido bordado que cubre sus armoniosas formas.
Después, coloca un velo sobre el rostro sereno y adorna su delicada cabeza con una guirnalda de flores de colores.
Cuando la virgen está enteramente vestida, Afrodita le ofrece la belleza infinita y los encantos que serán fatales a los indefensos hombres.
Hermes le confiere el don de la lengua. Apolo le regala una suavísima voz.
Y así, la bella Pandora (todos los dones) está lista para cumplir su misión
Los astros iluminan la hermosa figura que se prepara para descender a la tierra.
Pero antes de enviarla a los hombres, Júpiter le entrega una caja cubierta con una tapa. En ella están todos los males y miserias destinados a asolar a los mortales: reumatismo, gota, dolores para debilitar el cuerpo humano. Y envidia, despecho, venganza, para despertarles el alma antes pura y solidaria.
Cuando Pandora llega a este mundo, encuentra a Epimeteo. En cuanto la ve, éste se encanta con ella y, conmovido recibe de sus finas manos la peligrosa caja que ella le ofrece.
Es un presente de Júpiter, declara Pandora.
Epimeteo no sospecha ni por un instante que todo el sufrimiento humano emergerá de allí.
Todavía desorientado por el deslumbramiento que le ha producido la bella figura, olvida el juramento hecho a su hermano, Prometeo, de jamás aceptar presente alguno de Júpiter.
Sin embargo en el fondo del recipiente maldito permanece un tesoro. Un sentimiento precioso que podría arruinar la venganza de los dioses y destruir definitivamente cualquier plaga: La Esperanza.
Júpiter no quiere que los hombres esperen más nada. A un gesto del dios, Pandora cierra la tapa, dejando La Esperanza en el fondo de la caja, escondida para siempre.
Y el hombre pierde su paraiso.

Hermafrodito

Aquesta és la història d’un noi que es deia Hermafrodita, fill d'Afrodita i Hermes. Afrodita el va abandonar perquè creia que era fruit d’un adulteri i se sentía culpable, i el va deixar en el mont Ida on el van cuidar les ninfes.

A mida que el nen anava creixent es convertia en un noi de molta bellesa.
Ja era gran i va decidir recórrer les terres gregues.
Durant el trajecte, es va trobar amb moltíssima calor i es va veure obligat a parar per anar-se a refrescar en un llac.

El va veure una nàiade, anomenada Salmacis, que era l'esperit d’aquell llac, i de seguida que el va veure i el va sentir dins del llac es va sentir molt atreta per ell. Així que sense pensar-s’ho es va treure la roba i va acostar-se fins al llac dirigint-se cap a ell.

Ell la va rebutjar, però la nàiade no va desisitir. Va tornar-ho a provar quan ell s’acostava a una font d’aigua, se li va abraçar molt fort i el va arrossegar fins al fons del llac.

Mentre forcejaven, Hermafrodita anava sentint i Salmacis li anava diguent que per molta força que fes no se’n podria sortir, i va demanar als deus que mai més es tornessin a separar, que res pogués fer que ell se separés d’ella ni ella d’ell.


Els deus la van escoltar i van fer una fusio dels dos cossos convertint-los en un doble sexe.
Hermafrodita suplicà als seus pares que tothom que es banyés en aquell llac corrés la mateixa sort que ell va tenir. D'aquesta manera, tots els joves que s’hi banyessin perdríen la virilitat, i així ho van cumplir els deus.

Emporion

Les excavacions que, desde principis del segle, han tornat a la llum les ruines de la antiga ciutat anomenat Emporion, (Empúries, una ciutat que va ser colonitzada per els grecs, durant molt de temps.) permetien conèixer millor un d'aquests establiments abans de la conquista romana.Desprès de una primera instalació de la ciutat vella de Sant Martí d'Empúries, probablament a mitjans del segle sis abans de crist, la colònia es va desplasar cap al sud, el que li denomina com el nom de la Neàpolis.Aquesta estava rodejada per una poderosa muralla destinada ensencialment a protegir a la ciutat del seu Hinterland. La seva única porta conservada estava flanquejada per dos torres de planta rectangular i un megalític. El port també es parcialment conegut.

Poc queda de la arquitectura doméstica de la ciutat grega de Emporion. La major part dels edificis conservats i dels barris de habitacions corresponen a estructures renovades en els períodes helenístics o romà. Apart, la disposició general permeteix deduir un urbanisme de nova planta, organitzat sobre la base en forma quadriculat amb carrers que es creuen en angle recte i les cases estructurades en funció d'aquests carrers i dels seus faxades.

