EL QUE M'HA SEMBLAT EL CRÈDIT

Aquest Crèdit m'ha agradat més que els altres perquè és molt interesant i moltes coses he après, el que faltaria és parlar més de Roma que Grècia lo que més m'he agradat és Alfabet Grec que jo ja ho sé i he après i sé anar però en Català.
Aquest crèdit el vaig triar perquè he jugat molts videojocs de Antiguitat com Imperium, i el Imperium Civitas, Civitas 2, Civitas 3, CivCity Roma, Ceasar IV, etz.

El que m'ha semblat el credit

Aquest crèdit m'ha semblat interessant perquè he après moltes coses. Ara sé que els grecs i els romans tenien moltes coses en comú i que eren uns grans navegants. També sé que hi ha moltes coses de la actualitat que es basen en coses descobertes pels grecs i els romans; com per exemple la democracia grega i el dret romà. M'ha agradat el fet de que sigui un tipus de credit diferent amb el sistema de blog i els ordinadors. Coneixer l'alfabet grec també ha estat interessant amb el qual hem après a fer el nostre nom. El professor es diu Lluís Inclan i és qui administra el blog.

Alexandre el Gran ( 1 )

Un gran rei que que va conseguir abatre el gran imperi persa, un home abançat per a la seva epoca que entenia la guerra des de un punt de vista estrategic .Aquet home es Alexandre Magne educat per grans homes Leonidas i Aristotil i que va ascendre la tron quan nomes tenia vint anys.

Un rei jove

Alexandre fill de Filip i la grega Olimpíada nomes tenia vint anys quan va ascendre al tron de macedonia, pero ja havia estat instruit per Leonidas rei d'Esparta i Aristotil el filosof, quan aquest encara no havia fundat el Liceu atenès.Aristotil va fer que Alexandre s'intereses per la llengua escrita i el va introduir en diversos dominis de la filosofia de l'epoca.Aristotil tambe va fer que Alexandre prengues conciencia de la geografia en el camp de batalla i per aixo en les seves exploracions portava naturalistes i cartògrafs.
De tota manera el camí d'acces al tron no era facil ja que familiars i veïns seus podien oposar-se a ell.En efecte, a fi d'evitar la disgregació de la Lliga de Corint, va entrar amb el seu exèrcit a Grècia i, posteriorment, va esclafar la revolta de Tebes, ciutat que va ser arrasada, i una vegada consolidada l'herencia de Filip va poder concentrar-se en es seu objectiu, enderrocar l'imperi persa.

Les conquistes d'orient

Amb un exercit de 40.000 homes, entre macedonis, aliats grecs i mercenaris va desnvercar l'any 334 A.C a l'asia menor vora de Troia on va fer una visita simbolica en la qual es va sentir identificat amb Aquil·les.La primera batalla entre els dos exercits es desenvolupa a la vora del riu Granic on vens ja que el comandant de l'exercit persa subestima als grecs. En aquesta batalla Alexandre aconsegueix les satrapies de Frígia Hel·lespòntica i Lídia.Tot seguit les ciutats de l les costes de l'Egeu obriren les seves portes amb poca o nul·la resistencia.Alexandre concedi certa autonomia a aquestes ciutats.

Halicarnàs esdeve centre de resistencia de l'imperi persa gracies a Memnó,un comandant al servei de Darios el rei aquemenida.Alexandre sometre a la ciutat a un setge fins que aquesta es rendi. Alexandre seguía avançant pere l'Anatolia occidenta. Després de passar l'hivern a Gòrdion, anà apoderant-se de la part oriental de l'Anatòlia mentre es dirigia cap a la costa sud-est (333 a.C.).A l'entrada de Siria en una plana estreta prop d'Issos s'enfrona a Darios pero aquest va fugir en mig de la batalla sorpres per la gran empenta macedonia i Alexandre no acceptà la oferta de pau.
L'avanç de l'exercit grecomacedoni es rapid fins que queda barrat a Tir la ciutat situada estrategicament a una illa que nomes va poder ser presa despres de un llarg setge de 8 messos i un dic construit per els enginyers i les maquines de guerra.Despres de prendre Gaza entra directament a Egipte on l'acullen amb joia ja que el veuen com la persona que els lliberera del jou persa.Allà funda la primera de les nombroses Alexandries que fundarà al llarg de les seves conquestes.

Aqui acaba la primera part de la vida d'Alexandre un home que veia la guerra desde un punt de vista estrategic .

