dilluns, 9 de març del 2009

*EL Mite de Hefes*

En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.
Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només
Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va explusar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va créixer.
Prenent com a base argila, Hefest va crear a la primera dona, que va rebre per nom
Pandora.
Hefest va anar creixent i es va fer un hàbil artesà en l'elaboració del ferro i altres metalls. Es creia que el taller d'Hefest estava situat sota
l'
Etna. Hefest, utilitzant els seus coneixements, elaborava per a les seves mares adoptives belles joies. Va succeir que Tetis, la seva mare adoptiva, va acudir a una festa a l'Olimp lluint una preciosa joia que havia estat confeccionada per Hefest; l'adorn va despertar l'enveja de les deesses, especialment d'Hera, qui va obtenir de Tetis el nom de l'orfebre. Hera li va demanar a l'Hefest que retornés a l'Olimp, desig que no va obtenir, a pesar dels precs que Tetis i els déus van fer a Hefest; fins que va intervenir el déu Dionís, qui mitjançant una poció va aconseguir la promesa d'Hefest d'acudir a la convocatòria d'Hera, no obstant el déu de la farga va quedar contrariat per la paraula donada en contra de les seves voluntats, per això va enviar a Hera un tron d'or del que una vegada que s'hi va haver assegut, la seva mare no va poder aixecar-se; així que Hefest, amo de la situació, va imposar severes condicions per a retornar a la llar dels déus, una de les quals era contraure matrimoni amb Afrodita, deessa de l'amor. Uns altres sostenen que la deessa de la bellesa va estar disposada a ser esposa de l'Hefest a canvi de que fabriqués per a ella un collaret semblant al de la nereida Tetis.
No obstant això,
Afrodita li va ser infidel pels seus amors amb Ares, el déu de la guerra; quan Hefest va tenir notícia d'aquestes relacions, va preparar un parany: va teixir una xarxa de plata gairebé invisible i la va col·locar sobre el llit on anaven a jeure Ares i Afrodita. Quan la xarxa va atrapar als amants i aquests van començar a cridar, Hefest es va presentar de seguida cridant a tots els déus per a denunciar l'adulteri. *Hesiodor conta que el succés va ser motiu de gran algaravia a l'Olimp.Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la intel·ligència manual. Va elaborar el collaret que va regalar a Hermione, el cetre d'Agamèmnon i els autòmates que treballaven

divendres, 6 de març del 2009

Una mica d'història



El Partenó és un temple del segle V aC consagrat a la deessa Atena Pàrtenos. És el monument més antic de l'Acròpoli d'Atenes Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates supervisats per Fídies. El Partenó és un dels principals temples dòrics que es conserven, el monument més important de la Grecis classica i se'l considera com una de les obres arquitectoniques més belles.






Mides i formes



La planta és rectangular, disposa de vuit columnes frontals i disset laterals i mesura 67,50 x 30,95 m. Als costats estrets i passada aquesta primera línia de columnes trobem dos pòrtics hexàstils (6 columnes) Es pot observar que la relació proporcional de moltes parts del temple és de 4 a 9. Es manifesta aquesta proporció entre l'amplada i la longitud del conjunt; entre l'amplada de les columnes i la distància entre aquestes, entre l'ample i el llarg de la cel·la i entre l'alçada fins a la cornisa i l'ampla de la façana.



El Partenó constava de dues sales una gran, la naos (o cel·la), i una més petita, l'opistòdomos que estaven separades per una paret. Això converteix el Partenó en un temple doble (inèdit fins aquell moment) i que feien necessàries les dues façanes d'accés, amb un pòrtic cadascuna.

dilluns, 2 de març del 2009

Licaó, el primer home llop

Licaó, va ser rei d’Arcàdia, fill de Pelasg i de Melibea, Cilene o Deyanira.

Tot va començar quan Licaó va succeir al seu pare. Al principi era un rei molt religiós, molt estimat pel seu poble i va fundar la ciutat de Licosura, una de les més antigues de Grècia i en aquesta va edificar un temple en honor a Zeus (Zeus Lici). Però impulsat per la seva apassionada religiositat va començar a realitzar sacrificis humans, el que va degenerar la seva posterior metamorfosis.

