Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Atlàntida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Atlàntida. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 de gener del 2009

Atlantis: The Antediluvian World

Aquest títol, tret d'un llibre escrit per Ignatius Donnelly afirma la existència i més tard desaparició de un continent enfonsat sota les aigües, el seu nom l'Atlàntida.

Les primeres referències a la Atlàntida apareixen en el Timeo i el Critas, textos en diàlegs del filòsof grec Plató. La història, que Critias narra com vertadera, es remonta al 9.600 a.C, per narrar com els atenèsos van detenir l'avenç de l'imperi dels atlants, bel·lics habitants de una gran illa, l'Atlántida, situada davant de les Columnes d'Hèrcules (estret de gibraltar) i que, al poc temps de la victoria atenèsa, va desapareixer sota el mar.

Segons el Critias, Evenor va tenir una filla, Clitio. Aquest escrit diu que Posidó era l’amo y senyor de las terres Atlants, ja que, quan els deus s’havien repartit el mon, la sort havia volgut que a Posidó li correspongués, entre altres, l'Atlàntida. Aquesta és la raó de la seva gran influència en aquesta illa.


Posidó es va enamorar de Clito y per protegir-la, o mantenir-la sagrestada, va crear tres anells d’aigua al voltant de la muntanya on vivia la seva estimada. La parella va tenir deu fills, per els quals el Dèu va dividir l’illa en deu regnes. Al fill gran, Atlas, li va entregar el regne que ocupava la muntanya rodejada de anells d’aigua, donant-li, també, autoritat sobre els seus germans. En honor a Atlas, l’illa sencera es va dir Atlàntida y el mar que l’envoltava, Atlantic


Gracies a Posidó, la terra insular de l’Atlàntida era abundant en recursos. Hi havien tota classe de minerals, grans boscos que proporcionaven il·limitada fusta, nombrosos animals, domèstics y salvatges, especialment elefants, variats aliments provinents de la terra. Tal prosperitat va donar als atlants l’empenta per a construir grans obres. Van edificar, sobre la muntanya rodejada d'anells d’aigua, una esplèndida acròpolis plena de notables edificis, entre els que destacaven el Palau Reial y el temple de Posidó. Van construir un gran canal, de 50 estadis de longitud, per comunicar la costa amb l’anell d’aigua exterior que rodejava la metròpolis; y un altre més petit i cobert, per conectar l’anell exterior amb la ciutadella. Finalment, van cavar, al voltant de l’esplanada, una gegantesca fosa.



D'aquesta historia cadascú pot creure el que volgui, ja que, a part del mite, molta gent diu que és possible que L'Atlàntida haguès existit; una prova d'això és: Hi ha moltes semblançes entre els egipcis que representaven els seus dèus com animals i els centro/sudamericans que també els representaven com animals. Com és possible si aquestes dues cultures no van tenir cap contacte entre elles?

Imatges extretes de les pàgines

www.clubdelmar.org/atlantida.htm

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7d/Poseidon_sculpture_Copenhagen_2005.jpg