Els Centaures

En la mitologia grega el centaures eren unes criatures meitat home i meitat cavall, la tradició diu que són fills de Ixió i Nèfele( o bé Apol.lo i Estilbe.)

Segons la llegenda vivien als boscos i a les muntanyes de les regions D'Arcàdia, Èlide y Tessàlia.
Generalment són imaginats amb sis extremitats, quatre potes de cavall i dos braços d'home, encara que, a vegades, apareixen a les histories amb cames humanes i amb un cos de cavall que els surt de darrere. Es diu dells que eren rudes i de costums brutals. Menjaven la carn crua i s'emborratxaven facilment.

L'origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que vingués d'un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivien a les muntanyes, de fet en gairebé totes les seves aparición en la mitologia són descrits com un poble. Per exemple
quan lluiten amb Hèracles o quan són derrotats pels Làpites. Aquesta ultima lluita es la que surt representada en les metopes del Partenó D'Atenes.

Normalment en la mitologia només apareixen centaures mascle, però en alguna ocasió es parla de centaures femella: les Centauresses.

Degut en les seva participació en alguna historia de la mitologia alguns centaures tenen nom i personalitat propia. Alguns centaures són: Quiró, Nessos i Folos.

Foto:Un centaure i la deessa Atena

Dafne i Apol.lo segons la metamorfosi d'Ovidi

Les metamorfosis d'Ovidi, és un poema en quinze llibres que descriuen la creació i la historia del món mitològic. Un dels seus contes més coneguts és: El de Dafne (que amb grec significa llorer) i Apol.lo ( que era el déu principal de al profecia i l'endevinació, de les arts i de la música i del tir amb arc).

Apol.lo fill de Zeus i Leto, que tenia una germana bessona, Àrtemis. Dafne filla del deu-riu Peneu.

Un bon dia, Apol.lo, es va burlar d'Eros diguen-li que era un nen petit i que els nens petits no han de jugar amb fletxes ni amb armes perilloses. Eros molt enfadat i humiliat, li va llençar una de les seves fletxes, i va fer que Apol.lo s'enamores de Dafne. Però Eros, per venjanr-se d'Apo.lo li va llençar una fletxa diferent a Dafne, que fa que ella el rebutji.

Apol.lo feia tot el possible perquè Dafne s'enamorés d'ell, però ella el despreciava i estimava a la natura i no volia tenir cap espos.

Un dia Apol.lo desideix seguir de molt aprop a Dafne i capturar-la per estar sempre mes amb ella. Quan Apol.lo aconsegueix capturar-la, Dafne demana ajuda al deu-riu, que és el seu pare, i ell decideix transformar-la en un arbre. Un cop transformada, Apol.lo posa el seu cap sobre el tronc de l'arbre, que anteriorment era el seu cos, i encara pot sentir els batecs del cor de Dafne. Així que finalment Apol.lo desideix, que ja que no ha pogut tenir a Dafne com a esposa, alemnys tindra al seu arbre. Per aixó el llorer és l'arbre segrat d'Apol.lo.

A Dafne ya los brazos le crecían

y en luengos ramos vueltos se mostraban;

en verdes hojas vi que se tornaban;

los cabellos que el oro escurecían;

de áspera corteza se cubrían

los tiernos miembros que aun bullendo estaban;

los blancos pies en tierra se hincaban

y en torcidas raíces se volvían.

Aquel fue la causa de tal daño,

a fuerza de llorar, crecer hacía

este árbol, que con lágrimas regaba.

¡Oh miserable estado, oh mal tamaño,

que con llorarla crezca cada día

la causa y la razón por que lloraba!