Ovidi afirma que Licaó sacrificava a tots els estrangers que arribaven a casa seva:

Quan Zeus es va assabentar d'aquest despropòsit, Zeus es va fer passar per un peregrí i es va hostatjar al el seu palau. Licaó es va preparar per assassinar-lo, però alertat per algunes senyals divines, va voler assegurar-se abans de que l'hoste no fos un Déu, com afirmaven els seus temorosos súbdits. Per comprovar-ho va fer cuinar la carn d'una de les seves víctimes o d'un esclau, i li ho va servir a Zeus. Aquest es va enfadar tant que va cremar el seu palau que havia vist tanta crueltat i amb Licaó...

"Jo amb el meu foc portaré el regne destruït davant de la casa dels Deus, Deus dignes del seu senyor". Licaó va fugir atemorit fins que es va trobar a la seguretat d'un silenciós camp. Estant allà, va començar a udolar, no podia parlar. La seva roba s'havia transformat en cabells eriçats, transformant-se així el un llop.

Ell tenia encara una gran bogeria per matar i seguia mantenint moltes de les seves característiques originals. Tenia el mateix cabell gris, el seu rostre mostrava la mateixa violència i els seus ulls brillaven com abans. El malvat Licaó s'havia convertit en el primer i el més famós d'homes llop.

Licaó, s’explica que va tenir molts descendents (alguns autors afirmen que fins a cinquanta) aquests, igual que el seu pare eren cruels i despietats; i es va repetir la mateixa història, Zeus enfadat els va transformar a tots en llops i va ressuscitar a un dels germans, Níctim, que l'havien assassinat i Níctim va passar a ser el rei d’Arcàdia.

Suposo que deu ser aquesta llegenda la que ha impulsat l'home llop tal i com el coneixem actualment i d'un mite que ensenya que no hem de fer res que no ens agradaria que ens fessin ja que sempre ens torna el que donem als altres, s'han tret unes històries de por extraordinàries com aquestes.




Imatges extretes de les pàgines:

Troia

La guerra de Troia una de les guerres mes conegudes de l'antiguitat per la seva duració i crueltat. En la meva opinió es una batalla de molta trascendència a Grècia i pot ser que inclús hagi afectat al mon actual, no obstant deixem aquest tema enrere i que els fets que explicaré a continuació facin crear opinions diferents a la meva.

La tria de Paris
Abans de començar amb aquesta guerra explicare les causes.
En el mont Olimp esta en disputa la mà de la nimfa Tetis.Al final Zeus decideix casar-la amb Peleu rei dels Mirmidons ja que el fill de Tetis serà el mes poderós dels guerres de l'època.Tetis en principi refusa el casament, llavorens Peleu la rapta i la convenç a la força de que es casi amb ell.

En el gran dia una deessa no va ser convidada Eris, la Discòrdia aquesta va enviar una poma d'or al casament amb una inscripció "per a la mes bella" en aquell moment varen saltar Hera, Atena i Afrodita llavorens com la disputa no arribava a la fi van cridar a un mortal Paris fill del rei Priam de Troia va ser l'escollit.

Hera li va oferir convertir-lo en rei d'Europa i Asia, Atena fer-lo invencible en la batalla, i finalment Afrodita li prometé l'amor de la dona més formosa del món. Enlluernat per la seva promesa, Paris va escollir Afrodita com la més bella, atraient-se d'aquesta manera l'odi per sempre més d'Hera i Atena envers ell i envers la seva ciutat, Troia.

Causes de la guerra

Aquesta guerra comença per dos teories, una diu que Paris fill del Rei de Troia rapta a Helena dona del Rei d'Esparta Menelau. L'altre teoria diu que Helena va amb Paris per pròpia voluntat i això fa enfurismar a Menelau que recorda el pacte que havien fet tots els pretendents d'Helena que deia que si algun dia li passava alguna cosa a ella, ells acodirien en el ajut del triat per ella. LLavorens es comença a reunir un gran exercit en el que s'inclouen homes com Aquil·les ,Odisseu i Agamèmnon.


Guerra

La primera batalla de la guerra es produeix a la costa on mor Protesilau lider dels filasians,aquest va rebre un enterrament digne i va ser portat per Hermes a veure per ultima vegada a la seva dona, desprès de la mort de protesilau el seu germà Podarces el va substituir al camp de batalla.


