Sempre s’ha considerat que la moda és un plaer frívol i egoista que reafirma la vanitat del ser humà i el divideix en classes socials segons la vestimenta. Però la moda és molt més que això, la moda parla de la societat, mostra els elements importants d’una cultura i de com viu la gent . Es desenvolupa en un context històric determinat i de com aquest influeix en la vestimenta.
Vestir-se pot significar cobrir la realitat, disfressar-la i crear una distància entre la veritat i la seva revelació. De totes maneres la roba és un reflex de l’estructura social. El vestit pot indicar elements tal com l’activitat que realitza una persona, la hora del dia que s’utilitza, l’ocasió específica, el gènere sexual...
Els grecs creen el criteri clàssic de la bellesa que reflecteix l’harmonia entre les parts. L’harmonia, l’ordre i la simetria són una propietat objectiva de les coses. L’harmonia s’aconsegueix amb una organització proporcionada i matemàtica. Les qualitats de mesura i proporció constitueixen bellesa . La mesura, tan estretament vinculada a la bellesa, es troba també estretament vinculada a la bondat i a la virtut.
La constant de disseny grec és utilitzar bandes amb motius decoratius d’origen arquitectònic. La túnica t’heretes eren dos trossos de tela rectangulars i units entre sí. L’himation és un mantell grec, de disseny rectangular que es col·locava sobre el cos o el cap per protegir-se del fred. Els filòsofs grecs l’utilitzaven com a vestit bàsic, cenyit sobre el cos i cobrint l’espatlla esquerra. Aquesta peça reflectia el criteri de simplicitat que promou la cultura grega com a símbol de l’elegància.
Com a peça normal, els homes vestien una simple túnica que podia variar de mida en funció del seu us. Portaven una espatlla al descobert i s’ajustava a la cintura amb un cinturó de pell. Les túniques curtes eren utilitzades per realitzar treballs mentre que les llargues s’utilitzaven en situacions especials. Les dones portaven nombrosos complements per guarnir els vestits.
Si ens fixem per exemple en l’Auriga de Delfos veiem que es dona més importància al concepte que a la forma bella. El vestit és una llarga túnica fins als peus lligada amb un cinturó. El vestit és d’extrema senzillesa, els plecs són suaus i flexibles, reflecteix el comportament d’un teixit autèntic.
Els romans foren el poble que va obtenir més poder en l’antiguitat clàssica. Van crear el més gran imperi del món antic. La joieria era abundant. A partir de l’època imperial, per l’alt nivell de vida que havien aconseguit els romans, es tornen sofisticats a nivell d’accessoris i indumentària, tant femenina com masculina.
Vestir-se pot significar cobrir la realitat, disfressar-la i crear una distància entre la veritat i la seva revelació. De totes maneres la roba és un reflex de l’estructura social. El vestit pot indicar elements tal com l’activitat que realitza una persona, la hora del dia que s’utilitza, l’ocasió específica, el gènere sexual...
Els grecs creen el criteri clàssic de la bellesa que reflecteix l’harmonia entre les parts. L’harmonia, l’ordre i la simetria són una propietat objectiva de les coses. L’harmonia s’aconsegueix amb una organització proporcionada i matemàtica. Les qualitats de mesura i proporció constitueixen bellesa . La mesura, tan estretament vinculada a la bellesa, es troba també estretament vinculada a la bondat i a la virtut.
La constant de disseny grec és utilitzar bandes amb motius decoratius d’origen arquitectònic. La túnica t’heretes eren dos trossos de tela rectangulars i units entre sí. L’himation és un mantell grec, de disseny rectangular que es col·locava sobre el cos o el cap per protegir-se del fred. Els filòsofs grecs l’utilitzaven com a vestit bàsic, cenyit sobre el cos i cobrint l’espatlla esquerra. Aquesta peça reflectia el criteri de simplicitat que promou la cultura grega com a símbol de l’elegància.
Com a peça normal, els homes vestien una simple túnica que podia variar de mida en funció del seu us. Portaven una espatlla al descobert i s’ajustava a la cintura amb un cinturó de pell. Les túniques curtes eren utilitzades per realitzar treballs mentre que les llargues s’utilitzaven en situacions especials. Les dones portaven nombrosos complements per guarnir els vestits.
Si ens fixem per exemple en l’Auriga de Delfos veiem que es dona més importància al concepte que a la forma bella. El vestit és una llarga túnica fins als peus lligada amb un cinturó. El vestit és d’extrema senzillesa, els plecs són suaus i flexibles, reflecteix el comportament d’un teixit autèntic.
Els romans foren el poble que va obtenir més poder en l’antiguitat clàssica. Van crear el més gran imperi del món antic. La joieria era abundant. A partir de l’època imperial, per l’alt nivell de vida que havien aconseguit els romans, es tornen sofisticats a nivell d’accessoris i indumentària, tant femenina com masculina.
El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. Com a amfiteare, tenia la funció d’albergar espectacles de caràcter més popular (lluites amb homes i feres i naomàquia).
