EL VESTIT A GRECIA

Coneixem com vestien els homes i dones a l'antiga Grècia per les obres d'art que ens han deixat, sobretot la pintura i l'escultura. Les estàtues i les figures humanes representades en la ceràmica deixen veure amb molta claredat el vestit i el pentinat dels personatges representats. La literatura també en fa al·lusions, i en ocasions ens descriu clarament com era la indumentària grega antiga.

Homes i dones portaven túnica, que només es diferenciava per la llargada. Les túniques estaven formades per rectangles de roba de mida variable que envoltaven el cos o penjaven sobre d'ell. Aquesta peça se subjectava a l'espatlla amb agulles i generalment es cinyia a la cintura am un cinturó o cordó. Les túniques dels homes eren curtes si servien per treballar i s'anomenaven exòmida. La túnica de treball, amb una espatlla al descobert, era utilitzada pels esclaus, els obrers liures i els soldats. La quiton o túnica llarga es lligava a la cintura amb un cinturó i la portaven per mudar. La clàmide era un mantell curt utilitzat per joves i soldats. La indumentària dels homes no va variar al llarg del temps. Els grecs no portaven roba interior i no es treien la túnica per dormir.

Les dones, al principi, portaven una túnica cilíndrica que deixava una espatlla al descobert, anomenada peplo. Més endavant, el peplo va deixar de ser la peça comú de la indumentària femenina, tot i que la seguien utilitzant les pageses i les esclaves. Es passà a l'himàtion, túniques amb molts plecs cobertes amb un mantell. Les dones espartanes deixaven un dels costats de la túnica obert. Les dones gregues podien portar el cap cobert amb un plec del mantell aixecat a manera de caputxa.

Les fibres més utilitzades en els teixits eren el lli i la llana. els colors eren primaris, vermell, blau,... amb motius decoratius en contrast, excepte les classes baixes que solien tenyir els seus vestits d'un marró vermellós. Al segle V a. C. van començar a utilitzar-se brodats de qualitat.

Dins de casa no portaven sabates, però fora si. A l'hivern utilitzaven un calçat tapat fins a mitja cama i a l'estiu utilitzaven sandàlies. Les de les dones eren més fines i variades i tenien una mena de taló entre la sola i el peu per semblar més altes. Estaven fetes de cuir, fusta o corda.

La mida del cabell variava. A Esparta, els nens anaven rapats i els adults portaven els cabells llargs. A Atenes eren els esclaus els que anaven rapats i els homes lliures portaven els cabells llargs. Les dones portaven sempre els cabells llargs.

S'utilitzaven guants per el treball en la construcció i en l'agricultura i també existien guants de vestir.

Els grecs confeccionaven bosses de mà amb cercles o òvals de cuir, als quals passaven un cordó pel seu perímetre per formar la cavitat de la bossa en tibar el cordó. La paraula grega que vol dir cuir, "byrsa", ha donat origen a la paraula bossa.

Judit Vidal Clos