
Les guerres Mèdiques van ser dos guerres que van enfrontar la majoria de ciutats estat gregues contra els Aquemènides, que era la dinastia que manava sobre l' Imperi Persa.
El nom de Mèdiques procedeix de medo, que era un sinònim en grec que significava persa.
ANTECEDENTS
Darios I el gran, dominava les illes Jòniques que volia apoderar-se de les fonts
d' aprovisonament de blat i fusta per a la construcció de les naus de Grècia. Llavors Mileto aprofitant-se del mal sentiment dels Jònics va fer que es revoltessin contra els Perses, van demanar ajuda a les altres ciutats gregues però nomes els van ajudar les ciutats de Atenes i la de Eretria però tot i aquesta ajuda, Darios va acabar vencent-los.
Darios el gran, furiós per castigar els grecs i els seus aliats per haver participat en les fallides revoltes Jòniques, va saber que els Alcmeònides, una família noble atenenca, estava en contra de Milcíades i que estaven disposats a lluitar a favor de Darios si ell els perdonava el conflicte de les revoltes Jòniques.
La primera guerra mèdica es compon de dos parts:
La campanya de Maradoni, l'any 492 a.C
Darios el gran va enviar a Maradoni, un general persa a atacar els grecs, però abans es va aturar a les ciutats jòniques i va instaurar un govern democràtic perquè no es revoltessin més. Aquest exèrcit va conquerir la Tràcia i va fer que Alexandre I de Macedònia hagués de sotmetre's davant Pèrsia de nou. Però un exèrcit de brigis van debilitar l'exèrcit i van provocar, junt amb una tormenta que va acabar amb bona part de la flota de Maradoni que no poguessin continuar en dins la conquesta de Grècia.
Campanya de Datis, any 490 a.C
Aquest exèrcit tenía que desembarcar a la bahia de Marató, tots anaven amb vaixell, quan els atenencs van veure el perill van demanar ajuda urgent al espartans que van acceptar, però no podrien ajudar fins el final del festival de Karneia , que acavava amb la lluna plena del 19 i 20 de Setembre.
Durant la batalla de Marató la superioritat dels grecs va fer perdre els perses, les llargues llances dels Hoplites, eren superior en abast que les espases i llances perses i la armadura els protegia de les fletxes perses.
Els perses, al final van acabar fugint cap els baixells i els atenencs els van perseguir pins la costa.
Heròdot escriu que van morir 6.400 perses per 192 atenencs.




