Hermes, el missatger dels déus

Hola, sóc Hermes, el missatger dels déus. Maia, la nimfa de belles trenes, que vivia al mont Cirene, va ser seduïda per Zeus i va accedir a les seves pretensions diversos cops. D'una d'aquelles unions en vaig sorgir jo. Des de ben petit ja se'm coneixien diferents dots tals com la sagacitat i l'astúcia; la principal causa d'aquests dots és l'aprenentatge que vaig fer dels avatars que el meu pare havia de realitzar per veure d'amagat la meva mare.

Un dia, quan encara era un nadó, vaig saltar del garbell on m'havia deixat la meva mare Maia perquè em servís de bressol i vaig anar per camps i prats fins que vaig arribar a la cabanya dels déus, on hi havia Apol·lo vigilant els bous. Mentre aquest estava entretingut intentant seduir una nimfa, vaig aprofitar i em vaig endur els cinquanta millors bous. Com que era de nit ningú no em va veure, però vaig tenir cura d'esborrar totes les petjades que anava fent i feia caminar els bous cap enrera per despistar a qui els busqués. Quan el dia començava ja a aclarir-se, vaig amagar els animals en una cova i vaig tornar ràpidament al meu bressol. Però Apol·lo, que tenia l'art de l'endevinació, va saber ràpidament que jo havia estat el lladre dels animals. Malgrat que jo ho negava tots els cops, la persistència d'Apol·lo em va fer dir la veritat. Un cop descoberta aquesta, em vaig posar a tocar un instrument de la meva invenció, que jo mateix havia fabricat, i la bonica melodia que vaig produir va atraure Apol·lo. Veient l'interès amb que aquest escoltava, li vaig regalar l'instrument i al poc ens vam fer amics. Apol·lo em va donar a canvi la seva vara d'or i mai més ens vam perjudicar. A partir d'aquell dia, Apol·lo es va convertir en el déu de la música, i jo vaig passar a encarregar-me de la protecció dels ramats.

També he realitzat coses bones en la meva vida. Per exemple, aquell cop en què la bruixa Circe havia convertit en porcs els companys d'Ulisses. Vaig decidir anar a trobar-me amb l'heroi, just quan volia entrar en ell palau de la malvada Circe a alliberar els seus companys. Li vaig prevenir que Circe l'enverinaria, però que si es prenia una herba que li vaig mostrar, les drogues de la maga no li farien res. Això va permetre que Ulisses obligués Circe a alliberar els seus companys de l'encanteri, i així tots van poder tornar a casa. Tot i així, la meva fama de trampós estava molt estesa i molt déus i mortals van escampar el rumor que el que havia fet no era tan bo com semblava. Els maleïts deien que m'havia confabulat amb Circe perquè retingués a Ulisses i així jo pogués aconseguir els favors de Penèlop, l'esposa de l'heroi.

La meva mania cleptòmana ha continuat malauradament en la meva vida adulta: en una ocasió vaig robar a Eros el buirac on guarda totes les seves fletxes, i el déu de l'Amor va haver d'estar un temps sense treballar; un altre cop la meva víctima va ser Afrodita, qui no va poder fer realitat el somni d'una de les seves conquestes perquè li vaig robar el seu cinturó, on guarda els seus encants. La meva mania per robar m'ha costat diferents disgustos, tals com l'expulsió de l'Olimp. Malgrat tot, Zeus mai no ha trigat gaire en perdonar-me i en permetre'm tornar amb els déus. És per això que sempre he complit les ordres del meu pare i dels altres déus sense dubtar-ho en cap moment, fins i tot les més cruels i les més innecessàries

La caja de pandora

Júpiter inventa la forma más rápida de destruir el paraíso de los hombres: la mujer. Llama a Vulcano, el dios artesano, y le pide que confeccione una imagen de bronce.
Deberá parecerse al hombre, pero, en alguna cosa deberá diferenciarse, de forma que lo encante y lo conmueva, atrasándole el trabajo y trastornando su ala.
Y cada dios ofrece alguna cosa a esa criatura, que nace para desconcertar la vida de los mortales.
Minerva que ya no se considera amiga de Prometeo porque a desafiado a sus compañeros divinos, entrega a la mujer recién creada un hermoso vestido bordado que cubre sus armoniosas formas.
Después, coloca un velo sobre el rostro sereno y adorna su delicada cabeza con una guirnalda de flores de colores.
Cuando la virgen está enteramente vestida, Afrodita le ofrece la belleza infinita y los encantos que serán fatales a los indefensos hombres.
Hermes le confiere el don de la lengua. Apolo le regala una suavísima voz.
Y así, la bella Pandora (todos los dones) está lista para cumplir su misión
Los astros iluminan la hermosa figura que se prepara para descender a la tierra.
Pero antes de enviarla a los hombres, Júpiter le entrega una caja cubierta con una tapa. En ella están todos los males y miserias destinados a asolar a los mortales: reumatismo, gota, dolores para debilitar el cuerpo humano. Y envidia, despecho, venganza, para despertarles el alma antes pura y solidaria.
Cuando Pandora llega a este mundo, encuentra a Epimeteo. En cuanto la ve, éste se encanta con ella y, conmovido recibe de sus finas manos la peligrosa caja que ella le ofrece.
Es un presente de Júpiter, declara Pandora.
Epimeteo no sospecha ni por un instante que todo el sufrimiento humano emergerá de allí.
Todavía desorientado por el deslumbramiento que le ha producido la bella figura, olvida el juramento hecho a su hermano, Prometeo, de jamás aceptar presente alguno de Júpiter.
Sin embargo en el fondo del recipiente maldito permanece un tesoro. Un sentimiento precioso que podría arruinar la venganza de los dioses y destruir definitivamente cualquier plaga: La Esperanza.
Júpiter no quiere que los hombres esperen más nada. A un gesto del dios, Pandora cierra la tapa, dejando La Esperanza en el fondo de la caja, escondida para siempre.
Y el hombre pierde su paraiso.

Hermafrodito

Aquesta és la història d’un noi que es deia Hermafrodita, fill d'Afrodita i Hermes. Afrodita el va abandonar perquè creia que era fruit d’un adulteri i se sentía culpable, i el va deixar en el mont Ida on el van cuidar les ninfes.

A mida que el nen anava creixent es convertia en un noi de molta bellesa.
Ja era gran i va decidir recórrer les terres gregues.
Durant el trajecte, es va trobar amb moltíssima calor i es va veure obligat a parar per anar-se a refrescar en un llac.

El va veure una nàiade, anomenada Salmacis, que era l'esperit d’aquell llac, i de seguida que el va veure i el va sentir dins del llac es va sentir molt atreta per ell. Així que sense pensar-s’ho es va treure la roba i va acostar-se fins al llac dirigint-se cap a ell.

Ell la va rebutjar, però la nàiade no va desisitir. Va tornar-ho a provar quan ell s’acostava a una font d’aigua, se li va abraçar molt fort i el va arrossegar fins al fons del llac.

Mentre forcejaven, Hermafrodita anava sentint i Salmacis li anava diguent que per molta força que fes no se’n podria sortir, i va demanar als deus que mai més es tornessin a separar, que res pogués fer que ell se separés d’ella ni ella d’ell.


Els deus la van escoltar i van fer una fusio dels dos cossos convertint-los en un doble sexe.
Hermafrodita suplicà als seus pares que tothom que es banyés en aquell llac corrés la mateixa sort que ell va tenir. D'aquesta manera, tots els joves que s’hi banyessin perdríen la virilitat, i així ho van cumplir els deus.