La Primera Guerra Mèdica

Les guerres Mèdiques van ser dos guerres que van enfrontar la majoria de ciutats estat gregues contra els Aquemènides, que era la dinastia que manava sobre l' Imperi Persa.

El nom de Mèdiques procedeix de medo, que era un sinònim en grec que significava persa.

ANTECEDENTS

Darios I el gran, dominava les illes Jòniques que volia apoderar-se de les fonts

d' aprovisonament de blat i fusta per a la construcció de les naus de Grècia. Llavors Mileto aprofitant-se del mal sentiment dels Jònics va fer que es revoltessin contra els Perses, van demanar ajuda a les altres ciutats gregues però nomes els van ajudar les ciutats de Atenes i la de Eretria però tot i aquesta ajuda, Darios va acabar vencent-los.

Darios el gran, furiós per castigar els grecs i els seus aliats per haver participat en les fallides revoltes Jòniques, va saber que els Alcmeònides, una família noble atenenca, estava en contra de Milcíades i que estaven disposats a lluitar a favor de Darios si ell els perdonava el conflicte de les revoltes Jòniques.

La primera guerra mèdica es compon de dos parts:

La campanya de Maradoni, l'any 492 a.C

Darios el gran va enviar a Maradoni, un general persa a atacar els grecs, però abans es va aturar a les ciutats jòniques i va instaurar un govern democràtic perquè no es revoltessin més. Aquest exèrcit va conquerir la Tràcia i va fer que Alexandre I de Macedònia hagués de sotmetre's davant Pèrsia de nou. Però un exèrcit de brigis van debilitar l'exèrcit i van provocar, junt amb una tormenta que va acabar amb bona part de la flota de Maradoni que no poguessin continuar en dins la conquesta de Grècia.

Campanya de Datis, any 490 a.C

L' exèrcit de Darios cmandat ara per el general meda Datis i Artaphernes.

Aquest exèrcit tenía que desembarcar a la bahia de Marató, tots anaven amb vaixell, quan els atenencs van veure el perill van demanar ajuda urgent al espartans que van acceptar, però no podrien ajudar fins el final del festival de Karneia , que acavava amb la lluna plena del 19 i 20 de Setembre.

Durant la batalla de Marató la superioritat dels grecs va fer perdre els perses, les llargues llances dels Hoplites, eren superior en abast que les espases i llances perses i la armadura els protegia de les fletxes perses.

Els perses, al final van acabar fugint cap els baixells i els atenencs els van perseguir pins la costa.

Heròdot escriu que van morir 6.400 perses per 192 atenencs.

La batalla de Salamina

La batalla de Salamina fue una batalla naval entre persas y griegos que supuso una parte de la derrota de los persas en la segunda guerra médica en el 480 a.C. El rey Jerjes contempló desde la costa como toda su flota perdía ante la pequeña flota griega. La flota persa era de 1207 buques de guerra. En cambio la flota griega contaba tan solo con 366 naves de las cuales 180 eran atenienses. Tesmítocles, general ateniense, envió un mensaje "falso" al rey Jerjes. El mensaje decía que no estaban de acuerdo con el lugar de la batalla y que muchos huirían, al mismo tiempo la flota ateniense se uniría a la flota persa. El general Mardonio prefería iniciar

el ataque de inmediato, pero la general Artemisia I de Caria prefería dejar que los griegos se quedaran sin suministros obligando les a salir. Ya que la flota persa no podría maniobrar en las costas de Salamina. Jerjes hizo caso a Mardonio. Los persas bloquearon los estrechos embotellando a los griegos. El resto de la flota fue a combatir contra los griegos. Los persas al entrar en el canal, como había muchas naves, las columnas empezaron a deshacerse. Para colmo de los persas por la noche la marea hizo que las corrientes los hicieran virar. Esto ayudo a los griegos ya que muchas naves persas eran blancos fáciles. Los persas ante la confusión huyeron a Falero. Los griegos por su parte no los persiguieron. Pero si acabaron con las tropas que se encontraban en la isla de Psitalia.

(Imagen: mapa de la batalla-fuente Wikipedia)

La batalla de Platea

La batalla de Platea va tenir lloc el 27 d'agost de 479 a.C. Es van enfrontar els exèrcits perses i grecs durant vuit dies als marges del riu Asop i als voltants de Platea i en les faldes del mont Citeró. Aquesta batalla pertany a la Segona Guerra Mèdica entre perses i grecs. Hi va morir el general Mardoni comandant de l'exèrcit persa i el general espartà Pausànies es va cobrir de glòria amb el triomf del seu exèrcit.

Mardoni es fortificà al costat del riu Asop confiant que els grecs serien incapaços d'unir-se contra seva. Però els atenencs van reunir 8.000 homes i es van unir a la columna espartana fins arribar al pas del Mont Citeró, des d'on es podien defensar dels perses. Mardoni va enviar la cavalleria liderada per Masist per atacar els grecs, amb la intenció de provocar els grecs per fer-los sortir a camp obert i no tenir que lluitar en la muntanya. Al final la cavalleria va tenir que fugir en retirada.

