Excavació arqueològica de Empúries

Inici de l'excavació.

Puig i Cadafalch i Gandia. 1908-1936
Tot i que es coneixia l'emplaçament exacte de la ciutat des del segle XV, les excavacions no van començar fins a finals del segle XVIII, però no va ser fins a principis del segle XX quan es van iniciar les primeres investigacions arqueològiques amb un metode amb caràcter científic. Aquestes van començar el 1908 a iniciativa de la Junta de Museus de Barcelona, de la qual formaven part la Diputació Provincial de Barcelona, actual propietària del jaciment, i l'Ajuntament de la ciutat. L'impulsor d'aquest projecte va ser Josep Puig i Cadafalch, encara que els treballs de camp els va dirigir Emili Gandia, que va haver de desenvolupar un mètode arqueològic propi. Sense formació prèvia en Arqueologia, Gandia va escriure detalladament tots els detalls de les seves excavacions, que anotava a mesura que es produïen i després traspassava a net en els seus famosos Diaris, que romandren inèdits tot i haver estat utilitzats en tots els treballs posteriors sobre el jaciment .

La guerra i represa sota el treball de Martín Almagro. 1936-1965

La Guerra Civil espanyola va frenar en sec les investigacions,no es van reprendre fins el 1939, sota la direcció del professor Martín Almagro Basch, que amb l'ajuda de l'exèrcit va començar la recerca de la ciutat romana. De 1940-1965 es descobreixen trams de la muralla romana, la domus i el fòrum. Es duen a terme publicacions de poca importància, excepte sobre les necròpolis.

La direcció de Ripoll. 1965-1981

A partir de 1965 la direcció va recaure en el prehistoriador Eduard Ripoll (entre 1965 i 1981), alumne de Almagro, el qual, des de 1961-1981 fa cates estratigràfiques a l'àrea del fòrum i zones circumdants. Es excava extramurs per tal de trobar el poblat indígena indiketa. La ciutat grega no es toca i, pel que fa a la romana, només hi ha una instal lació militar romana del segon quart del II aC C.

Reinterpretació dels santuaris i excavació en el fòrum (1982-2008)

A partir de 1981 i fins fa poc el director de l'excavació ha estat Enric Sanmartí, durant les últimes dues dècades gràcies a l'increment dels recursos humans i econòmics s'ha incrementant notablement la informació sobre la ciutat romana i la Neàpolis, en aquest últim cas s'ha aconseguit conèixer gran part de l'evolució d'aquest lloc des del segle V aCActualment la investigació arqueològica del jaciment, que és una de les seus del Museu Arqueològic de Catalunya és desenvolupada per un equip format per Pere Castanyer, Marta Santos, Quim Tremoleda i Xabier Aquilué.
Les peces trobades són principalment gregues, romans i iberes, i es conserven al Museu Arqueològic de Catalunya, en els seus centres d'Empúries (entre la ciutat grega i la romana) i Barcelona. Es tracta fonamentalment d'atuells de ceràmica, mosaics, escultures, sarcòfags, joies i eines.

Historia d'Empúries

Des del segle IX aC, al bronze final, els pobladors indigenes d'aquesta costa de l'Empordà vivien en turons que sobresurtien dels aiguamolls. Un d'aquests poblats es trobava a la peninsula on avui es troba Sant Martí D'Empúries.

El segle VII aC, aques poblat ja mantenia contactes comercials amb els etruscs, fenicis i grecs i cap el 580 aC, els comerciants grecs de Focea procedents de Massàlia van fundar Empúries sobre el turó de Sant Martí (Paleàpolis) i cap a la meitat del segle VI aC es van estendre a terra ferma(Neàpolis). Al principi depenien de Massàlia, però cap al 500 aC ja se n'havien independitzat.
La ciutat envoltada per una muralla i amb una altre d`interior que separava les zones grega i indiqueta es desenvolupà gràcies a una activitat comercial que abastava tota la costa mediterrania.

L'any 218, durant la Segona guerra púnica hi va desembarcar un exèrcit Romà comandat per Gneu Corneli Escipió amb l'objectiu de tallar l'arribada de reforços cartaginesos D'Anníbal amb aquest fet s'inicià la conquesta de Roma a la península Ibèrica.

El 197 aC durant La gran revolta indigena, els Indigets es van mantenir neutrals el mateix any Marc Porci Cató hi va instalar un campament i en va fer el seu centre per combatir la resistencia iberica a la peninsula i als seus voltants s'hi va produir la Batalla D'Emporion. El campament va ser tranformat en una ciutat romana als inicis del segle I aC. A l'epoca de l'emperador August les ciutats grega i romana es van unir sota el nom de Municipium Emporiae a mesura que anaven prenen importancia altres ciutats com Barcino(Barcelona) o Tarraco(Tarragona) Empúries n'anava perdent.

A la segona meitat del segle III tant la Neàpolis com la ciutat romana van ser abandonades llavors la població es concentra en Sant Martí D'Empúries, la Neapolis va ser utilitzada com a cementiri.

GRÈCIA I LA SEVA EXPANSIÓ

Grècia, nom donat pels romans, estava formada per polis gregues. Les dos més importants eren Esparta i Atenes, que van forma cada un una lliga formada per varies polis, esparta: la lliga del Peloponès i Atenes: la lliga Delos. Totes les polis gregues es van unir per fer front a l'intent d'invasió dels Perses. Atenes i Esparta les polis més importants es van enfrenta a la guerra del Peloponès, el guanyador va ser esparta. Les polis gregues van conquerir quasi tot el mediterrani, les illes al voltant de la peninsula dels Balcans, l'Àsia Menor i alguns focus del nord d'Àfrica.
Els foceus van sortir de Massalia i van anar a Empuries, i per aixo se li en diu la porta dels grecs a la península. Sense gaire dificultats es van poder instal·lar i es van anar expandint pels voltants d'Empuries, al cap dels anys s'havien expandit per tota Catalunya i finalment per tota la peninsula formant colònies.