Ligiró o Aquiles

És un heroi aqueu que va participar en la guerra de Troia i que surt a la Ilíada de Homer,un poeta grec. Aquiles és fill de Tetis,una deesa, i Peleu un mortal rei de Ftia. Tetis volia fer el seu fill inmortal banyan-lo en les aigües del riu Estígia. Al submergir-lo com l'agafa del taló dret i no és va submergir va quedar com al seu únic punt dèbil. Peleu al asabentar-se es va separar de Tetis i Aquiles va anar a vieure amb el seu educador Quiró, que va ser ell qui li va posar el nom d'Aquiles perque abans es deia Ligiró.
Quan ja era més gran va anar a la cort del seu pare i va coneixer a Patrocle, qui seria el seu millor amic.
Aquiles va participar a la guerra de Troia. Ell no volia anar-hi i es va disfresar de dona juntament amb Patrocle. Els grecs per saber qui era Aquiles van portar joies i armes, totes les noies van anar a veure les joies menys dos, Aquiles i Patrocle. Els van agafar i se'ls van emportar. Aquiles va anar a la guerra amb el seu exercit. Aquiles durant la guerra es va enfadar amb Agamèmnon per treure-li la seva esclava i va deixar de lluitar. Hèctor princep de Troia desafia a Aquiles i Patrocle va anar a lluitar en nom de Aquiles. Ell al saber que Hèctor mata a Patrocle i llavors el desfia en combat singular i Aquiles el venç, passeja el seu cadaver amb un carro durant una setmana fins que el rei de Troia demana que li torni el seu fill. Paris germà de Hector amb un arc mata a Aquiles amb una flecha al taló dret.

Quiró

Quiró, (en grec antic Χείρων Kheírôn ) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega. Era fill de Cronos i Fílira i vivia al mont Pelió, d'on, com els altres centaures en va ser expulsta pels Làpites. Es va casar amb la ninfa Càriclo, i la seva filla Ocírroe va ser la mare de Pelcos.

Va ser ensenyat per Apol.lo i Àrtemis i va instruir Aquil.les entre altres i va ser un gran educador en música, art, caça, moral, medicina i cirurgia.

Cronos que estaba casat amb Rea, es va enamorar de Filira, però ella el va refusar i per escapar de Cronos es va transformar en una egua quan Cronos sen va adonar va decidir tranformarse en un cavall i aconsequir el seu objectiu, d'aquest amor forçat va neixer Quiró.

La seva fama de metge es va estendre per tota Grecia. Quiró va conèixer Peleu quan Acastos per vengarse de Peleu per una suposada traïció amorosa el va convidar a caçera, i mentres estaban caçant li va robar l'espasa que li havia donat Hefest i el va abandonar a la seva sort entre els centaures,Quiró va recuperar l'espasa i el va salvar, des d'aquell moment Quiró i Peleu van ser grans amics.

Quiró no era com els altres centaures no era rude sinó amable i no era primitiu sinó culte, era famos per la seva bellesa. Alguns dels herois més importants de la mitologia grega com Aquil.les i Jàson van ser alumnes de Quiró.

En quant a l'edat Quiró era immortal però va tenir la mala sort de que va ser ferit amb una fletxa que el seu amic Hèracles havia untat amb el verí de la Hidra de Lerna, veient que moriria li va passar la seva immortalitat a Prometeu.

Hermafrodito

Aquesta és la història d’un noi que es deia Hermafrodita, fill d'Afrodita i Hermes. Afrodita el va abandonar perquè creia que era fruit d’un adulteri i se sentía culpable, i el va deixar en el mont Ida on el van cuidar les ninfes.

A mida que el nen anava creixent es convertia en un noi de molta bellesa.
Ja era gran i va decidir recórrer les terres gregues.
Durant el trajecte, es va trobar amb moltíssima calor i es va veure obligat a parar per anar-se a refrescar en un llac.

El va veure una nàiade, anomenada Salmacis, que era l'esperit d’aquell llac, i de seguida que el va veure i el va sentir dins del llac es va sentir molt atreta per ell. Així que sense pensar-s’ho es va treure la roba i va acostar-se fins al llac dirigint-se cap a ell.

Ell la va rebutjar, però la nàiade no va desisitir. Va tornar-ho a provar quan ell s’acostava a una font d’aigua, se li va abraçar molt fort i el va arrossegar fins al fons del llac.

Mentre forcejaven, Hermafrodita anava sentint i Salmacis li anava diguent que per molta força que fes no se’n podria sortir, i va demanar als deus que mai més es tornessin a separar, que res pogués fer que ell se separés d’ella ni ella d’ell.


Els deus la van escoltar i van fer una fusio dels dos cossos convertint-los en un doble sexe.
Hermafrodita suplicà als seus pares que tothom que es banyés en aquell llac corrés la mateixa sort que ell va tenir. D'aquesta manera, tots els joves que s’hi banyessin perdríen la virilitat, i així ho van cumplir els deus.

