Calipso, la Arribada de Ulisses i la Prova del Arc.

Una de les últimes aventures ,Ulisses arriba en una illa per descansar.Mentre explorava el terreny ,allà hi vivia una daesa anomenada Calipso ,que en veura'l es va enamorar de Ulisses i com que ella era una daesa tenia més poder que Ulisses , Calipso és va casar amb Ulisses.

Ulisses es queda tres o quatre anys amb ella , enyorant-se de la seva família.

Més tard , Hermes: Déu , que representa el missatger, li va dir a Calipso que el deixés marxar a Ulisses , i com que Hermes tenia més poder que ella, Calipso li va fer cas.

Mentrestant a Ítaca...

Arribaven pretendents per casar-se amb Penèlope , i ella no volia , i ella deia que Ulisses tornaria.Per tan , Telèmac , amb sols set o vuit anys va anar a buscar el seu pare : Ulisses, però durant el viatge per Grècia, li van dir que el seu pare havia mort, i ell va tornar cap a casa trist.

Més tard , Penèlope va dir que com que vosaltres , tots els meus pretendents sabeu que Ulisses no vindrà, jo cosiré un tros de tela i quan el tingui acabat triaré amb qui casar-me.

Quan Telèmac va arribar , va coincidir amb l'arribada de Ulisses, però Ulisses anava amb un estat físic gastat de senyor molt gran , amb la barba llarga,la pell arrugada , amb bastó.

Els que van reconèixer a Ulisses va ser: el gos , un granger i Telèmac.En principi Telèmac no el coneixia però el granger el va convens-er , que aquell avi era el seu pare.

Ulisses en veure Telèmac li va dir que li digués a la seva mare , Penèlope, que organitzés un concurs de tira fletxes amb l'arc.On així era tirar una fletxa entre unes anelles a certa distància, amb un arc que que jo tinc.

Telèmac li va dir a la seva mare i així ho va fer.

En finalitzar el concurs ningú ho va fer bé a part del últim concursant que va superar la prova , així de tal manera tot l'illa es va pensar que aquell senyor gran era Ulisses, perquè aquella prova solament la podia fer ell.

De tal manera , Ulisses va entrar a dintre del castell, una vegada guanyat la prova , va matar tots els pretendents de Penèlope amb el seu arc.

Al finalitzar la guerra , Penèlope li va preguntar una pregunta molt difícil, cosa que el únic Ulisses ho sabria respondre correcte , i ella li va preguntar:

-Per què no vas a l'habitació i canvies el llit?-i ell va respondre:

-No puc, el vaig fer jo, per que el llit està fet a sobre de un arbre, en el capçal del tronc d'un arbre.-

Al final ella va reconèixer que aquell home era el seu estimat marit Ulisses.

Atlantis: The Antediluvian World

Aquest títol, tret d'un llibre escrit per Ignatius Donnelly afirma la existència i més tard desaparició de un continent enfonsat sota les aigües, el seu nom l'Atlàntida.

Les primeres referències a la Atlàntida apareixen en el Timeo i el Critas, textos en diàlegs del filòsof grec Plató. La història, que Critias narra com vertadera, es remonta al 9.600 a.C, per narrar com els atenèsos van detenir l'avenç de l'imperi dels atlants, bel·lics habitants de una gran illa, l'Atlántida, situada davant de les Columnes d'Hèrcules (estret de gibraltar) i que, al poc temps de la victoria atenèsa, va desapareixer sota el mar.

Segons el Critias, Evenor va tenir una filla, Clitio. Aquest escrit diu que Posidó era l’amo y senyor de las terres Atlants, ja que, quan els deus s’havien repartit el mon, la sort havia volgut que a Posidó li correspongués, entre altres, l'Atlàntida. Aquesta és la raó de la seva gran influència en aquesta illa.


Posidó es va enamorar de Clito y per protegir-la, o mantenir-la sagrestada, va crear tres anells d’aigua al voltant de la muntanya on vivia la seva estimada. La parella va tenir deu fills, per els quals el Dèu va dividir l’illa en deu regnes. Al fill gran, Atlas, li va entregar el regne que ocupava la muntanya rodejada de anells d’aigua, donant-li, també, autoritat sobre els seus germans. En honor a Atlas, l’illa sencera es va dir Atlàntida y el mar que l’envoltava, Atlantic

Gracies a Posidó, la terra insular de l’Atlàntida era abundant en recursos. Hi havien tota classe de minerals, grans boscos que proporcionaven il·limitada fusta, nombrosos animals, domèstics y salvatges, especialment elefants, variats aliments provinents de la terra. Tal prosperitat va donar als atlants l’empenta per a construir grans obres. Van edificar, sobre la muntanya rodejada d'anells d’aigua, una esplèndida acròpolis plena de notables edificis, entre els que destacaven el Palau Reial y el temple de Posidó. Van construir un gran canal, de 50 estadis de longitud, per comunicar la costa amb l’anell d’aigua exterior que rodejava la metròpolis; y un altre més petit i cobert, per conectar l’anell exterior amb la ciutadella. Finalment, van cavar, al voltant de l’esplanada, una gegantesca fosa.



