ZEUS

Zeus era el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics com el llamp, els núvols, el tro i la pluja. Garant de l'ordre social i del poder reial, governava l'univers impartint justícia entre els déus i els homes. Fill de Rea i Cronos, va succeir el seu pare com a senyor de l'univers. És representat amb barba, sovint assegut en un tron, empunyant el ceptre o el llamp i acompanyat de l'àguila. La seva primera muller va ser Metis (la Prudència), filla d'Oceà, però la seva companya definitiva va ser HERA, malgrat que va tenir incomptables aventures amoroses amb altres deesses i mortals, molts cops canviant la seva aparença.

la llegenda del minotaure

La llegenda del minotaure

Qui era el minotaure?

El minotaure era una bèstia amb el cos d'home, pero amb el cap de toro, fill de Pasifae, la dona de Minos, reina de Creta, i del toro que posidó, el deu del mar va fer sortir del mar.

La llegenda

A Creta reinava el poderós Rei Minos. La seva capital era célebre al món per el laberint, ple de liosos passadissos, dels cuals era casi imposible trobar-ne la sortida. A l'interior hi vivía el terrible Minotaure. A cada lluna nova s'había de sacrificar un home al Minotaure, perquè quan el monstre es quedava amb gana, es llençava fora del laberint per sembrar la mort i la desolació dels habitants de la comarca. Un día, el Rei Minos va rebre una trágica noticia: el seu fill acababa de morir asesinat a Atenes. Minos es va vengar, reuní el seu exercit i l'envià a Atenes per iniciar l'atac. Atenas, al no estar preparada, no va poder ofereixer resistencia i solicita la pau. Minos, amb severitat va dir: "us ofereixo la pau, però amb una condició: cada nou anys, Atenes enviará set homes i set dones a Creta perquè paguin amb la seva vida la mort del meu fill". Aquells homes serían sacrificats al Minotaure perquè els devorara. Els atenens no tingueren més remei que aceptar, però amb una condició també. Si un dels homes aconseguía matar el Minotaure i sortir del laberint (cosa casi imposible) no nomes salvaría la seva vida, sino també la dels seus companys, i Atenas sería eximida de la condena. Dos vegades pagaren els atenens el tribut. S'acostava el día en que per tercera vegada la nau de veles negres, signe de dol, anava a la mar. Alesores, Teseu, fill únic del rei d'Atenes, Egeo, oferí la seva vida per la salvació de la ciutat. El Rei i el seu fill van convenir en que si a Teseo tenia sort, la nau que els tornaria al país portaria les veles blanques. La presó de Creta, on Teseo i els altres homes foren enviats com a presoners estaba molt a prop del parc on les filles del rei Minos, Ariadna i Fedra, solíen passejar. Un día el carceller avisà a Teseo que algú volía parlar-li. Al sortir, Teseo es trobà amb Ariadna, que, enamorada d'ell volía ajudar-lo a matar el Minotaure en secret del seu pare. Agafa aquesta bola de fil i quan entris al Laberint deixa anar fil i així tindras una guía que et permetrà de trobar la sortida. També li va donar una espasa mágica. Al matí seguent, el príncip va anar al Laberint,agafà la bola de fil, i el va anar desfent a mesura que avançava. Despres de molt caminar, va entrar en una gran sala es trobà davant del Minotaure, que bramaba de furor i es llança contra Teseo. Teseo va matar el minotaure amb l'espasa. Despres només va haber de seguir el fil per sortir. Teseo va salvar la seva vida i al dels seus companys i lliberà la seva ciutat de la condena. Per tornar a casa, Teseo va pasar moltes peripecies i desventures, pero això ja es una altra historia.

L'ancià de l'Aqueront

"De aquí parte la senda que conduce

al tartáreo Aqueronte, vasta ciénaga
que en turbios remolinos lanza hirviente

su arena toda en el Cocito. Horrendo

el barquero que vela junta al río,

Caronte, el viejo horriblemente escuálido:

tendida sobre el pecho se enmaraña

la luenga barba gris; inmóviles miran

sus ojos, dos centellas; desde el hombro

cuelga de un nudo su andrajoso manto.