Temples i edificis públics del període de fundació o de èpoques lleugerament posteriors són, per exemple, el Asklepion (temple dedicat a Asclepeio) i un Serapeum (temple dedicat a Serapis) bastant posterior. El temple més antic probablament era el dedicat a Artemisa de Éfeso, però no s'ha conservat.Un altre temple cosegrat a la mateixa divinitat està mencionat en el "emporio de Dènia". Un temple a Afrodita es troba a Sagunto. En general, la major part dels elements de època grega han deesaparegut, però una de les seves ideies van ser les reconstruccions posteriors. Els focus colonials van tindre poc contacte amb les creacions artistes indígenas, tenin clar que de haver influit parcialment sobre elles. Les transformacions arquitectòniques de la època romana van ser tan radicals, a cosecuència del pes de la romanotzació, que van trencar amb les creacions anteriors.

La estàtua de Asclepio, descoberta a Empúries, és una obra exepcional en aquesta zona occidental del Mediterrani, i no sembla com el del segle quart abans de crist. Representat de peu en posició frontal, vestida fins als peus, aquesta figura masculina, escolpida en un estil amb fé dels models delclassis-me grec, planteja el problema de la portació o de la fabricació local de aquestes obres de art, cosa que la distància que separa a aquesta obra monumental de les petites imatges de terracota trobats en diverssos santuaris es cosiderable; en efecte, al no tindre gran número de exemplars intermedis entre la escultura monumental de Empúries i els petits objectes, esd difícil jutjar una producció general i continuada.

Les figures petites de bronze representen més frequentmentment els contactes amb el món grec en el camp de la escultura. S 'han pogut pogut distingir les petites estàtues de importació, a props als models metropolitans, de les fabricades en la Península Ibèrica per imitació de les produccions importades. La gran varietat de ceràmiques trobats a Empúries afirma la activitat del comerç durant el segle sis i la vitalitat de colònia, principalment documentat per la presència de productes àtics.

Nota: És el millor treball que he publicat, mi he dedicat molt de temps i esforç i llegir molt fa que la teva ment i la consiència treballi més; "sols passa això, si el autor del que fa el treball està motivat i tinguis ganes de fer-ho, o si no, perque fa aquest crèdit?

Aquest es la meva opinió, si hi ha algú en contra, ho respectaré" faltes d'ortografia", però sempre amb un motiu raonable i coerent.

Troia

La guerra de Troia una de les guerres mes conegudes de l'antiguitat per la seva duració i crueltat. En la meva opinió es una batalla de molta trascendència a Grècia i pot ser que inclús hagi afectat al mon actual, no obstant deixem aquest tema enrere i que els fets que explicaré a continuació facin crear opinions diferents a la meva.

La tria de Paris

Abans de començar amb aquesta guerra explicare les causes.

En el mont Olimp esta en disputa la mà de la nimfa Tetis.Al final Zeus decideix casar-la amb Peleu rei dels Mirmidons ja que el fill de Tetis serà el mes poderós dels guerres de l'època.Tetis en principi refusa el casament, llavorens Peleu la rapta i la convenç a la força de que es casi amb ell.

En el gran dia una deessa no va ser convidada Eris, la Discòrdia aquesta va enviar una poma d'or al casament amb una inscripció "per a la mes bella" en aquell moment varen saltar Hera, Atena i Afrodita llavorens com la disputa no arribava a la fi van cridar a un mortal Paris fill del rei Priam de Troia va ser l'escollit.

Hera li va oferir convertir-lo en rei d'Europa i Asia, Atena fer-lo invencible en la batalla, i finalment Afrodita li prometé l'amor de la dona més formosa del món. Enlluernat per la seva promesa, Paris va escollir Afrodita com la més bella, atraient-se d'aquesta manera l'odi per sempre més d'Hera i Atena envers ell i envers la seva ciutat, Troia.

Causes de la guerra

Aquesta guerra comença per dos teories, una diu que Paris fill del Rei de Troia rapta a Helena dona del Rei d'Esparta Menelau. L'altre teoria diu que Helena va amb Paris per pròpia voluntat i això fa enfurismar a Menelau que recorda el pacte que havien fet tots els pretendents d'Helena que deia que si algun dia li passava alguna cosa a ella, ells acodirien en el ajut del triat per ella. LLavorens es comença a reunir un gran exercit en el que s'inclouen homes com Aquil·les ,Odisseu i Agamèmnon.

Guerra

La primera batalla de la guerra es produeix a la costa on mor Protesilau lider dels filasians,aquest va rebre un enterrament digne i va ser portat per Hermes a veure per ultima vegada a la seva dona, desprès de la mort de protesilau el seu germà Podarces el va substituir al camp de batalla.

Cicne , un fill de Posidó, aliat de Príam que havia vingut a defensar Troia, va instar els troians a resistir l'embestida i s'avançà a combatre els aqueus. Va abatre'n molts, fins que s'encarà a Aquil·les. L'heroi tessali es precipità sobre Cicne, el desarmà amb la seva força descomunal i l'escanyà amb la corretja del seu propi casc. Cicne no morí, sinó que el seu pare el transformà en un gran cigne blanc que es perdé volant majestuosament per sobre el mar. A la fi els troians es desanimaren i retrocediren a protegir-se enrera les muralles de la ciutat, deixant que els aqueus plantessin el seu campament.

