PlauteTitus Maccius Plautus (Plaute) (Sàrsina, Umbría254 adC,Roma 184 adC) va escriure, entre moltes altres, l' obra Anfitriò, obra en la que intervenen Mercuri (fill de Júpiter [Hermes]), Sosias (l' esclau d' Anfitriò), Júpiter (déu principal [Zeus]), Alcmena (la dona d'Anfitriò), Tésala i Bromia (serventes d'Alcmena) i Blefarò. 
Aquesta comèdia explica el seguit de confusions que s' esdevenen quan Júpiter s' encapritxa de Alcmena, la dona del general Anfitriò. Per a poder passar una nit amb ella, aprofita l' ausència d' aquest, que és a la guerra, per a convertir-se en ell, suplantar-lo i aconseguir el seu propòsit. Per a això es serveix de la ajuda de Mercuri , que es transforma en el doble de l' esclau Sosias i intercepta a aquest quan va cap a la casa a comunicar a Alcmena que Anfitriò ha tornat, ja que si el deixès seguir el seu camí descobriria el plà de Júpiter. LLavors Alcmena queda embarassada de dos fills, Ificles i Heracles (Hercules), un fill de Júpiter i l' altre del vertader Anfitriò.
Hi ha, però, una petita diferència entre la història de Plaute i el relat mitològic, ja que segons aquest últim Alcmena no va voler consumar el matrimoni amb Anfitriò fins a ser venjada de la mort dels seus germans a mans dels telèboas, per tant les seves relacions amb Júpiter farien que Heracles fos el primogénit. Plaute, en canvi, proposa primer la concepció d' Ificles (fill d' Anfitriò) y després la d'Heracles. Ificles neix als deu mesos lunars i a Heracles (que va nèixer l'endemà després de l' anomenada "llarga nit") el presenta com a setmesí.
En el desenllaç de la història, i després de que Anfitriò i Alcmena discuteixin(a causa del seu suposat adulteri, que ella nega perqué desconeix que ha estat amb Júpiter i no amb el seu marit) i el seu esclau Sosia, (qui es veu involucrat en tot ja que Mercuri es fa passar per ell per evitar que Anfitriò i el propi Sosia descobreixin tot l'entramat), arriba el moment en que els dos Anfitrions es troben. Davant la sorpresa dels presents, fan cridar Blefaró perqué trii quin dels dos és el veritable però ell diu que no pot, que no ho sap. Mentre tot això succeeix, Alcmena, que és a dins de la casa, es posa a parir, i en el moment en que invocava els deus un gran trò ressona per tota la casa i la veu de Júpiter diu als qui són a dins que no tinguin por i que ve a ajudar a Alcmena, qui crida a Bromia fen-li veure que ha parit dos nens bessons sense cap mena d'ajut de ningú. Quan intentaven arreglar un dels nens (Heracles) es van adonar que tenia una força sobrehumana, cosa que va quedar demostrada quan el sostre va sucumbir i van entrar dues serps enormes que el van atacar, que ell va estrangular sense cap mena de dificultat.
Aquesta comèdia explica el seguit de confusions que s' esdevenen quan Júpiter s' encapritxa de Alcmena, la dona del general Anfitriò. Per a poder passar una nit amb ella, aprofita l' ausència d' aquest, que és a la guerra, per a convertir-se en ell, suplantar-lo i aconseguir el seu propòsit. Per a això es serveix de la ajuda de Mercuri , que es transforma en el doble de l' esclau Sosias i intercepta a aquest quan va cap a la casa a comunicar a Alcmena que Anfitriò ha tornat, ja que si el deixès seguir el seu camí descobriria el plà de Júpiter. LLavors Alcmena queda embarassada de dos fills, Ificles i Heracles (Hercules), un fill de Júpiter i l' altre del vertader Anfitriò.
Hi ha, però, una petita diferència entre la història de Plaute i el relat mitològic, ja que segons aquest últim Alcmena no va voler consumar el matrimoni amb Anfitriò fins a ser venjada de la mort dels seus germans a mans dels telèboas, per tant les seves relacions amb Júpiter farien que Heracles fos el primogénit. Plaute, en canvi, proposa primer la concepció d' Ificles (fill d' Anfitriò) y després la d'Heracles. Ificles neix als deu mesos lunars i a Heracles (que va nèixer l'endemà després de l' anomenada "llarga nit") el presenta com a setmesí.
En el desenllaç de la història, i després de que Anfitriò i Alcmena discuteixin(a causa del seu suposat adulteri, que ella nega perqué desconeix que ha estat amb Júpiter i no amb el seu marit) i el seu esclau Sosia, (qui es veu involucrat en tot ja que Mercuri es fa passar per ell per evitar que Anfitriò i el propi Sosia descobreixin tot l'entramat), arriba el moment en que els dos Anfitrions es troben. Davant la sorpresa dels presents, fan cridar Blefaró perqué trii quin dels dos és el veritable però ell diu que no pot, que no ho sap. Mentre tot això succeeix, Alcmena, que és a dins de la casa, es posa a parir, i en el moment en que invocava els deus un gran trò ressona per tota la casa i la veu de Júpiter diu als qui són a dins que no tinguin por i que ve a ajudar a Alcmena, qui crida a Bromia fen-li veure que ha parit dos nens bessons sense cap mena d'ajut de ningú. Quan intentaven arreglar un dels nens (Heracles) es van adonar que tenia una força sobrehumana, cosa que va quedar demostrada quan el sostre va sucumbir i van entrar dues serps enormes que el van atacar, que ell va estrangular sense cap mena de dificultat.
Tot això li ho explica Bromia a Anfitriò quan el troba fora de la casa, i també li explica el que ha dit Júpiter que és que Alcmena és lliure de la acusació d'adulteri, que ha estat ell qui se'n ha aprofitat i que l'ha deixada embarassada del nen que ha matat les serps. Finalment, quan Amfitriò es decideix a fer una ofrena a Júpiter per tal de mantenir-hi bones relacions, aquest baixa del cel, torna a explicar-li tots els fets, diu que el fill que ha engendrat ell li proporcionarà glòria i honor i que torni a la seva vida normal perdonant a Alcmena, ja que ella no va tenir res a veure.
Alex Vidal
1 comentari:
Àlex,
el resum està bé, però només has posat enllaços al principi...
Publica un comentari a l'entrada