Largo varal empuña, y con la vela

hábil maniobra al transbordar los cuerpos

en el mohoso esquife. Ya es anciano,

Virgili, Eneida, VI 423 i ss.

Caront és un personatge de la mitologia grega fill d'Èreb i Nix. Èreb representa la part fosca del mon i Nix representa la nit. Caront s'encarrega de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront. Se'l representava com un ancià prim i rondinaire de roba fosca i amb antifaç que triava els seus presoners de la multitut d'animes que s'apilonaven a les ribes del riu Aqueront. Caront cobrava per el seu viatge un pagament, si no el pagaven, les ànimes dels difunts havien de vagar cent anys per les ribes del riu Aqueront, per aquest motiu quan enterraven els difunts, se'ls enterrava amb una, dues o tres moneda sota la llengua.

És molt estrany que caront deixès passar una persona viva al inframón, si aquests volien fer-ho havien de pagar una branca d'or que la proporcionava la Sibila de Cumas. Alguns que van aconseguir vaixar a l'inframón vius va ser Heracles (més conegut com a Hércules) i Orfeo.

Caront per a mi un personatge que no esta prou valorat dins de la mitologia, crec que podria haver estat prou important i protagonitzar alguna aventura i no ésser un personatge secundari dins de la mitologia, m'ha estranyat molt no trobar cap narració on Caront fos protagonista, com ja he dit i que, no entenc que amb la complexitat de la mitologia, Caront hagués estat sempre barquer de l'Aqueront.


Imatges extretes de les pàgines

• http://webpages.ull.es/users/fradive/historiacomparada/14muerte/caronteluccagiord.jpg

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Charon_by_Dore.jpg

La vestimenta

Sempre s’ha considerat que la moda és un plaer frívol i egoista que reafirma la vanitat del ser humà i el divideix en classes socials segons la vestimenta. Però la moda és molt més que això, la moda parla de la societat, mostra els elements importants d’una cultura i de com viu la gent . Es desenvolupa en un context històric determinat i de com aquest influeix en la vestimenta.
Vestir-se pot significar cobrir la realitat, disfressar-la i crear una distància entre la veritat i la seva revelació. De totes maneres la roba és un reflex de l’estructura social. El vestit pot indicar elements tal com l’activitat que realitza una persona, la hora del dia que s’utilitza, l’ocasió específica, el gènere sexual...
Els grecs creen el criteri clàssic de la bellesa que reflecteix l’harmonia entre les parts. L’harmonia, l’ordre i la simetria són una propietat objectiva de les coses. L’harmonia s’aconsegueix amb una organització proporcionada i matemàtica. Les qualitats de mesura i proporció constitueixen bellesa . La mesura, tan estretament vinculada a la bellesa, es troba també estretament vinculada a la bondat i a la virtut.
La constant de disseny grec és utilitzar bandes amb motius decoratius d’origen arquitectònic. La túnica t’heretes eren dos trossos de tela rectangulars i units entre sí. L’himation és un mantell grec, de disseny rectangular que es col·locava sobre el cos o el cap per protegir-se del fred. Els filòsofs grecs l’utilitzaven com a vestit bàsic, cenyit sobre el cos i cobrint l’espatlla esquerra. Aquesta peça reflectia el criteri de simplicitat que promou la cultura grega com a símbol de l’elegància.
Com a peça normal, els homes vestien una simple túnica que podia variar de mida en funció del seu us. Portaven una espatlla al descobert i s’ajustava a la cintura amb un cinturó de pell. Les túniques curtes eren utilitzades per realitzar treballs mentre que les llargues s’utilitzaven en situacions especials. Les dones portaven nombrosos complements per guarnir els vestits.
Si ens fixem per exemple en l’Auriga de Delfos veiem que es dona més importància al concepte que a la forma bella. El vestit és una llarga túnica fins als peus lligada amb un cinturó. El vestit és d’extrema senzillesa, els plecs són suaus i flexibles, reflecteix el comportament d’un teixit autèntic.
Els romans foren el poble que va obtenir més poder en l’antiguitat clàssica. Van crear el més gran imperi del món antic. La joieria era abundant. A partir de l’època imperial, per l’alt nivell de vida que havien aconseguit els romans, es tornen sofisticats a nivell d’accessoris i indumentària, tant femenina com masculina.