(Garcilaso, Soneto XIII)

La caja de pandora

Júpiter inventa la forma más rápida de destruir el paraíso de los hombres: la mujer. Llama a Vulcano, el dios artesano, y le pide que confeccione una imagen de bronce.
Deberá parecerse al hombre, pero, en alguna cosa deberá diferenciarse, de forma que lo encante y lo conmueva, atrasándole el trabajo y trastornando su ala.
Y cada dios ofrece alguna cosa a esa criatura, que nace para desconcertar la vida de los mortales.
Minerva que ya no se considera amiga de Prometeo porque a desafiado a sus compañeros divinos, entrega a la mujer recién creada un hermoso vestido bordado que cubre sus armoniosas formas.
Después, coloca un velo sobre el rostro sereno y adorna su delicada cabeza con una guirnalda de flores de colores.
Cuando la virgen está enteramente vestida, Afrodita le ofrece la belleza infinita y los encantos que serán fatales a los indefensos hombres.
Hermes le confiere el don de la lengua. Apolo le regala una suavísima voz.
Y así, la bella Pandora (todos los dones) está lista para cumplir su misión
Los astros iluminan la hermosa figura que se prepara para descender a la tierra.
Pero antes de enviarla a los hombres, Júpiter le entrega una caja cubierta con una tapa. En ella están todos los males y miserias destinados a asolar a los mortales: reumatismo, gota, dolores para debilitar el cuerpo humano. Y envidia, despecho, venganza, para despertarles el alma antes pura y solidaria.
Cuando Pandora llega a este mundo, encuentra a Epimeteo. En cuanto la ve, éste se encanta con ella y, conmovido recibe de sus finas manos la peligrosa caja que ella le ofrece.
Es un presente de Júpiter, declara Pandora.
Epimeteo no sospecha ni por un instante que todo el sufrimiento humano emergerá de allí.
Todavía desorientado por el deslumbramiento que le ha producido la bella figura, olvida el juramento hecho a su hermano, Prometeo, de jamás aceptar presente alguno de Júpiter.
Sin embargo en el fondo del recipiente maldito permanece un tesoro. Un sentimiento precioso que podría arruinar la venganza de los dioses y destruir definitivamente cualquier plaga: La Esperanza.
Júpiter no quiere que los hombres esperen más nada. A un gesto del dios, Pandora cierra la tapa, dejando La Esperanza en el fondo de la caja, escondida para siempre.
Y el hombre pierde su paraiso.

Quiró

Quiró, (en grec antic Χείρων Kheírôn ) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega. Era fill de Cronos i Fílira i vivia al mont Pelió, d'on, com els altres centaures en va ser expulsta pels Làpites. Es va casar amb la ninfa Càriclo, i la seva filla Ocírroe va ser la mare de Pelcos.

Va ser ensenyat per Apol.lo i Àrtemis i va instruir Aquil.les entre altres i va ser un gran educador en música, art, caça, moral, medicina i cirurgia.

Cronos que estaba casat amb Rea, es va enamorar de Filira, però ella el va refusar i per escapar de Cronos es va transformar en una egua quan Cronos sen va adonar va decidir tranformarse en un cavall i aconsequir el seu objectiu, d'aquest amor forçat va neixer Quiró.

La seva fama de metge es va estendre per tota Grecia. Quiró va conèixer Peleu quan Acastos per vengarse de Peleu per una suposada traïció amorosa el va convidar a caçera, i mentres estaban caçant li va robar l'espasa que li havia donat Hefest i el va abandonar a la seva sort entre els centaures,Quiró va recuperar l'espasa i el va salvar, des d'aquell moment Quiró i Peleu van ser grans amics.

Quiró no era com els altres centaures no era rude sinó amable i no era primitiu sinó culte, era famos per la seva bellesa. Alguns dels herois més importants de la mitologia grega com Aquil.les i Jàson van ser alumnes de Quiró.

En quant a l'edat Quiró era immortal però va tenir la mala sort de que va ser ferit amb una fletxa que el seu amic Hèracles havia untat amb el verí de la Hidra de Lerna, veient que moriria li va passar la seva immortalitat a Prometeu.