Quin idioma utilitzaven ? ? ?

Les civilitazacions, avans es comunicaven a partir de una llengua anomenada : Llatí.
És una llengua indoeuropea, a Roma i els seus territoris del seu Imperi .
Durant el renaixement va ser una llengua emprada pels humanistes, originària de la religió del Laci, procedia de l'indoeuropeu , que passà per diversos estadis intermedis abans d'arribar a la seva forma clàssica.El Llatí va tindre bona relació amb altres llengües, com ara el falisc, i d'altres.
Totes aquestes llengües van influir amb el llatí , durant la seva evolució.Les seves grans afinitats dels dialectes itàlics i del llatí, amb la llengua cèltica han fet pensar en la possiblitat d'una època existència igual italocèltica, desprès d'avans de la separació del tronc indoeuropeu.
El llatí va anant evolucionant, fins ara actualment hi han moltes llengues que procedeixen del llatí ,: l'italià, el romanès,el francès, el català,el catellà,el brasiler,...
Els escriptors llatins, i especialment Ciceró, sotmeteren la llengua a un tenaç procés d'elaboració literària.La creació del llatí clàssic o literari va ser el seu resultat.El llatí va ser una llengua neta, severa, concisa i d'un cert aparat; però creat sota uns models grecs.




Ciceró









Nota: No totes les civilitazacions de la terra utilitzaven la mateixa llengua, solament hi havia algunes civilitzacions que parlaven la mateixa llengua.

LA CAIGUDA DEL IMPERI ROMÀ

A partir del segle III els bàrbars van presionar cada vegada més les fronteres romanes i aquestes es van tornar molt insegures. Pel nord els pobles germànics van conseguir travessar-la unes quantes vegades i per l'oest els perses van capturar l'empreador. Per facilitar-ne la defensa, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi entre els seus dos fills: Arcadi i Honori.

A més, l'Imperi va passar per un període de desordre polític i militar. Els emperadors van perdre l'autoritat i el suport de l'exèrcit. Els complot militars eren cada vegada més frequents i la corrupció va ensenyorir l'Estat. Entre el 235 i el 268 hi va haver més de 30 emperadors.

Per pagar l'exèrcit, l'estat va haver d'agumentar els impostos. A partir d'aquest moment, el poble que hi vivia es va anar empobrint.

Al començament del segle V les els bàrbars empeses cap a l'oest per la pressió dels huns, procedents de les estepes asiàtiques van penetrar a l'Imperi Romà.

Les fronteres van cedir per manca de soldats que les defensessin, i l'exèrcit no va poder impedir que Roma fos saquejada pels visigots i pels vàndals. Cadascun d'aquests pobles es va instal·lar en una regió del que quedava de l'Imperi, on van fundar regner independents.

L'emperador de Roma ja no controlava l'Imperi, i el 476 un cap bàrbar, Odoacre, va desituir a Ròmul Angustul, un nen de 10 anys que va ser l'últim emperador romà d'oocident.

Fins que al final imperi ha caigut.

ZEUS

Zeus era el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics com el llamp, els núvols, el tro i la pluja. Garant de l'ordre social i del poder reial, governava l'univers impartint justícia entre els déus i els homes. Fill de Rea i Cronos, va succeir el seu pare com a senyor de l'univers. És representat amb barba, sovint assegut en un tron, empunyant el ceptre o el llamp i acompanyat de l'àguila. La seva primera muller va ser Metis (la Prudència), filla d'Oceà, però la seva companya definitiva va ser HERA, malgrat que va tenir incomptables aventures amoroses amb altres deesses i mortals, molts cops canviant la seva aparença.

la llegenda del minotaure

La llegenda del minotaure

Qui era el minotaure?

El minotaure era una bèstia amb el cos d'home, pero amb el cap de toro, fill de Pasifae, la dona de Minos, reina de Creta, i del toro que posidó, el deu del mar va fer sortir del mar.

