Dionís

En la mitologia grega, Dionís (també conegut com a Bacus i Acratòforos) és el déu del vi, del Teatre, del desenfrenament i de les festes, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra. Se'l coneixia també com Bacus de sobrenom Adoneu, nom d'origen desconegut, possiblement traci o lidi. Amb el nom de Bacus va passar a la mitologia romana identificant-se amb Liber Pater.
Dionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadmo, rei de Tebes. Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.
Quan Dionís va néixer, Hera, la esposa de Zeus entrà en còlera i demanà als Titans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugiren els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit i ficant els seus a cuinar.
Ara bé, la seva avia, Gea, mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.
Dionís va rescatar la seva mare dels inferns per traslladar-la a l'Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tione.

Dionís, va ensenyar als mortals com conrear la vinya i com fer vi. Era bo i amable amb qui ho honrava, però duia la bogeria i la destrucció a qui ho menyspreava a ell o als rituals orgiàstics del seu culte. D'acord amb la tradició, Dionís moria cada hivern i renaixia en la primavera. Per als seus adeptes, aquest renaixement cíclic, acompanyat de la renovació estacional dels fruits de la terra, encarnava la promesa de la resurrecció dels morts. Els ritus anuals en honor de la resurrecció de Dionís van evolucionar gradualment cap a la forma estructurada del drama grec, i es van celebrar importants festivals en honor del déu, durant els quals es realitzaven grans competicions dramàtiques. El festival més important, les Grans Dionisíaques, tenia lloc a Atenes durant cinc dies de cada primavera. Per a aquesta celebració els grans dramaturgs grecs Èsquil, Sòfocles i Eurípides van escriure les seves magnífiques tragèdies. Després del segle V aC., Dionís va ser conegut per als grecs com Bacus.

Emporion

Les excavacions que, desde principis del segle, han tornat a la llum les ruines de la antiga ciutat anomenat Emporion, (Empúries, una ciutat que va ser colonitzada per els grecs, durant molt de temps.) permetien conèixer millor un d'aquests establiments abans de la conquista romana.Desprès de una primera instalació de la ciutat vella de Sant Martí d'Empúries, probablament a mitjans del segle sis abans de crist, la colònia es va desplasar cap al sud, el que li denomina com el nom de la Neàpolis.Aquesta estava rodejada per una poderosa muralla destinada ensencialment a protegir a la ciutat del seu Hinterland. La seva única porta conservada estava flanquejada per dos torres de planta rectangular i un megalític. El port també es parcialment conegut.

Poc queda de la arquitectura doméstica de la ciutat grega de Emporion. La major part dels edificis conservats i dels barris de habitacions corresponen a estructures renovades en els períodes helenístics o romà. Apart, la disposició general permeteix deduir un urbanisme de nova planta, organitzat sobre la base en forma quadriculat amb carrers que es creuen en angle recte i les cases estructurades en funció d'aquests carrers i dels seus faxades.

Temples i edificis públics del període de fundació o de èpoques lleugerament posteriors són, per exemple, el Asklepion (temple dedicat a Asclepeio) i un Serapeum (temple dedicat a Serapis) bastant posterior. El temple més antic probablament era el dedicat a Artemisa de Éfeso, però no s'ha conservat.Un altre temple cosegrat a la mateixa divinitat està mencionat en el "emporio de Dènia". Un temple a Afrodita es troba a Sagunto. En general, la major part dels elements de època grega han deesaparegut, però una de les seves ideies van ser les reconstruccions posteriors. Els focus colonials van tindre poc contacte amb les creacions artistes indígenas, tenin clar que de haver influit parcialment sobre elles. Les transformacions arquitectòniques de la època romana van ser tan radicals, a cosecuència del pes de la romanotzació, que van trencar amb les creacions anteriors.

La estàtua de Asclepio, descoberta a Empúries, és una obra exepcional en aquesta zona occidental del Mediterrani, i no sembla com el del segle quart abans de crist. Representat de peu en posició frontal, vestida fins als peus, aquesta figura masculina, escolpida en un estil amb fé dels models delclassis-me grec, planteja el problema de la portació o de la fabricació local de aquestes obres de art, cosa que la distància que separa a aquesta obra monumental de les petites imatges de terracota trobats en diverssos santuaris es cosiderable; en efecte, al no tindre gran número de exemplars intermedis entre la escultura monumental de Empúries i els petits objectes, esd difícil jutjar una producció general i continuada.

Les figures petites de bronze representen més frequentmentment els contactes amb el món grec en el camp de la escultura. S 'han pogut pogut distingir les petites estàtues de importació, a props als models metropolitans, de les fabricades en la Península Ibèrica per imitació de les produccions importades. La gran varietat de ceràmiques trobats a Empúries afirma la activitat del comerç durant el segle sis i la vitalitat de colònia, principalment documentat per la presència de productes àtics.

Nota: És el millor treball que he publicat, mi he dedicat molt de temps i esforç i llegir molt fa que la teva ment i la consiència treballi més; "sols passa això, si el autor del que fa el treball està motivat i tinguis ganes de fer-ho, o si no, perque fa aquest crèdit?

