Roma contra Gàl·lia, el còmic o la realitat ? II

Aquesta és la segona entrega de "Roma contra Gàl·lia, el còmic o la realitat ?", en la qual seguirem parlant sobre els romans i els gals. Ara anem a parlar de dels guerrers dels dos bàndols, tant romans com gal·ls.
Els romans, utilitzaven un sistema de reclutament i avanç en l'exèrcit peruquè desertessin la menor part possible dels soldats. L'entrenament començava a l'academia, on s'entrenaven els reclutes o Legionaris. A mesura que entraven a l'exèrcit, anaven a fer una funció o altre depenent del seu patrimoni o de la seva habilitat. Primerament tindrem l' infanteria pesada, on els hastati o Hastaris(que eren els novells juntament amb els hastatus, els més joves), els princípes (que ja eren guerrers més experimentats, 30 anys) i els triarii (els soldats més veterants). Tots aquets soldats podien comprar-se les armes i les armadures. En la infanteria llegugera, per començar a penes es podien com parar l'equipament, i no tenien una funció específica a l' exèrcit, eren anomenats velites.
I per finalitzar, hi havia la caballeria lleugera o equites, que atacaven pels flancs i pel darrere de les unitats enemigues utilitzant la sorpresa.
En el cas dels gals, podriem trobar molt poca cosa pel que fa a les unitats militars. Gairebé tots els guerrers eren milicians, ja que tots els habitants d'una població d'aquest estil, sabien lluitar, ambmés o menys destresa. En cara que hi havien milicies, també caldria fer algunes divisions (depenen del material que portaven, armes, caballs, armadures, etc) : Primerament tindiem els lluitadors amb espasa i la falange, que eren qui anava a peu i portaven espases o llances respectivament. Després, ja vindira a trobar-se amb el que era l'orgull dels gals, la seva caballeria: hi podriem trobar els llampecs de Teutates (traducció literal del nom gal), els genets Eduos i alguns druides també en formaven part (en aquells temps, ja hi havien metges de guerra). Totes aquestes persones, eren capitenajades per un capdill. A diferència dels romans, que els soldats, només eran això, soldats. Els gals en canvi, no en tenien de guerrers professionals, ja siguin Eduos o bé Teutates. Tots eren pagesos o ferrers o fusters o altres profesions fins que arribaven els conflictes, que era quan agafaven les armes.
Altes espectes de aquestes dues cultures, i potser l'únic que tenien en comú, és que odiaven profundament els seus contrincants. És a dir, els gals als romans i els romans als gals. Altre asspecte on diferien molt, era en el que fa als déus. Els romans veneran als seus déus estrets de la cultura hel·lenística i els gals venerant als esperits dels llocs i els seus déus, com ara tutatis i Velenus i Velisiana. posteriorment, les dos religons abandonaren el politaisme i es van aventurar amb el politaisme: els romans amb el cristianisme i el judaisme, i les gals amb la veneració de L'Únic Possible, personatge que de mica en mica es va anar confonent amb el Déu cristià fins ha areibar a unir-se. Tant els gals com els romans, jugaven amb algunes ventatges a les guerres de les gàl·lies, els romans amb els coneixements que tenien, i els gals amb el valor i la força que només es pot treure de la defensa de la teva llar.