Hermafrodito

Aquesta és la història d’un noi que es deia Hermafrodita, fill d'Afrodita i Hermes. Afrodita el va abandonar perquè creia que era fruit d’un adulteri i se sentía culpable, i el va deixar en el mont Ida on el van cuidar les ninfes.

A mida que el nen anava creixent es convertia en un noi de molta bellesa.
Ja era gran i va decidir recórrer les terres gregues.
Durant el trajecte, es va trobar amb moltíssima calor i es va veure obligat a parar per anar-se a refrescar en un llac.

El va veure una nàiade, anomenada Salmacis, que era l'esperit d’aquell llac, i de seguida que el va veure i el va sentir dins del llac es va sentir molt atreta per ell. Així que sense pensar-s’ho es va treure la roba i va acostar-se fins al llac dirigint-se cap a ell.

Ell la va rebutjar, però la nàiade no va desisitir. Va tornar-ho a provar quan ell s’acostava a una font d’aigua, se li va abraçar molt fort i el va arrossegar fins al fons del llac.

Mentre forcejaven, Hermafrodita anava sentint i Salmacis li anava diguent que per molta força que fes no se’n podria sortir, i va demanar als deus que mai més es tornessin a separar, que res pogués fer que ell se separés d’ella ni ella d’ell.


Els deus la van escoltar i van fer una fusio dels dos cossos convertint-los en un doble sexe.
Hermafrodita suplicà als seus pares que tothom que es banyés en aquell llac corrés la mateixa sort que ell va tenir. D'aquesta manera, tots els joves que s’hi banyessin perdríen la virilitat, i així ho van cumplir els deus.

Características del arte griego

Arte Griego
No cabe duda que el arte griego ha marcado el arte y la cultura occidental hasta nuestros días.
De Grecia parte el principio humanista y de ideal de la belleza que va a marcar a Europa durante 25 siglos.Su historia es compleja, ya que pasa por distintas etapas.
Tras las invasiones de eolios, jonios, dorios y aqueos a finales del II milenio, la civilización micénica va a desaparecer. Los eolios y los jonios van a ocupar los dos centros micénicos más importantes: Atenas y Esparta.
Se producen cambios políticos y sobre todo culturales muy importantes y comienza a asentarse una cultura de base humanística en la que el hombre es la medida de todas las cosas. Hay una explicación racional del mundo, la cultura y el arte. El arte está determinado por la vida pública, por la democracia. Grecia va a crear unas bases para la vida moderna.
Las principales características del Arte Griego son:
Es un arte que está de acuerdo con la realidad, es realista.
Es un arte que se puede estudiar por los artistas, tanto en arquitectura como en escultura.
Vamos a ver en él supervivencias creto-micénicas, una influencia oriental en los primeros momentos pero, sobre todo, aportaciones propias.
El trabajo que se lleva a cabo, en arquitectura especialmente, es un trabajo en equipo dirigido por un maestro. Esto va a hacer que éste sea un arte de una gran perfección.
Es un arte muy influido por la filosofía y donde la religiosidad está regida por un politeísmo de dioses antropomorfos, entre los que destacan Zeus y Atenea. Esto da pie a una mitología muy representada en escultura.
Es importante el desarrollo de la polis, la ciudad.
Los períodos del arte griego son:
Período geométrico: 1000 - 750 a.C., período breve que nos va a dejar pocas aportaciones.
Fase orientalizante: s. VII - principios s. VI a.C.
Período arcaico: 610 - 480 aprox. a.C. El s. VI es el momento más significativo.
Período clásico: siglos V y IV
Primera fase: estilo severo o preclásico: 480-450 a.C.
Segunda parte: estilo clásico propiamente dicho: segunda mitad del siglo V y siglo IV.
Período helenístico: 323 - s. I a.C.

La batalla de Salamina

La batalla de Salamina fue una batalla naval entre persas y griegos que supuso una parte de la derrota de los persas en la segunda guerra médica en el 480 a.C. El rey Jerjes contempló desde la costa como toda su flota perdía ante la pequeña flota griega. La flota persa era de 1207 buques de guerra. En cambio la flota griega contaba tan solo con 366 naves de las cuales 180 eran atenienses. Tesmítocles, general ateniense, envió un mensaje "falso" al rey Jerjes. El mensaje decía que no estaban de acuerdo con el lugar de la batalla y que muchos huirían, al mismo tiempo la flota ateniense se uniría a la flota persa. El general Mardonio prefería iniciar