Els dos exèrcits van estar acampats l'un d'avant de l'altre durant 10 dies. En un atac, els perses van aconseguir desviar la font d'aigua dels grecs, i van capturar un comboi amb 500 caps de bestiar, obligant els grecs a traslladar el campament. Finalment Mardoni, en un consell de guerra en el que el seu general Artabazus va decidir a retirar-se a Tebes i atacar.

l'exèrcit al comandament del general Pausànies sumava 40.000 hoplites i la resta tropes lleugeres. hi havia contingents de 19 ciutats estat gregues sent els d'Atenes i Esparta els més nombrosos.

l'exèrcit al comandament del general Mardoni estava conformat per al voltant de 120.000 homes aportats per beocis, aliats asiàtics i els perses que eren el gruix.

Desprès de que els perses sabotejaran les caravanes de suministres grecs, aquets decidiren retirar-se fins al mont Citerón. El matí del 27 d'Agost, Mardoni, en veure el nou moviment grec va deixar a la seva ala dreta que combatés contra els atenencs i ell, amb el gruix de l'exèrcit i la cavalleria, es va llançar contra l'ala dreta grega formada pels Espartans. En aquest combat, la falange grega va demostrar una fortalesa increïble. La poca protecció dels perses va suposar un gran desvantange contra homes fortament armats. Mardoni va ser mort i des d'aquest moment els perses al poc temps van fugir. Pausànies havia aconseguit una victòria que camviaria el curs de la història. Per la seva banda els Atenecs, desprès d'una aferrisada lluita, van guanyar als Beocis.

La batalla de las Termópilas: el principio de una leyenda

Año 480 A.C siguiendo con la política expansionista del imperio Aqueménida, Jerjes I, emperador persa, se propuso conquistar Grecia y, tras reunir un ingente ejército de centenares de miles de hombres emprendió el viaje hacia Grecia.
Los griegos al descubrir sus intenciones enviaron un pequeño contingente para detener su avance y poder preparar un ejercito para poder presentar batalla. Atenas quería detener la invasión y lograron convencer a Leónidas I,rey de esparta para que participase en la primera linea de defensa de grecia mientras ellos se preparaban en la retaguardia.

La batalla mas importante se celebro en un lugar llamado valle de las Termópilas (Puertas Calientes, por los manantiales calientes que existían allí). Allí esperó a los persas un ejército compuesto por 300 hoplitas espartanos 500 de Tegea, otros 500 de Mantinea, 120 de Orcómeno y 1.000 hoplitas del resto de Arcadia: 400 de Corinto, 200 de Fliunte, 80 de Micenas, 700 tespios y 400 tebanos, además de 1.000 focenses y todos los locros.

Según las fuentes griegas las filas persas contaban con un total de efectivos de entre 250.000 y el millón de unidades de infantería.

Leónidas fue advertido sobre el gran número de arqueros que poseía Jerjes. Heródoto de Halicarnaso indica que se le dijo a Leónidas que «sus flechas cubrían el sol» y «volvían noche el día». Dienekes, soldado espartano, consideraba el arco como un arma poco honorable, ya que evadía el enfrentamiento cuerpo a cuerpo. Fue entonces cuando pronunció su famosa frase: «Tanto mejor; lucharemos a la sombra».

Se dice que Jerjes, al toparse con los soldados griegos, supuso que éstos se marcharían al ver la magnitud de su ejército. Pasaron cuatro días y Jerjes, impaciente, envió un emisario exigiendo a los griegos que entregasen sus armas inmediatamente para no ser aniquilados. Leónidas respondió: «Ven a buscarlas tú mismo» (Μολων λαβε). Así dio comienzo la batalla

Inicio de la batalla:

Uno a uno los persas sucumbian en el angosto desfiladero así mientras los persas perdían cientos de efectivos los griegos casi no tenían bajas. Durante las noches, Leónidas solía decirles a sus hombres: «Jerjes tiene muchos hombres, pero ningún soldado».

Frustrado Jerjes envió a sus diez mil inmortales sus fuerzas de elite llamados así por que cada vez que un inmortal moría otro corría a ocupar su lugar manteniéndose así la cifra fija de diez mil hombres, pero eso no decanto la balanza a su favor ya que el resultado seguía siendo el mismo.

Traicion

Un griego llamado Efialtes se ofreció ha mostrar a Jerjes un paso que lo llevaría a la retaguardia de los defensores de las Termopilas.

Los griegos perecieron el quinto día pero su esfuerzo no fue en vano puesto que los griegos formaron un ejercito que supero al de Jerjes en la batalla de maratón.

Estatua de Leonidas situada en el paso de las Termopilas.

Muertes inecesarias, oportunidades perdidas. 

Como sería nuestro mundo si no hubiera ocurrido esta batalla i si ambas culturas se hubieran mezclado en ese momento?