divendres, 23 de gener del 2009

La batalla de las termopilas

En el año 480 aC el rey persa Jerjes volvió a atacar Grecia con un ejército de 2000000 de hombres, aunque los espartanos, inferiores en número, tenian mejor estrategia tactica i de armamento. Los dos ejercitos se encontraron en el paso de las Termópilas, los 300 espartanos iban acompañados por 400 tebanos i 700 soldados de tespia. Todos los griegos se unieron para formar una enorme falange de 1400 hombres liderados por Leónidas. Al cabo de un rato de lucha i ante la brutal paliza de los griegos a los persas, Jerjes intentando volver a gamar envió a su guardia de honor, los inmortales. Estas tropas concentraban 10000 unidades pero fueron rechazados con inumerables bajas. Al mismo tiempo la flota griega estaba ganando a la persa en Eubea. La resistencia griega fue debida a que el pequeño paso no dejaba maniobrar a la multitud persa, pero aún asi ganaron la batalla los persas, aunque con un proporción de bajas mucho mayor, lo que dejo una gran sensación de miedo a los persas. Leònidas fue crucificado, los espartanos i los tesipeos masacrados, i algunos tebanos esclavizados. Sobrevivieron 2 griegos, Alejandro i Antigono, de los cuales algunos piensan que volvieron a Esparta.

Zeus

En la Mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Jupiter. Va lluitar contra el seu pare recolzat per la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. La paraula catalana déu prové precisament del grec Zeus, passant pel llatí deum.

Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganamides. Una de les seves dones era mnedeise, deesa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Tepsicore, Polimnia, Melponeme, Talia, Cal'liope, Urania, Clio i Èrato. Alguna de les seves conquestes femenines són alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.

L'antiga cartago

 Cartago va ser una colònia fenícia, fundada, , l'any 814 aC . La ciutat es va establir mitjançant la compra de territoris als nadius, pels quals es va pagar un tribut durant segles. Va col·laborar estretament amb la colònia fenícia d'Útica, fundada 287 anys abans. Segons la llegenda, la seva creixent prosperitat va provocar l'atac d'Hiarbes, rei dels númides, que va oferir a Dido, la fundadora i germana del rei Pigmalió de Tir, o bé casar-se amb ell, o la guerra, i ella, fidel al seu espòs, es va suïcidar.

 De l'època cartaginesa no es coneixen vestigis de la ciutat, arrasada pels romans el 146 aC, a la fi de la tercera guerra púnica, després d'un setge desesperat i famós. En resten, però, l'estructura del port, un santuari anomenat arbitràriament de Salambó.





dimecres, 21 de gener del 2009

Pompeia i l'eruoció del Vesuvi

Pompeia era una ciutat de l'antiga Roma construida a prop de la costa.

Va ser destruida per l'erupcio del Vesuvi al 24 d'Agost a l'any 79 d.C.

Va ser fodada per els Oscs al segle VII a.C, estava situada a prop de la costa i a pocs quilometres del Vesuvi. Era una ciutat amb força comers, però no gaire religiose perquè es pensaven que l'erupcio del Vesuvi va ser pruvucada per el Déu Jupiter per no haver-li recunstruit el temple.

Al 24 d'Agost del 79d.C al voltant de la 13:00 del migdia el Vesuvi va entra en erupcio,els evitants que estavan en les seves cases es pensaven que era un castic del Déus.

El vulca en entra en erupcio va trenca una roca que bloquejava el Vesuvi i va surtir un inmens nuvol de gasos en forma de pi. Els gasos el cap d'unes hores es va solidificar i van comenzar a ploura petites roques volcàniques sobre la ciutat de Popeia, els habitans espantats van fugir a la platja i els que no ho van fer i es van quedar a dintre les cases van morir degut que el pes de les pedres el i va fer caure el taulat a sobre. A la ciutat de Misenum va arrivar una carta damenant ajuda i van enviar una flota de baixells, però per culpa dels gasos del vulcà van haver de siguir fins arrivar a una altra ciutat. Els havitants de la platja al cap d'unes hores van morir per un gas de més de 100 graus.

dilluns, 19 de gener del 2009

el sorgiment de grecia

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'edat fosca que havia succeït la civilització micènica. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escriptura micènica havia estat oblidada. Els grecs, però, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van començar a realitzar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en petites comunitats autònomes, un patró imposat per la geografia de la península on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.

En progressar econòmicament Grècia, la seva població va començar a créixer més enllà de la seva capacitat agrícola en base a les terres de conreu disponibles. D'acord a l'historiador Mogens Herman Hansen la població grega es va incrementar de 700.000 a gairebé 10 milions del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un període de 250 anys d'expansió, en què els grecs van establir colònies en totes direccions. A l'est, la costa egea d'Àsia Menor va ser la primera a ser colonitzada; després seria Xipre i les costes de Tràcia, el mar de Màrmara i la costa sud del mar Negre. Gradualment, la colonització grega a l'est va arribar al territori de la Ucraïna actual. A l'oest les costes d'Albània, Sicília i el sud de la península itàlica van ser colonitzades, així com les costes de França, Còrsega, i el nord-est de la península ibèrica. Al sud es van fundar colònies a Egipte i Líbia. Les ciutats actuals de Siracussa, Nàpols, Marsella i Istambul van tenir llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, Neapolis, Massilia i Bizantium.

Al segle VI aC el món grec s'havia convertit en una àrea cultural i lingüística molt més gran que no pas l'àrea geogràfica de la Grècia actual. Les colònies gregues, encara que no eren unides políticament, mantenien enllaços culturals, religiosos i comercials entre elles. Els grecs, a casa seva i a les colònies s'organitzaven com a comunitats independents i les ciutats, les polis, es van convertir en la unitat bàsica de govern grec.

Durant aquest període es va produir un desenvolupament important a tot el món grec, acompanyat del creixement del comerç i la manufactura. També es va produir un millorament important dels estàndards de vida de la població general. Alguns estudis estimen que la grandària mitjana de les cases gregues va ser cinc vegades més gran el 300 aC que el 800 aC, la qual cosa suggereix un creixement en la renda mitjana de la població. Al segle IV aC., el món grec era el territori més desenvolupat i avançat del món. D'acord als historiadors econòmics, era una de les economies preindustrials més avançades. El salari diari d'un treballador grec era, en termes de grans (13 kg), més de quatre vegades més gran que no pas el salari d'un egipci (3 kg).

divendres, 2 de gener del 2009

L'ODISEA

L'Odissea : És un dels grans poemes èpics grecs atribuït a Homer.
És divideix en 3 parts:


  1. El viatge de Telèmac.
  2. Les aventures de Ulisses.
  3. La vengança de Ulisses.

Totes aquestes aventures van ser escrites al segle 9 a.C ,. i escriuré sobre algunes les aventures de Ulisses.
Totes aquestes aventures comença des de la Guerra de Troia , fins a la la arribada de Ulisses a Ítaca , a la seva pàtria on tots l'esperen amb gran entusiasme.
L'Odissea és considera un dels poemes fundacionals del cànon de la literatura continental.