Características del arte griego

Arte Griego
No cabe duda que el arte griego ha marcado el arte y la cultura occidental hasta nuestros días.
De Grecia parte el principio humanista y de ideal de la belleza que va a marcar a Europa durante 25 siglos.Su historia es compleja, ya que pasa por distintas etapas.
Tras las invasiones de eolios, jonios, dorios y aqueos a finales del II milenio, la civilización micénica va a desaparecer. Los eolios y los jonios van a ocupar los dos centros micénicos más importantes: Atenas y Esparta.
Se producen cambios políticos y sobre todo culturales muy importantes y comienza a asentarse una cultura de base humanística en la que el hombre es la medida de todas las cosas. Hay una explicación racional del mundo, la cultura y el arte. El arte está determinado por la vida pública, por la democracia. Grecia va a crear unas bases para la vida moderna.
Las principales características del Arte Griego son:
Es un arte que está de acuerdo con la realidad, es realista.
Es un arte que se puede estudiar por los artistas, tanto en arquitectura como en escultura.
Vamos a ver en él supervivencias creto-micénicas, una influencia oriental en los primeros momentos pero, sobre todo, aportaciones propias.
El trabajo que se lleva a cabo, en arquitectura especialmente, es un trabajo en equipo dirigido por un maestro. Esto va a hacer que éste sea un arte de una gran perfección.
Es un arte muy influido por la filosofía y donde la religiosidad está regida por un politeísmo de dioses antropomorfos, entre los que destacan Zeus y Atenea. Esto da pie a una mitología muy representada en escultura.
Es importante el desarrollo de la polis, la ciudad.
Los períodos del arte griego son:
Período geométrico: 1000 - 750 a.C., período breve que nos va a dejar pocas aportaciones.
Fase orientalizante: s. VII - principios s. VI a.C.
Período arcaico: 610 - 480 aprox. a.C. El s. VI es el momento más significativo.
Período clásico: siglos V y IV
Primera fase: estilo severo o preclásico: 480-450 a.C.
Segunda parte: estilo clásico propiamente dicho: segunda mitad del siglo V y siglo IV.
Período helenístico: 323 - s. I a.C.

La batalla de Salamina

La batalla de Salamina fue una batalla naval entre persas y griegos que supuso una parte de la derrota de los persas en la segunda guerra médica en el 480 a.C. El rey Jerjes contempló desde la costa como toda su flota perdía ante la pequeña flota griega. La flota persa era de 1207 buques de guerra. En cambio la flota griega contaba tan solo con 366 naves de las cuales 180 eran atenienses. Tesmítocles, general ateniense, envió un mensaje "falso" al rey Jerjes. El mensaje decía que no estaban de acuerdo con el lugar de la batalla y que muchos huirían, al mismo tiempo la flota ateniense se uniría a la flota persa. El general Mardonio prefería iniciar

el ataque de inmediato, pero la general Artemisia I de Caria prefería dejar que los griegos se quedaran sin suministros obligando les a salir. Ya que la flota persa no podría maniobrar en las costas de Salamina. Jerjes hizo caso a Mardonio. Los persas bloquearon los estrechos embotellando a los griegos. El resto de la flota fue a combatir contra los griegos. Los persas al entrar en el canal, como había muchas naves, las columnas empezaron a deshacerse. Para colmo de los persas por la noche la marea hizo que las corrientes los hicieran virar. Esto ayudo a los griegos ya que muchas naves persas eran blancos fáciles. Los persas ante la confusión huyeron a Falero. Los griegos por su parte no los persiguieron. Pero si acabaron con las tropas que se encontraban en la isla de Psitalia.

(Imagen: mapa de la batalla-fuente Wikipedia)

La curiosa vida de Cleòpatra

Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, va ser l'última reina d'Egipte i era una dona molt bella i dolça. Va nèixer l'any 69 aC i va morir l'any 30 aC.Era filla de Cleòpatra V Trifena I i de Ptolemeu XII Auletes a qui va heretar en el tron a l'edat de 17 anys, juntament amb el seu germà Ptolemeu XIII Filopàtor (que comptava tan sols 12 anys), que seria el seu espòs, segons requeriment de les lleis de regnat i successió del moment.Cleòpatra tenia diversos germans.Als tres anys del seu regnat, el seu germà Ptolemeu va expulsar a Cleopatra del tron i la va obligar a l'exili en Síria.Amb l'arribada de Juli Cèsar, Ptolemeu morí en una batalla i Cleopatra va ser una altre vegada la reina de d'Egipte, però també la van obligar a casar-se amb el seu germà petit.

Després de fer tot això va tornar a Roma i Cleopatra el va seguir. Cleopatra va tenir un fill amb ell i va nèixer allí el seu fill, però Juli Cèsar va ser traicionat i assasinat, llavors Cleopatra va tornar a Egipte. Marc Antoni, amic de Juli Cèsar va voler venjar la mort del seu amic però en anar cap a Egipte i demanar ajuda a Cleopatra, els dos es van enamorar, ell es va quedar a Egipte però desprès va tenir que tornar a Roma per casarse amb la germana d'Octavi nebot nèt de Juli Cèsar que també sería en el futur emperador de Roma i era amic de Juli Cèsar. Veient l'èxit que té el seu amic va decidir posar al poble romà en contra d'ell i Marc Antoni va perder la guerra en la batalla d'Actium i desprès es va suicidar. Cleopatra, víctima dels rumors que expandia Octavi els quals deien que era una bruixa, Octavi la va empresonar i ella va demanar a les seves servents que l'hi portèssin un cistell de fruites on haguès una cobra i allà va morir.