PègasEn la mitologia grega, Pègas era el cavall alat nascut del coll tallat de Medusa.
El significat del seu nom és desconegut però Hesíode el relaciona amb la paraula font.Allà on els cascs de Pègas colpejaven el terra en naixia una font.Per exemple la font de Hipocrene, en el mont Helicó.
Però les llegendes més conegudes on intervé Pègas són les relacionades amb l'heroi Bel·lerofontes.
La historia diu que l'heroi va domar amb l'ajuda d'una brida màgica que li había donat Atenea, va aconseguir muntar el cavall. Seguidament, Bel·lerofontes i Pegàs van anar a lluitar contra el monstre Quimera, matant-lo.
Gràcies a Pegàs, Bel·lofrontes va aconseguir triomfar en totes les aventures en què va participar. Això el va enorgullir tant que va creure's capaç d'arribar fins al mont, Olimp on vivien els déus, cavalcant al llom de Pegàs.
Zeus no va tolerar tanta sobèrbia i va enviar un tàvec que va picar al cavall, encabritant-lo i fent-li tirar al seu genet a terra. Lliure de Bel·lerofontes, Pegàs va continuar volant sol fins a l'Olimp. Des de llavors, Zeus el va fer servir per portar el llamp.
Gòrgones
En la mitologia grega, les Gòrgones (en grec antic, Γοργόνες) eren tres monstres marins: Esteno, Euríale i Medusa. Les Gòrgones, les seves germanes, les Grees, i possiblement les Hespèrides, eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto. Eren tres triplets dels aspectes de la mateixa deessa triple, provinent d'antigues deïtats terrestres. Sembla que el mite provenia d'Assíria, Egipte i Fenícia.
Les Gòrgones tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa onejant de serps verinoses vives per cabells i ales d'or, la qual cosa indicava la seva naturalesa ctònica. Esteno i Euríale eren immortals i Medusa era l'única que era mortal. Tenia una mirada tan penetrant que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia en pedra.
La seva mítica existència està estretament vinculada a la de l'heroi Perseu, fill de Zeus i Dànae, que va donar mort a Medusa. Per a Homer la Gòrgona és desconeguda com figura mitològica, és només un cap fantasmal que viu en l'Hades.
Segons el poeta grec Hesíode, habitaven al llunyà occident, a l'altre costat de l'Oceà, on es trobaven els límits de la Nit.
Les Gòrgones tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa onejant de serps verinoses vives per cabells i ales d'or, la qual cosa indicava la seva naturalesa ctònica. Esteno i Euríale eren immortals i Medusa era l'única que era mortal. Tenia una mirada tan penetrant que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia en pedra.
La seva mítica existència està estretament vinculada a la de l'heroi Perseu, fill de Zeus i Dànae, que va donar mort a Medusa. Per a Homer la Gòrgona és desconeguda com figura mitològica, és només un cap fantasmal que viu en l'Hades.
Segons el poeta grec Hesíode, habitaven al llunyà occident, a l'altre costat de l'Oceà, on es trobaven els límits de la Nit.
1 comentari:
Angel,
ja t'he dit que el diferent aspecte dels espais entre línies es deu a copiar i enganxar. Ja ho saps...
Lluís.
Publica un comentari a l'entrada