Posidó

Rei del mar, va ser criat per Cèfira, filla de l'Oceà, i pels Telquins, genis de Rodes fills de Pontos i de Gea, la germana dels quals, Halis, es va unir al déu. Aquests van ser els inventors de l'art d'esculpir als déus i podien fer ploure, pedregar o nevar i podien adoptar la forma que volien. La part inferior del seu cos tenia forma de peix o de serp i eren amfibis. Després de regar Rodes amb l'aigua de l'Éstix per a esterilitzar-la van ser morts a cops de sageta per Apol·lo fulminats per Zeus. Amb Halis va tenir sis fills i una filla, Rodo a l'illa de Rodes que va prendre el seu nom d'ella. Posidó té poder sobre el mar, pot deslligar tempestats, arrencar roques del litoral amb el seu trident i fer brollar fonts, estenent el seu poder a aigües corrents i llacs, però no als cursos fluvials. Amb Hera i Atena va intentar encadenar a Zeus però es va tornar endarrere davant les amenaces de Briareu. Al costat d'Apol·lo i d'Èac va participar en la construcció de la muralla de Troia i en negar-se Laomedont a pagar-li el salari convingut va fer aparèixer un monstre marí que va assolar Troia. D'allà el seu rancor que el fa participar en la guerra a favor dels Aqueus. Per a això pren la forma del Calcant per a animar als dos Àiax i exhorta a Teucre i Idomeneu fins que abandona la lluita per ordre de Zeus No obstant, quan Aquil·les està a punt de matar a Eneas vela els ulls d'aquell i el transporta lluny dels seus enemics obligat per la Destinació i perquè Eneas no descendeix de Laomedont sinó de Tros, Anquises, Capis i Asàracos. Quan els homes van crear les ciutats, els déus van dirigir vàries d'elles per a ser objecte de culte especial, però en ocasions varis d'ells escollien la mateixa. En aquest cas, invariablement, Posidó perdia la disputa. Així amb Hèlios a Corint, amb Zeus a Egina, amb Dionís a Naxo, amb Apol·lo a Delfos, amb Atena a Trezene. Famoses són les disputes per Atenes i Argos. En la primera, Posidó va fer néixer una font d'aigua salada a l'Acròpolis i Atena va plantar a posteriori una olivera. En l'arbitratge conseqüent Cècrops va atestar que l'olivera d'Atena era anterior i com a represàlia Posidó va inundar la plana d'Eleusis. A Argos la disputa va ser amb Hera i en perdre la raó va dessecar totes les fonts. En arribar el Dànaos i les seves cinquanta Danaides Posidó es va enamorar d'Amimone i va retornar les fonts a l'Argòlida. Tot i així era senyor de l'Atlàntida.
Posidó va tenir diversos i fecunds amors, però els seus fills eren gairebé sempre gegants malèfics i violents. Així, Polifem, fill de Toosa, Crisàor, fill de Medusa (amb qui també va tenir a Pègas, el cavall alat), Naupli, fill d'Amimone, els Alòades, fills d'Ifimèdia, Cerció, el bandit; Llepo; Orió i els seus fills amb Halis, que van ser sepultats sota terra pel seu propi pare a causa dels seus excessos. Amb Demeter va tenir una filla innombrable i el cavall Arió. La seva esposa legítima, però estèril, va ser Amfitrite, una Nereida. El trident del Posidó, útil del pescador de tonyina, el seu carro arrossegat per cavalls amb cua de serp i el seu seguici de dofins, animals marins i Nereides són la seva representació típica.

els titans

Els titans en la mitologia grega son els dotze fills de Urà i Gea, el Cel i la Terra, i algun dels seus propis fills. Molt sovint els anomenen els dèus superiors, van ser durant molt de temps els dominants de l'univers i poseien una estatura descumonal i una gran força. Cronos, el mès important dels titans, va governar a l'univers fins que el seu fill Zeus el va destronar i va assumir el poder. Uns altres titans i titànidas importants eren Oceà, el riu que corre al voltant de la terra; Tetis la seva dona; Mnemosine, la deesa de la memòria; Temis, la de la justicia, Hiperió, el pare del sol la lluna i l'aurora; Jápeto, pare de Prometeu qui va crear els éssers mortals y Atlas, que carregavael mòn sobre les seves espatlles. De tots els titans, només Prometeu i Oceà es van aliar amb Zeus contra Cronos. Així ells van tenir grans honors i es va condenar als altres Titans a habitar al Tàrtar. No obstan, van fer les paus i cronos va ser rei a l'era d'or.

El mite de Narcis

Era un jove de gran bellesa. Sobre el seu mite perduren diverses versions, entre les quals compta la d'Ovidi, que va ser el primer a combinar les històries d'Eco i Narcís, i relacionar-les amb l'anterior història del vident-cec Tirèsias.
Segons aquesta última història, tant donzelles com nois s'enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que més l'estimava era Eco, la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l'havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar a Narcís del seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant-se dels seus companys. Quan ell va preguntar , Eco va respondre: . Incapaç de veure-la, amagada entre els arbres, Narcís li va cridar: . Després de respondre , Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu. Per a castigar Narcís, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d'una font. En una contemplació absorta, incapaç d'apartar-se de la contemplació de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.