Durant deu llarg anys els grecs continuaren lluitant contra Troia sense poder travessar les fermes muralles la guerra era molt igualada per que els dos grups els aqueus i els troians contaven amb l'ajud dels deus,per part dels aqueus i eren Hera, Atena, Hefest, mentre que als troians els hi donaven suport Afrodita, Ares, Apolo i el riu Escamandre. D'entre els guerrers grecs, sobresortia pel seu valor i destresa en el combat Aquil·les, el qual matà diversos fills de Príam. A més, a poc a poc va anar apoderant-se de les ciutats menors que envoltaven Troia. Una de les darreres a caure va ser Lirnessos, que fou a la fi devastada. Dins el botí que Aquil·les s'emportà al campament hi havia dues noies megestuoses, anomenades Criseida i Briseida. Agamèmnon, com a comandant en cap de l'exèrcit tenia el dret d'escollir primer els trofeus de guerra, es va quedar amb Criseida, mentre que Aquil·les va endur-se'n Briseida a la seva tenda.

Just en aquest moment comença la historia narrada per Homer a llíada que nomes explica uns dies del llarg setge de deu anys i el desacord d'Aquil·les en el repartiment del botí. Així ens ho narra:despres del saqueix de Lirnessos una pesta assola el campament grec,segons el l'endeví Calcant aixó es degut a que Criseida es filla de Crisos un sacerdot de Apolo el qual escolta les supliques del pare i envia aquesta epidèmia contra ells llavorens Agamèmnon pressionat per els altres capdills grecs no te mes remei que retorna Criseida.Agamèmnon fa cridar a Aquil·les i li ordena que li doni Briseida Aquil·les no te mes remei que obeir però jura que ni ell ni els seus homes els mirmidons acudiran a ninguna batalla d'aquesta guerra.

Tetis demana a Zeus que els troians vencin per a que el seu fill tingui mes gloria abans de la seva mort .

Els troians al saber d'aquesta disputa es van encoratjar i van fer un atac comandat per Hector fill de Priam i van obligar als aqueus a retrocedir fins la costa.

Patrocle el amic mes fidel d'Aquil·les intentava defensar-lo davant de les acusacions dels reis i soldats.Patrocle demanar a Aquil·les les seves armes i cuirassa per a que els homes creguessin que ell tornava a la batalla, en la lluita del dia següent Patrocle cau sota l'espassa de Hector.

Al assebentar-se d'aquest fet Aquil·les va fer les paus amb Agamèmnon el qual li va tornar Briseida.Al dia següent, Aquil·les al capdavant de l'exercit grec va fer retirar-se als troians del camp de batalla pero Hector refusa fugir, quan Hector troba Aquil·les Hector fuig i dona tres voltes alrededor de la muralla troiana, ja dispusat a lluitar Hector es travessat per el coll per Aquil·les el qual no satisfet amb la venjança lliga Hector a un cavall i dona tres voltes a la muralla.

Priam va demanar a Aquil·les que li tornes el cos del seu fill i el recompensar per fer-ho es va fer una treva per a que Hector tingues un enterrament digne,aqui es on finalitza l'Iliada.

La mort d'Aquil·les

Les amazones un poble de guerreres que mata als seus fills mascles quan neixen ataquen als aqueus i la seva reina Pentesilea mor a mans d'Aquil·les el qual s'enemora d'ella abans de morir i plora la seva perdua al camp de batalla.Pero al cap d'un temps visita el temple d'Apol·lo considerat un lloc neutral. Allà troba a la muller de Priam amb la seva filla mes formosa i jove Polixena de la qual s'enamora perdudament.Per tal d'obtenir-la, parla amb Priam per que li deixi casar-se amb ella a canvi de la pau del seu poble.Un bon dia Aquil·les explica a Polixena que es vulnerable al talo per que la seva mare el va agafar per el talo quan el va submergir en les aigües que el van fer invulnerable.Ella explica al seu germà Paris aquest secret i un dia que Polixena i Aquil·les queden al temple. Paris que era amagat rere una columna li dispara una fletxa verinosa al seu punt feble i mor.
Paris mor a mans de Filoctetes el qual posseix l'arc d'Heracles.Paris consegueix arribar a Helena abans de morir.
Al poc temps a Odisseu se li acudeix una estrategema la qual Agamèmnon no dubta en posar en practica. Un dia els troians surten d'exploracio i en comptes de trobar a l'exercit aqueu troben un cavall de fusta descomunal, aquests troians varen decidir portar el cavall a la ciutat pero dos veus advertiren del perill imminent, les de Cassandra i Lacoont les quals no varen ser escoltades.
Aquella nit els troians sortiren del cavall i assatgeren Troia que no va poder defensar-se i va caure en tres dies i desprès de recollir el boti la ciutat va ser incendiada.