dimecres, 3 de març del 2010

DIONÍS

En la mitologia grega, Dionís és el déu del vi, del teatre, del desenfrentament i de les festes i banquets, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

MITOLOGIA GREGA
Dionís és fill del déu Hèrcules i shamanta, una mortal filla de cadne, rei de Tabes.Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial.

En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.

Quan Dionís va néixer, Hera, la esposa de Zeus entrà en còlera i demanà als Titans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugiren els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit i ficant els seus a cuinar.
Ara bé, la seva avia, Gea, mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.
Dionís va rescatar la seva mare dels inferns per traslladar-la a l'
Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tione.


DIONÍS I EL SEUS DEVOTS
Cap retrat literari d'una divinitat grega és equiparable amb el poder hipnòtic de les Bacants d'Eurípides. La trama gira al voltant del rei tebà Penteu, que no vol reconèixer un "foraster" arribat fa poc d'Orient que es autor de diversos prodigis. Tota la comunitat està alterada quan el foraster indueix a les dones de la ciutat per deixar els seus hogars i adorar un nou déu, Dionís, prop de la muntanya de "Citerón".
Les dones son guiades per Ino, Autónoe i Aguae les tres germanes de Sémele, la mare de Dionís; Dionís las ha tornat boges per negar que el pare del fil de Sémele és en realitat Zeus. El foraster que no és altre que Dionís, es venja fent que Aguae desmembri al seu fill membre a membre en una orgía d'inexplicable violència. Qüasi totes les característiques mitològiques principals de Dionís hi són a les Bacants. La bogeria que indueix és més col·lectiva que individual, un fet que simbolitzan els grups de devots que estàn al voltant de Dionís. Ell està vinculat a l'estat d'èxtasi, que literalment significa estar fora de sí. és la classe de déu que, en virtut del seu caràcter subversiu, primer provoca resistència y després la trenca sense remordiments.
Una de les figures que segueixen el déu és la de les
ménades, grup femení que acostumaba a fer ritus obscurs i cruels com el desmembrament d'animals.
Menys temibles eren els seguidors masculins del déu, els grotescos
sàtirs. Habitualment perseguien nimfes o ménades per satisfer els seus desitjos sexuals. El més lleig de tots era Silé, el ancià cap, que estaba ebri qüasi sempre.

dimarts, 2 de març del 2010

Zeuz


En la mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp, fill de Cronos i Rea, Zeus va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. Els seus atributs són el llamp, l'àliga, el toro, i el roure. Se'l sol representar o bé de peu amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic. Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes. Una de les seves dones era Mnemòsine, deesa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato. Alguna de les seves conquestes femenines són Alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.

Historia d'Empúries



Des del segle IX aC, al bronze final, els pobladors indigenes d'aquesta costa de l'Empordà vivien en turons que sobresurtien dels aiguamolls. Un d'aquests poblats es trobava a la peninsula on avui es troba Sant Martí D'Empúries.

El segle VII aC, aques poblat ja mantenia contactes comercials amb els etruscs, fenicis i grecs i cap el 580 aC, els comerciants grecs de Focea procedents de Massàlia van fundar Empúries sobre el turó de Sant Martí (Paleàpolis) i cap a la meitat del segle VI aC es van estendre a terra ferma(Neàpolis). Al principi depenien de Massàlia, però cap al 500 aC ja se n'havien independitzat.
La ciutat envoltada per una muralla i amb una altre d`interior que separava les zones grega i indiqueta es desenvolupà gràcies a una activitat comercial que abastava tota la costa mediterrania.

L'any 218, durant la Segona guerra púnica hi va desembarcar un exèrcit Romà comandat per Gneu Corneli Escipió amb l'objectiu de tallar l'arribada de reforços cartaginesos D'Anníbal amb aquest fet s'inicià la conquesta de Roma a la península Ibèrica.

El 197 aC durant La gran revolta indigena, els Indigets es van mantenir neutrals el mateix any Marc Porci Cató hi va instalar un campament i en va fer el seu centre per combatir la resistencia iberica a la peninsula i als seus voltants s'hi va produir la Batalla D'Emporion. El campament va ser tranformat en una ciutat romana als inicis del segle I aC. A l'epoca de l'emperador August les ciutats grega i romana es van unir sota el nom de Municipium Emporiae a mesura que anaven prenen importancia altres ciutats com Barcino(Barcelona) o Tarraco(Tarragona) Empúries n'anava perdent.

A la segona meitat del segle III tant la Neàpolis com la ciutat romana van ser abandonades llavors la població es concentra en Sant Martí D'Empúries, la Neapolis va ser utilitzada com a cementiri.

Els ciclops


Els ciclops (Κύκλωψ Kýklops) son unes criatures mitològiques que són fills de Urà i Gea. Son molt grans, tenen molta força i són molt hàbils tot i que només tenen un ull. D’aqui ve el seu nom, que vol dir ull circular. Hi han uns ciclops diferents que servien als deus, sobretot a Hefesto. Eren forjadors de tot tipus d’objectes, per exemple, el vel de ferro que no deixava veure els Titans a la llum del sol o les muralles de Tirint, vivien a Sicilia.
En la Odisea surten uns ciclops que habitaven al sur d’Itàlia, eren salvatges, no cultivaven les terres i vivien en coves. D’aquests ciclops el més conegut és Polifem, fill de Poseidó que Ulisses el va deixar cec.
Sembla que els ciclops provenen dels ferrers de la Ilíada que es tapaven un ull amb un parxe per protegir-se de les guspires que surtien de l’enclusa.

ANTIGA GRÈCIA

L'Antiga Grècia o Grècia Clàssica és el període de la història de Grècia, que abasta gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. L'Antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tenir una poderosa influència en l'imperi Romà, el qual en portaria la seva versió a diverses parts d'Europa. La cultura grega és la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència, l'art i l'arquitectura del món modern, estimulant el Renaixement de l' Europa Occidental i durant els ressorgiments neoclàssics dels segles XVIII i XIX a Europa i a Amèrica.

dilluns, 1 de març del 2010

Aracne

Aracne era filla d'un tintorer, Idmó. Ella era una teixidora i tenia molta habilitat amb el teler. Un dia va fer un teler marevellós i tant ella com la gent deia que era millor que la deesa Atena. Aquesta en sentir això va baixar a la terra a veure el famós tapís, però a la terra no va baixar com a deesa, sinó que es va convertir en una velleta, en veure el tapís es va tornar a convertir en qui realment era. Més tard les dues noies van començar un concurs i van començar a teixir tant bé com savien. Després del concurs Atena va clavar una llança al teler d'Aracne, aquesta en veure-ho es va penjar d'un arbre, va morir. Atena, es va arrepentir del seu gest de gelosia i va decidir convertir a Aracne en una aranya, de manera que així tant ella com els seus fills,... i tota la seva família podrien teixir per sempre i en qualsevol moment, però d'una obra que mai ningú admiraria.

Foto: Les Filadores, Diego Velázquez