EXEMPLES D'ARQUITECTURA ROMANA

COLISEU

El Colosseu va ser un regal de l’emperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s’escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l’aire lliure. Cada espectador ocupava l’espai segons la seva categoria dins la societat romana. Els seients inferiors eren per l’emperador i els senadors. Els pitjors llocs, a dalt de tot, estaven reservats pels esclaus, els estrangers i les dones. Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als diversos sectors i garantien una gran rapidesa en l’allotjament i la sortida dels espectadors.El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. Com a amfiteare, tenia la funció d’albergar espectacles de caràcter més popular (lluites amb homes i feres i naomàquia).

CIRC ROMÀ

El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer carreres de cavalls i carros (quàdrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre)

Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balaustrada que dividia l'edifici pel centre (spina). Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. A l'Spina hi podia haver de tot, temples, obeliscs, estàtues de dofins (per comptar les voltes)-> símbol del déu Neptú, déu del mar i protector dels caovalls. Les voltes també es podien comptar amb ous, símbol dels dioscurs Càstor i Pòl·lux.

TEATRE ROMÀ

El teatre va florir molt aviat a Roma gràcies a l'aparició de Livi Andrònic, nascut a Tàrent, en la Magna Grècia, cap al 284 aC Portat a Roma com a esclau per Lucio Livi, va escriure tragèdies segons els models grecs, de les quals ens queden títols com: Achilles, Aegisthus, Aiax mastigophorus, Andromeda Danae, Tereus i altres, també algunes comèdies (Gladiolus, Ludius, Verpus) i alguns fragments. Després de Livi Andrònic va haver altres grans autors: Enio, Accio, Pacuvio, nevi, Cecilio Estat, Plaute i Terenci, que van dominar l'escena romana durant tot el període republicà. D'aquests autors ens queden només títols i fragments d'obres, amb unes màscares,amb l'excepció de Plauto (vint comèdies completes) i de Terenci (sis comèdies completes). Enio, Accio, pacuvio i nevi van escriure principalment tragèdies d'argument grec i algunes de argument romà, les anomenades Fabulae praetextae (que prenen el seu nom de la toga dels patricis romans).

FÒRUM

El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) fou durant molts segles el centre de la vida pública de l'antiga Roma. En llatí era anomenat el Forum Romanum, si bé els ciutadans s'hi referien més sovint com a Forum Magnum (el Fòrum Gran) o, simplement, com a Forum. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats Fòrums Imperials. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els turons del Palatí i el Capitoli, a Roma. I ara Catalunya també hi ha el fòrum Empúries.




ARC DE TRIOMF

L'arc de triomf és un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla, d'aquí el seu nom; els més antics són del segle I de la nostra era, i es troben a Itàlia. Normalment constituïen l'entrada monumental a les ciutats. Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres. D'aquesta època destaquen els arcs de Titus i Constantí, a Roma, i a casa nostra l'arc de Berà al Tarragonès i el de Cabanes a la Plana Alt, i el de Barcelona.





TEATRE ROMÀ

Als déus romans se'ls van dedicar santuaris (Aedicula) i temples (Templum), i en alguns d'ells es trobava l'estàtua del déu corresponent.