el ataque de inmediato, pero la general Artemisia I de Caria prefería dejar que los griegos se quedaran sin suministros obligando les a salir. Ya que la flota persa no podría maniobrar en las costas de Salamina. Jerjes hizo caso a Mardonio. Los persas bloquearon los estrechos embotellando a los griegos. El resto de la flota fue a combatir contra los griegos. Los persas al entrar en el canal, como había muchas naves, las columnas empezaron a deshacerse. Para colmo de los persas por la noche la marea hizo que las corrientes los hicieran virar. Esto ayudo a los griegos ya que muchas naves persas eran blancos fáciles. Los persas ante la confusión huyeron a Falero. Los griegos por su parte no los persiguieron. Pero si acabaron con las tropas que se encontraban en la isla de Psitalia.

(Imagen: mapa de la batalla-fuente Wikipedia)

La curiosa vida de Cleòpatra

Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, va ser l'última reina d'Egipte i era una dona molt bella i dolça. Va nèixer l'any 69 aC i va morir l'any 30 aC.Era filla de Cleòpatra V Trifena I i de Ptolemeu XII Auletes a qui va heretar en el tron a l'edat de 17 anys, juntament amb el seu germà Ptolemeu XIII Filopàtor (que comptava tan sols 12 anys), que seria el seu espòs, segons requeriment de les lleis de regnat i successió del moment.Cleòpatra tenia diversos germans.Als tres anys del seu regnat, el seu germà Ptolemeu va expulsar a Cleopatra del tron i la va obligar a l'exili en Síria.Amb l'arribada de Juli Cèsar, Ptolemeu morí en una batalla i Cleopatra va ser una altre vegada la reina de d'Egipte, però també la van obligar a casar-se amb el seu germà petit.

Després de fer tot això va tornar a Roma i Cleopatra el va seguir. Cleopatra va tenir un fill amb ell i va nèixer allí el seu fill, però Juli Cèsar va ser traicionat i assasinat, llavors Cleopatra va tornar a Egipte. Marc Antoni, amic de Juli Cèsar va voler venjar la mort del seu amic però en anar cap a Egipte i demanar ajuda a Cleopatra, els dos es van enamorar, ell es va quedar a Egipte però desprès va tenir que tornar a Roma per casarse amb la germana d'Octavi nebot nèt de Juli Cèsar que també sería en el futur emperador de Roma i era amic de Juli Cèsar. Veient l'èxit que té el seu amic va decidir posar al poble romà en contra d'ell i Marc Antoni va perder la guerra en la batalla d'Actium i desprès es va suicidar. Cleopatra, víctima dels rumors que expandia Octavi els quals deien que era una bruixa, Octavi la va empresonar i ella va demanar a les seves servents que l'hi portèssin un cistell de fruites on haguès una cobra i allà va morir.

L'Acròpoli d'Atenes

L'Acròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important. L'Acròpoli era, literalment, la ciutat alta , hi era a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensiva i com seu dels principals llocs de culte.
La d'Atenes està situada sobre un turó a uns 165 metres per sobre del nivell de la ciutat. També és coneguda com Cecròpia en honor del llegendari home serp Cècrops rei d'Atenes.

L'entrada a l'Acròpoli es realitza per una porta monumental anomenada els Propileus, Al costat dret i frontal dels Propileus es troba el Temple de Nike Àptera Una gran estàtua de bronze d'Atena, construïda per Fídies, es trobava originàriament al centre. A la dreta d'on s'alçava aquesta estàtua es troba el Partenó o Temple d'Atena Pàrtenos. A l'esquerra i al final de l'Acròpoli hi ha l'Erectèon amb la seva cèlebre stoà o tribuna sostinguda per sis cariàtides.
També es troben a l'Acròpoli les restes d'un teatre a l'aire lliure anomenat el Teatre de Dionís on van estrenar les seves tragèdies Aristòfanes Èsquil y Sòfocles

Salmacis

Salmacis era una ninfa frigia que amaba a Hermafrodito.

Salmacis era una de las ninfas de frigia que habían criado a Hermafrodito. Salmacis, se enamoro de el, sin embargo el la rechazó. Un día Hermafrodito se desvistió y se lanzó a nadar al lago donde vivía Salmacis, esta se abrazó a él forcejeando mientras rogaba a los dioses que nunca se separaran. Los dioses le concedieron su deseo y ambos cuerpos se fusionaron en uno solo.

Hermafrodito por su parte suplicó que el lago donde sucedió la metamorfosis arrebatara la virilidad a todo el que se bañara en él. Este deseo también le fue concedido.