La llegenda

A Creta reinava el poderós Rei Minos. La seva capital era célebre al món per el laberint, ple de liosos passadissos, dels cuals era casi imposible trobar-ne la sortida. A l'interior hi vivía el terrible Minotaure. A cada lluna nova s'había de sacrificar un home al Minotaure, perquè quan el monstre es quedava amb gana, es llençava fora del laberint per sembrar la mort i la desolació dels habitants de la comarca. Un día, el Rei Minos va rebre una trágica noticia: el seu fill acababa de morir asesinat a Atenes. Minos es va vengar, reuní el seu exercit i l'envià a Atenes per iniciar l'atac. Atenas, al no estar preparada, no va poder ofereixer resistencia i solicita la pau. Minos, amb severitat va dir: "us ofereixo la pau, però amb una condició: cada nou anys, Atenes enviará set homes i set dones a Creta perquè paguin amb la seva vida la mort del meu fill". Aquells homes serían sacrificats al Minotaure perquè els devorara. Els atenens no tingueren més remei que aceptar, però amb una condició també. Si un dels homes aconseguía matar el Minotaure i sortir del laberint (cosa casi imposible) no nomes salvaría la seva vida, sino també la dels seus companys, i Atenas sería eximida de la condena. Dos vegades pagaren els atenens el tribut. S'acostava el día en que per tercera vegada la nau de veles negres, signe de dol, anava a la mar. Alesores, Teseu, fill únic del rei d'Atenes, Egeo, oferí la seva vida per la salvació de la ciutat. El Rei i el seu fill van convenir en que si a Teseo tenia sort, la nau que els tornaria al país portaria les veles blanques. La presó de Creta, on Teseo i els altres homes foren enviats com a presoners estaba molt a prop del parc on les filles del rei Minos, Ariadna i Fedra, solíen passejar. Un día el carceller avisà a Teseo que algú volía parlar-li. Al sortir, Teseo es trobà amb Ariadna, que, enamorada d'ell volía ajudar-lo a matar el Minotaure en secret del seu pare. Agafa aquesta bola de fil i quan entris al Laberint deixa anar fil i així tindras una guía que et permetrà de trobar la sortida. També li va donar una espasa mágica. Al matí seguent, el príncip va anar al Laberint,agafà la bola de fil, i el va anar desfent a mesura que avançava. Despres de molt caminar, va entrar en una gran sala es trobà davant del Minotaure, que bramaba de furor i es llança contra Teseo. Teseo va matar el minotaure amb l'espasa. Despres només va haber de seguir el fil per sortir. Teseo va salvar la seva vida i al dels seus companys i lliberà la seva ciutat de la condena. Per tornar a casa, Teseo va pasar moltes peripecies i desventures, pero això ja es una altra historia.

L'ancià de l'Aqueront

"De aquí parte la senda que conduce

al tartáreo Aqueronte, vasta ciénaga
que en turbios remolinos lanza hirviente

su arena toda en el Cocito. Horrendo

el barquero que vela junta al río,

Caronte, el viejo horriblemente escuálido:

tendida sobre el pecho se enmaraña

la luenga barba gris; inmóviles miran

sus ojos, dos centellas; desde el hombro

cuelga de un nudo su andrajoso manto.

Largo varal empuña, y con la vela

hábil maniobra al transbordar los cuerpos

en el mohoso esquife. Ya es anciano,

Virgili, Eneida, VI 423 i ss.

Caront és un personatge de la mitologia grega fill d'Èreb i Nix. Èreb representa la part fosca del mon i Nix representa la nit. Caront s'encarrega de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront. Se'l representava com un ancià prim i rondinaire de roba fosca i amb antifaç que triava els seus presoners de la multitut d'animes que s'apilonaven a les ribes del riu Aqueront. Caront cobrava per el seu viatge un pagament, si no el pagaven, les ànimes dels difunts havien de vagar cent anys per les ribes del riu Aqueront, per aquest motiu quan enterraven els difunts, se'ls enterrava amb una, dues o tres moneda sota la llengua.

És molt estrany que caront deixès passar una persona viva al inframón, si aquests volien fer-ho havien de pagar una branca d'or que la proporcionava la Sibila de Cumas. Alguns que van aconseguir vaixar a l'inframón vius va ser Heracles (més conegut com a Hércules) i Orfeo.

Caront per a mi un personatge que no esta prou valorat dins de la mitologia, crec que podria haver estat prou important i protagonitzar alguna aventura i no ésser un personatge secundari dins de la mitologia, m'ha estranyat molt no trobar cap narració on Caront fos protagonista, com ja he dit i que, no entenc que amb la complexitat de la mitologia, Caront hagués estat sempre barquer de l'Aqueront.


Imatges extretes de les pàgines

• http://webpages.ull.es/users/fradive/historiacomparada/14muerte/caronteluccagiord.jpg

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Charon_by_Dore.jpg