Cicne , un fill de Posidó, aliat de Príam que havia vingut a defensar Troia, va instar els troians a resistir l'embestida i s'avançà a combatre els aqueus. Va abatre'n molts, fins que s'encarà a Aquil·les. L'heroi tessali es precipità sobre Cicne, el desarmà amb la seva força descomunal i l'escanyà amb la corretja del seu propi casc. Cicne no morí, sinó que el seu pare el transformà en un gran cigne blanc que es perdé volant majestuosament per sobre el mar. A la fi els troians es desanimaren i retrocediren a protegir-se enrera les muralles de la ciutat, deixant que els aqueus plantessin el seu campament.

Durant deu llarg anys els grecs continuaren lluitant contra Troia sense poder travessar les fermes muralles la guerra era molt igualada per que els dos grups els aqueus i els troians contaven amb l'ajud dels deus,per part dels aqueus i eren Hera, Atena, Hefest, mentre que als troians els hi donaven suport Afrodita, Ares, Apolo i el riu Escamandre. D'entre els guerrers grecs, sobresortia pel seu valor i destresa en el combat Aquil·les, el qual matà diversos fills de Príam. A més, a poc a poc va anar apoderant-se de les ciutats menors que envoltaven Troia. Una de les darreres a caure va ser Lirnessos, que fou a la fi devastada. Dins el botí que Aquil·les s'emportà al campament hi havia dues noies megestuoses, anomenades Criseida i Briseida. Agamèmnon, com a comandant en cap de l'exèrcit tenia el dret d'escollir primer els trofeus de guerra, es va quedar amb Criseida, mentre que Aquil·les va endur-se'n Briseida a la seva tenda.

Just en aquest moment comença la historia narrada per Homer a llíada que nomes explica uns dies del llarg setge de deu anys i el desacord d'Aquil·les en el repartiment del botí. Així ens ho narra:despres del saqueix de Lirnessos una pesta assola el campament grec,segons el l'endeví Calcant aixó es degut a que Criseida es filla de Crisos un sacerdot de Apolo el qual escolta les supliques del pare i envia aquesta epidèmia contra ells llavorens Agamèmnon pressionat per els altres capdills grecs no te mes remei que retorna Criseida.Agamèmnon fa cridar a Aquil·les i li ordena que li doni Briseida Aquil·les no te mes remei que obeir però jura que ni ell ni els seus homes els mirmidons acudiran a ninguna batalla d'aquesta guerra.

Tetis demana a Zeus que els troians vencin per a que el seu fill tingui mes gloria abans de la seva mort .
Els troians al saber d'aquesta disputa es van encoratjar i van fer un atac comandat per Hector fill de Priam i van obligar als aqueus a retrocedir fins la costa.

Patrocle el amic mes fidel d'Aquil·les intentava defensar-lo davant de les acusacions dels reis i soldats.Patrocle demanar a Aquil·les les seves armes i cuirassa per a que els homes creguessin que ell tornava a la batalla, en la lluita del dia següent Patrocle cau sota l'espassa de Hector.

Al assebentar-se d'aquest fet Aquil·les va fer les paus amb Agamèmnon el qual li va tornar Briseida.Al dia següent, Aquil·les al capdavant de l'exercit grec va fer retirar-se als troians del camp de batalla pero Hector refusa fugir, quan Hector troba Aquil·les Hector fuig i dona tres voltes alrededor de la muralla troiana, ja dispusat a lluitar Hector es travessat per el coll per Aquil·les el qual no satisfet amb la venjança lliga Hector a un cavall i dona tres voltes a la muralla.

Priam va demanar a Aquil·les que li tornes el cos del seu fill i el recompensar per fer-ho es va fer una treva per a que Hector tingues un enterrament digne,aqui es on finalitza l'Iliada.

