COLONITZACIÓ GREGA

Moltes ciutats modernes tenen el seu origen en antigues colònies gregues fundades des del segle VIII al segle VI a.C. al llarg de gran part de la Mediterrània i de la Mar Negra.


FASES DE COLONITZACIÓ GREGA:

Dins del fenomen colonial grec es poden distingir tres moments en els quals els colons es dirigeixen a zones diferents:

1. Les primeres fundacions arcaiques fins al segle VII a.C. són establiments grecs a la costa síria i fenícia. No es tractava de ciutats sinó tan sols de barris en nuclis urbans ja existents amb una finalitat comercial, com per exemple Al Mina.

2. Des de la fundació de Pitecusa el 775 al 675 a.C. es colonitza sobretot Sicília, el sud d'Itàlia, conegut pels grecs com la Magna Grècia, i el nord de l'Egeu.

3. A partir del 675 fins a la primera meitat del segle V a.C. la colonització es dirigeix des de Grècia fonamentalment en dos sentits: cap al nord-est (Tràcia, l'estret dels Dardanels, Bòsfor i tota la mar Negra) i cap al nord-oest (Còrsega, la Gàl·lia i la península Ibèrica).



ANTIGA GRÈCIA:

L'Antiga Grècia, la Grècia Clàssica o la Civilització Hel·lènica són els noms amb què es coneix el període de la història grega, que abastaria gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexander Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. L'Antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tenir una poderosa influència en l'Imperi Romà, el qual en portaria la seva versió a diverses parts d'Europa. La cultura grega és la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència, l'art i l'arquitectura del món modern, estimulant el Renaixement de l'Europa Occidental i durant els ressorgiments neoclàssics dels segles VXIII i XIX a Europa i a Amèrica.

L'Antiga Grècia és un terme utilitzat per referir-se al món de parla grega de l'antiguitat. Es refereix no només a la península geogràfica de la Grècia moderna, sinó també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonitzades pels grecs:

Xipre i les illes de la mar Egea, la costa d'Anatolia, Síciliai i el sud d'Itàlia (regió coneguda com la Magna Grècia), a més de diversos assentaments i colònies dels actuals estats d'Àlbania, Búlgaria, Egipte, el sud de França, Líbia, la costa mediterrània de la Península Ibèrica i Ucraïna (la península de Crimea). També s'hi inclou l'Imperi Persa d'aleshores, després de les conquestes d'Alexandre el Gran.