EXERCIT ROMÀ

L'exercit romà era l'exercit de l'antiga romà i va fer possible que la civilització de l'antigaa romà domines tota la Mediterraania. I tenia diferents unitats: la infanteria pesada era la principal unitat de la legió estava formada per soldats capaços de portar el seu equipament. Segons la experiencia es distribuien en hastati o braus(hastatus era el soldat més jove), prínceps (princeps era el soldat entorn de trenta anys) i triarii o triarios (triarius era el veterà).
La infanteria lleugera o velites no tenia una organització ni funció precises. La seva actuació s'ajustava a les necessitats de la batalla. Eren un cos de gran lleugeresa i mobilitat que feia que en moltes ocasions fossin els que més baixes infligien a l'enemic. En general no eren ciutadans romans, sinó aliats (allae que, fins al segle III aC es reduïen aproximadament a la Itàlia actual).
La cavalleria lleugera o equites estava format per genets experts que, al comandament dels seus oficials, solien atacar pels flancs. En carregar pels flancs i per la rereguarda, sorprenien l'enemic i pressionaven fins a acorralar-lo. I un bon armament El tronc es protegia amb una cuirassa completa (frontal i esquena) de la qual hi va haver diversos tipus. La cuirassa més cara eren dues peces de metall que protegien completament el tronc. Pel seu preu i vistositat estaven pràcticament reservades als oficials i a la Guàrdia Pretoriana.
La cuirassa d'escames estava formada per petites peces de metall o os superposades i unides per filferro.
La lorica hamata era una cota de malla.
La lorica segmentata estava formada per fullsfulles de metall allargats. Proporcionava major protecció que la lorica hamata i permetia més mobilitat.
Per protegir el ventre utilitzaven un cinturó de cuir, amb tires penjants per protegir les cuixes.
L'escut podia ser de bronze o de fusta recoberta de cuir, i la seva forma rodona, oblonga o semicircular o cilíndrica
El casc protegia el nas, galtes i coll. El dels oficials portava un plomall.
El calçat consistia en unes sandàlies fortes, amb tatxes a la sola, de gran resistència en les llargues marxes.
Les armes eren un pilum pesat, un pilum lleuger, el gladius i un punyal de doble tall.
A més portaven una motxilla amb objectes personals, aigua i racions per a un mínim de tres dies.

COLISSEUM DE ROMA

El colisseum va ser el gran amfiteatre de Roma. Conegut originalment com l'Amfiteatre Flavi, passà a ser anomenada Colosseum per l'exitencia d'una gran estàtua, el Colós de Neró, que estava ubicada al seu costat, estàtua que posteriorment va ser modificada i no ha arribat als nostres dies.
En l'antiguetat posseïa un aforament per a 50.000 espectadors, amb vuitanta files de grades.
Els que estaven prop de a sorra eren l'Emperador i els senadors, i a mesura que es pujava se situaven els estrats inferiors de la societat. Al colisseu tenien lloc combats entre gladiadors, baralles d'animals i altres espectacles. Es va contruir just a l'est del Fòrum Romà i va ser el més gran mai construït l'Imperi Romà. Es va completar l'any 80 sota el govern de l'emperador Titus, i va ser modificat durant el regnat de Domicià.


El colisseum es va usar durant gairebé 500 anys, celebrant els últims jocs de la història en el segle VI, bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fixada l'any 476.
Encara que l'estructura està seriosament danyada a causa dels terratrèmols i els picapedres, el colisseum sempre ha estat vist com una icona de la Roma Imperial i és un dels exemples més ben conservays de l'arquitectura romana.
És una de les atraccions turístiques més populars de la moderna Roma i encara està molt lligat a l'Església Catòlica Romana, per la qual cosa el papa encapçalada el viacrucis fins l'amfiteatre cada Divendres Sant.
El 7 de juliol de 2007 va ser reconeguda com una de les Noves set Marevelles del món modern.