ODISSEU

En la mitologia grega, Odisseu era un heroi, rei de Ítaca, conegut pel seu enginy i astúcia. Era fill de Laertes i Anticlea, estava casat amb Penèlope i era el pare de Telèmac. És l'heroi de l'Odissea de l'escriptor grec Homer i un dels personatges principals de la Ilíada, del mateix autor.

En la mitologia romana se'l coneix com a Ulisses.Quan es reclutaven homes per anar a Troia, Agamèmnon i Palamedes van anar-lo a buscar però ell no volgué acompanyar-los. Finalment, després d'una argúcia amb el seu fill Telèmac, fou obligat a anar a la guerra de Troia amb les seves tropes.

Va participar a la guerra lluitant amb els aqueus i contra els troians. Va acompanyar Aquil·les en diferents expedicions a ciutats veïnes de Troia. Durant el setge, va enemistar-se fortament amb Palamedes d'Eubea, l'altre geni de l'expedició. Odisseu va inventar-se una treta amb la qual es va acusar de traïció a Palamedes i fou executat. També es va barallar amb el Gran Àjax per l'armadura d'Aquil·les.

Cap al final de la guerra, se li va acudir l'estratègia que finalment donaria la victòria als aqueus. Aquesta consistia en construir un enorme cavall de fusta buit per dins. A l'interior del cavall s'hi van amagar uns quants guerrers aqueus i es va deixar a les portes de Troia.

Mentrestant, els aqueus anunciaven que desistien de prendre Troia i simulaven la seva partida. Un cop els aqueus van haver marxat, els troians, sense sospitar l'engany, van entrar el cavall a la ciutat. A la nit, els guerrers aqueus van sortir de l'interior del cavall i van obrir les portes de la ciutat. Al mateix moment, l'exèrcit aqueu va tornar i la ciutat va ser presa.

DIONÍS

En la mitologia grega, Dionís és el déu del vi, del teatre, del desenfrentament i de les festes i banquets, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

MITOLOGIA GREGA

Dionís és fill del déu Hèrcules i shamanta, una mortal filla de cadne, rei de Tabes.Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial.

En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.

Quan Dionís va néixer, Hera, la esposa de Zeus entrà en còlera i demanà als Titans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugiren els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit i ficant els seus a cuinar.

Ara bé, la seva avia, Gea, mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.
Dionís va rescatar la seva mare dels inferns per traslladar-la a l'Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tione.

DIONÍS I EL SEUS DEVOTS

Cap retrat literari d'una divinitat grega és equiparable amb el poder hipnòtic de les Bacants d'Eurípides. La trama gira al voltant del rei tebà Penteu, que no vol reconèixer un "foraster" arribat fa poc d'Orient que es autor de diversos prodigis. Tota la comunitat està alterada quan el foraster indueix a les dones de la ciutat per deixar els seus hogars i adorar un nou déu, Dionís, prop de la muntanya de "Citerón".

Les dones son guiades per Ino, Autónoe i Aguae les tres germanes de Sémele, la mare de Dionís; Dionís las ha tornat boges per negar que el pare del fil de Sémele és en realitat Zeus. El foraster que no és altre que Dionís, es venja fent que Aguae desmembri al seu fill membre a membre en una orgía d'inexplicable violència. Qüasi totes les característiques mitològiques principals de Dionís hi són a les Bacants. La bogeria que indueix és més col·lectiva que individual, un fet que simbolitzan els grups de devots que estàn al voltant de Dionís. Ell està vinculat a l'estat d'èxtasi, que literalment significa estar fora de sí. és la classe de déu que, en virtut del seu caràcter subversiu, primer provoca resistència y després la trenca sense remordiments.
Una de les figures que segueixen el déu és la de les ménades, grup femení que acostumaba a fer ritus obscurs i cruels com el desmembrament d'animals.
Menys temibles eren els seguidors masculins del déu, els grotescos sàtirs. Habitualment perseguien nimfes o ménades per satisfer els seus desitjos sexuals. El més lleig de tots era Silé, el ancià cap, que estaba ebri qüasi sempre.