Roma contra Gàl·lia, el còmic o la realitat ? II

Aquesta és la segona entrega de "Roma contra Gàl·lia, el còmic o la realitat ?", en la qual seguirem parlant sobre els romans i els gals. Ara anem a parlar de dels guerrers dels dos bàndols, tant romans com gal·ls.
Els romans, utilitzaven un sistema de reclutament i avanç en l'exèrcit peruquè desertessin la menor part possible dels soldats. L'entrenament començava a l'academia, on s'entrenaven els reclutes o Legionaris. A mesura que entraven a l'exèrcit, anaven a fer una funció o altre depenent del seu patrimoni o de la seva habilitat. Primerament tindrem l' infanteria pesada, on els hastati o Hastaris(que eren els novells juntament amb els hastatus, els més joves), els princípes (que ja eren guerrers més experimentats, 30 anys) i els triarii (els soldats més veterants). Tots aquets soldats podien comprar-se les armes i les armadures. En la infanteria llegugera, per començar a penes es podien com parar l'equipament, i no tenien una funció específica a l' exèrcit, eren anomenats velites.
I per finalitzar, hi havia la caballeria lleugera o equites, que atacaven pels flancs i pel darrere de les unitats enemigues utilitzant la sorpresa.
En el cas dels gals, podriem trobar molt poca cosa pel que fa a les unitats militars. Gairebé tots els guerrers eren milicians, ja que tots els habitants d'una població d'aquest estil, sabien lluitar, ambmés o menys destresa. En cara que hi havien milicies, també caldria fer algunes divisions (depenen del material que portaven, armes, caballs, armadures, etc) : Primerament tindiem els lluitadors amb espasa i la falange, que eren qui anava a peu i portaven espases o llances respectivament. Després, ja vindira a trobar-se amb el que era l'orgull dels gals, la seva caballeria: hi podriem trobar els llampecs de Teutates (traducció literal del nom gal), els genets Eduos i alguns druides també en formaven part (en aquells temps, ja hi havien metges de guerra). Totes aquestes persones, eren capitenajades per un capdill. A diferència dels romans, que els soldats, només eran això, soldats. Els gals en canvi, no en tenien de guerrers professionals, ja siguin Eduos o bé Teutates. Tots eren pagesos o ferrers o fusters o altres profesions fins que arribaven els conflictes, que era quan agafaven les armes.
Altes espectes de aquestes dues cultures, i potser l'únic que tenien en comú, és que odiaven profundament els seus contrincants. És a dir, els gals als romans i els romans als gals. Altre asspecte on diferien molt, era en el que fa als déus. Els romans veneran als seus déus estrets de la cultura hel·lenística i els gals venerant als esperits dels llocs i els seus déus, com ara tutatis i Velenus i Velisiana. posteriorment, les dos religons abandonaren el politaisme i es van aventurar amb el politaisme: els romans amb el cristianisme i el judaisme, i les gals amb la veneració de L'Únic Possible, personatge que de mica en mica es va anar confonent amb el Déu cristià fins ha areibar a unir-se. Tant els gals com els romans, jugaven amb algunes ventatges a les guerres de les gàl·lies, els romans amb els coneixements que tenien, i els gals amb el valor i la força que només es pot treure de la defensa de la teva llar.

Roma contra Gàl·lia, el còmic o la realitat ? I

Roma i Gàl·lia, quants records us deu portar, i no pas per les classes d' història de l' institut o de l' escola, sinó per aquelles tardes, llegint l'Asterix i els seus amics (i pel més jovenets els videos). Van ser el nostre primer contacte amb la història i aquell món, anem a descubrir que hi ha de veritat i rigor històric en les vinyetes d' Albert Udrezo (dibuixant) i René Goscinny (guionista) o que és el simple entreteniment.
Primerament, anem a siutuar al poble mític que resistia sempre els atacs de les millors legions romanes (cosa molt fantesiosa per descomptat, ja que el poble esta envoltat). El seu poble, com tots sabem es trobava a la regió que ells anomenàven Armòrica, a prop de la ciutat de Lutècia és actualment un llogarret de pocs habitants, ho fins hi tot sense habitants ja que no surt al mapa (cercle de color roig, que apenes es veu). Ara que ja sabem on és, podem passar a pensar, com anaven els campament militars més o menys estables, és a dir, que estiguessin fortificats. La vida militar a Roma era molt piramidal: A dalt de tot hi trobavem el Cèsar o l'emperador, just sota seu hi havien els generals de les seves legions, i dintre aquestes hi havia 10 cohorts per legió, les quals tenien petits destacament mòbils que asetjaven les poblacions gales. Mentre que aquests tenien la seva societat completada de forma diferent. Per començar, eren poblets independents; es dedicaven a l' agricultura, la ramaderia, la recol·lecció i eren amans de la caça (si era un poble costaner, també paracticaven la pesca). El poblet era gobernat pel capdill (el qual era elegit cada x temps per a manar el poblet, s'anaven turnant el poder) i el metge, mestre , guia espiritual, l'home de pau i coseller de guerra del poblet, anomenat druïda. El druïda era la persona més important del poble, més fins hi tot que el capdill, ja que els druïdes eren allò fins que és morien.
Tant els romans com els gals eren supersticiosos de mena, i depenien de la religió de forma evident (per exemple en "el cop de menhir" tant els gals com els romans eren víctimes de l 'estafador Pròlix). Pel que fa als enforntaments entre ells eren molt igualats, ja que els gals eren d'allà i es coneixien la zona i si sabien moure, mentre que els romans els doblaven en nombre, pel cap baix.