El temple grec és l'obra arquitectònica per excel·lència de l'Antiga Grècia i forma part d'un espai sagrat. El temple s'estructura segons dos paràmetres: la relació amb el paisatge i l'organització interna.EL PAISATGE
La geografia determina la relació de l'home amb la natura. Els grecs van atribuir propietats humanes al paisatge i varen atribuir a la presència divina aquesta sensació. Els temples dedicats a déus com Demèter o Hera s'ubiquen en llocs on domina la naturalesa, on l'home modificava la naturalesa s'erigien temples a Apol·lo, es consagraven a Zeus els temples on els paisatges conferien harmonia i a Atenea es dedicaven els temples on la polis hi era contigua.
El temple es construïa en un espai sagrat anomenat temenos i aquest s'ordena segons la topografia del paisatge natural.
La geografia determina la relació de l'home amb la natura. Els grecs van atribuir propietats humanes al paisatge i varen atribuir a la presència divina aquesta sensació. Els temples dedicats a déus com Demèter o Hera s'ubiquen en llocs on domina la naturalesa, on l'home modificava la naturalesa s'erigien temples a Apol·lo, es consagraven a Zeus els temples on els paisatges conferien harmonia i a Atenea es dedicaven els temples on la polis hi era contigua.
El temple es construïa en un espai sagrat anomenat temenos i aquest s'ordena segons la topografia del paisatge natural.
ORGANITZACIÒ INTERNA
Com antecedent al temple grec cal esmentar el mègaron micènic, encara que els materials constructius van evolucionant fins esdevenir molt diferenciats; es passa de les parets de tova i les columnes de fusta a l'ús de la pedra. Difereix del seu equivalent romà en què la columnata forma un peristil al voltant de tota l'estructura i no només un porxo davant, i també en què el grec no s'eleva respecte al nivell del sòl sobre un alt podi, disposant només d'unes escalinates a cada extrem. Els pilars hi resulten cabdals perquè subjecten el pesat sostre de pedra. A mesura que els grecs es van fer més adeptes als edificis monumentals, els estils arquitectònics regionals van quallar en el que avui coneixem com ordres clàssics: dòric, jònic i corinti.
Com antecedent al temple grec cal esmentar el mègaron micènic, encara que els materials constructius van evolucionant fins esdevenir molt diferenciats; es passa de les parets de tova i les columnes de fusta a l'ús de la pedra. Difereix del seu equivalent romà en què la columnata forma un peristil al voltant de tota l'estructura i no només un porxo davant, i també en què el grec no s'eleva respecte al nivell del sòl sobre un alt podi, disposant només d'unes escalinates a cada extrem. Els pilars hi resulten cabdals perquè subjecten el pesat sostre de pedra. A mesura que els grecs es van fer més adeptes als edificis monumentals, els estils arquitectònics regionals van quallar en el que avui coneixem com ordres clàssics: dòric, jònic i corinti.
MARC QUIÑONERO
2 comentaris:
Ho has fet bé, Marc. El próxim dia t'ensenyaré a fer alguna cosa més...
Lluís.
M'agrada Marc, està bé!
Potser hauries pogut posat alguna foto que es veiés millor o més gran, que es definisin bé les senefes!
Aina
Publica un comentari a l'entrada