Laocoont

Laocoont era un sacerdot d'Apol·lo, la seva esposa va ser Antilope amb qui va tenir dos fills. Laocoont va mosquejar a Apol·lo quan es va casar amb la seva filla davant una estatua consagrada. Quan els grecs van deixar el cavall de fusta davant la seva porta ell va desconfiar i va dir que no l'acceptessin pero no li van fer cas. Quan els grecs feien veure que marxaven perque s'avien rendit els troians li van demanar que oferis un sacrifici a Posidó demanant-li que fes caure grans tempestes al mar per derrotar les naus gregues. Quan estava a punt de fer el sacrifici Posidó en plena platja va fer sortir dos serps gegants del mar i es van enroscar en els seus fills. Laocoont volia anar a demanar ajuda pero els tres van morir estrangulats per les serps les quals van anar despres davant l'estatua d'Atena al temple de la ciutadella. Els troians van recordar que Laocoont no volia que entressin el cavall dins de la ciutat i que volia cremar-lo per aixo van creure que era un càstig per aquet acte quan en realitat era Apol·lo que es venjava d'un sacrílegi anterior: la profanació del seu temple. Despres els troians van entrar el cavall a la ciutat i va suposar la seva ruina.

La guerra de Troia

Hi han moltes històries sobre la guerra de Troia però m'he proposat explicar-la sense mitologia.

La guerra de Troia va succeir fa més de 3.200 any i va estar establerta fins als deu anys.

Va ser provocada o per el segrest o la seducció d'Helena d'Esparta esposa del rei Menelao per Paris el príncep un dels prínceps de Troia. Paris va dirigir la seva embarcació cap a Troia per estar amb Helena i estar segurs. Helena es va enamorar bojament de Paris i es va voler quedar amb ell. Però el que no sabien era que es desencadenaria un guerra hi haurien moltes tropes preparades en les seves embarcacions per poder sortir cap a Troia.

Aquiles era un soldat molt fort i segons expliquen era benerat pels deus.

Durant els primers anys van haver diferents batalles en una de les quals Aquiles es va apropiar de la filla d'un sacerdot i la obtení com esclava.

Agamenon es va enamorar de la bellesa de la noia i se la va emportar amb ella cosa que al saber-ho Aquiles es va negar a lluitar i va obligar a molts dels soldats que ell manava a quedar-se a les tendes.

Hector va retar a Aquiles però ell no hi va anar perquè estava empipat amb Agamenon i no li volia donar el plaer de obeir les seves ordres.A qui va convençer va ser a Patrocle i Aquiles li deixar uns soldats i aprofitant Patrocle li va dir que es posaria l'armadura de Aquiles i que lluitaria contra Hector però el que no s'esperaven era la mort de Patrocole per el fill gran del rei de Troia.

Quan Aquiles s'enaseventar carregat d'ira retar a Hector i el matà, es va emportar el cadàver lligat pels peus i al seu carroatge i se'l emportà mentre que el rei de Troia contemplava l'escena.

Aquella nit Príam (el rei) va anar a les tendes on estaven establerts els grecs i li demanar sisplau a Aquiles que li tornessin el seu fill mort, com que era tard el guerrer li oferí que es quedés a passar la nit però Príam no es fiava i se'l va emportar en mig de la nit.

Van anar passant batalles fins que un dia el germà petit Paris va matar a Aquiles amb una fletxa clavada al taló. "El famós taló d'Aquiles".

Els grecs van fer un cavall de fusta i es van posar soldats a dins i altres el van arrossegar fins a Troia i els poblerencs es van pensar que els grecs es retiraren i van celebrar una gran festa, però en realitat no era així els vaixells estaven retirats darrera d'una illa i el cavall estava ple de grecs i quan els troians es dormiren els grecs van sortir atacaren el poble i van llançar senyals perquè els que estaven en els vaixells també ataquessin, fins que van cremar tota la ciutat i van guanyar la batalla.

Atenes

Atenes va ser una de les ciutats més importants de Grècia durant molt de temps.

És situa en la plana central de l' Àtica, entre el mont Egaleu a l' oest, el mont Pentèlic al nord-est, el mont Himet l' est i el golf Sarònic al sud-oest.

Atenes va ser el centre cultural de l'antiga Grècia i hi van sortir molts filosofs importants de l' edad antiga.

Pesistratos i el seu fill van fundar alguns temples com el temple olimpic de Zeus i el temple d' Apolo Pythios.

Temistocles va fer les muralles de la ciutat, Cimó va decorar l' Àgora i l'academia i va construir la muralla del sur, també va abandonar el port de Faleros per el port del Pireo.

Més tard Pericles va fer obres a l'acropoli, al Partenó, al Erecteios i a la Propileia, també va acabar les muralles de la ciutat i el Pireo.

Durant la guerra del Pelopones els espartans van enderrocar la muralla, i més tard Conon les va tornar a reconstuir.

Duran el regnat de Filip de Macedonia van ser reconstruits molts edificis, que havia coquerit després de la batalla de Queronea. Va ser de Macedonia fins que els romans la conquerissín.

La ciutat d'Atenes va seguir sent important i una font de cultura fins que a l'imperi Bizantí tanquessin les escoles de filosofia, tot i així, actualment continua sent una ciutat important.