La maledicció religiosa (sacer = excomunicació) tenia forta incidència en la vida del ciutadà romà. La maledicció la llançaven els déus contra el que incomplia certes normes: el marit que venia a la seva dona, o el pare que venia al fill; el fill o la nora que ferien al pare o al sogre; el patró que violava la fe jurada a l'hoste o al client. Independentment de la pena civil corresponent, els pontífexs llançaven l'anatema, que encara que era qüestió privada influïa moralment en les persones que creien cegament en això. L'anatema públic, més infreqüent, causaven gran commoció en la població.

La religió romana dictava per als difunts la necessitat d'incineració.

En la religió de l'Antiga Roma no es practicaven els sacrificis humans. Només s'executava la gent per casos criminals.

A Catalunya hi ha per exemple hi ha el de Vic

TERMES

Les termes (balnea) van esdevenir una institució fonamental en la societat romana, sobretot en època imperial. Tanmateix el seu origen, com tants altres aspectes de la civilització romana, es remunta al món grec, en concret als banys públics i als gimnasis, que solien incloure una palestra i una sala per rentar-se després de l'exercici. Però si entre els grecs el vessant principal era la preparació física que s'hi desenvolupava i el bany tan sols el seu colofó, els romans van capgirar les prioritats, de manera que el bany va convertir-se en l'activitat central i l'esport va quedar només com un preliminar opcional. Així mateix l'hipocaust, l'enginyós sistema de calefacció que va substituir els brasers primitius i que constitueix la base de l'edifici termal, també sembla provenir de l'arquitectura grega -per bé que va ser dut a la perfecció pels romans. Igualment la noció cabdal en què es fonamentaven els banys termals, l'alternança entre banys calents i freds, era aconsellada sovint pels metges grecs. Malgrat tot, no hi ha dubte que van ser els romans els qui la van fer de les termes un dels trets més estesos i definitoris de la seva civilització, segons demostren les innombrables restes termals que es troben arreu de l'antic Imperi romà.

AQÜADUCTE ROMÀ


Un aqüeducte és una conducció feta per l'home per a transportar aigua en gran quantitat d'un indret a un altre; el terme s'aplica sobretot als ponts construïts per passar-hi les conduccions d'aigua.Els aqüeductes aprofiten la inclinació del terreny per a que l'aigua només flueixi en el sentit desitjat. Per exemple a Catalunya hi ha el de Tarragona i el de Manresa.





IMPERIUM CIVITAS AQUÍ ESTÀ LA PÀGINA DE ON HE TRET LES IDEES I TOTS ELS ALTRES EDIFICIS ROMANS QUE ESTARIEN. ESTÀ EN ANGLÈS.

PINTURA ROMANA

Les pintures són obres d'art, atenent al seu sentit estètic diríem, amb el professor Sir Ernst Gombrich que «no hi ha res de dolent en què ens delectem en elLes pintures són obres d'art, atenent al seu sentit estètic diríem, amb el professor Sir Ernst Gombrich que «no hi ha res de dolent en què ens delectem en el quadre d'un paisatge perquè ens recorda la nostra casa o en un retrat perquè ens recorda un amic, ja que com a homes que som, quan mirem una obra d'art ho fem sotmesos al record d'una munió de coses que per bé o per mal influeixen sobre els nostres gustos» i parafrasejant a Arnold Hauser direm que «les interpretem (les pintures) d'acord amb les nostres pròpies finalitats i aspiracions, els hi traslladem un sentit, l'origen del qual està en les nostres formes de vida i hàbits mentals d'un paistge perquè ens recorda la nostra casa o en un retrat perquè ens recorda un amic, ja que com a homes que som, quan mirem una obra d'art ho fem sotmesos al record d'una munió de coses que per bé o per mal influeixen sobre els nostres gustos» i parafrasejant a Arnold Hauser direm que «les interpretem (les pintures) d'acord amb les nostres pròpies finalitats i aspiracions, els hi traslladem un sentit, l'origen.

Il·lustració: Eneas, acompanyat de el seu fill ascani, es curat per un metge.