Aquest es la meva opinió, si hi ha algú en contra, ho respectaré" faltes d'ortografia", però sempre amb un motiu raonable i coerent.

Les Sirenes

Sirenes: Són dones i ocells, amb ales i urpes.

Canten molt bé per atreu-re els mariners , on el cual el vaixell xoca i es trenca. Les sirenes mengen persones, sobretot homes morts.
Una de les anèctodes de Ulisses, va passar en la nau del baixell , passant per un recorregut anant cap a la seva pàtria. Ulisses diu dirigint la seva paraules als seus mariners que que el lliguin en el màstil principal , si ell diguès que li descordès la corda de la mà , els seus mariners no tindràn que fer cas.Finalment tota la tripulació del baixell no els i van passar res, igulment que Ulisses els i diguès de descordarli per els efectes de les sirenes, i van poder continuar al viatge de tornada cap a Ítaca, on és la pàtria de Ulisses.

Una anèctoda "divertida", per que no tots són capaços de fer cas al seu líder que exposa un ordre, per causa de uns efectes que els produeixen els seus enemics,.però fins hi tots els líders més forts i més valents; també tots els homes que no siguin líders, caurien per els efectes de les sirenes.

Nota: Les sirenes què són? -dones i /o/ -ocells ? ;exposeu la vostra opinió.

Les sirenes

En la mitologia grega les sirenes eren unes ninfes del mar amb cos de au i cap de dona. Eren filles del dèu marí Forcis. Les sirenes tenien una veu tant dolça que els mariners que les escoltaven cantant eren atrets cap a les roques sobre les quals les ninfes cantaven, i acabaven morint d'una manera molt tràgica. L'heroi grec Ulisses va ser capaç de passar per la illa perquè seguint el consell de Circe, va tapar les orelles dels seus companys amb cera y ell mateix es va fer lligar al màstil de la nau per escoltar les seves cançons sense perill.

En un altre llegenda els Argonautes van escapar de les sirenes perquè Orfeu, que estava a bord de la nau Argo, va cantar tan dolçament que va conseguir anul·lar l'efecte de la cançó de les sirenes. Segons llegendes posteriors, les sirenes avergonyides de la fugida de Udisseu i la victoria d'orfeu, es van tirar al mar i alguenes van morir.

La caixa de pandora

Un dia Prometeu va sacrificar un gran brau als déus i va intentar, com sempre, afavorir els homes, encara que va haver d'enganyar els déus.
Per aconseguir-ho va fer dues parts amb el rostit. En un munt va amagar la carn sota una capa d'ossos i tendons, en l'altre munt va posar la resta dels ossos i els va cobrir amb apetitós greix. Va deixar llavors elegir Zeus la part que menjarien els déus. Zeus va elegir el plat d'ossos i Prometeu es va quedar amb el plat de carn per als homes.
Zeus, enfadat per l'engany, va treure als homes el foc.
Un altre cop el pobre Prometeu va intercedir per els homes Prometeu tenia molt bon cor així què es va enfilar al mont Olimp i va furtar a Atenea les arts i la saviesa i a Hefest el foc de la seva forja.
D'aquesta manera van rebre els homes els coneixements i els recursos necessaris per conservar la vida.
Per venjar-se de Prometeu per aquesta segona ofensa,
com podeu veure els deus tenien la pell molt fina i eren rancorosos i venjatius
Zeus va ordenar a Hefest que crees la primera dona de la terra.
Hefest la va modelar amb argila una bellíssima dona a la que varen anomenar Pandora. Que significa la portadora de tots els dons
Quan Zeus li va infondre vida tots els deus la varen omplir de virtuts
Atenea li va donar el seu cinturó i la va ben engalanar
les Gràcies i la persuasió la varen omplir de collarets
les Hores li varen posar una garlanda de flors
Hermes li va posar al pit mentides , seducció i un caràcter voluble
El regal de Zeus va consistir en una bonica caixa, que se suposava contenia tresors per a Prometeu, però li va dir Pandora que la caixa no podia obrir-se sota cap concepte, la qual cosa Pandora va prometre malgrat la seva curiositat aquí ja ens expliquen que les dones son curioses de mena des de el principi dels temps
Pandora i la seva caixa van anar oferts a Prometeu, però aquest no es fiava de Zeus i no va voler acceptar els regals.
Perquè Zeus no s'ofengués Prometeu va lliurar ambdós regals al seu germà Epimeteu i li va dir que guardés bé la clau de la caixa perquè ningú no pogués obrir-la.
Quan Epimeteu va conèixer Pandora es va enamorar com un babau i es va casar amb ella, acceptant la caixa com a dot.
Un dia Pandora, que era molt curiosa, no va poder aguantar més, li va furtar la clau a Epimeteu mentre dormia i va obrir la caxa, de la qual van sortir coses horribles per als éssers humans com malalties, guerres, terratrèmols, dolor, gana i moltes altres calamitats.
En adonar-se del que havia fet, Pandora va intentar tancar la caixa, però només va aconseguir retenir dins l'esperança que, des de llavors, ajuda tots els homes a suportar els mals que es van estendre per tota la terra.
El càstig a Prometeu va ser horrible. Zeus va ordenar a Hefest que l'encadenés a una roca a la muntanya del Caucas on tots els dies enviava a un àliga , perquè es mengés el fetge de Prometeu
Com Prometeu era immortal, el seu fetge tornava a créixer cada nit, i l’àliga tornava a menjar-se'l cada dia.
Aquest càstig havia de durar tota l'eternitat però quan havien transcorregut trenta anys, Hèraclit va passar pel lloc de captiveri de Prometeu i va matar l’àliga amb una fletxa . Zeus va perdonar Prometeu encara que el va condemnar a portar les cadenes i una roca durant tota l'eternitat.

