La batalla de Salamina

La batalla de Salamina fue una batalla naval entre persas y griegos que supuso una parte de la derrota de los persas en la segunda guerra médica en el 480 a.C. El rey Jerjes contempló desde la costa como toda su flota perdía ante la pequeña flota griega. La flota persa era de 1207 buques de guerra. En cambio la flota griega contaba tan solo con 366 naves de las cuales 180 eran atenienses. Tesmítocles, general ateniense, envió un mensaje "falso" al rey Jerjes. El mensaje decía que no estaban de acuerdo con el lugar de la batalla y que muchos huirían, al mismo tiempo la flota ateniense se uniría a la flota persa. El general Mardonio prefería iniciar

el ataque de inmediato, pero la general Artemisia I de Caria prefería dejar que los griegos se quedaran sin suministros obligando les a salir. Ya que la flota persa no podría maniobrar en las costas de Salamina. Jerjes hizo caso a Mardonio. Los persas bloquearon los estrechos embotellando a los griegos. El resto de la flota fue a combatir contra los griegos. Los persas al entrar en el canal, como había muchas naves, las columnas empezaron a deshacerse. Para colmo de los persas por la noche la marea hizo que las corrientes los hicieran virar. Esto ayudo a los griegos ya que muchas naves persas eran blancos fáciles. Los persas ante la confusión huyeron a Falero. Los griegos por su parte no los persiguieron. Pero si acabaron con las tropas que se encontraban en la isla de Psitalia.

(Imagen: mapa de la batalla-fuente Wikipedia)

La curiosa vida de Cleòpatra

Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, va ser l'última reina d'Egipte i era una dona molt bella i dolça. Va nèixer l'any 69 aC i va morir l'any 30 aC.Era filla de Cleòpatra V Trifena I i de Ptolemeu XII Auletes a qui va heretar en el tron a l'edat de 17 anys, juntament amb el seu germà Ptolemeu XIII Filopàtor (que comptava tan sols 12 anys), que seria el seu espòs, segons requeriment de les lleis de regnat i successió del moment.Cleòpatra tenia diversos germans.Als tres anys del seu regnat, el seu germà Ptolemeu va expulsar a Cleopatra del tron i la va obligar a l'exili en Síria.Amb l'arribada de Juli Cèsar, Ptolemeu morí en una batalla i Cleopatra va ser una altre vegada la reina de d'Egipte, però també la van obligar a casar-se amb el seu germà petit.

Després de fer tot això va tornar a Roma i Cleopatra el va seguir. Cleopatra va tenir un fill amb ell i va nèixer allí el seu fill, però Juli Cèsar va ser traicionat i assasinat, llavors Cleopatra va tornar a Egipte. Marc Antoni, amic de Juli Cèsar va voler venjar la mort del seu amic però en anar cap a Egipte i demanar ajuda a Cleopatra, els dos es van enamorar, ell es va quedar a Egipte però desprès va tenir que tornar a Roma per casarse amb la germana d'Octavi nebot nèt de Juli Cèsar que també sería en el futur emperador de Roma i era amic de Juli Cèsar. Veient l'èxit que té el seu amic va decidir posar al poble romà en contra d'ell i Marc Antoni va perder la guerra en la batalla d'Actium i desprès es va suicidar. Cleopatra, víctima dels rumors que expandia Octavi els quals deien que era una bruixa, Octavi la va empresonar i ella va demanar a les seves servents que l'hi portèssin un cistell de fruites on haguès una cobra i allà va morir.

L'Acròpoli d'Atenes

L'Acròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important. L'Acròpoli era, literalment, la ciutat alta , hi era a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensiva i com seu dels principals llocs de culte.
La d'Atenes està situada sobre un turó a uns 165 metres per sobre del nivell de la ciutat. També és coneguda com Cecròpia en honor del llegendari home serp Cècrops rei d'Atenes.

L'entrada a l'Acròpoli es realitza per una porta monumental anomenada els Propileus, Al costat dret i frontal dels Propileus es troba el Temple de Nike Àptera Una gran estàtua de bronze d'Atena, construïda per Fídies, es trobava originàriament al centre. A la dreta d'on s'alçava aquesta estàtua es troba el Partenó o Temple d'Atena Pàrtenos. A l'esquerra i al final de l'Acròpoli hi ha l'Erectèon amb la seva cèlebre stoà o tribuna sostinguda per sis cariàtides.
També es troben a l'Acròpoli les restes d'un teatre a l'aire lliure anomenat el Teatre de Dionís on van estrenar les seves tragèdies Aristòfanes Èsquil y Sòfocles

Salmacis

Salmacis era una ninfa frigia que amaba a Hermafrodito.

