Posidó

Rei del mar, va ser criat per Cèfira, filla de l'Oceà, i pels Telquins, genis de Rodes fills de Pontos i de Gea, la germana dels quals, Halis, es va unir al déu. Aquests van ser els inventors de l'art d'esculpir als déus i podien fer ploure, pedregar o nevar i podien adoptar la forma que volien. La part inferior del seu cos tenia forma de peix o de serp i eren amfibis. Després de regar Rodes amb l'aigua de l'Éstix per a esterilitzar-la van ser morts a cops de sageta per Apol·lo fulminats per Zeus. Amb Halis va tenir sis fills i una filla, Rodo a l'illa de Rodes que va prendre el seu nom d'ella. Posidó té poder sobre el mar, pot deslligar tempestats, arrencar roques del litoral amb el seu trident i fer brollar fonts, estenent el seu poder a aigües corrents i llacs, però no als cursos fluvials. Amb Hera i Atena va intentar encadenar a Zeus però es va tornar endarrere davant les amenaces de Briareu. Al costat d'Apol·lo i d'Èac va participar en la construcció de la muralla de Troia i en negar-se Laomedont a pagar-li el salari convingut va fer aparèixer un monstre marí que va assolar Troia. D'allà el seu rancor que el fa participar en la guerra a favor dels Aqueus. Per a això pren la forma del Calcant per a animar als dos Àiax i exhorta a Teucre i Idomeneu fins que abandona la lluita per ordre de Zeus No obstant, quan Aquil·les està a punt de matar a Eneas vela els ulls d'aquell i el transporta lluny dels seus enemics obligat per la Destinació i perquè Eneas no descendeix de Laomedont sinó de Tros, Anquises, Capis i Asàracos. Quan els homes van crear les ciutats, els déus van dirigir vàries d'elles per a ser objecte de culte especial, però en ocasions varis d'ells escollien la mateixa. En aquest cas, invariablement, Posidó perdia la disputa. Així amb Hèlios a Corint, amb Zeus a Egina, amb Dionís a Naxo, amb Apol·lo a Delfos, amb Atena a Trezene. Famoses són les disputes per Atenes i Argos. En la primera, Posidó va fer néixer una font d'aigua salada a l'Acròpolis i Atena va plantar a posteriori una olivera. En l'arbitratge conseqüent Cècrops va atestar que l'olivera d'Atena era anterior i com a represàlia Posidó va inundar la plana d'Eleusis. A Argos la disputa va ser amb Hera i en perdre la raó va dessecar totes les fonts. En arribar el Dànaos i les seves cinquanta Danaides Posidó es va enamorar d'Amimone i va retornar les fonts a l'Argòlida. Tot i així era senyor de l'Atlàntida.
Posidó va tenir diversos i fecunds amors, però els seus fills eren gairebé sempre gegants malèfics i violents. Així, Polifem, fill de Toosa, Crisàor, fill de Medusa (amb qui també va tenir a Pègas, el cavall alat), Naupli, fill d'Amimone, els Alòades, fills d'Ifimèdia, Cerció, el bandit; Llepo; Orió i els seus fills amb Halis, que van ser sepultats sota terra pel seu propi pare a causa dels seus excessos. Amb Demeter va tenir una filla innombrable i el cavall Arió. La seva esposa legítima, però estèril, va ser Amfitrite, una Nereida. El trident del Posidó, útil del pescador de tonyina, el seu carro arrossegat per cavalls amb cua de serp i el seu seguici de dofins, animals marins i Nereides són la seva representació típica.