La mort d'Aquil·les


Les amazones un poble de guerreres que mata als seus fills mascles quan neixen ataquen als aqueus i la seva reina Pentesilea mor a mans d'Aquil·les el qual s'enemora d'ella abans de morir i plora la seva perdua al camp de batalla.Pero al cap d'un temps visita el temple d'Apol·lo considerat un lloc neutral. Allà troba a la muller de Priam amb la seva filla mes formosa i jove Polixena de la qual s'enamora perdudament.Per tal d'obtenir-la, parla amb Priam per que li deixi casar-se amb ella a canvi de la pau del seu poble.Un bon dia Aquil·les explica a Polixena que es vulnerable al talo per que la seva mare el va agafar per el talo quan el va submergir en les aigües que el van fer invulnerable.Ella explica al seu germà Paris aquest secret i un dia que Polixena i Aquil·les queden al temple. Paris que era amagat rere una columna li dispara una fletxa verinosa al seu punt feble i mor.
Paris mor a mans de Filoctetes el qual posseix l'arc d'Heracles.Paris consegueix arribar a Helena abans de morir.
Al poc temps a Odisseu se li acudeix una estrategema la qual Agamèmnon no dubta en posar en practica. Un dia els troians surten d'exploracio i en comptes de trobar a l'exercit aqueu troben un cavall de fusta descomunal, aquests troians varen decidir portar el cavall a la ciutat pero dos veus advertiren del perill imminent, les de Cassandra i Lacoont les quals no varen ser escoltades.
Aquella nit els troians sortiren del cavall i assatgeren Troia que no va poder defensar-se i va caure en tres dies i desprès de recollir el boti la ciutat va ser incendiada
.

Gergòvia



Aquesta batalla va ser protagotnizada per un exercit romà organitzat per Juli Cesar que volia sitiar una ciutat d'un exercit gal organitzat per Vercincétorix. En primer lloc Vercincétorix va destruir els ponts que conduien a la ciutat per impedir que els romans entressin. Llavors César ataca un turó on els gals guarden els recursos. Llavors els romans ataquen als gals amb una força falsa de caballeria en que en comptes d'atacar amb caballs atacaquen amb mules i els seus respectius genets.

D'aquesta manera i van preparant les armes per rebre l'invasor. Llavors Juli César envia als soldats que li queden per intentaaconsegueixen capturar alguna fortalesa, cosa que fa que els romans es tornin orgullosos i ataquin al cap de poc temps amb la desena legió la ciutat de Gergòvia. Els romans cansats per tot el terreny recorregut i pel poc espai de lluita de que disposaran, acaben arribant a Gergòvia. Mentrestan arriben nous defensors gals a la fortalesar aconseguir dominar el setge. Llavors els romans envien els eduos, als quals els legionaris confonen amb els gals per la similitut de la vestimenta, tot i això els legionaris van aguantar al front, però desprès de perdre 46 centurions abandonen la batalla. En total van perdre 700 soldats.

Aquesta gran batalla va fer que gairebé totes les tribus gales s'unissin amb Vercincétorix, però la guerra encara no va acabar i els romans van sitiar als gals a Alesia, i d'aquesta manera gairebé tota la Galia va seer capturada, a excepció de les tribus Armóniques que van ser conquerides després.
Medusa

Medusa era un monstre femení la mirada de la qual convertia la gent en pedra.
Algunes referències clàssiques la descriuen com una de les tres germanes gorgones: Medusa, Esteno i Euríale, ella era l'única mortal.





Medusa era originalment una bonica dona humana. Posidó es va enamorar d'ella, i la va seduir o violar en un temple dedicat a Atenea.
Posidó i Atenea eren rivals des que varen competir pel patronatge d'Atenes i els habitants de la ciutat varen preferir l'olivera d'Atenea a la font o els cavalls de Posidó.

Atenea, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes Gòrgones: els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva.

Mentre Medusa estava embarassada de Posidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Aquest va ser enviat –amb aquest objectiu– pel rei de Sèfiros, Polidectes el qual desitjava la seva mort; per tant, li va ordenar aquesta missió esperant que fracassés. Però Hermes i atenea el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.

Va aconseguir tallar-li el cap i, de la sang del coll tallat que va caure al terra va brollar la seva descendència: en sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor. Per precaució, Perseu va ficar el cap dins del sac, i va tornar a Sèfiros. Allà va matar a Polidectes per haver-li desitjat la mort; li va ensenyar el cap de Medusa i aquest es convertí en pedra.

També va usar el cap de Medusa per rescatar Andròmeda i, en algunes versions, petrificar el tità Atlas. Més tard, Perseu va regalar el cap de la Gorgona a la deessa Atenea, que el portà al seu escut com a arma, ja que continuava conservant els seus terribles efectes. D'altra banda, la sang de Medusa va ser recollida per Atena i entregada a Asclepi, ja que tenia el poder de ressuscitar als morts.