El juicio de Paris

En la antigüedad mítica se celebraron unas importantes bodas a la que estaban invitados dioses y mortales. Los contrayentes eran Peleo y Tetis, un mortal y una diosa, lo que explica la afluencia de invitados. Tetis, una nereida, hija de Nereo, antiguo y anciano dios del mar, era, por tanto, una divinidad marina e inmortal y Peleo, discípulo del centauro Quirón, era el afortunado mortal que tenía el privilegio de casarse con una diosa.

Pero no todos habían sido invitados a la fiesta: la diosa Éride (Discordia) quiso hacer notar su ausencia y se presentó en la fiesta con una manzana de oro que tenía grabada la siguiente frase: "Para la más bella". Lanzó la manzana sobre la mesa donde se sentaban los dioses y se fue.

Tres de las diosas presentes en el banquete, Hera-Juno, Atenea-Minerva y Afrodita-Venus , se creyeron merecedoras del título y se lanzaron a por la manzana. La enojosa situación que se produjo entonces no tenía fácil solución y ni el mismo Zeus-Júpiter quiso intervenir en una decisión tan comprometida.

Encargó a su fiel hijo Hermes-Mercurio que condujese a las tres diosas al monte Ida, en la llanura de Troya, y se las presentase a Paris, bello joven, hijo del rey Príamo de Troya, que pastoreaba los rebaños reales en aquel lugar. Él debía ser el encargado de dirimir el pleito, según voluntad de Zeus, y así se lo explicó el dios mensajero Hermes al asustado joven.

Durante el juicio cada diosa hizo valer sus méritos al título pero además le prometieron a Paris beneficiosos dones si éste fallaba a su favor. Hera se comprometió a hacerle soberano de toda el Asia. Antenea le ofreció la prudencia y la victoria en todos los combates y Afrodita le brindó el amor de la mortal más hermosa de Grecia, Helena de Esparta.

Paris dio la manzana a Afrodita, granjeándose así la fiel protección de la diosa para él y los suyos para siempre, y la enemistad de las otras dos diosas lo que quedará reflejado en la Guerra de Troya.

Ligiró o Aquiles

És un heroi aqueu que va participar en la guerra de Troia i que surt a la Ilíada de Homer,un poeta grec. Aquiles és fill de Tetis,una deesa, i Peleu un mortal rei de Ftia. Tetis volia fer el seu fill inmortal banyan-lo en les aigües del riu Estígia. Al submergir-lo com l'agafa del taló dret i no és va submergir va quedar com al seu únic punt dèbil. Peleu al asabentar-se es va separar de Tetis i Aquiles va anar a vieure amb el seu educador Quiró, que va ser ell qui li va posar el nom d'Aquiles perque abans es deia Ligiró.
Quan ja era més gran va anar a la cort del seu pare i va coneixer a Patrocle, qui seria el seu millor amic.
Aquiles va participar a la guerra de Troia. Ell no volia anar-hi i es va disfresar de dona juntament amb Patrocle. Els grecs per saber qui era Aquiles van portar joies i armes, totes les noies van anar a veure les joies menys dos, Aquiles i Patrocle. Els van agafar i se'ls van emportar. Aquiles va anar a la guerra amb el seu exercit. Aquiles durant la guerra es va enfadar amb Agamèmnon per treure-li la seva esclava i va deixar de lluitar. Hèctor princep de Troia desafia a Aquiles i Patrocle va anar a lluitar en nom de Aquiles. Ell al saber que Hèctor mata a Patrocle i llavors el desfia en combat singular i Aquiles el venç, passeja el seu cadaver amb un carro durant una setmana fins que el rei de Troia demana que li torni el seu fill. Paris germà de Hector amb un arc mata a Aquiles amb una flecha al taló dret.

Quiró

Quiró, (en grec antic Χείρων Kheírôn ) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega. Era fill de Cronos i Fílira i vivia al mont Pelió, d'on, com els altres centaures en va ser expulsta pels Làpites. Es va casar amb la ninfa Càriclo, i la seva filla Ocírroe va ser la mare de Pelcos.

Va ser ensenyat per Apol.lo i Àrtemis i va instruir Aquil.les entre altres i va ser un gran educador en música, art, caça, moral, medicina i cirurgia.

Cronos que estaba casat amb Rea, es va enamorar de Filira, però ella el va refusar i per escapar de Cronos es va transformar en una egua quan Cronos sen va adonar va decidir tranformarse en un cavall i aconsequir el seu objectiu, d'aquest amor forçat va neixer Quiró.

La seva fama de metge es va estendre per tota Grecia. Quiró va conèixer Peleu quan Acastos per vengarse de Peleu per una suposada traïció amorosa el va convidar a caçera, i mentres estaban caçant li va robar l'espasa que li havia donat Hefest i el va abandonar a la seva sort entre els centaures,Quiró va recuperar l'espasa i el va salvar, des d'aquell moment Quiró i Peleu van ser grans amics.

Quiró no era com els altres centaures no era rude sinó amable i no era primitiu sinó culte, era famos per la seva bellesa. Alguns dels herois més importants de la mitologia grega com Aquil.les i Jàson van ser alumnes de Quiró.

En quant a l'edat Quiró era immortal però va tenir la mala sort de que va ser ferit amb una fletxa que el seu amic Hèracles havia untat amb el verí de la Hidra de Lerna, veient que moriria li va passar la seva immortalitat a Prometeu.