Salmacis era una de las ninfas de frigia que habían criado a Hermafrodito. Salmacis, se enamoro de el, sin embargo el la rechazó. Un día Hermafrodito se desvistió y se lanzó a nadar al lago donde vivía Salmacis, esta se abrazó a él forcejeando mientras rogaba a los dioses que nunca se separaran. Los dioses le concedieron su deseo y ambos cuerpos se fusionaron en uno solo.

Hermafrodito por su parte suplicó que el lago donde sucedió la metamorfosis arrebatara la virilidad a todo el que se bañara en él. Este deseo también le fue concedido.

La batalla de Platea

La batalla de Platea va tenir lloc el 27 d'agost de 479 a.C. Es van enfrontar els exèrcits perses i grecs durant vuit dies als marges del riu Asop i als voltants de Platea i en les faldes del mont Citeró. Aquesta batalla pertany a la Segona Guerra Mèdica entre perses i grecs. Hi va morir el general Mardoni comandant de l'exèrcit persa i el general espartà Pausànies es va cobrir de glòria amb el triomf del seu exèrcit.

Mardoni es fortificà al costat del riu Asop confiant que els grecs serien incapaços d'unir-se contra seva. Però els atenencs van reunir 8.000 homes i es van unir a la columna espartana fins arribar al pas del Mont Citeró, des d'on es podien defensar dels perses. Mardoni va enviar la cavalleria liderada per Masist per atacar els grecs, amb la intenció de provocar els grecs per fer-los sortir a camp obert i no tenir que lluitar en la muntanya. Al final la cavalleria va tenir que fugir en retirada.

Els dos exèrcits van estar acampats l'un d'avant de l'altre durant 10 dies. En un atac, els perses van aconseguir desviar la font d'aigua dels grecs, i van capturar un comboi amb 500 caps de bestiar, obligant els grecs a traslladar el campament. Finalment Mardoni, en un consell de guerra en el que el seu general Artabazus va decidir a retirar-se a Tebes i atacar.

l'exèrcit al comandament del general Pausànies sumava 40.000 hoplites i la resta tropes lleugeres. hi havia contingents de 19 ciutats estat gregues sent els d'Atenes i Esparta els més nombrosos.

l'exèrcit al comandament del general Mardoni estava conformat per al voltant de 120.000 homes aportats per beocis, aliats asiàtics i els perses que eren el gruix.

Desprès de que els perses sabotejaran les caravanes de suministres grecs, aquets decidiren retirar-se fins al mont Citerón. El matí del 27 d'Agost, Mardoni, en veure el nou moviment grec va deixar a la seva ala dreta que combatés contra els atenencs i ell, amb el gruix de l'exèrcit i la cavalleria, es va llançar contra l'ala dreta grega formada pels Espartans. En aquest combat, la falange grega va demostrar una fortalesa increïble. La poca protecció dels perses va suposar un gran desvantange contra homes fortament armats. Mardoni va ser mort i des d'aquest moment els perses al poc temps van fugir. Pausànies havia aconseguit una victòria que camviaria el curs de la història. Per la seva banda els Atenecs, desprès d'una aferrisada lluita, van guanyar als Beocis.

Un altre inici...

Esteu a punt de començar una matèria nova que es diu Cultura Clàssica, es a dir, la cultura dels grecs i romans antics.
Quin interès pot tenir al segle XXI conèixer aspectes d'uns pobles que visquèren fa molt i molts segles?
Tot i que ho farem d'una manera diferent, pots veure en aquest video com ho justifica un professor de cultura clàssica del país valencià:



Els aspectes de la cultura greco-romana que estudiarem, i altres que cercareu pel vostre compte, seràn objecte dels treballs que publicareu en aquest blog: un mínim de cinc durant el trimestre.
A més, haureu de fer comentaris als treballs dels vostres companys.
Però, no et preocupis: abans de res aprendrem com es fa servir un blog i totes les utilitats de que disposa.

Per tant, benvinguts al món dels nostres avantpassats: segur que la cultura clàssica us enganxarà!