D'aquesta historia cadascú pot creure el que volgui, ja que, a part del mite, molta gent diu que és possible que L'Atlàntida haguès existit; una prova d'això és: Hi ha moltes semblançes entre els egipcis que representaven els seus dèus com animals i els centro/sudamericans que també els representaven com animals. Com és possible si aquestes dues cultures no van tenir cap contacte entre elles?

Imatges extretes de les pàgines

www.clubdelmar.org/atlantida.htm

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7d/Poseidon_sculpture_Copenhagen_2005.jpg

La batalla de las termopilas

En el año 480 aC el rey persa Jerjes volvió a atacar Grecia con un ejército de 2000000 de hombres, aunque los espartanos, inferiores en número, tenian mejor estrategia tactica i de armamento. Los dos ejercitos se encontraron en el paso de las Termópilas, los 300 espartanos iban acompañados por 400 tebanos i 700 soldados de tespia. Todos los griegos se unieron para formar una enorme falange de 1400 hombres liderados por Leónidas. Al cabo de un rato de lucha i ante la brutal paliza de los griegos a los persas, Jerjes intentando volver a gamar envió a su guardia de honor, los inmortales. Estas tropas concentraban 10000 unidades pero fueron rechazados con inumerables bajas. Al mismo tiempo la flota griega estaba ganando a la persa en Eubea. La resistencia griega fue debida a que el pequeño paso no dejaba maniobrar a la multitud persa, pero aún asi ganaron la batalla los persas, aunque con un proporción de bajas mucho mayor, lo que dejo una gran sensación de miedo a los persas. Leònidas fue crucificado, los espartanos i los tesipeos masacrados, i algunos tebanos esclavizados. Sobrevivieron 2 griegos, Alejandro i Antigono, de los cuales algunos piensan que volvieron a Esparta.

Zeus

En la Mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Jupiter. Va lluitar contra el seu pare recolzat per la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. La paraula catalana déu prové precisament del grec Zeus, passant pel llatí deum.

Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganamides. Una de les seves dones era mnedeise, deesa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Tepsicore, Polimnia, Melponeme, Talia, Cal'liope, Urania, Clio i Èrato. Alguna de les seves conquestes femenines són alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.

L'antiga cartago

 Cartago va ser una colònia fenícia, fundada, , l'any 814 aC . La ciutat es va establir mitjançant la compra de territoris als nadius, pels quals es va pagar un tribut durant segles. Va col·laborar estretament amb la colònia fenícia d'Útica, fundada 287 anys abans. Segons la llegenda, la seva creixent prosperitat va provocar l'atac d'Hiarbes, rei dels númides, que va oferir a Dido, la fundadora i germana del rei Pigmalió de Tir, o bé casar-se amb ell, o la guerra, i ella, fidel al seu espòs, es va suïcidar.

 De l'època cartaginesa no es coneixen vestigis de la ciutat, arrasada pels romans el 146 aC, a la fi de la tercera guerra púnica, després d'un setge desesperat i famós. En resten, però, l'estructura del port, un santuari anomenat arbitràriament de Salambó.

Pompeia i l'eruoció del Vesuvi

Pompeia era una ciutat de l'antiga Roma construida a prop de la costa.

Va ser destruida per l'erupcio del Vesuvi al 24 d'Agost a l'any 79 d.C.

Va ser fodada per els Oscs al segle VII a.C, estava situada a prop de la costa i a pocs quilometres del Vesuvi. Era una ciutat amb força comers, però no gaire religiose perquè es pensaven que l'erupcio del Vesuvi va ser pruvucada per el Déu Jupiter per no haver-li recunstruit el temple.

Al 24 d'Agost del 79d.C al voltant de la 13:00 del migdia el Vesuvi va entra en erupcio,els evitants que estavan en les seves cases es pensaven que era un castic del Déus.

El vulca en entra en erupcio va trenca una roca que bloquejava el Vesuvi i va surtir un inmens nuvol de gasos en forma de pi. Els gasos el cap d'unes hores es va solidificar i van comenzar a ploura petites roques volcàniques sobre la ciutat de Popeia, els habitans espantats van fugir a la platja i els que no ho van fer i es van quedar a dintre les cases van morir degut que el pes de les pedres el i va fer caure el taulat a sobre. A la ciutat de Misenum va arrivar una carta damenant ajuda i van enviar una flota de baixells, però per culpa dels gasos del vulcà van haver de siguir fins arrivar a una altra ciutat. Els havitants de la platja al cap d'unes hores van morir per un gas de més de 100 graus.