La ceràmica y els orígens del art grec.

Introducció: En les illes i costes al voltant del mar Egeu es troben diverses culturas que van ser del orígen de la civilització grega.

• Art de les Cícladas:

En les illes Cíclidas, situats en el mar Egeu, els habitants no eran grecs, es reconeixen unas formas artístiques molt peculiars durant el tercer mileni.Les més característiques són els petits ídols de líneas molt símples que reprodueixen formas femeninas esquemátiques.Segurament es tractabva de ofrenes a deus, en relació amb transmissió de la vida.

• Art minoic:

Es desarrolla a Creta entre el 3.000 i 1.100 a.C. La importància de la illa va ser molt gran gracies el domini del mar(talasocracia). Les construccions més característics són els palaus-santuaris, centres econòmics, polítics i religiossos desde els que es gobernaven les ciutats-estats en les cuals es dividien la illa.

Un dels palaus més famosos es el de Cnosos, descobert en 1900 per el arqueoleg sir:Arthur Evans, qui el va relacionar amb el mític rey-sacerdot Minos, per el que és la seva forma respecta, tenia la planta rectangular, amb un pati en el centre entorn el que es distribueixen les estàncies; en el exterior no hi havía muralles, sinó que pòrtics oberts a la natura; en la seva construcció es va utilitzr la pedra, tant en blocs regulars o sillars, com irregulars en murs de mampostería, i també fusta , formant una estructura arquitrabada; i el seu interior estava molt decforat, amb escenes plenes de vitalitat i colorit, pràcticas religioses, a vegades molt recreats desprès de les restauracions.

En quant la seva funció, había estàncies destinats a la recepció i distribució de mercansía, amb almasens, a la part baixa, altres a residecia, a la part superior, y altres ámbits per als rituals.

• Art micènic:
  
  

La cultura micènica, vincolat amb el art minoic, va tindre el seu centre neuràlgic en continent, i es tratava, també, de un poble marítim amb infloència va arribar tot el Mediterrani oriental: en frescos com el de la Casa de Acrotiri, en la illa de Tera ( la actual Santorini) , es representa la llegenda ens barcos de guerrers, reflex de una tradició épica de herois que recorren els mars en busca de avantures, com les que va narrà Homer en la elíada. Les seves construccions de palaus es sitúan sobre acrópolis, es a dir, ciutats emurallats amb murs cicópedes, com el de Micenas.També van realitzar tumbas, enterrament real amb un corredor en el cual desemboca una càmara circular, coberta amb una monumental falsa cúpula.

• La Grècia geomètrica:
  
  

En els segles foscos, es desarrolla a Grècia, entre el segle IX i el VIII a.C., el "període geomètric" , cosa que manifestació artística més interesant és la ceràmica.

La denominació es per que un tipu de ornament, aplicat a peces de ceràmica. La pesa es pinta amb líneas fosques, que produeixen una bicromía amb el fons clar de la arcilla.Al principi solament es van fer servir franges, gregues, triangles,.... però als anys 800a.C. ja aparexien animals més estilitzats, on solament apareixien rasgos esencials de la acció; en ells es narran escenes de caràcter relacionats amb peces.

• La ceràmica de figures negres i de figures vermelles:

La importància artística de la ceràmica grega es manté en els segles seguents, com es cosiderava en sí mateixa, com per el fet de haber-se perdut la pintura.Coneixem noms de alfarers i decoradors, el que revela la reputació que teníen.

Els gots rebien diferents noms, segons la seva forma: àmafores, craters, hídries, kilix,....

A partir de segle VII a.C., es desasarrolla a Corint la tècnica de les figures negres, desprès molt difundit: amb la arcilla encara tou es realitzen incisions, que descriuen les parts del cos o vestits, cosa que permet superposà difrents figures i conseguir major complexitat narrativa, com en el Got François, encara compost amb figures mitològiques, com que els deus que van a les bodes de Tetis i Peleo, que són pares de Aquiles. Més endevant, la escena ocuparà més superfície.

A partir del segle VI a.C., es esperimenta la ceràmica de figures vermelles: al fons es cubreix de negre, del cual destaca el color vermell del fang, i els detalls interiors es pinten.