Policlet

A la Grècia clàssica els cànons de bellessa eren ben diferents als d'ara; l'ideal en aquella època era una figura atlètica i ben proporcionada, i això era el que es mostrava amb l'escultura.

Policlet va escriure un tractat d'escultura (avui perdut), titulat Cànon, que va tenir molta influència i que va perduar fins al temps de l'Imperi Romà; les seves idees van ser molt seguides i es van estendre més enllà de la seva escola. Cal destacar alguns dels seus seguidors com Lisip, Escopes de Paros i Policlet el Jove.

Segons Policlet, una escultura havia d'estar composta de diferents parts definides i relacionades entre sí per un sistema de proporcions matemàtiques: seguia els principis de la simetria, de la disposició i l'equilibri. Un exemple d'aquesta teoria és el Dorífor, que va fer cap al 450-440 aC i de 199 centímetres d'alçada.

Policlet volia aconseguir un aspecte natural i armoniós de la postura del cos humà. El Dorífor adopta una postura assimàtrica, repenjant a la cama esquerra i les espatlles i el cap lleugerament inclinats cap a la dreta, amb el braç esquerre alçat i l'altre penjant; aquesta postura alternant uns membres tensos i d'altres relaxats juntament amb el tors adaptat es coneix com a contraposto. La lleugera inclinació del cap fa que el Dorífor adopti una postura harmoniosa traçada en forma d'S.


Fotografia: el Dorífor, de Policlet.